1. |
Pellikana - Titelles
04:27
|
|
||
Hem arribat a un punt que açò es plorar i tragar
que no cal que t'escolten per poder ser criticat
A ningú li interessa ni per què ni com ho fas
ni tan sols volen comprendre si té cap significat
Ens hem cansat de ser titelles, de ser manipulats
A ningú li interessa ni per què ni com ho fas
Una música que ofega, una música que sona
no es una cançó de guerra, és una cançó resposta
I si parlem en valencià
i si cantem en català
Cadascú pensa com vol
per això tots som com som
cadascú parla com vol
cadascú pensa com vol
per això tots som com som
encara que hi ha qui pensa com pot
És mot fàcil criticar
És molt fàcil remugar
però encara és més fàcil quedar-se en el sofà
veient la vida passar...
...és tan fàcil criticar
Es molt fàcil criticar des del poder
encara més fàcil censurar al diferent
però no es per això que cantem
ho fem per passar-ho bé
per expressar un sentiment
i recordar el present
|
||||
2. |
Pellikana - Crida fort!
05:06
|
|
||
Escolta!
Una història peculiar
I conta'm
Per tot el que has passat
Escolta!
La melodia et fa volar
Escolta!
Una història peculiar, una història molt normal
el dia a dia d'una minoria desbordant
que fuig de la policia, que t'ofega nit i dia
per què collons molesta que "disfrutes" amb Maria?
Vine amic, fes força amb tota aquesta gent
I crida ben fort fins que se "t'erice la pell"
que no volem més guerres, no volem soldats
en quin cap cap la idea d'un món militaritzat?
Que no volem més bombes...No!
Alça la mà, anima't fes-li una calà.
Crida fort!
Crida fort!
Crida fort! Crida revolució!
No deixes que et maregen, pren les teves decisions
Ara em toca a mi, duu porta cap ací
i deixa'm que t'explique perquè sóc tan feliç
No cal que t'imagines res, no penses mal no!
No em critiques més ja m'és igual
Abandona els prejudicis que tens al davant del nas
Alça la mà, anima't, fes-li una calà
Crida fort!
Crida fort!
Crida fort! Crida revolució!
No deixes que et maregen, pren les teves decisions
|
||||
3. |
|
|||
Un camí tallat
Un carrer asfaltat
Una nit per recordar
Sents la música t'obliga a ballar
no saps ben bé ke passa
la festa ha arribat
Et mous "emboiregat"
pel fum dels canuts
el teu pitjor problema
ara eres tu
Sents la música t'obliga a ballar
no saps ben bé que passa...
Escolta el ritme: sent com va
pels teus camals, per la teua cintura
Escolta el ritme està al teu cap
comença a viure...
posa't a ballar!
On vas?
Relaxa't amic
Com va?
La festa ha començat
Que dius? Com Rius?
Recorda que vius
que si estàs ací
fes cas del que dic
On vas?
La gent oblida que estem per passar-ho bé
Com Va?
Si tens ganes de més, alça't i torna-ho a fer
Que Dius? Com Rius?
La festa no s'acaba
Així que amic...Fes cas del que dic!
Escolta el ritme: sent com va
pels teus camals, per la teua cintura
Escolta el ritme està al teu cap
comença a viure...
posa't a ballar!
|
||||
4. |
|
|||
Fuig el sentit de la vida
la por: un amic fidel
sang infectant la ferida
contradiccions fetes lleis
lladres que ara són polítics
els bisbes addictes sexuals
les noies creixen per ser guapes
i més de mig món passa fam
Fuig el sentit de la vida
canta un xiquet i somriu
la bèstia l'escolta i s'ofega
no ha suportat el "reixiu"
profetes de "trage" i corbata
el poble casat amb el banc
fe davant la hipocresia
I mentre passa el que passa
no ho entenc, tinc l'esperança
que gire la moneda, cuidar allò que ens queda
Massa pa' la carabassa!
Ja està bé, allò que veig no té sentit
Per què hi ha tanta gent patint?
