|
1. |
|
|
|
|
No cal que “que t’amoïnis”, caminem en cercles cap al final
En esta eterna història que mai arriba a començar
No em queden roses que regalar el que la vida et dona quasi sempre et llevarà
més val que no preguntes pel temps que queda ja, tornarem a començar com si res hagués passat
No cal que preguntes per camins que el temps esborrarà
en el nostre llarg trajecte que ja no du a casa mai
No em queda vida que regalar no em queden més preguntes sobre el temps i el nostre espai
no em queden més paraules sobre la velocitat perquè tot s’acaba tornarem a començar com si res hagués passat
Més val que no preguntes pel temps que queda ja per si tot s’acaba
més val que ten recordes com tremolàvem,
Com tremolàvem,
Quan tot s’acaba tot torna a començar, quan tot s’acaba tot torna a començar
|
|
2. |
|
|
|
|
Vull que no m’oblides, vull
Però l’agost s’està acabant i encara neva
no oblides oblidar si encara crema
Experts en apagar la flama amb més llenya
Vull que m’enrecordes, vull
però setembre ha començat i ja ningú m’espera
A l’eixida del treball amb la tempesta
No oblides congelar l’instant si val la pena
Deuries escapar de tot em dic amb pena
Deuries començar de nou i mai ho feia
Experts en apagar el foc que crema
Experts en congelar l’instant si val la pena
Si val la pena…..
Experts en apagar el foc que crema
Experts en congelar l’instant si val la pena
|
|
3. |
|
|
|
|
Tu que vas sentir l’esclafit confessa com eixir
d’aquesta espècie de laberint de camins que
mai es troben digues com sortir si no decidí estar dins
Ja no es el que veus si la corda es trenca no
No podràs mai desfer el compte enrere, no
podràs desfer el nuc si es trenca no
Podràs desfer….
I en cada part del teu somriure en el que habite des de el xoc de feres
mor aquest joc, en el que vaig pensar t’estime, i ara es tot el que jo sóc
|
|
4. |
|
|
|
|
Recorda aquell vespre, ho intentaràs?
per favor no el trenques si no ha passat
Esborra el desembre que mai vindrà
Inventa l’abril i el maig que ens han deixat
Tinc fam de tu perquè els teus llavis ja no es borren
tinc fam de tu per tot el que no ha passat
tinc fam de tu i a cada vora d’esta història comença altra volta el final
Recorda aquell vespre ho intentaràs?
per favor no el pergues pergues si mai vindrà
Esborra el desembre que ha d’arribar
Inventa l’abril i el maig que ens han deixat
Tinc fam de tu perquè els teus llavis ja no es borren
tinc fam de tu per tot el que no ha passat
tinc fam de tu i a cada vora d’esta història comença altra volta el final
|
|
5. |
|
|
|
|
Ploren les paraules que mai pronunciarem
tremolen les ferides que mai tu i jo ens farem
No demanaré perdó per recordar-me que som contradicció
per regalar-me el millor i el pitjor
per ensenyar-me, si tanque el ulls i ja no ets,
si obris els ulls i ja no sóc,
Es trenquen les promeses que mai ens varem fer
s’amaguen els somriures que per a tots foren secrets
No demanaré perdó per recordar-me que som contradicció
per regalar-me el millor i lo pitjor
per ensenyar-me, si tanque el ulls i ja no ets,
si obris els ulls i ja no sóc,
que som del vent
Som del vent, no hi han paraules que imaginen el plaer
de ser del vent
Si tanque el ulls i ja no ets,
si obris els ulls i ja no hi sóc…
|
|
6. |
|
|
|
|
Tu, un somriure en pla seqüència, tu
Un combat de feres, tu
i una incògnita de com la llum reflexa el teu cos nu
Tu, una història incontrolada tu
Tu, que mai s’acaba tu, una frase improvisada
que mai es calla
Tu sempre marxes quan més et vull
Pero mai per sempre i quan ja no espere sempre
Sempre tornes tu
|
|
7. |
|
|
|
|
8. |
|
|
|
|
9. |
|
|
|
|
Hem deixat alguna pista que mai van descobrir
hem buscat algun sentit a açò, quan la vida fa por
Espere que tot vaja bé, espere que a tu també
fins prompte, a vore quan parlem, fins prompte
sigues feliç també
|
|
10. |
|
|
|
|
Intacte el vull deixar com si fos un conte,
fora de perill dels nostres monstres
ja només es pot trencar, ja només esvara, arribat aquest final
El xoc pot ser mortal si no ho frene
imagine que no saps que per tu hagués donat la meua vida
Intacte em vull quedar, com si fos un somni, detindrem al compàs
dels batecs d’aquest final, ja només ho vull parar, deixar-ho córrer
Tan difícil com real, tan perfecte com era
I ningú se’m va adonar que per tu hagués donat la meua vida.
|
released March 3, 2014