We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Abraham Rivas - Can​ç​ons de la roba estesa

by Mésdemil

/
1.
Petites ombres Pot semblar injust, no em queixe. El millor que ací vos deixe sembrarà als mateixos testos que el més esquerp dels gestos. I quan volent no em supere em retraurà quelcom —què espere?— la memòria, que no és curta en tot el que l'esma em furta. Així, a voltes, amb les roses, –pel seu nom, les millors coses– d'amagat, silents i bordes, també cull petites ombres. Pels carrers i per les places, amunt i avall, corren ànimes. I la més petita espurna li bota foc l'aire. També jo en tinc, de fantasmes. Incendis a les estances m'omplen l'esguard de silenci i el pensament de paraules. Així, a voltes, amb les roses, –pel seu nom, les millors coses– d'amagat, silents i bordes, també cull petites ombres. I jo crec saber d'on vénen, no per quina raó es queden. O si les duré a les parpelles fins que un dia marxe amb elles.
2.
El iaio deixà de fumar El iaio deixà de fumar la primavera en què fou iaio de nou. Encara ho podia tot: tenia l'esquena cremada de tonyar al sol. No n’era un, n'eren dos. Una xifra senzilla que costa oblidar. No n’era un, n'eren dos. Quan tornava del camp en el Panda, lleuger com una au travessant els pinars, amb la idea rondant-li pel cap que volia durar anys. El iaio tenia secrets. Així és com fugia del temps, que mai s'està quiet. La iaia li ho callava tot. Tenien el silenci inflamat i l'amor rovellat. No n’era un, n'eren dos. Una xifra senzilla que no pot oblidar. No n’era un, n'eren dos. I li ve a la memòria un raig de sol a l'aigua, un silenci i el temps aturat. Com traure's la idea del cap? Qui voldria durar anys? El iaio es va fer vell de colp i a ningú ens va semblar estrany. Ai, la pressa dels anys! Un dia es va emportar els secrets, la idea, els pinars i la resta que mai no li vam preguntar.
3.
Sigues la primavera Quin vent de joia fa hui. Sembla com si navegàrem lleugers i el sòl fóra un vaixell. Au, passa, vent juganer! Emporta't l'hivern si això vols, que a mi no em sap gens greu. Sigues la primavera. Tu, que capgires la pau amb la rialla de planes i horts, sigues tu la saó. Sacsa la son del càntir, però vés amb compte, això sí, que és antic, massa antic per a la primavera. Tu, que no tens por de res, infla la vela de goig i segueix cap amunt, sempre cap amunt. Au, corre, vent fugisser! Puja a les tanques i als cims. A tot arreu, i de ningú, sigues la primavera.
4.
Roba estesa Lliureu-ho tot al vent, al vent que mou la roba estesa. Tot al vent. Que no és temps que estalvieu res al vent que mou la roba estesa. Ara és el moment. Si us preocupava el temps és el moment. Abans que cap oblit, que cap oblit asseque la roba estesa. I no tingueu cura, que no hi haurà mal com el silenci amb què ens amaguem tant i de tant. Silenci greu i altiu. Mai vesse en casa meua el seu verí, mai vesse el seu verí, el seu verí sobre la roba estesa. Porteu el món sencer, el món sencer i obert com un meló d'Alger. Serviu-ho alt i clar com un cel davant la roba estesa. I no tingueu cura, que no hi haurà mal com el silenci amb què ens amaguem tant.
5.
Tothom dorm És per la por, ho puc sentir. Aquesta calma ja ho diu tot, m'escolte dir a mi mateix. I tu: que no, que és menys que això. Ací ningú comprén ningú i estem perduts sense remei Que trist, amic. Trist però bonic. És tan bonic que fa pudor Pudor, amic. Mentre apurem aquest café hi ha algú que perd la humanitat, un tros de vida o la raó. Enmig d'això, la poesia toca el dos, i encara així no despertem. Com si visquérem en altre món. Secretament —cal dir-ho, amic—, d'aquesta banda del malson, no ens ve de gust fugir. Però, què diem? Si tots sabem que no hi ha ajut ni dies clars ni mots gastats en solitud. I mira bé: si som legió! Res no ens podria quedar gran, però mai podrem esmicolar un pam d'aquesta obscuritat mentre jo dorm, mentre tu dorms i tothom dorm. I anem tirant, quan no estirant, una patètica tristor existencial. I és una broma amb gust fatal anar dient que no trobem el nostre lloc. Riuria fort, soberanament fort, però encara en dubte: em fa por riure amb raó. Estem fotuts, prou que ho sabem. Mentre a altres els està plovent foc al damunt. Ja ens va bé ser espectadors, tenint en compte com podem ser de covards. Estem fotuts però, intimament, ens acontenta poder fotre'ns lentament. Però, què diem? Si tots sabem que no hi ha ajut ni dies clars ni mots gastats per a qui no espanta la por. Ja podem seure i esperar que arribe un dia com aquell que havia de durar anys. Aquesta nit, això és segur, sí durarà mentre jo dorm, mentre tu dorms i tohom dorm.
6.
Deixa'm entrar No em coneixes de res, mai no m'has vist. Ni tu ni jo ho havíem previst. T'inquieta el pensament? Jo no tinc temps, m'empeny la imatge d'un avenc. He estat una remor, però ja no falta molt perquè a la fi ens mirem de front. Tu aturaries el temps i jo compte els segons en una cursa sense repòs. Deixa'm entrar, obri un poc les mans. No saps com de freda és la mar que estens entre tu i jo. Deixa'm entrar, no tanques les mans. L'oblit que intentes és una serp de plom que es menja el teu i el meu cor. Jo vinc d'on tu ara ets i sé un poc més: he vist la pols feta futur. Tu no tens por d'això, jo sé què tems: no vols llegir en els meus ulls. Però no és tracta de mi –o no només–, s'atansa foc per l'horitzó. Jo només porte la cendra i fum al cor per tota prenda, i ja no puc reprimir el pas i el crit Deixa'm entrar, obri un poc les mans. El monstre que ara veus està amarat de por. Deixa'm entrar, no tanques les mans. L'oblit que intentes és una serp de plom que es menja el teu i el meu cor. Deixa'm entrar, obri un poc les mans. El monstre que jo sóc només el fem tu i jo. Deixa'm entrar, no tanques les mans. L'oblit que intentes és una serp de plom que es menja el teu i el meu cor. Deixa'm entrar, obri un poc les mans. No saps com de freda és la mar que estens entre tu i jo. Deixa'm entrar, no tanques les mans. L'oblit que intentes és una serp de plom que es menja el teu i el meu cor.
7.
Balada de Joan Mateix Et creixia una noblesa, te'n recordes? I com t'enorgullia. Et senties germà de tots, amor debades. D'on sortiria? T'adonares que calia canviar les coses conjuminant les forces. Ferma vocació de lluitador pregonares, però massa no lluitares. Apa, vinga, Joan Mateix, no intentes enganyar la vida. Tu pots fer-ho un poc millor si vols. Surar no és navegar, tu ja ho sabies, i que l'atzar és despietat. L'arbre dels anhels no passa amb sobres i el costum no mira pèl amb les tisores. Prompte no et quedaran prou forces per a desitjar altra cosa que diners, salut i amor, per aquest ordre. Amb un poc de sort i gràcies. Apa, vinga, Joan Mateix, que no se't facen llargs els dies. Pot ser una mica més dolç si vols. Apa, corre, Joan Mateix, no faces esperar la vida. Pot ser una mica més dolç si vols. Pot ser una mica més dolç.
8.
Només és vent La llum que ens acarona podria deixar-nos cecs. O l'ombra que ens arrecera enganxar-se'ns a la pell. Ja pots fer com si cap dubte mai t'haguera visitat. Ni mitja certesa niarà al teu cap. Els camins que encetem ara poden no dur-nos enlloc. Massa prop o massa lluny del que en veritat som. Tant se val, vegem on van. No penses tant, deixa't anar. No fa tant no tenies un millor pla. No és estrany sentir-se estrany, no és estrany aquest neguit pujant pels murs com rovell, aguaitant-nos als racons. Tu t'ho prens tan malament. Només és vent, no passa res. Una fondària infinita es fot de tu. I què? L'aigua que hui hem fet córrer demà ens ofegarà. Una terrissa espessa se'ns pararà a les mans. Difícil que les paraules ens puguen ajudar. Quan ens calga una raó ja farem tard. Provarem de fer, amb tot, el millor que es puga fer amb les peces de la llar quan s'esfondren els ciments? Tant se val, ja ens ho farem. No penses tant, deixa't anar. Quan t'ha fet por el que encara no ha passat? No és estrany sentir-se estrany, No és estrany aquest neguit pujant pels murs com rovell, aguaitant-nos als racons. Tu t'ho prens tan malament. Només és vent, no hi pots fer res. Una fondària infinita es fot de tu. Ja veus. Tu t'ho prens tan malament. Només és vent, ja saps com és. Una fondària infinita es fot de tu. Res més.
9.
Apèndix Un apèndix s'ha obert on té els peus la casa, abocant un relat trencadís. Amb la pols han pujat lentament per l'escala, una a una, les roques i aranyes. Les roques buscaven la llum; les aranyes, casa. Les roques buscaven la llum; nosaltres, la calma. Un apèndix s'ha obert, nu de tota memòria, i l'enigma s'ha estés pel carrer. Ple de vida, ha quallat, congregant les històries lluny, ben lluny, de cabòries. Les històries buscaven la gent; la gent, històries. Les històries buscaven la gent; la gent, nosaltres. Un apèndix s'ha obert, canviant tantes coses. Callant tantes altres també. Quan estaven segurs de pertànyer a l'aire, hem tocat terra amb els peus. Semblava tan clar que érem astronautes. La terra ens ha trobat a nosaltres. Semblava tan clar que érem astronautes. La terra ens ha trobat a nosaltres. Un apèndix s'ha obert, canviant tantes coses. Callant tantes altres també.

about

"Cançons de la roba estesa" és un diàleg intern sobre qui som i qui volem ser, i sobre com explicar tot això als qui estimem; un exercici de sinceritat urgent, amb la paternitat al fons.
Tots coneixem el sentit de l’expressió ‘haver-hi roba estesa’ (quan hi ha algú present davant del qual no convé parlar d’alguna cosa). Però, ací, Abraham Rivas subverteix les paraules amb la intenció de no amagar res; de ser una mica dur i una mica dolç alhora, car ni vivim en un món perfecte ni tenim raons per a desistir completament de l’esperança. Amb aquesta premissa, les cançons del disc tracten aspectes com ara la por, la culpa, els sentiments de derrota o el perill de l’autocomplaença, però també la necessitat de conservar el millor de nosaltres mateixos, encarar el futur amb confiança, descobrir que els altres són la nostra veritable casa i, sobretot, estimar; continuar estimant sempre, malgrat que ens calga trobar noves formes de fer-ho i d’expressar-ho.

credits

released April 25, 2017

license

tags

about

Mésdemil Benaguasil

contact / help

Contact Mésdemil

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Mésdemil, you may also like: