We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Llu​í​s El Sifoner - Can​ç​ons al Riurau

by Lluís El Sifoner

/
1.
Mare, mare, mare que el riurau es crema mare, mare, mare els canyissos també mare, mare, mare que el riurau es crema i a mi se me crema la novia també. Mare, mare, mare que la pansa es banya mare, mare, mare l’haurem d’empilar mare, mare, mare que la pansa es banya on estan les veles, no les puc trobar. Mare, mare, mare que l’oli s’escampa mare, mare, mare la bota se n’ix mare, mare, mare que l’oli s’escampa i que està perdent-se la bota de vi. Mare, mare, mare que el riurau es crema mare, mare, mare els canyissos també mare, mare, mare no li ho diga al pare No li ho diga, mare, jo l’apagaré.
2.
Imagina’t, imagina’t, imagina’t, amic, imagina’t. Tots els carrers verds amb ametlers i garrofers. I els bancals amb raïm de moscatell. I l’aigua corrent lliure per les petites torrenteres, i les fantàstiques granotes, que, un dia, poden convertir-se, per un bes, en llegendàries figures, cantant el seu harmoniós i rítmic “croac, croac”. Imagina’t, imagina’t, imagina’t, amic, imagina’t. I les casetes blanques individuals amb riuraus acollidors I la cisterna plena d’aigua no contaminada. I el meló d’alger refrescant-se dins d’un poal d’aigua fresca. L’esforç i les suors escaldant la pansa però rodejat d’amables familiars i amics. I els canyissos per secar-la al sol. Imagina’t, imagina’t, imagina’t, amic, imagina’t. I el gosset que ha plantat les orelles perquè ha vist passar una llebre i corre lleugerament per enxampar-la. Imagina’t tota esta vida plàcida I... en despertar, mig segle després, un immens territori sec, ressec, víctima de la bambolla immobiliària: torres i torres, torres altes, torres mitjanes, tot un planter, un formiguer de cases i cases, i, al bell mig de tot, un camp extens ple de forats per a que les noves generacions, pegant colps molt elegants amb un bon pal, intenten clavar la piloteta dins del forat. Imagina’t...
3.
Xiques, afanyeu-se, que el vapor se’n va. Si tardeu, la pansa no s’embarcarà. Com sol ensucrar-se estant en la cambra, convé a l’estranger, quan millor, portar-la. Ompliu bé les caixes i per la carà, trieu la més grossa, pa fer la tongà La pansa que es verge i també la tallà pa que es venga bé deu ser presentà. Hui en dia la vista, més que tot es mira, i a la que no en té tan sols ningú es gira. Els astuts anglesos i els americans allí se la mengen a bocins molt grans. Si en caixons la veuen en gust arreglada, no tenen prou llengua, per a remuntar-la. Aire puix fadrines, poseu ull i manya per a encaixar com se deu la pansa. Canteu-li cançons a eixa fruita sana. Que dóna plaer i se menja en gana. Xiques, afanyeu-se, que el vapor se’n va. Si tardeu, la pansa no s’embarcarà.
4.
D’ací estant, vora muntanya, sots l’ombratge del riurau, admire el sol com s’aixeca sobre el blau del mar llunyà. Fa via el sol com milotxa de vora meu en dolç arc, que vull creure’m punt concèntric de tot l’Univers creat… Serà el calor del migdia que el cervell m’ha trastornat? o serà tan sols deliri d’escabussar-me en el blau d’eixe mar que en llunyania brinda’m carícies i encants? D’ací estant vora muntanya sots l’ombratge del riurau, jo esguarde el sol que ja dobla aquest migjorn estival mentre, prenent-me cos i ànima, mig despert em fa somniar carícies de mar llunyana sots el mantell del cel clar. D’ací estant, vora muntanya, sots l’ombratge del riurau.
5.
La nit encara és compacta; brillen inquiets els estrels; per una clara ratlleta es romp el mantell del cel. El gall s’espolsa les ales i el “bon dia” ens crida ferm. Es belluguen unes ombres vers el replà del sequer i el primer cigar encenen amb l’encenall del fornet. Mentre, el coure va escalfant-se tot voltat de moscatell, ple de verge dolçor fina que immola al lleixiu ardent. Els canyissos fan dibuixos en l’encenor del sequer. Poc a poc la pansa es daura i ara el suc és sucre i mel.
6.
Adéu, remors de fulles i corol.les, adéu, estams d’adelerada llum, adéu, tancats amb un anell al mig, adéu, els solcs, els riuraus, la tendresa. Els capaltards, els dies de metalls, el nu com riu que creuava el migdia. Aquell amor de gesmil i baladre, aquell amor fulgurant a la fosca. Me’n vaig i duc la dolçor de les panses, l’extenuat raïm, una ala clara, i sent l’enyor que decora les fulles. No tornaré si no és capaltard, Com un amant, una tomba, un dolor, com cavaller amb un punyal al cor.
7.
La nit a l’ambaixada, la paorosa nit, Cheryl, de l’ambaixada, els domassos romputs. La mexicana, impura, quan ballava amb Françoise. El vi calent, la música, el xampany que corria des del tos per l’espatla tota nua i dolcíssima, i l’alemany bevent-se’l després entre les natges, i ella es reia febril, i tu ja no podies romandre allí més temps, te’n volies anar, havien d’agafar-te del braç i dir-te estúpida, però tu te’n volies anar de l’ambaixada i creuar el carrer, deixar enrere Atenes, creuar la mar, Cheryl, arribar a la costa amb el vestit de nit tot mullat, ple de lluna, i creuar les ciutats i els boscos i les nits, cap a on no sabies, no saps ara, Cheryl. El vi calent, la música, el xampany que corria.
8.
Riurau, sequer i caseta, canyissos, bous i pilons, fornet, cendrer i caldera cassa, lleixiu i cabassos, Tot això és lo precís, per a la pansa assecar. Que hi haja prou moscatell i bon temps per a escaldar Alguns esperen encara, que la pansa, com el vi, se vendran millor que ara; pero això no serà així, si no mos fallen los punts, que solem sempre abordar. Que hi haja prou moscatell i bon temps per a escaldar. I la raó es prou senzilla, puix té pansa qualsevol i aquell que primer la pilla la compra i la ven com vol, i es fa fotre el que fa tard per que el pato sol pagar Qui hi haja prou moscatell i bon temps per a escaldar. La Marina i Marquesat, estan pobres com les rates, deute que els bancs han quebrat, per culpa de uns i atres, i sols falta ja la pansa, que acabarà d’ abaixar Que hi haja prou moscatell i bon temps per a escaldar. Com eren cases de crèdit, i vingueren roïns anys, la pansa no tingué mèrit, en els països estranys, bancs comerç i colliters, se varen arruïnar. Que hi haja prou moscatell i bon temps per a escaldar. Hui tot lo món especula, i el comerç que és el primer, com creu que pa tot té butla, va explotant al colliter; no té, puix, més remei este que haver-se d’organitzar. Que hi haja prou moscatell i bon temps per a escaldar. I com la unió fa la força deu buscar-la el llaurador; units ja no hi ha qui els torça i els farà estar molt millor assegurant son pervindre, penyora de benestar. Que hi haja prou moscatell i bon temps per a escaldar. Colliters de vi i de pansa: Ja que els costa la suor no passen la contra-dansa d’estar més temps dividits, si ho volen passar millor, ara toca demanar que hi haja força i unió per a poder millorar.
9.
Sempre anem de festa en festa la quadrilla del gulló; sempre anem de borratxera és la nostra ‘divertició’. És nit de bullanga, la nit de maitines les xiques fadrines no volen ballar si alguna xiqueta de cara guapeta vullguera provar-nos, podríem tocar. Jo tinc una figuereta en la plaça del mercat i el que menge figues d’ella no agarra l’ ‘enfermetat’. És nit de bullanga, la nit de maitines les xiques fadrines no volen ballar si alguna xiqueta de cara guapeta vullguera provar-nos, podríem tocar. Sempre anem de festa en festa la quadrilla del gulló; sempre anem de borratxera és la nostra ‘divertició’.
10.
Fa do la sol sol do sol fa. Dos estrels pel cel caminen, sol la fa Dos estrels pel cel caminen, sol la fa i van fent-se companyia, la la si la sol fa sol sol sol la sol fa mi fa. Fa do la sol sol do sol fa. I un li fa pac a l’atre, sol la fa I un li fa pac a l’atre, sol la fa Adorm-te que es fa de dia, la la si la sol fa sol sol sol la sol fa mi fa. Dos estrels pel cel caminen, sol la fa Dos estrels pel cel caminen, sol la fa i van fent-se companyia... la la si la sol fa sol sol sol la sol fa mi fa. do fa la sol fa fa i farà.
11.
Si do do re Re do do si Si la sol fa Mi re do re Si do do re Re do do si Si la sol fa Mi re do si la sol Sol mi fa mi re mi do Sol re fa mi re mi do Sol mi fa mi re mi do Sol re fa mi re do Si do do re Re do do si Si la sol fa Mi re do re Si do do re Re do do si Si la sol fa Mi re do si la sol
12.
La pansa està al sequer i trobe que plourà. Digueu que vinguen tots Tenim d’anar a empilar Raïm de moscatell és com dobletes d’or i el tall de l’escaldat, ai! fa molta, molta por. Afanya’t que ja plou. Poseu les veles, i au! Si sobra algun canyís tireu-lo al riurau. Són boires de ponent Ja s’ha arrasat de nou Desempilem, ai mare! que torna a eixir el sol. L’oratge és sempre incert com incerta és la vida i la humitat florix fa malbé la collita. Evitem humitats i sequem bé la pansa que és la nostra esperança de viure amb dignitat.
13.
Una beata diuen que va (bis) va tots los dies (bis) va tots los dies a confessar. Ella fa creure que va per Déu (bis), pero va a vore (bis) pero va a vore al seu Mateu. El seu Mateu és el seu consol (bis), li tira polvos (bis), li tira polvos baix del llençol. Baix del llençol hi ha un angelet (bis), que molt li sembla (bis), que molt li sembla al Mateuet. Una beata diuen que va (bis) va tots los dies (bis) va tots los dies a confessar.
14.
El poble de Pedreguer està posant-se molt bé, mos han montat una fàbrica per a fer mocadorets, i lo que més mos fa gràcia, el personal que hi ha empleat, són les xiquetes de moda de polvo i pintura i bescoll afaitat. Ja voreu eixes xiquetes lo que desmereixeran quan deixen el coqueteo i vagen a treballar, eixes caretes tan fines que elles van ara ensenyant, quan els caiga un poc el polvo arrugues ensenyaran. Ja voreu eixes xiquetes...
15.
Carrascal, carrascal, que bonica serenata Carrascal, ací estem desafiant-mos fent llata. A Valéncia una criaada estava fregant el pis i de baix d’una rajola va i li salta un ratolí. I ella que el va vore, li tira el fregall i arranca a córrer escales avall; s’encontra el seu amo, .-Qué fas per ahí? .-Quines pissigolles que em fa el ratolí! .- Posa’m el diari baix que el terreno està humit i m’embrutaré el brial Ai! Si s’entera el meu marit...
16.
Carretín, carretango: En el carro, no, que amb les rodes del carro me marege jo (bis) carretín, carretango: En el carro, no. A la carretera nova (bis) a la casa que fa tres (bis) viu la Pepa la Morosa (bis) que festeja amb un marqués (bis). Vol ser beata i no pot ser perque el seu nóvio és volantiner. Va per les places fent volantins, guanyant pessetes pels calcetins. Se’n va a Valéncia, li bolca el carro, i diu: arrulla’t, plega’t la xulla! Carretín, carretango...
17.
Una sastressa menjava sopes i s’embrutava calces i botes Mare, mare, mare vinga, mare vinga i la vorà, tota pleneta de polvo per la cara i per lo nas. Mare, mare, mare vinga, mare vinga i la vorà, tota pleneta de polvo i de polvo es morirà. Ja baixa Pere de ca la nóvia, arrastra els peus i va derringlat, qui sap al pobre del nostre Pere a ca la nóvia qué li ha passat. Mare…
18.
Tinc una set que m’abruse (bis) de l’auia del teu pouet, i com la tens tan fresqueta (bis) com més en bec tinc més set. Tinc un amor que m’espera per a fer-me companyia; i tinc un amic de l’ànima que per mi daria la vida.
19.
Ma mare no vol que em case perque em troba xicotet, jo li dic, senyora mare, tota pedra fa paret. El que es case amb una lletja que es faça la casa gran, que si se la fa menuda sempre la tindrà davant.
20.
21.
UN AVIADOR Un aviador volava se li va parar el motor, i en mig de la gran desgràcia encara va tindre sort. ‘Aterrissa’ a un camp de faves d’eixes del cap per amunt, i una fava molt peluda se li va clavar per… l’ull. L’ ESCOPETITA Saca la bolsa de los perdigones y l’ escopetita, y vamos a caçar. Que no te la doy, que no te la doy, que no te la doy que me vas a matar. CARRER AMUNT Carrer amunt, carrer avall, farem una coca fina pastà amb farina de candeal. MARIETA XIRIU Marieta, xiriu, xiu, xiu; Marieta xiriu,xiu,xau; jo tinc una mançaneta que diu que és bona per al teu trau. (bis)

about

El Sifoner torna a la càrrega amb Cançons al riurau, un projecte gravat en directe el dia 31 de maig a La Nucia, amb l’acompanyament de la Banda del mateix poble. Les cançons barregen poesia d’autors com Vicent Andrés Estellés o Maria Ibars, amb els textos més coneguts de les cançons tradicionals dedicades al riurau (lloc on se secava la pansa antigament), la pansa i els treballs del segle XX. En les lletres, totes emocionants, hi ha sentiments, poesia pura, descripcions excelces, picardia,amistat, bon humor, amor, ironia, erotisme,alegria… Els arranjaments són d’un dels jóvens músics valencians més prestigiosos que tenim en estos moments, Ximo Cano. La portada del disc ha estat a càrrec d’un dels grans dibuixants de l’actualitat: Antonio Forges.

credits

released July 8, 2014

license

all rights reserved

tags

about

Mésdemil Benaguasil

contact / help

Contact Mésdemil

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Lluís El Sifoner - Cançons al Riurau, you may also like: