We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

In​è​rcia - No és cap Simulacre

by Inèrcia

/
1.
Tres, dos, u, la cursa ha començat i participar no és l'important. No hi ha regles, tot està permès: ara, ja eres un més Oblida tots els teus principis, tots els teus valors. Ací ningú no va a ajudar-te; no, a canvi de res. Tot té un preu Açò és real, no és cap simulacre. Ara, demostra el que has aprés: agafa-ho tu o ho agafarà un altre. Aquesta és la llei del més fort, ja no és cap simulacre Tens quatre segons per decidir quin és el teu paper diví. Dis-me que collons està passant, crec que no estic capacitat! Oblida't de tots aquells somnis que vas tindre ahir... Diuen que està prohibit somiar perquè això és perdre el temps. És pel teu bé! Açò és real, no és cap simulacre. Ara, demostra el que has aprés: agafa-ho tu o ho agafarà un altre. Aquesta és la llei del més fort, ja no és cap simulacre
2.
Si poguera encontrar paraules per a fer-te desaparèixer, tot seria com tornar a néixer. Si poguera somiar en veure que has pagat la teua condemna, comprendries que no em fas cap pena. Qui sap si he al·lucinat? Qui sap si és el deliri, que se'm riu a la cara? Qui sap si he travessat eixa línia invisible que només tu pots veure? No és culpa meua si no saps diferenciar quins són els límits de la raó. No es culpa meua si et fa mal la veritat tota eixa ràbia prompte o tard ha d'explotar. Ara l'odi és una exigència que, amb urgència, al teu cos devora. Pots sentir com l'amor t'abandona I, si creus que et paga la pena, actuar com una xiqueta. Prompte, el temps et donarà l'esquena! Qui sap si he al·lucinat? Qui sap si és el deliri, que se'm riu a la cara? Qui sap si he travessat eixa línia invisible que només tu pots veure? No és culpa meua si no saps diferenciar quins són els límits de la raó. No es culpa meua si et fa mal la veritat tota eixa ràbia prompte o tard ha d'explotar.
3.
No és gens fàcil d'explicar què és el que em passa pel cap. Per això, m'he acostumat a conviure en soledat. No sé si sóc jo o són ells qui està boig i qui té seny. Per això m'he acostumat a tancar-me en forrellat No ho entenc, no ho entenc Però jo no sóc com ells... No ho entenc, no ho entenc I tampoc vull entendre-ho! Un cop, un cop, Un cop. Només, un cop d'ull. Tots creuen saber el que sent, però ningú mai no m'ha comprés. Per què m'has de jutjar si jo a tu mai no t'he jutjat? És tan fàcil d'observar subjectivament el món... Creus que tens La veritat? Sols tens una percepció! No ho entenc, no ho entenc Però jo no sóc com ells... No ho entenc, no ho entenc I tampoc vull entendre-ho! Un cop, un cop, Un cop. Només, un cop d'ull. Tots creuen saber el que sent, però ningú mai no m'ha comprés. Per què m'has de jutjar si jo a tu mai no t'he jutjat? Mai t'he jutjat només amb un cop d'ull Un cop, un cop, Un cop. Només, un cop d'ull. Tots creuen saber el que sent, però ningú mai no m'ha comprés. Per què m'has de jutjar si jo a tu mai no t'he jutjat? Mai t'he jutjat...
4.
Si he d'esperar que tu te'n vages, si he d'arrancar-me la llengua a mossos, si he de callar cada cop que parles, ves-te'n a fer la mà! Si he de morir molt abans de nàixer, si he de lluitar contra els meus desitjos, si he de donar-te per tot les gràcies, ves-te'n a fer la mà! Deixa'm entrar. Deixa'm entrar. Tu i jo només. Tu i jo només. Deixa'm entrar. Tu i jo només. Serà el nostre secret! Necessite poder escapar. Necessite estar amb tu. Pot ser l'ultima oportunitat potser ja m'haja vençut tota aquesta pressió... potser ja m'haja vençut tota aquesta pressió! Si he de dubtar cada cop que actue, si he de sentir-me com una merda, si he de baixar cada cop que puges, ves-te'n a fer la mà! Si he de triar entre tu i la resta, si he de quedar-me sempre amb les ganes, si he de fingir que estic fet de pedra, Ves-te'n a fer la mà! Deixa'm entrar. Deixa'm entrar. Tu i jo només. Tu i jo només. Deixa'm entrar. Tu i jo només. Serà el nostre secret! Necessite poder escapar. Necessite estar amb tu. Pot ser l'ultima oportunitat potser ja m'haja vençut tota aquesta pressió... potser ja m'haja vençut tota aquesta pressió! Tota aquesta pressió... Tota aquesta pressió no la puc suportar! Necessite poder escapar. Necessite estar amb tu. Pot ser l'ultima oportunitat potser ja m'haja vençut tota aquesta pressió... potser ja m'haja vençut tota aquesta pressió!