Fuig el sentit de la vida
tots som germans de ningú
silencis colpegen l'oïda
brúixola i mapes perduts.
De dia surt la lluna i de nit el sol
el nen no pot dormir, no té bressol
la xica no festeja està de dol
xiquets van a la guerra i ací apaguen el "farol"
Guerres per la fam provocades al despatx
pedres contra bales és lluitar contra gegants
pacifistes denunciats per violència i altercats
Xè! Para de contar.
Uooo, el món està quiet no fa res no té perquè
Uooo, els que manen estan massa bé
Uooo, cada dia una vida desperta cridant llibertat
i una que se'n va... Cridant llibertat
|
||||
5. |
Pellikana - En la Cloaka
03:40
|
|
||
Estem en la cloaca
la "vidorra" és el que hi ha
no sabem que fer
i ens posem a composar
La penya no "s'aclara"
no podem ni tocar
Si ix "algo" decent
amb canuts celebrarem!
En la Cloaka!
La vida passarem
En la Cloaka!
D'aquí mai ens mourem
En la Cloaka!
Nit i dia s'està bé
En la Cloaka!
Mil canuts: veurem el cel!
Seguim en La Cloaka
seguim anant fumats
hi ha massa blanura
i no podem tocar
Ens fem unes birretes
tot siga per descansar
que la vida en La Cloaka
és sempre festa i desvariar
En la Cloaka!
La vida passarem
En la Cloaka!
D'aquí mai ens mourem
En la Cloaka!
Nit i dia s'està bé
En la Cloaka!
Mil canuts: veurem el cel!
|
||||
6. |
|
|||
Als carrers de la gran ciutat,
l'ànima en pena rodejada de soledat.
Als estrets carrerons de la llibertat
el teu cor i el meu viuen l'eternitat.
Aquest conte de fades un dia va acabar,
el malson que avui ha començat
somnis, il·lusions i esperances perdudes
en la barra d'aquell bar...
Avui t'escric pot ser per darrer cop
les tenebres envolten el meu cor
Avui t'escric pot ser per darrer cop
les nits son llargues, sempre esperant la mort
Avui t'escric pot ser per darrer cop
Mort en vida, completament mort d'amor.
Ara que les llàgrimes envolten el meu rostre
ara que la foscor de les nits envolta el meu cor
Avui t'escric pot ser per darrer cop
Els teus llavis i els meus
mai es podien separar
i ara que tot acaba:
Què tindré que fer per a poder-te oblidar?
Falses promeses d'amor
que ara ja s'han esborrat.
El cor partit en dos
quan no hi ets
quan no et veig al meu costat.
|
||||
7. |
Pellikana - Soledat
04:36
|
|
||
Soledat, ànima en pena entre milers d'estels
la música, l'aire per respirar
Quan et quedes rodejat en la més absoluta...
Soledat, atrapat entre els murs de pedra que construeix la teua ànima...
...per evadir-se de la realitat...
Soledat, no hi ha música no hi ha cant
el silenci per acompanyar
Soledat, tantes vegades cantada
tan menyspreada soledat.
Altre llum i més fum
en l'obscura habitació
entre les ombres del meu cor
I més fum i més llum
El món imaginari que has creat
s'enfonsa dins del cap
I ara véns a mi...
i et seus al meu costat
Sempre endavant, sempre lluitant
...mai oblidant...
I em ve un somriure...
per fi m'he adonat
Sempre somiant, fins al final
...acompanyat...
Soledat, ànima en pena entre milers d'estels
la música, l'aire per respirar
Quan no et veus reflectit ni tan sols al mirall...
Soledat, acompanyat de la teua ombra que ara dibuixa aquell fanal
...evadint-te de la realitat...
|
||||
8. |
|
|||
Màgica nit plena d'estels
el teu rostre banyat per la lluna plena
cada mitjanit baixant als inferns
els fruits prohibits per trencar la pena
Màgica nit plena d'estels
El teu cos mullat a la platja serena
El vent mou els teus cabells
Mentre el meu cor batega i alena
Ara per fi m'he retrobat
amb el somriure de milers d'estels
Ara que la nit va a començar
m' encontre al teu costat...
...Amb el somriure de milers d'estels
Màgica nit per tornar als arrels
La música ressona al teu interior
La lluna desvetllada al cel
Sons de dolçaina plens d'il·lusions
Una nit de lluna plena
una nit per fer camí
i ara que torna la llum
estarem fins al matí
Una nit amb el somriure
de poder veure't amb mi
I ara que els estels s'encenen
Encendre'm el teu destí
|
||||
9. |
|
|||
Hi ha dies que no vol veure el sol
el vent no ajuda a caminar
les flors que moren al seu pas, quan ell no estiga han de tornar
els nous colors llueixen molt més fort!
Rodejat de gent, una ment produïda en sèrie,
dibuixos iguals:
una nova caricatura del passat
Alça la vista i mira el cel
observa els colors
les formes que produeix el vent
encara el fan perdre el Nord
Anima't , torna a somriure,
encara hi ha temps
la humanitat lliure
els colors del vent
encara t'espenta i creix
Unfla la vela...
... navega a contracorrent
Alça la vista i mira el cel
observa els colors
les formes que produeix el vent
encara el fan perdre el Nord
Anima't , torna a somriure,
encara hi ha temps
la humanitat lliure
els colors del vent
encara t'espenta i creix
Unfla la vela...
Unfla la vela, no tingues pressa
busca les potes que li han furtat al gat
Unfla la vela, sense quimera
rere aquest mar es troba la llibertat
No perdes l'esperança, no perdes la il·lusió
Les mentides, les pallisses, el temps fa oblidar el dol
Perd el Nord avança, un món nou que s'alça
una nova civilització!!
|
||||
10. |
Pellikana - S. XXI
05:31
|
|
||
11. |
|
|||
Tens el mar al teu costat
rere una tanca
i l'intentes saltar
Cansat de caminar, cansat de viure,
estàs sent ofegat en una terra lliure
Tens el mar al teu costat
vas a la platja
i a l'hora de dinar el plat a taula
Cansat de Caminar, cansat de viure
tu estàs "currant", per qui és la terra lliure?
Per això cantem, per recordar
que tots tenim una vida i a qui estimar
que som tots germans, tots immigrants
uns ho son ara i altres abans
Tens el mar al teu costat
molt lluny de casa,
treballes hui
per a demà no hi ha altra cosa.
Cansat de caminar, cansat de viure
un dia tornaràs, per fi podràs ser lliure.
Per això cantem, per recordar
que tots tenim una vida i a qui estimar
que som tots germans, tots immigrants
uns ho son ara i altres abans
Que no es tracta ni de dretes ni d'esquerres
que quan sonen els diners tots perden els esquemes
i ara que el tema rebenta
la gent no desperta, i mentrestant segueix la festa!
Una festa noble on no estem convidats
on sols la gent d'altures pot arribar
concejals, municipals,
gent de poc "trellat" , presidents i advocats
discriminen, manipulen
manipulant és com informen, torturant amb uniforme!
|
||||
12. |
Pellikana - La Primavera
03:49
|
|
||
Ha esclatat la primavera als carrers!
Ja no hi ha mel de romer,
el que hi ha son policies enfrentant-se a la gent.
La primavera està al carrer
i tu no entens què passa:
li han partit la cara a quatre cries en la plaça.
Per llançar idees,
per cridar al vent,
és la nostra gent la que plena el carrer
perque hi ha un present prou clar
i un futur molt negre,
perque en realitat no tenim res a perdre.
Unes llàgrimes s'ofeguen amb la sang
d'aquell que vol la llibertat
Ha esclatat la primavera als carrers!
Ha esclatat la primavera:
discussions entre germans.
Res justifica que s'aplegue a les mans.
Porten porra, són molt forts,
no se n'adonen de qui són:
els seus fills van a l'escola,
una escola en extinció.
Ha esclatat la primavera,
ja camines sense por,
el gris no podrà amb tots els colors
Ha esclatat la primavera als carrers!
|
Streaming and Download help
If you like Pellikana - Titelles, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp