|
1. |
|
|
|
|
2. |
|
|
|
|
LÍNIES EN EL CEL ELÈCTRIC
Línies en el cel elèctric
dibuixen siluetes i perfils.
Entre tu i jo, muntanyes,
vells gegants de llum.
L’aigua brolla per les sèquies,
ens bevem ansiosos les arrels.
Pose cura a les costures,
descobrint la teua pell.
L’ombra ens posa els peus a terra,
de l’estiu esclaten tots els verds,
cau la pluja i no ens remulla...
Perquè som (un) altre món,
Perquè som un sol món,
Perquè som tu i jo.
Ens desfem com terra seca,
ballem la nostra dansa amb el vent.
La figuera ens mira i tremola...
Jo, prenent la teua mel.
En el tàlem d’heura fresca,
on s’enredren els plaers,
hem desencriptat missatges,
hem fet nostre l’univers.
L’ombra ens posa els peus al terra,
de l’estiu esclaten tots els verds.
cau la pluja i no ens remulla...
Perquè som (un) altre món,
Perquè som un sol món,
Perquè som tu i jo.
Línies en el cel elèctric;
I al capvespre, somniem...
Perquè som (un) altre món,
Perquè som un sol món,
Perquè som (un) altre món,
Perquè som un sol món,
Perquè som tu i jo.
|
|
3. |
|
|
|
|
IMAGINE
Imaginava el nostre exili
als vells racons sense secrets,
on les paraules plenaven les parets
i els gemecs teixien llençols.
Imaginava els nostres banys,
remullats a les termes d’algun temple,
quan els déus brindaven per nosaltres
i un estel era el nostre bressol.
Res del que ens passa no és casual.
Tan sols t’he imaginat.
Res del que som no és banal.
Tan sols t’he inventat.
Imaginava els nostres sols,
a les platges perdudes del teu ventre,
quan avançàvem sense mirar enrere
i les vesprades morien de son.
Imaginava els nostres dies,
als volcans de les terres negres,
on el vent respirava per nosaltres
i caminàvem sobre l’horitzó.
Res del que ens passa no és casual.
Tan sols t’he imaginat.
Res del que som no és banal.
Tan sols t’he inventat.
Imaginava les nostres fúries,
als camps de les causes perdudes,
on les victòries eren vanitoses
i l’amor era el nostre gran error!
Imaginava els nostres cels,
als forats d’una còpula en runes,
on rèiem de relacions eternes
i eternament ens rèiem de la mort.
Res del que ens passa no és casual.
Tan sols t’he imaginat.
Res del que som no és banal.
Tan sols t’he inventat.
|
|
4. |
|
|
|
|
DOLÇA I PRUNA
(a tu)
Tot comença en una dona,
i al final del meu trajecte
necessite fer-te esta cançó.
Has sigut la meua vida
i de tu he après a viure
sense límits, termes, ni horitzons.
[Tot comença en una dona]
Una nit a la francesa,
al bistrot de la saviesa,
una bona amiga em va ensenyar
que no hi ha casualitats,
que ens guanyem cada moment,
que la vida és dolça i pruna.
Saps que tinc mala memòria,
se m’escapen els detalls...
Però el teu record roman intacte.
Cada dia et pense fort,
cada nit et tinc present.
Tu em completes. No cal dir res més.
{Que la vida és dolça i pruna}
No han passat ni dues hores
i sent que em justeja l’aire
des de l’últim bes a l’estació.
Vull deixar de volar baix...
La mirada de Lacan...
(Note com s’obrin les ales).
Tot comença en una dona,
i sempre s’acaba en mi.
|
|
5. |
|
|
|
|
UNA D’AMOR
Ja fa un temps que sóc addicta
a les marques del teu cos
com la brúixola tossuda
que sempre assenyala el nord.
És tan fàcil enyorar-te
quan estàs tan lluny de mi
que les ones em colpegen
i em porten mar endins.
Així em tornes a la vida:
escoltant-te respirar
que em caldrien deu mil segles
per deixar-te d’estimar.
Sí que som afortunats!
Pur atzar o què sé jo!
Amb els tombs que fa la vida...
i acabar al mateix lloc.
De vegades em transporte
dintre d’aquell cotxe roig
on rialles i mirades
construïen il·lusions.
Poc a poc, vàrem entendre
els misteris de l’amor,
van buidar-nos d’egoisme,
vam omplir-nos de consol.
Alguns pensen que se’ns escola
l’experiència entre les mans.
Jo els diria: tinc la sort
arrelada en el meu cant.
I si un dia no em trobes
somiant entre llençols
és que estic buscant estrelles
per a fer-nos un bressol.
Les rialles ompliran
coves, traus, forats i pous,
serem la serenitat
de qui estima sense por.
Mai sabré com agrair
la prudència del destí
per plenar de tu i de mi
la voreta del camí.
|
|
6. |
|
|
|
|
DONA PEIX
Qualsevol nit vaig trobar-te,
brillaves com saturn als cels d’hivern.
Del teu pit, filets d’estima,
guspires i espurnes als teus ulls.
Paraules precioses dels teus llavis,
paradisos privats per als oïts,
cullerada de mel a qui estimaves
i llima verda per als dolents.
Només vore’t vaig estimar-te,
ballaves amb els ulls tancats movent el vent.
Les teues cames, posidònia,
els teus braços, tocant el cel obert.
Dona amb pell d’escama de peix,
ballant esvelta sota la lluna.
Dels teus ulls, la mar salada,
ofegada a la peixera dels volers.
Tocar-te és com anar a la lluna,
és sentir-ne ben a dintre l’univers,
aborronar-se llepant cada racó, de coll a peus,
enredrant els meus dits pels teus cabells.
T’imagine caminant per la platja,
enfonsant a la sorra els teus ditets,
remullant el teu cos de sirena,
a la vora, jugant amb els peixets.
Mil i una vides vull amb tu!
Prop o lluny, no ens podrà l’enyorança.
Tot i la immensitat dels oceans,
sempre nedarem al mateix mar.
Dona amb pell d’escama de peix,
ballant esvelta sota la lluna.
Dels teus ulls, la mar salada,
ofegada a la peixera dels volers.
|
|
7. |
|
|
|
|
8. |
|
|
|
|
9. |
|
|
|
|
TOT VA BÉ (i és de nit)
Passen els cotxes,
la nevera rumia,
el cel és fosc,
els fanals il·luminen perquè sí,
un vell s’ofega,
hi ha metges que fan guàrdia,
Romeo somia trist en Julieta,
estudiants mediocres estudien a darrera hora,
passa el camió d’escombriaires verds,
tanquen els bars,
dos exdesconeguts copulen àvids,
les rates es parteixen les deixalles.
De vegades és de nit i el món actua...
De vegades és de nit i el món actua...
Com ha d’actuar el món.
Un dorm en un caixer,
un avi s’aixeca i va a pixar,
no hi ha cues al peatge,
bufa un vent fràgil,
els despertadors passen l’estona
i fan temps en silenci,
la lluna curra, hi ha roba als terrats
i una tele apagada al menjador.
De vegades és de nit i el món actua...
De vedades és de nit i el món actua...
Com ha d’actuar el món.
I jo no dormo...
Jo t’imagine de totes les formes que es pot imaginar,
si s’imagina...
|
|
10. |
|
|
|
|
SEGUIM
Ara que ja porte molts anys pilotant, conduint,
traficant cançons per la carretera.
Seguisc equivocant-me de camí, de rumb, de direcció,
vaig de vorera en vorera.
No sé què sent.
No sé què vull.
He creuat el Sénia en vermell, sense llum,
sense frens, omplint de merda el cendrer i he pagat el peatge.
Un cop travessada la boira del nord,
he obert la finestra i m’he adonat que no ha canviat el paisatge.
Tu dius futur, jo dic present.
No sé què vull. No sé què sent.
Ara que portem ja molts anys pilotant, conduint,
traficant cançons per la carretera,
t’hem de dir que no esperem res, no,
però HO VOLEM TOT, i no hi ha corbes ni tolls
que ens facen mirar enrere.
És un segon. És un minut.
Tingues present: no hi ha futur.
I ara, seguim... Vols vindre amb mi?
|
|
11. |
|
|
|
|
12. |
|
|
|
|
CASABLANCA
Vestits d'estiu i de dubtes
nus al sol d'un nou matí
voregem secrets abruptes,
sucumbisc al teu encís.
Et festege el cos estès
mentre la mar ens colpeja.
Tu et pintes els ulls de cel;
jo convoque la tempesta.
Ara i ací ens desvetllem,
sense roba ni vergonya, a Barcelona.
Serà el destí, com digué Rick:
“El món s’afona
i tu i jo ens enamorem”.
L'agost mor d'una abraçada,
setembre vol ser futur
però en esta matinada
el demà no és benvingut.
Sense urgència, ni horitzons
sense cuirasses, ni abrics...
No ens fem presoners dels mots,
que ja parlarà el camí.
|
|
13. |
|
|
|
released May 19, 2017
Some rights reserved. Please refer to individual track pages for license info.