5.
Vull satisfer el meu instint, assaborir un altre triomf, per oblidar que existim. Sols per morir-nos a poc a poc. Vull saber que, dins de mi, existeix algun desig, per oblidar que existim. Només per morir... Tant costa d'admetre? Fa temps que ens hem desviat. Fa temps que l'aigua ens arrossega a un final desesperat. A aquest pas, demà el sol ja no eixirà. Demà l'escletxa es farà gran, més gran, més gran, més gran... I ja no podrem fer res! I si algun cop vaig dubtar, va ser només per un instant. A mi, no em cal... És de covards. Jo ja no aprenc dels meus errors! Si cal, signaré un paper, sense veure el que hi ha escrit. A mi, no em cal... És de covards. Jo ja no n'aprenc... em costa d'admetre-ho! Fa temps que ens hem desviat. Fa temps que l'aigua ens arrossega a un final desesperat. A aquest pas, demà el sol ja no eixirà. Demà l'escletxa es farà gran... Ja no podrem fer-ne res! Què vas fer? No hi ha cap secret: Quan no et saps el teu paper, tot surt tan malament... Vas pensar després d'actuar. Què vas fer? No hi ha cap secret: Quan no et saps el teu paper, tot surt malament... Vas pensar després d'actuar. L'escletxa es fa gran... I ja no podrem fer res!
6.
La vida és una lliçó sense sentit. Sempre volem tindre més, mai en tenim prou. Has de defendre els teus drets, sense dubtar. Però, sense obligacions; d'això, no en tens! Ara que ho comprenc, preferiria oblidar; Potser, la ignorància ens done la felicitat. Ara que el misteri no és més que un fràgil cristall Ja no és el mateix!!! Sempre donant-me consells que no volem. Intente no fer-los cas. No callen mai No ens han deixat ni triar la direcció. Només espere mai ser com eres tu. Ara que ho comprenc, preferiria oblidar; Potser, la ignorància ens done la felicitat. Ara que el misteri no és més que un fràgil cristall Ja no és el mateix!!! Quin sentit té? Quin sentit té? Si ja sabem d'on venim i on anem. Quin sentit té? Quin sentit té? Si hui per hui tot es pot vendre i comprar És trist saber On anirem Dintre d'un temps No ho vull saber No ho vull saber!!! Ara que ho comprenc, preferiria oblidar; Potser, la ignorància ens done la felicitat. Ara que el misteri no és més que un fràgil cristall Ja no és el mateix!!!
7.
No és encara el moment. Per què t'acomiades si no vols que res d'açò acabe? I, en un tres i no res, quan mires enrere, tens por de no tornar-la a veure. Com m'alegra saber Que, en tot aquest temps he après a fingir que t'odiava. Preferisc no pensar que et trobe a faltar i encara no t'he dit ni adéu. Vull que el temps s'ature per fer tot el que no vaig fer. Passejant per la nit, tots els llums es moren. De sobte, m'he quedat a soles! Ara, on me n'aniré si, siga com siga, només veig carrers sense eixida? tractaré de pensar que ja n'estic fart; que arriba el moment que esperava. Però, jo sé que estaré, la resta del temps, pensat en tot el que no vaig fer. Vull que el temps s'ature per fer tot el que no vaig fer. Vull fer tot el que no vaig fer!!! Vull fer tot el que no vaig fer!!!
8.
Ara que tots dormen, torne a recordar -qui ho anava a dir?- que prompte o tard s'ha d'acabar. Com m'agradaria tornar al moment quan, de sobte, tot va començar a canviar Queda't amb mi... Almenys, per una estona Almenys per recordar-te tot allò que ens va unir Almenys, per una estona Almenys per recordar-te tot allò que ens va unir. Tot allò que vam ser, que vam ser... Ara que tots dormen, torne a recordar -qui ho anava a dir?- que prompte o tard s'ha d'acabar. I no és fàcil. No és fàcil! Ara que el perdó no és una opció, jo et demane, et demane. Queda't amb mi... Almenys, per una estona Almenys per recordar-te tot allò que ens va unir Almenys, per una estona Almenys per recordar-te tot allò que ens va unir. Tot allò que vam ser, I en els carrers ens trobarem, fingint que ací no ha passat res. I en els carrers ens trobarem... On tot va començar, on tot es va acabar... Quina contradicció! Potser, ja mai més res serà el mateix. Som tan pareguts... Tan diferents! Compartint arrels, compartint la llar, ara tot és gel. És tot el que ha quedat Queda't amb mi... Almenys, per una estona Almenys vull recordar-te tot allò que ens va unir Almenys, per una estona Almenys per recordar-te tot allò que ens va unir. Tot allò que vam ser Tot allò que vam ser
9.
La història es repeteix. Cau pel seu propi pes: promeses amb paròdia es l'únic que se sent. Un sentiment frustrat, un poble soterrat... La memòria es torna cega i sols queda l'oblit. Que bé que s'està a casa La societat em cansa... Done gràcies a la distància. Sols badalle i badalle Sols m'amague i em calle! Quantes vegades hem de perdre per sentir-nos vençuts? T'has conformat amb el silenci? No és suficient! Quantes raons caldrà exposar per fer obrir els teus ulls? T'has conformat amb el silenci? I això no és suficient! Paisatge destruït. Pa i circ com a únic fruit. Pensar està mal vist. Compra i ves-te'n al llit! Cultura delirant no ens dona de menjar el lladre és elogiat; el mestre, menyspreat. Identitat descalça... No aguante més la farsa: un sistema que s'abalança i, quan ve, a tots ens alcança; quan ve, a tots alcança. Quantes vegades hem de perdre per sentir-nos vençuts? T'has conformat amb el silenci? No és suficient! Quantes raons caldrà exposar per fer obrir els teus ulls? T'has conformat amb el silenci? I això no és suficient! Tanta passivitat es contàgia com la pesta. Pots trobar la immunitat alçant la veu. Tens la, tens la veu!!! Per trobar la immunitat, tens la veu, tens la veu!!! Contra la passivitat... Tens el que creus!!!
10.
La història que ara escoltes ja deus haver-la sentit. No es tracta de cap conte amb un final feliç. Diuen que estava a soles fins que ella va venir. Li va mostrar un món que mai no havia vist. Desitjant que, almenys la meitat, fos de veres, per no anar mai més per dreceres de pedres, soterrant la por a cent metres baix terra, netejant la pols del cor Vius una mentida. No ho saps, però vius una mentida. Tan gran, que encara ni l'has vista! Sort que vius amb la ignorància que t'ofega en l'arrogància. Prompte ja ho veuràs tot clar! Un dia una tempesta de núvols va emplenar tots els racons d'aquesta falsa realitat. Mirant al buit recordes què diu eixa cançó: La fi és l'únic amic... Li dones la raó. Et sents enganyat per les noves dreceres. No et vas adonar que eren plenes de pedres. No pots reaccionar; només, deixar-te caure. La caiguda et curarà! Vius una mentida. No ho saps, però vius una mentida. Tan gran, que encara ni l'has vista! I si la terra promesa està a un sol pas de la tristesa, no vull arriscar-me a fer un pas en fals. Vas dir que era jo!!! Vas dir que era per sempre.
11.
Deixa'm sol, que tinc por de tot fer-ho malament. Preferisc viure trist a tastar el meu fracàs. No vull res dels demés ja tinc prou amb mi mateix! Si tinc sort, dins del got trobaré la solució. Tants anys per descobrir que açò no és cap simulacre! Ningú no em va avisar, però encara queda temps. Sempre estàs esperant el que no arriba mai. Almenys, l'ultim moment gaudeix abans que tot s'acabe. Ja no em cal recordar que és tot el que no vaig fer perquè, almenys, tu em comprens: tots els tontos tenen sort! Ara, els conceptes que no entenc me'ls invente en un moment. Ja no n'importa si esbrineu que sóc més lleig del que pareix. Tants anys per descobrir que açò no és cap simulacre! Ningú no em va avisar, però encara queda temps. Sempre estàs esperant el que no arriba mai. Almenys, l'ultim moment gaudeix abans que tot s'acabe. Sempre estàs esperant el que no arriba mai. Almenys, l'ultim moment gaudeix abans, gaudeix de tot, mai no és massa tard per començar. Sempre estàs esperant...

about

Inèrcia, és una jove grup format a l´any 2009 entre els territoris de Banyeres i Alfafara. Un any després, feien pública una maqueta que portava per nom el propi del grup. D´eixe primer EP perdura l´interès, l´esforç i les primeres pinzellades per torbar un estil propi.
Hereus de formacions insígnia com Berri Txarrak o Pearl Jam, aquestes noves promeses han quedat finalistes al concurs Amplifica´t 2011 i guanyadors al concurs Boom Rock a Pego. Vos sorprendran en directe amb les seus lletres melòdiques i una contundència de vegades aclaparadora.
A dies d´ara, el grup reafirma el seu treball amb “No és Cap Simulacre”. Inèrcia ens presenten 11 cançons de punk melòdic amb un ritme ben definit i guitarres contundents.

credits

released July 2, 2012

license

tags

about

Mésdemil Benaguasil

contact / help

Contact Mésdemil

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Inèrcia - No és cap Simulacre, you may also like: