Rapsodes - Som de la Pelitrumpeli Els adults son sers avorrits, amorfos, adulters, predictibles, plens de ràbia i resquemors. Jo no vull ser com, vull seguir somiant amb boes que traguen elefants, i tindre els teus ulls prop, i viure a prop del mar, i alterar els pulsos amb les rises, i pasejar mirant al cel. I no tindre por, tinc tant por de ser com ells. Al caure la nit, fosca i pesada nit Tomeu torna de currar en un cutre baret Cuina entre olles fang Tomeu arriba a casa banyat en plors de sal No sap si a sigut la ceba o el forat que porta al cor És deixa caure al sofà, tot es dolor La nit es fa més fosca al recordar La nit es fa més fosca a aquesta banda del mirall L´Albert retalla fotos paraules, i paperets, guardats en caixetes plenes de dibuixets. als dies de lluna clara obre una a una cada caixa. Barreja lletres amb màgia, i amb extrevagància Inventa contes curiosos sense sentit, i quan prenen forma algo es remou al seu esperit De nit parets estucades que es transformen en muralles empaperades Pintades amb llunyanes històries inventades Son pare mai va entendre que vullgués ser domadora. On anava aquella xiqueta de cabells rulls i veu ronca? I el seu somni va quedar amagat, sa mare la volía casada i amb els nanos enredant. Pero Fabiola viu sola, i amb el seu gat, i curra amb les tisores a la pelu del mercat i a les nits somnia que vist de colors, i que amb cançonetes adorm als lleons.

Rapsodes – Soc petit però valent Mola més el vinilo que el mp3 Mola més el sexe entre dos que entre tres o més Les coses senzilles a mi també me xanen Estovarme al sol com un fardatxo a que em creisquen les canes Ganes sanes d’asomarme a totes les baranes És la experiencia a mi la que em dona ales Tú dius que no cal caure al barranc pa saber que fa mal Jo soc dels que em tire pa saber el mal que fa Rapsodes ha arribat per fi, Menjat la vida que només tens una Jo no sé fer rap, a mi m’agrada jugar a inventar Lliure com el vent, lleugera, sincera, independent Repartint somriures així per el món jo vaig divertintme Tinc el cor xicotet, prenlo agafal tel done sencer Soc petit però valent El món és tan gran i es poden fer tantes coses No sé, m’ocurrix cap, ací estic fent rap No sé fer un altra cosa més que intentar volar Però sempre acave amb la tensió baixa Per culpa de l’herba que em regala una bruixa Mire em regala un bombo i Menja una caixa I automaticament ma ment vos arruixa Amb filosofia pa eixir del pas I a les coses xungues millor no fer cas El menja vol contar xistes que acaven sent troles La meua professió serà contar contes

Rapsodes - La casa del terror Als nostres bolos ve la penya, que més xana son gent senzilla però amb ganes, de liarla punki, jevi o popero, raper, grunge, o ravero, la persona és el que importa el rap no et mola però rapsodes t’encanta i ara ves corre i dili i ara ves corre i dili Rapsodes et rescata sense demanar auxili, Auxili!!!! funky bros funky flow la casa del terror funky flow funky bros a la casa jarkor Creant un nou estil, em arribat per fi Mireia, Kpoll i Menjatallarins Cremant el sò, açò va així No et talles vinga tirali Si el que busques es festa, no hi ha un altra com esta No t’agrada la menestra tirala per la finestra Vinga tots poseuse a pegar bots com si estigueres boig Va que volem reventaro tot Te hem rallat el cap amb un nou concepte de Rap…Sodes et rescata sense demanar auxili Auxili!!!!! funky bros funky flow la casa del terror funky flow funky bros a la casa jarkor

