1. |
|
|||
2. |
|
|||
|
Vaig perdut per un món trist,
De formigó i de ruïna.
Els arbres d’acer
Que han matat a Serina.
Pobles deshumanitzats
Pel sagrat ordre del progrés,
Que ha plantat ciment
Damunt la tarongina.
Torneu-nos la terra,
Declarem-los la guerra,
A cada assassí
Que planta verí
I mata l’herència
A la nostra descendència,
Que no pot curar
I que deixa sagnar
La fi de Natura.
El món ja no dura molt més.
D’ampuloses construccions
N’hem fet el nostre sostre.
I ara ja és molt tard
Per aturar el monstre.
Qui la terra llaura,
Qui la terra abona,
Qui la fa medrar,
Aquell és qui es perdona.
Torneu-nos la terra,
Declarem-los la guerra,
A cada assassí
Que planta verí
I mata l’herència
A la nostra descendència,
Que no pot curar
I que deixa sagnar
La fi de Natura.
El món ja no dura molt més.
Hem d’eixir de dins d’aquest laberint
De ciment i de pols, de l’absència de verd.
Hem d’eixir de dins d’aquest laberint,
I trencar les parets a cops de vent.
Hem d’eixir de dins d’aquest laberint
I guanyar, i respirar.
Torneu-nos la terra,
Declarem-los la guerra,
A cada assassí
Que planta verí
I mata l’herència
A la nostra descendència,
Que no pot curar
I que deixa sagnar
La fi de Natura.
El món ja no dura molt més.
|
||||
3. |
|
|||
|
De mirada tan sincera, dolça i tendra com la seua veu.
De somriure tan afable, suau com una bella brisa de vent.
Com cada nit torne a somniar amb ella fins el matí,
I la claror em recorda que un dia nou m’espera amb desig.
És el mirall de la lluna,
Ella és la meua fortuna.
No, no ho dubtes mai més,
Podrem fer més del que tu creus.
Grans oceans, forts huracans,
No existirà res que et puga allunyar de mi.
Mil tempestats, furiosos volcans,
Haurem d’aprendre a combatre fins el final.
Què senzill és enyorar-la cada cop que ella s’allunya de mi.
Cóm, de sobte, s’estremeixen els nostres cossos quan provem el verí.
Des del meu cau puc avistar la blanca llum que desprén,
I un suau reflex allibera l’espurna que avivarà el meu moment.
És la calor que em resguarda
De la indolència gelada.
No, no ho dubtes mai més,
Podrem fer més del que tu creus.
Grans oceans, forts huracans,
No existirà res que et puga allunyar de mi.
Mil tempestats, furiosos volcans,
Haurem d’aprendre a combatre fins el final.
Cada instant on no estàs tu
És un temps de vida que he perdut.
Dóna’m pau, dóna’m calor,
O acaba amb aquest dolor.
No hi ha a la terra riu, mar o serra,
Temps brut o guerra
Que ens puga separar.
Som de l’aire,
Som uns captaires
Caminant sempre endavant.
Una meitat no compta mai com un sencer.
Hem de fer les coses bé.
No et puc prometre viure eternament,
Però junts ho intentarem
Per no oblidar que…
Grans oceans, forts huracans,
No existirà res que et puga allunyar de mi
Mil tempestats, furiosos volcans,
Haurem d’aprendre a combatre fins el final.
|
||||
4. |
Enderrocks - 1982
05:03
|
|
||
|
Somriures tan tristos dels infants
Que veuen com l’aigua els ha apagat.
No troben ja als seus pares nedant
Allà on els van soltar.
Els homes que hi ploren als voltants
Comenten que la presa ha esclatat.
On quedaran els somnis del demà?
Se l’ha emportat!
Jo sent que em faltes tu.
T’he buscat per tot arreu
I la pluja m’impedeix trobar la teua llum.
S’ha apagat per sempre més.
Baix les aigües estàs amagada
I t’he de fer tornar.
No em deixes sol a aquest infern
d’aigua i pluja eterna.
Tot ho he perdut
I el meu passat viu a terra ferma.
Jo sent que em faltes tu.
T’he buscat per tot arreu
I la pluja m’impedeix trobar la teua llum.
S’ha apagat per sempre més.
Baix les aigües estàs amagada
I t’he de fer tornar.
No et faré sofrir.
Molt prompte estaré amb tu,
El mateix riu que se t’ha endut
Em portarà fins els núvols del teu cel
I ja no ens separarem mai més.
|
||||
5. |
|
|||
|
El sol apareix, han fugit les ombres
I torne a estar sol.
Com si fóra un somni, quan òbric els ulls
El teu cos s’esvaneix.
Encara note la calor
Olore, estic convençut,
L’aroma a clavell que emanen els teus cabells
I pel qual m’he perdut.
Traïdora la llum, que m’allunya tant de tu.
Traïdora la nit, que s’ apodera de mi.
Desitge la nit,
On l’absència de l’aire acompassa els teus crits.
Desitge la nit,
Onejant a mitja asta els llençols del meu llit.
Les ganes de tu, de la teua boca
I la teua veu,
Em torturen com un ferro candent
Sobre la meua pell.
No busque clemència ni condol,
No busque la lluna ni els estels,
Sols busque la caiguda del sol
I que em transportes als cels.
Maleïda tu, i la vida que he perdut
Maleït de mi, que et devore sense fi.
Desitge la nit,
On l’absència de l’aire acompassa els teus crits.
Desitge la nit,
Onejant a mitja asta els llençols del meu llit.
Desitge la nit,
On rellisca, exaltat, el suor entre els teus pits.
Èxtasi diví,
Que de dia em castiga cremat pel desig.
Digues què has fet de mi,
Que sols desitge la nit.
Desitge la nit,
On l’absència de l’aire acompassa els teus crits.
Desitge la nit,
Onejant a mitja asta els llençols del meu llit.
Desitge la nit,
On rellisca, exaltat, el suor entre els teus pits.
Èxtasi diví,
Que de dia em castiga cremat pel desig.
Somni de sexe infinit,
Esclau m’has fet de la nit.
Tanca’m baix la guàrdia
De les ombres del teu cos,
On la realitat no va més enllà
D’allò que sentim entre tu i jo
I alimenta’m amb la saba
Que regalima entre els dos.
Soledat, imaginació.
Realitat, no em vulgues robar
Les nits de passió.
|
||||
6. |
|
|||
|
Surt la lluna i s’estremeixen tots els cors.
Les campanes donen l’avís, ella està a prop.
La gent corre a refugiar-se pel temor
A una bèstia que udola crits de mort.
Ja s'acosta, una alta figura emergeix.
Llavis rojos, curt el vestit, llargs els cabells.
Una bèstia oculta rere un rostre bell
Que assassina i que t'estripa dins la pell.
T'elegirà en el moment,
T'embruixarà amb el seu cos ardent.
Et lligarà amb els seus cabells
I et menjarà.
Tan sola la veuràs quan per la nit surt a caçar,
Locals de mala mort sempre ronda a la gran ciutat.
Despertes d'un malson en un carrer tot brut i fosc
I sols recordaràs udols de dona llop.
Mil vegades la veuràs,
Et captivarà amb eixe rostre angelical.
Però si caus als seus encants,
Te n'adonaràs que és un ésser infernal.
Naix el dia, i un rostre bell desapareix.
Deixa enrere una matança d'innocents,
Ara és l'hora de dirigir-se cap l'avern.
Mil vegades la veuràs,
Et captivarà amb eixe rostre angelical.
Però si caus als seus encants,
Te n'adonaràs que és un ésser infernal.
Lluna plena, la dona llop torna a sortir,
Les campanes sonen de nou, últim avís.
La gent corre a refugiar-se pel temor
A una bèstia que xiscla udols de dona llop
Sempre sola roman fins que surt a les nits de la ciutat,
en busca d'una presa innocent que mora als seus encants.
Expertes en l'art de seduir sacien l'anhel de sang
I clamen la victòria ben fort amb udols de dona llop.
|
||||
7. |
|
|||
|
Tan lluny està de mi
Mirar el cel per a oblidar.
Tan lluny com les muntanyes
Que algun dia podré escalar.
Tal vegada no està sent
Tan fàcil com vaig plantejar.
Un món sense records
Seria un desert emocional.
Pertànyer a un mateix destí
Quan és difícil trobar el camí.
No sempre és fàcil elegir
Quan l’objectiu és ser feliç.
Lamentaré haver-te escollit a la fi,
Quan sé molt bé que aquesta vida amb tu no vull compartir.
M’esforçaré a tindre constància, al sentir
Que tu m’hauràs d’acompanyar durant el meu llarg camí.
Tants cops et vaig buscar,
Tants cops m’has fet reptar pel fang,
Perdent-ho tot per tu
M’has convertit en gel la sang.
Jo sóc qui sóc, qui tu m’has fet,
Una ombra d’aquell que era abans,
I quan més lluny de tu
Més sent que l’aire em va faltant.
Pertànyer a un mateix destí
Quan és difícil trobar el camí.
No sempre és fàcil elegir
Quan l’objectiu és ser feliç.
Lamentaré haver-te escollit a la fi,
Quan sé molt bé que aquesta vida amb tu no vull compartir.
M’esforçaré a tindre constància, al sentir
Que tu m’hauràs d’acompanyar durant el meu llarg camí.
Cada petjada que deixe enrere al meu pas
És un món que se’n va.
Lamentaré haver-te escollit a la fi,
Quan sé molt bé que aquesta vida amb tu no vull compartir.
M’esforçaré a tindre constància, al sentir
Que tu m’hauràs d’acompanyar durant el meu llarg camí.
|
||||
8. |
Enderrocks - Llàgrimes
05:30
|
|
||
|
Esvelta, afable i molt intel·ligent.
Un tresor amb més de mil pretendents.
Es va casar amb un marit que la feia plorar i sofrir.
La seua vida es va perdre en un malson,
Embarassada i treballant de sol a sol.
I olent a alcohol, ell li ho pagava amb pallisses, crits i vexacions.
Cansada de viure closa en un infern.
Determinà que no patiria més.
D’un tret al cap, va descobrir el camí cap a la llibertat.
Amb mig somriure acceptà el seu final,
Per fer justícia en un món sense pietat.
I al calabós, una mare plora llàgrimes d’àcid roent.
Llàgrimes d'àcid roent, impregnades de dolor
Ploren els teus ulls marcats pel terror.
Tota una vida callada
I ara somriu mentre guarda l'hora de l'adéu.
Llàgrimes d’àcid roent,
les memòries d’unes vides truncades per ells.
Violència encoberta, vexacions amagades i unes vides que són destrossades.
Llàgrimes d’àcid roent,
la denuncia de les dones al cobard turment.
No mireu enrere, oblideu temors i amb la cara ben alta crideu.
Llàgrimes d'àcid roent, impregnades de dolor
Ploren els teus ulls marcats pel terror.
Tota una vida callada
I ara somriu mentre guarda l'hora de l'adéu.
No apagues la teua veu,
davant d’un maltractament.
Defensa tots els teus drets,
Reacciona amb àcid roent.
|
||||
9. |
|
|||
|
En penombra a un home vell,
Recordant antics moments,
Li arrancaren les arrels.
Oblidat pel pas del temps
Com pols que s’emporta el vent
Emprèn un viatge etern.
Toca els estels,
Crida al cel...
“Amb la dalla governeu
Empentant-nos a l’infern
Emparats pel vostre Déu.
Però ja esteu
Tacats de sang
Dels innocents”
Cares que ja no mostren por,
Marcades per la ruïna i la misèriam
Vides sentenciades a mort
Que pesaran sobre la vostra consciencia.
Sacrificis sense nom per donar-los veu
Escriuen versos gravats en pedra per no ser
Màrtirs de paper.
Cares que ja no mostren por,
Marcades per la ruïna i la misèriam
Vides sentenciades a mort
Que pesaran sobre la vostra consciencia.
|
||||
10. |
Enderrocks - Cendra
06:01
|
|
||
|
Neva.
Aquesta neu gelada cau a sobre meu.
Neva.
Flocs de dolor per mai més sentir la teua veu.
Ja no passen les hores,
El món s’atura amb la mort.
Ja no cremen les flames,
Sols queda cendra al meu cor.
Escalaré el cim més alt que puga haver.
Et sentiré molt més a prop quan toque el cel.
No plore. No tinc més por.
Sé que molt prompte et trobaré.
Aire.
La sang gelada enyorant el cos calent.
Aire.
Llances glaçades arrancant la meua pell.
Ja no em queden més forces
Mentre m’aferre al mosquetó.
Ja no cremes les flames,
Sols queda cendra al meu cor.
Imatges vives dels teus ulls omplin la ment.
Quasi puc veure el teus cabells volant al vent.
Ja m’alce. Uns metres més.
Exhaust el cos. Et trobaré.
Cendra.
Llàgrimes que s’emporta el vent.
Si tan sols saberes mai el que per tu sent…
Per fi corone el cim més alt que puga haver.
Allí em trobe amb els ulls del teu reflex.
T’estime. T’ho faig saber.
Junts de la mà ens enlairem.
|
||||
11. |
|
|||
|
Ells volen riquesa,
Poder sobre la resta,
Sagnar-nos amb certesa.
Nosaltres la llibertat
Dels nostres actes,
Ni corrupció ni tractes,
No témer colps o impactes
A l’avançar.
Ells venen l’ignorància,
Negocien amb l’atur,
L’alimenten amb mentides
Jugant-se el nostre futur
I dels que vinguen,
Que gasten el que tinguen
I quan la vida minven:
Adéu.
No fugirem davant les porres,
Les combatrem amb foc i pedres.
No ens furtaran més la memòria
Per ofegar-la baix les cendres del temps.
Són reis en la pobresa,
Traïdors amb jura presa,
Esclaus d’allò que els desa
La mare Europa.
I allà som només dades,
Sols xifres apurades
Per quedar igualades
Sense importar.
Qui té habitatge digne,
Qui menje del que tinga,
Un metge que et sostinga
La vida per a no partir
D’on només viuen
Els lladres, els que diuen,
Que d’esta vida podem eixir.
No fugirem davant les porres,
Les combatrem amb foc i pedres.
No ens furtaran més la memòria
Per ofegar-la baix les cendres del temps.
Tenim valor d’alçar el cap
I cridar fort que: no!
No aconseguiran
Silenciar-nos a cops de por.
I prenem junts els carrers,
Que no ens puguen callar.
Si hem de lluitar,
Trobarem la mort per l’endemà.
Per un món lliure
On viure tranquils,
On el riure és la música
Que no té fi.
Un metge que e
|
||||
12. |
|
|||
|
Mire a mitjanit la bellesa de la serra on narràrem una història d’amor.
Un conte de fades on tu i jo ens estimàvem.
La lluna ens espiava i t’odiava pels teus ulls, que enlluernaven cada segon.
I ara em resigne a sols mirar-te de lluny,
a no gaudir del teu perfum, de la teua calor, amor meu.
Va ser el destí qui desvià les nostres vides cap a diferents camins.
I moren les flames deixant un bonic record.
Dos cançons d’amor requerien d’un final i ací et regale l’últim present.
Amb llàgrimes, et dic adéu, mentre observe com el vent,
s’endú les cendres d’un amor, del nostre amor, ulls de foc.
Sempre t’estimaré...
|
||||
13. |
|
|||
|
Això diuen que va ser i era,
En un poble molt bonic
Estés enmig d’un pla verd
De La Ribera.
On vivia aquell qui era
El nostre llenyater amic.
La frescor abundava a la terra
Des de l’alba fins la llarga nit.
Ell pobresa només té a la vida,
Mai de luxes s’ha nodrit,
Tan sols d’aliment alguna col bollida.
Ultrajat pel cel a la terra
L’hi atorgaren qualsevol desig:
Sac, diners, poder i una figuera
I set-cents anys per poder gaudir.
Quan el temps ja s’ha perdut
I la Mort va a ell,
Atrapada l’ha vençut,
Enganyada.
No vull morir, no és moment de l’adéu,
No vull deixar esta terra.
No tinc temor ni als dimonis ni als deus,
El destí triaré.
Enviat a l’infern pels seus actes
Atrapà al vell cabrit al sac,
Qui el perdona danyat pels impactes.
Ja és dalt on Sant Pere el mira:
«Fins ací ha arribat prendre’ns el pèl»,
Deixant-lo davant de la cadira
Que li dóna els seus poders al cel.
|
||||
If you like Enderrocks - Causa i efecte, you may also like:
This Heathen Land
by GREEN LUNG
featured on Bandcamp Radio Nov 10, 2023
go to album
Cakes & Coffins
by Magick Touch
Throw up the horns: Magick Touch make classic heavy metal with big vocal hooks and bigger riffs.
go to album
A powerhouse of a record from the Michigan metalcore stalwarts, full of sinister, stadium-sized singalongs and unbridled emotion.
go to album
Dawn of the Serpent
by Night Cobra
featured on Bandcamp Radio Feb 18, 2022
go to album
Electric Warriors
by Winterhawk
featured on Bandcamp Radio Oct 29, 2021
go to album
featured on Bandcamp Radio Oct 29, 2021
go to album
In Praise of the Shadow
by Night Cobra
featured on Bandcamp Radio Nov 27, 2020
go to album
