1. |
|
|||
|
Mare, mare, mare que el riurau es crema
mare, mare, mare els canyissos també
mare, mare, mare que el riurau es crema
i a mi se me crema la novia també.
Mare, mare, mare que la pansa es banya
mare, mare, mare l’haurem d’empilar
mare, mare, mare que la pansa es banya
on estan les veles, no les puc trobar.
Mare, mare, mare que l’oli s’escampa
mare, mare, mare la bota se n’ix
mare, mare, mare que l’oli s’escampa
i que està perdent-se la bota de vi.
Mare, mare, mare que el riurau es crema
mare, mare, mare els canyissos també
mare, mare, mare no li ho diga al pare
No li ho diga, mare, jo l’apagaré.
|
||||
2. |
|
|||
|
Imagina’t, imagina’t, imagina’t, amic, imagina’t.
Tots els carrers verds amb ametlers i garrofers.
I els bancals amb raïm de moscatell.
I l’aigua corrent lliure per les petites torrenteres,
i les fantàstiques granotes, que, un dia, poden convertir-se, per un bes,
en llegendàries figures, cantant el seu harmoniós i rítmic “croac, croac”.
Imagina’t, imagina’t, imagina’t, amic, imagina’t.
I les casetes blanques individuals amb riuraus acollidors
I la cisterna plena d’aigua no contaminada.
I el meló d’alger refrescant-se dins d’un poal d’aigua fresca.
L’esforç i les suors escaldant la pansa
però rodejat d’amables familiars i amics.
I els canyissos per secar-la al sol.
Imagina’t, imagina’t, imagina’t, amic, imagina’t.
I el gosset que ha plantat les orelles
perquè ha vist passar una llebre i corre lleugerament per enxampar-la.
Imagina’t tota esta vida plàcida
I... en despertar, mig segle després, un immens territori
sec, ressec, víctima de la bambolla immobiliària:
torres i torres, torres altes, torres mitjanes, tot un planter,
un formiguer de cases i cases, i, al bell mig de tot,
un camp extens ple de forats per a que les noves generacions,
pegant colps molt elegants amb un bon pal,
intenten clavar la piloteta dins del forat. Imagina’t...
|
||||
3. |
|
|||
|
Xiques, afanyeu-se,
que el vapor se’n va.
Si tardeu, la pansa
no s’embarcarà.
Com sol ensucrar-se
estant en la cambra,
convé a l’estranger,
quan millor, portar-la.
Ompliu bé les caixes
i per la carà,
trieu la més grossa,
pa fer la tongà
La pansa que es verge
i també la tallà
pa que es venga bé
deu ser presentà.
Hui en dia la vista,
més que tot es mira,
i a la que no en té
tan sols ningú es gira.
Els astuts anglesos
i els americans
allí se la mengen
a bocins molt grans.
Si en caixons la veuen
en gust arreglada,
no tenen prou llengua,
per a remuntar-la.
Aire puix fadrines,
poseu ull i manya
per a encaixar
com se deu la pansa.
Canteu-li cançons
a eixa fruita sana.
Que dóna plaer
i se menja en gana.
Xiques, afanyeu-se,
que el vapor se’n va.
Si tardeu, la pansa
no s’embarcarà.
|
||||
4. |
|
|||
|
D’ací estant, vora muntanya,
sots l’ombratge del riurau,
admire el sol com s’aixeca
sobre el blau del mar llunyà.
Fa via el sol com milotxa
de vora meu en dolç arc,
que vull creure’m punt concèntric
de tot l’Univers creat…
Serà el calor del migdia
que el cervell m’ha trastornat?
o serà tan sols deliri
d’escabussar-me en el blau
d’eixe mar que en llunyania
brinda’m carícies i encants?
D’ací estant vora muntanya
sots l’ombratge del riurau,
jo esguarde el sol que ja dobla
aquest migjorn estival
mentre, prenent-me cos i ànima,
mig despert em fa somniar
carícies de mar llunyana
sots el mantell del cel clar.
D’ací estant, vora muntanya,
sots l’ombratge del riurau.
|
||||
5. |
|
|||
|
La nit encara és compacta;
brillen inquiets els estrels;
per una clara ratlleta
es romp el mantell del cel.
El gall s’espolsa les ales
i el “bon dia” ens crida ferm.
Es belluguen unes ombres
vers el replà del sequer
i el primer cigar encenen
amb l’encenall del fornet.
Mentre, el coure va escalfant-se
tot voltat de moscatell,
ple de verge dolçor fina
que immola al lleixiu ardent.
Els canyissos fan dibuixos
en l’encenor del sequer.
Poc a poc la pansa es daura
i ara el suc és sucre i mel.
|
||||
6. |
Lluís El Sifoner - Adéu
05:12
|
|
||
|
Adéu, remors de fulles i corol.les,
adéu, estams d’adelerada llum,
adéu, tancats amb un anell al mig,
adéu, els solcs, els riuraus, la tendresa.
Els capaltards, els dies de metalls,
el nu com riu que creuava el migdia.
Aquell amor de gesmil i baladre,
aquell amor fulgurant a la fosca.
Me’n vaig i duc la dolçor de les panses,
l’extenuat raïm, una ala clara,
i sent l’enyor que decora les fulles.
No tornaré si no és capaltard,
Com un amant, una tomba, un dolor,
com cavaller amb un punyal al cor.
|
||||
7. |
|
|||
|
La nit a l’ambaixada, la paorosa nit,
Cheryl, de l’ambaixada, els domassos romputs.
La mexicana, impura, quan ballava amb Françoise.
El vi calent, la música, el xampany que corria
des del tos per l’espatla tota nua i dolcíssima,
i l’alemany bevent-se’l després entre les natges,
i ella es reia febril, i tu ja no podies
romandre allí més temps, te’n volies anar,
havien d’agafar-te del braç i dir-te estúpida,
però tu te’n volies anar de l’ambaixada
i creuar el carrer, deixar enrere Atenes,
creuar la mar, Cheryl, arribar a la costa
amb el vestit de nit tot mullat, ple de lluna,
i creuar les ciutats i els boscos i les nits,
cap a on no sabies, no saps ara, Cheryl.
El vi calent, la música, el xampany que corria.
|
||||
8. |
|
|||
|
Riurau, sequer i caseta,
canyissos, bous i pilons,
fornet, cendrer i caldera
cassa, lleixiu i cabassos,
Tot això és lo precís,
per a la pansa assecar.
Que hi haja prou moscatell i bon temps per a escaldar
Alguns esperen encara,
que la pansa, com el vi,
se vendran millor que ara;
pero això no serà així,
si no mos fallen los punts,
que solem sempre abordar.
Que hi haja prou moscatell i bon temps per a escaldar.
I la raó es prou senzilla,
puix té pansa qualsevol
i aquell que primer la pilla
la compra i la ven com vol,
i es fa fotre el que fa tard
per que el pato sol pagar
Qui hi haja prou moscatell i bon temps per a escaldar.
La Marina i Marquesat,
estan pobres com les rates,
deute que els bancs han quebrat,
per culpa de uns i atres,
i sols falta ja la pansa,
que acabarà d’ abaixar
Que hi haja prou moscatell i bon temps per a escaldar.
Com eren cases de crèdit,
i vingueren roïns anys,
la pansa no tingué mèrit,
en els països estranys,
bancs comerç i colliters,
se varen arruïnar.
Que hi haja prou moscatell i bon temps per a escaldar.
Hui tot lo món especula,
i el comerç que és el primer,
com creu que pa tot té butla,
va explotant al colliter;
no té, puix, més remei este
que haver-se d’organitzar.
Que hi haja prou moscatell i bon temps per a escaldar.
I com la unió fa la força
deu buscar-la el llaurador;
units ja no hi ha qui els torça
i els farà estar molt millor
assegurant son pervindre,
penyora de benestar.
Que hi haja prou moscatell i bon temps per a escaldar.
Colliters de vi i de pansa:
Ja que els costa la suor
no passen la contra-dansa
d’estar més temps dividits,
si ho volen passar millor,
ara toca demanar
que hi haja força i unió per a poder millorar.
|
||||
9. |
|
|||
|
Sempre anem de festa en festa
la quadrilla del gulló;
sempre anem de borratxera
és la nostra ‘divertició’.
És nit de bullanga, la nit de maitines
les xiques fadrines no volen ballar
si alguna xiqueta de cara guapeta
vullguera provar-nos, podríem tocar.
Jo tinc una figuereta
en la plaça del mercat
i el que menge figues d’ella
no agarra l’ ‘enfermetat’.
És nit de bullanga, la nit de maitines
les xiques fadrines no volen ballar
si alguna xiqueta de cara guapeta
vullguera provar-nos, podríem tocar.
Sempre anem de festa en festa
la quadrilla del gulló;
sempre anem de borratxera
és la nostra ‘divertició’.
|
||||
10. |
Lluís El Sifoner - Fa
03:56
|
|
||
|
Fa do la sol sol do sol fa.
Dos estrels pel cel caminen, sol la fa
Dos estrels pel cel caminen, sol la fa
i van fent-se companyia,
la la si la sol fa sol sol sol la sol fa mi fa.
Fa do la sol sol do sol fa.
I un li fa pac a l’atre, sol la fa
I un li fa pac a l’atre, sol la fa
Adorm-te que es fa de dia,
la la si la sol fa sol sol sol la sol fa mi fa.
Dos estrels pel cel caminen, sol la fa
Dos estrels pel cel caminen, sol la fa
i van fent-se companyia...
la la si la sol fa sol sol sol la sol fa mi fa.
do fa la sol fa
fa i farà.
|
||||
11. |
|
|||
|
Si do do re
Re do do si
Si la sol fa
Mi re do re
Si do do re
Re do do si
Si la sol fa
Mi re do si la sol
Sol mi fa mi re mi do
Sol re fa mi re mi do
Sol mi fa mi re mi do
Sol re fa mi re do
Si do do re
Re do do si
Si la sol fa
Mi re do re
Si do do re
Re do do si
Si la sol fa
Mi re do si la sol
|
||||
12. |
|
|||
|
La pansa està al sequer
i trobe que plourà.
Digueu que vinguen tots
Tenim d’anar a empilar
Raïm de moscatell
és com dobletes d’or
i el tall de l’escaldat, ai!
fa molta, molta por.
Afanya’t que ja plou.
Poseu les veles, i au!
Si sobra algun canyís
tireu-lo al riurau.
Són boires de ponent
Ja s’ha arrasat de nou
Desempilem, ai mare!
que torna a eixir el sol.
L’oratge és sempre incert
com incerta és la vida
i la humitat florix
fa malbé la collita.
Evitem humitats
i sequem bé la pansa
que és la nostra esperança
de viure amb dignitat.
|
||||
13. |
|
|||
|
Una beata diuen que va (bis)
va tots los dies (bis)
va tots los dies a confessar.
Ella fa creure que va per Déu (bis),
pero va a vore (bis)
pero va a vore al seu Mateu.
El seu Mateu és el seu consol (bis),
li tira polvos (bis),
li tira polvos baix del llençol.
Baix del llençol hi ha un angelet (bis),
que molt li sembla (bis),
que molt li sembla al Mateuet.
Una beata diuen que va (bis)
va tots los dies (bis)
va tots los dies a confessar.
|
||||
14. |
|
|||
|
El poble de Pedreguer
està posant-se molt bé,
mos han montat una fàbrica
per a fer mocadorets,
i lo que més mos fa gràcia,
el personal que hi ha empleat,
són les xiquetes de moda
de polvo i pintura i bescoll afaitat.
Ja voreu eixes xiquetes
lo que desmereixeran
quan deixen el coqueteo
i vagen a treballar,
eixes caretes tan fines
que elles van ara ensenyant,
quan els caiga un poc el polvo
arrugues ensenyaran.
Ja voreu eixes xiquetes...
|
||||
15. |
|
|||
|
Carrascal, carrascal, que bonica serenata
Carrascal, ací estem desafiant-mos fent llata.
A Valéncia una criaada
estava fregant el pis
i de baix d’una rajola
va i li salta un ratolí.
I ella que el va vore,
li tira el fregall
i arranca a córrer
escales avall;
s’encontra el seu amo,
.-Qué fas per ahí?
.-Quines pissigolles que em fa el ratolí!
.- Posa’m el diari baix
que el terreno està humit
i m’embrutaré el brial
Ai! Si s’entera el meu marit...
|
||||
16. |
|
|||
|
Carretín, carretango:
En el carro, no,
que amb les rodes del carro
me marege jo (bis)
carretín, carretango:
En el carro, no.
A la carretera nova (bis)
a la casa que fa tres (bis)
viu la Pepa la Morosa (bis)
que festeja amb un marqués (bis).
Vol ser beata
i no pot ser
perque el seu nóvio
és volantiner.
Va per les places
fent volantins,
guanyant pessetes
pels calcetins.
Se’n va a Valéncia,
li bolca el carro,
i diu: arrulla’t,
plega’t la xulla!
Carretín, carretango...
|
||||
17. |
|
|||
|
Una sastressa
menjava sopes
i s’embrutava
calces i botes
Mare, mare, mare vinga,
mare vinga i la vorà,
tota pleneta de polvo
per la cara i per lo nas.
Mare, mare, mare vinga,
mare vinga i la vorà,
tota pleneta de polvo
i de polvo es morirà.
Ja baixa Pere
de ca la nóvia,
arrastra els peus
i va derringlat,
qui sap al pobre
del nostre Pere
a ca la nóvia
qué li ha passat.
Mare…
|
||||
18. |
|
|||
|
Tinc una set que m’abruse (bis)
de l’auia del teu pouet,
i com la tens tan fresqueta (bis)
com més en bec tinc més set.
Tinc un amor que m’espera
per a fer-me companyia;
i tinc un amic de l’ànima
que per mi daria la vida.
|
||||
19. |
|
|||
|
Ma mare no vol que em case
perque em troba xicotet,
jo li dic, senyora mare,
tota pedra fa paret.
El que es case amb una lletja
que es faça la casa gran,
que si se la fa menuda
sempre la tindrà davant.
|
||||
20. |
|
|||
21. |
|
|||
|
UN AVIADOR
Un aviador volava
se li va parar el motor,
i en mig de la gran desgràcia
encara va tindre sort.
‘Aterrissa’ a un camp de faves
d’eixes del cap per amunt,
i una fava molt peluda
se li va clavar per… l’ull.
L’ ESCOPETITA
Saca la bolsa de los perdigones
y l’ escopetita, y vamos a caçar.
Que no te la doy, que no te la doy,
que no te la doy que me vas a matar.
CARRER AMUNT
Carrer amunt,
carrer avall,
farem una coca fina
pastà amb farina
de candeal.
MARIETA XIRIU
Marieta, xiriu, xiu, xiu;
Marieta xiriu,xiu,xau;
jo tinc una mançaneta
que diu que és bona
per al teu trau. (bis)
|
||||
If you like Lluís El Sifoner - Cançons al Riurau, you may also like:
The Seattle band work around the edges of shoegaze and dream pop with a rare sense of clarity and momentum.
go to album
Nina Nastasia & Jeff MacLeod join forces as Jolie Laide, playing noir-y songs that glow soft as moonlight.
go to album
Komm in Bewegung
by Der Frühling
Berlin songwriter and multi-instrumentalist spins krautrock and new wave influences into synthpop gold.
go to album
Genuine Pleasure EP
by Genuine Leather
Effervescent pop without a drop of irony, perfectly geared for fans of the more dance-oriented side of indie music and Tears for Fears.
go to album
Jam-meets-jazztronica band Papadosio returns with an epic new album bursting with lengthy, exploratory passages.
go to album
Terrifically ragged rock & roll that recalls solo Paul Westerberg in its big melodic hooks and swaggering guitars.
go to album
Euphoric noise pop from Seattle-based Spiral XP puts melodies first, feedback second.
go to album