Rapsodes – Irresistible Superincreible, Irreversible Rimes imposibles per a la gent sensible Superincreible, Irresistible Ritmes imposibles per a la gent sensible Que bonica es una flor Que bonic l’arc de iris Ser un xiquet sa, majete, i despiste, ahi Però que m’estas contant que vols que me pique? Si es que la vida es la ostia, no ten penedisques Ja m ’estas rallant Ho vaig a deixar clar Les coses pasen encara que no les pugues observar Si el món que a mí m’envolta no arriba més lluny del meu nas Ara hi ha un crio amb la panxa unflada i passa fam I que em dius dels petons? I del primer amor De plorar amb una peli sense color Doncs que tot acava podrint-se i fent pudor No si saps emocionarte com el primer cop Que no soc jo sols, som tothom, Sembla que sem oblidat de qui som No me ralles el cap, nano, ma que eres plom Per no calfar-se el cap la majoria dobla el llom Superincreible, Irreversible Rimes imposibles per a la gent sensible Superincreible, Irresistible Ritmes imposibles per a la gent sensible Doncs a mi m’agrada el camí que vaig recorrent Si els encreuaments em porten, ah, tanta bona gent Si els pots contar amb tans sols una mà Pero moltes mans unides en fan un cabàs Si la gent es deixa dur com a borregos, Compra açò, vistet aixi,ah, i vota sense posar peros Ja se que hi han molts peros has de dir, “No problemo” La qualitat de vida vos torna memos Billar o bolera?, o al cinema amb un colega Les bromes, les rises, o la bona conversa Parlem de la pena de mort pa que es pose tensa Parlem del que vullgues mentres fem una birreta Parlem doncs d’un mon ple de atrociutats En que fabriques de fum vos tenen encadenats “Pos” a la gent li mola l’ “ajetreo” i el seu girigall El dia menys pensat tot reventarà Superincreible, Irreversible Rimes imposibles per a la gent sensible Superincreible, Irresistible Ritmes imposibles per a la gent sensible

Rapsodes – Rita la cantaora La meua xiqueta és l’ama del corral i del carrer De la figuera i la parra i de la flor del taronjer Xiqueta meua, que del carrer eres l’ama Per culpa teua jo tinc el piu encés en flama Jo soc qui mira la lluna cada nit I des del llit amb un “suspir” et reclama Així que Bakanal romana amb ta mare i ta germana Que no falte l’alcohol que sobre la marihuana Hui en dia no drogarse pot resultar estrany Pero jo ni fume birra, ni bec porros, que quede clar I es pot escollir així que no patiu Els temps canvien, la figa ja no és tan sols pal piu Ja sigues famós o no, ací cabem tots, la bella el bestia, el gat o el gos Abans que enganxeu a aquell pardal Doneuli pel cul a aquell municipal Li engisa quedarse nu, excepte la gorra I que el sodomitzen amb la seua propia porra Mira, mira la señora Botella, Amb un pot de mermelada que farà amb ella? Ostia, ja recorde el gos de Ricky Martin està solt I eixa mermelada deu anar directa al cony Vici, vici sense tú no puc estar Senyora alcaldesa la casaia com li va? Que li queda una ampolla? Que ja s’està acavant Doncs dona mesures i bega barrejat Ja ve Sento de ca la novia, Ja ve Sento malhumorat Ja ve Sento cagant tomaques Carabasses li hauràn donat No et preocupes xato que no pasa res Ací pots gaudir com tota esta gent Mira aquell grupet encula qui més gran la te Els picolos contra els moros no tenen res a fer Si no fes com aquells que venen disfressats Son monjes, cures, no, tot l’arquebisbat Per l’amor d’once porten maletins No vull ni imaginarme que és el que duràn dins Mascares, barrets, guants, tangues, pantalons, porres, botes Mare meua, cuantes coses totes de cuir Manilles, vibradors, cordes, punjos, fuets, latex Lubricants per a que tot puga fluir Es així, als cures sempre els acolits Igual que la petaca acompanya a l’alcoholic Els conservadors rebosen odis I els Rapsodes son danyius amb misteres i bolis Pascualet si vas a l’hort, portam figues Pascualet si vas a l’hort, portam figues i albercocs Pascualet, porta figues i albercocs Porta fruita per a tots Una truita d’albergina si vols Que, la penya ja està famolenca Fes el favor així la Bakanal serà completa Menjar pa tots, menys per a tú que vas servit Ostia Jose Mari, Jo, mai ho havera dit Practicar la coprofagia és tot un merit Per÷o follarse el cul d’un mort alhora és més que esplendid No me ofenguen questionant si es practica la zoofilia sobre aquesta escena Allí lluny es divisa a un pescador japo A punt de rebre el salt del tigre per part d’una balena Reventat, menys mal que duien una especie de condó possat Així m’agrada, sí, bona protecció, enfundala en espart i pasa a l’acció En fi princeses, vagamons, animals, entre els Rapsodes, i vosaltres flipats Comentar que esta festa mai s’acava i tú folla tot el que pugues però torcat la baba La meua xiqueta és l’ama del corral i del carrer De la figuera i la parra i de la flor del taronjer I si ve Sento de ca la novia, I si ve Sento malhumorat I si ve Sento cagant tomaques Carabasses li hauràn donat Pascualet si vas a l’hort, portam figues i albercocs Pascualet si vas a l’hort, portam figues i albercocs

Rapsodes – “Intakte” Permitisme que entre, tan directe com sempre Permitisme que hui no me mostre tendre Vaig a ferte veure el que hi ha darrere A la vida d'una altra forma vore i entendre Conprenme si es que a voltes em cabrege Però veig coses que molesten i pose pegues Que si els cotxes, que si Rita, que si el papa, que si l'ave I a qui no li agrade, que no mire i que se calle Que jo ja he hagut de callarme moltes voltes I me vaig a cagar en la mare que ho ha parit tot ja home que per fumar porros em tractaren de violent Tindràn morro, vingueren a dirme delinqüent Si jo tinc una forma distinta de mirar les estreles I no m'importa que no t'ho cregues Tampoc m'importa si has vist una cosa rara Desde la ma casa es veu la calderona i forma una cara I una pintada de “i si no tingueres por?”, Em recorda Que vaig tindre castanyes, a agafar la vida per les banyes I a ser conscient del que estic fent, de que t'extranyes Si soc un comunicador excelent, jo faig que m'entenga la gent Les meues cançons son escoltades, pero se senten Agafe odi, amor, pasió, saviessa, i experimente El coktel que surt és de pensaments nus De sentiments bruts i alhora clars Als dies grisos em sent abatut Pero tot canvia quan arrives tú a la llar Qui em fas viure i sentir cada dia De ma vida i dels meus raps l'alegria Una xicoteta fada envoltada de gats Quem tira una polseta quem fa volar I sí, em trobe agust flotant per l'aire Quan em trobe a gust em sent invulnerable I no, no soc poetaire Jo sols trac tot el que hi ha dins de mi pero quede “Intakte” I em posse a la cola encara que esperar no mola Vull viure la vida loca que en tinc una sola A la motxila somnis, rabia i un poquet de vodka I el blues del got mig buit el que ultimament massa sona Si l’unic que jo volia era entendre un poc més la vida Que avuí he guanyat la mà però pedre la partida Serà una tonteria, però em pot la monotonia Quin sigué dia el que vam perdre la sintonia? I encara em fa ilusió, el ferme ilusions Diuen que on l’ordre bull, manquen les passions I jo puc ser un poc trasto, i encara mes desastre Però rerpartint somriures brille com un astre Posali tirites als somnis que més t’estimes Intentar ser el rei de les coses petites Si algo no t’agrada, doncs ho critiques Que a mi el que en veritat me molaria es saber contar “xistes” I ser com vull ser i no com soc I tornar a viure les coses com el primer cop i que no existiren les armes ni les presons “peace, love, unity & respect” per a tothom

Rapsodes – Mil paraules Son mil paraules, per a somiarles Mil paraules per deixar la meua autoestima pels nuvols Per demostrarte el que soc capaç de fer si tu vols Per clavar la pota al moment menys oportú, no? Per soltar que és el que sem pasa pel cap que és un “tú pots” Jo encadene, sorprenc, em quede en silenci a voltes No em preguntes, “que és el que et pasa?” Que ja ho fan moltes No done explicacions a ninguna de totes Perque en eixe puto moment el rap al cap explote I en valencià no per res ix naturalment Original flow rural 100% No vinguen a preguntarme “que per que?” Que de quina altra forma ho podria fer? “Pero home Kpoll si en valencià no te eixida” I a mi que, l’unic que busque amb estes rimes és plaer I eixe noseque que em puja per les cames fins l’estomac Quan agafe el micro, no se si mentens La capital del Túria em va vore naixer La ciutat de la música em va fer creixer Em va ensenyar a saber sempre quan comence Em va ensenyar a no acavar al menys fins l’amaneixer Ala tin, la cosa està així Fumantme un dàtil al balcó veig a les beates eixir Aneu a vore el papa jo em quede ací I tu paga 35 per la motxilla del peregrí O opta pel pase VIP, sessió completa Quants sou? Milió i mig? València queda estreta La imatge del dia deuria ser aquesta El papa amb un acolit i rita amb la fallera Son mil paraules per a ballarles, per a fumarles, per a somiarles Son mil paraules per a somiarles Que pasa no mentens?, aleshores que pretens De veres hi ha una cosa en tú que no comprenc Sempre poses mala cara quan vens cara mi I jo no te he fet res pa que et poses així Em clave amb tu, em clave amb ell, i també amb Rita Conseqüència asegurada que em criden “catalanista!!!” Vaig a la Pilona “anarquista!!!!” Me asome a la lloma, vos perc de vista I és que pa que em vull acostar a València ciutat Si cada volta que me acoste isc escarmentat Primer semafor, “ionki” demanant Segon semafor, un tio en un banc, gaudint de sa llar Caritat cristiana, si senyor Caritat cristiana, per a qui viatja amb avió Ni tan sevols t’has dignat a mirar a la cara a eixe tipo que viu a la porta de ta casa entre cartons I ahi tú, segueix pensant que vius a la millor terra del món Segueix menjant orxata paella i fartons Segueix somiant convertirte en fallera major Que “autenticos valencianos” et seguiran el joc Vos reuniereu cada dissabte per a sopar? Oferireu noves glories a espanya, aixo esta clar Alceu eixa senyera, coronada o no de blau, Espere ansiós el dia que tot canvie pa vore com cau Pa vore com cau, qualsevol senyera qualsevol emblema A mi cap cançoneta de merda em representa Ni a mi ni a esta penya que vol ser lliure I tan sols per això, jo li dedique este somriure Un desig, que no sem passe mai esta paranoia Un altre, que me mate a polvos esta noia, Et semble maleducat, em sua la polla L’egancia en este tema la posen Mireia i Troya

Rapsodes – El quart element S’olora el dissabte però el que pasa és que és dimarts I la penya curra, és que és normal Reseca de llavis vaig camí de l’eden Ei colla que feu? Una birra religiosament Però que no sabeu que hui n’hi ha concert Rapsodes toca no sé on, ja s’esteu moguent Estos dos estan flipats concert entre setmana Tia avuí és dimarts i de bona gana I arrepleguem bolsos, xaques, paquets de tàbac, Manel cobrat, dos birres i el tallat Que ja pasa l’hora i el sol ja s’afona i la nit ja comença a brillar Entrem al garito i la penya ja està esperant Alguns amb les birres, i altres ja tot fumats Descarrega trastos, micros, peus, papers i plats Si nos fos por vosltres açò no tindria trellat Andreu, veu de fang Mireia, veu del vent Kpoll, vent de foc L’aigua de vida, el remor dels sentits sou vosaltres la gent amb qui anem fent camí sou rius de braços, i aigua d’abril vosaltres sou la penya que pega un crit, “eooooo”

Rapsodes – Rap a dit Ei vent diuen que t'enportes les paraules Mira a vore si pots i a men portes tres o quatre Que estiguen ben guapes i farem rimes a patades Tremolen ánimes sentint aquestes paraules La vida és un misteri, jo ja no done credit Pensava que amb el temps m'adependria el temari Pero, que va !! Estic més perdut que carracuca La vida és bruta i confusa, i ai ai ai ai m'esmussa Els meus problemes ja sé que son universals Però les solucions pareixen no ser-ho tant Jo tracte de buscar un poc més de consistència Però ma inocencia no me deixa, soc gandul per excelencia A que coi jues? Edonisme contra enteressa És la teua puta vida i sembla que ni te interesa Quant vols aprendre? Pero te ofusques Quant tens per perdre? I ni te preocupes I si estas sol vine amb mi, que amics es fan amb bon vi I jo tinc la millor bodega de per aci Colega de la vega, quina merda quina vega? Que jo soc del puto poble de la ceba Ací no fem tertulia, rapejem amb furia, que no tenteres nen, que açò es el camp del turia Ací els rapers som tendres i amb les rimes fem perles Si vols pots coneixerns que estem en edat de mereixer Ací fem rap humà i sempre en valencià Sense espills ni cristals sols pura realitat La veritat està ja escrita des de fa tants anys Però contam, que t’han portat per a nadal?? Un videojoc, uns Levi’s, un movil, o un collar Jo no he llegit a Chomsky ni falta que hem fa Que jo més o menys me entere del tema I encara aixi porte el bon rotllo com escut i com emblema Açò es rap a dit, Rapsodes arribat per fí Anem de poble en poble sols possant el polze així Açò es rap a dit, Rapsodes arribat per fí Arreplegam maca i et faré un rap al teu llit Açò es rap a dit, Rapsodes arribat per fí Que no tenim trellat, però tenim l'estil Açò es rap a dit, i la penya pega un crit “Eeeee-ooooooooooooo” Ei vent he escoltat aixó de que et dus les paraules Fes-me un favor portali estes a Menja en l'acte Que les clave a temps en un ritme guapo I per descomptat disli que jo entrare a saco Que ací fem rap autentic del mediterrani Ni un castig ni un fastic, rap a dit es fantastic No ens considerem homes extraordinaris Tan sols plasmem en clau de rap el que ens passa pel crani Idees revolucionaries que la gent no enten Per moltes voltes que ho expliques no ho enten I no sé si soc jo el que ho veu tot ben fàcil Imposible, el teu cervell no processa tan ràpid Menja fort, caga fort i no tingues por a la mort Respira aire pur serà el teu dia de sort De l’hort al meu poble sempre la garrofa Per això la merda que solte mai està fofa Des del camp de túria Rapsodes brota, En canvi rapers politizen rap i em fan tirar la pota Nosaltres cavalquem pel sò com per una ona, fabricant rap a dit el tema funciona Que sí que rap a dit es pa gaudir, no pa patir, pa tir, el que li pegaren a Kennedy Si Cavanilles es una borrega, Vilarasa una floreta Rima absurda i xunga però estigues queta Alguna meta, mes que acavar la lletra Gaudir del sol mentre em fume un peta Beure cervessa i no tindre pressa, hem dona a mi que hui hi haurà més d’una sorpressa Menja, Menja Menjatallarins Explicals a tots que shem clavat fins a dins Que el micro i els plats no parem quets Dilos que el rap pa estos matxots ja no te secrets Açò es rap a dit, Rapsodes arribat per fí Anem de poble en poble sols possant el polze així Açò es rap a dit, Rapsodes arribat per fí Arreplegam maca i et faré un rap al teu llit Açò es rap a dit, Rapsodes arribat per fí Que no tenim trellat, però tenim l'estil Açò es rap a dit, i la penya pega un crit “Eeeee-ooooooooooooo” Del ritme gendres, amb la rima directes No peguem voltes, son sols coincidencies Ja ham passat per ací? Pero home com flipes així És una cosa de comu sentit Pegali la volta i enroscala al revés Me gire d'esquenes i ja no vos veig Ahí va volant, agafala que crema Que jo tinc una cosa que me puja per la puta esquena De l'amaneixer som els fills predilectes Els pels de punta sem possen quan balles I quan me beses em caic de tos M'agrades tant que te lladraria com si fos un gos Ves per la voreta no siga que te caigues I que vas a fer si ni estudies ni treballes? Sempre la puta poreta és el que ens regalen Que jo no posse l'altra galta ni que deu m’ho demane Presos d'un entorn que sempre obliga a ser campió Rivals a l'escola al treball fins al cantó Els demés no tenen perque ser ton enemics Joder si és que podriem viure tots tan feliç-os Cremem els euros, passem al taparabos Fem un megasubmarino gegant en els lavabos Trenca el diari que és tot mentida I només te cregues el que vius de forma activa I possitiva, i si vens cap a mi, miram, si no pots anarten a la figa de ta tia I mira, mira, que veus? endevina el que pensa l'Andreu Que, ja ho tens? això te ni caps ni peus Busca, busca, olfatean las esquinas Preguntali al Kapo, qui porta la rima més fina? Rulali el Cd a ta uela i ta cosina Que el rap en valencià s'escolta des d'aci a la vila Açò es rap a dit, Rapsodes arribat per fí Anem de poble en poble sols possant el polze així Açò es rap a dit, Rapsodes arribat per fí Arreplegam maca i et faré un rap al teu llit Açò es rap a dit, Rapsodes arribat per fí Que no tenim trellat, però tenim l'estil Açò es rap a dit, i la penya pega un crit “Eeeee-ooooooooooooo”

Rapsodes – Petits dificils miracles Clamem al cel i al infinit Volem contarte histories fins a mitjanit I jo ploraré per dins perque tot es tan bonic Repertoris d’insignificancies mostren el camí Vaig deixant molletes de pà saber tornar Tot el “groove” del mçon batega en aquest instant Sensible al que et rodeja? Estàs convidat a pujar aquest vaixell directe a la eternitat Jocs de ilusions i de regles consentides On les mentires es barallen amb les tonteries Son les nostres vides tan terriblement finites Com eixes coses petites que fan que ho oblides Qui es el desconegut que talla la baralla? Qui son els que tenen els asos baix de la manega? Si la inocencia està al carrer, més encara la ignorancia Però es la veu del cantó la que mai es calla Més de Mil, Petits dificils miracles Més de Mil, Abandonar l’egoisme i aprendre a estimarse Més de Mil, Petits dificils miracles Més de Mil, Somiar desperts i volar sense ales Tinc una espurna clavada Dins d’una mirada perduda atrapada Amb el foc cara a cara El foc es testic que la base rula I mentre el fum s’escampa ma ment s’estimula Pa contarte més de mil histories amb formes poc metòdiques Dosis de realitat no cal ni que ho digues Ocupats en sobreviure i poc més Ocupats buscant baix els coixíns a fi de més Jo soc aquell que recull de dins d’ell lo més absurd I ho trau fora, abstracte pensament que m’ha fotut però em transforma Em creisc linea a linea, vers a vers Sensació sonora d’un contacontes pervers Que envadeix l’univers Es tracta de gaudir del plaer, de pintar l’arc del cel De crear un nou acorde o escriure la historia mai contada De trobar la llibertat real i no la disfressada Més de Mil, Petits dificils miracles Més de Mil, Abandonar l’egoisme i aprendre a estimarse Més de Mil, Petits dificils miracles Més de Mil, Somiar desperts i volar sense ales

Rapsodes – Rap amb soda a mitjanit Sixteen tons d’aquest flow porten Rapsodes pa convidar a tothom Efervescent com el “frenadol complex” Supervitaminat com “superratón” a la tele Balla amb el meu flow de la cinta vermella Menjatallarins no guanya sempre però al menys ho intenta Tú vas de rapero? Jo vaig de rapel, Puc vore en el teu futur que no tens res a fer Baixant de la font del gat ve un rapsoda improvisant Crida al cantó “Maria la llave” i li cau al cap L’agafa del terra i segueix camintant Mentres va xiulant aquesta melodia jazz La clau que du obrirà el cap d’alguns Altres pensaràn que es del tot absurd Però ell te el cor pur i els pantalons bruts Sap que si fa cas als demes està venut Baixant de la funk del jazz, bombos i claps Tracks per menjar ací o per a emportar Idees soltes, rimes i contes, Totes les coses per no estarse mai a soles Fluixen les paraules, desprenen sentiments Jo, soc un rimaire vull que m’entenga la gent L’elegancia en persona ens va tocar a la porta I ens digué, feume rap si no vos importa Viatjant pel sò, per un mar de paraules Navega un líric troç de pa, amb rimes embriagades A voltes amb rialles, altres amb patades Però sempre amb un bon rollo que te cagues Baixant de la font del camp, brossa pa fumar “echo cuando arribo a casa, que fai?” un mai Res de “capuccino” ni osties un canyardo i al sofà Amb esta vidorra que em pegue no m’havia de morir mai Este grup es massa, este grup arrasa Deixant la marca de la casa allà per on passa I que pasa? Si me puc escapar un momentet, M’enxufe un ducados i me’n vaig a estar a soles joder

Rapsodes – It’s my life It’s my life i amb ella faig i desfaig Jo no et dic a tu el que has de fer o on has d’anar It’s my life i amb ella faig i desfaig Si hem caic es el meu problema jo soletes hem se alçar No hem digues que de fer, naix creix apren Treballa i casa’t per l’esglesia, home, ja està bé La gent no menten, no em deixa volar Jo vull viure la vida de forma especial It’s my life i amb ella faig un scratx Tire endavant o enrere i a ningú l’importa on vaig Deixarse dur pel vent com una milotxa No tingues por, solta corda Vols ser lliure, no està boja It’s my life i amb ella faig i desfaig Jo no et dic a tu el que has de fer o on has d’anar It’s my life i amb ella faig i desfaig Si hem caic es el meu problema jo soletes hem se alçar Soc mediterranic jo faig hip hop organic I ja de xicotet feia el porrito en parvulari Regant els meus geranis amb ron mesclat amb wasabi Meu vaixell pirata flota més que el de playmobil A mi no em diuen Joe, jo soc el Ivan I al teu gijoe sel folla el meu heman Hui qualsevol diu “yo soy artista” Jo dic que hulk hogan se carrega a eixe batista It’s my life i amb ella faig i desfaig Jo no et dic a tu el que has de fer o on has d’anar It’s my life i amb ella faig i desfaig Si hem caic es el meu problema jo soletes hem se alçar La saga completa de petits miracles Abandonar l’egoisme i aprendre a estimarse Estar tranquils pa escoltar el nostre destí Viure la vida ací i viurela perque sí Si ja ho dia Manowar “today is good day to die” Citaré als poetes que m’agraden i faré el julai Continuar inmers en tendres pensaments Que ballen abraçats darrere dels meus parpells

Rapsodes – A contar troles Tinc el piu de quatre pams de llarg Tinc quatre audis aparcats en el garaig El cantant que més me mola es un que es diu Bisbal I pense casarme per l’esglesia de blanc i com cal A mi mai m’ha detés la policia Jo soc model a seguir de ciudadania Jo no vaig mai a festes rares que aneu vosaltres raves i concerts plens de malfaeners i drogates Estic orgullós de ser espanyol Duc tatuat el bou d’Osborne al mig del cor Soc membre onorific de l’opus dei Associació amics del rifle, jo el president Dine al menys una volta al mes amb Rita Quan va vindre el papa jo estava en primera fila Jugue a “paddle” amb el señor Camps Be, jo li dic Paquito entre colegues ja saps Vaig sempre ben vestit No sopoerte eixos que ensenyen els “gallumbos” per ahí Jo pel carrer sempre en corbata I per a estar per casa em posse una bata Una bata de la pell de la rana mexicana de mirada fixa de Sri Lanka És ilegal però l’empresa va de puta mare i de diners a la meua butxaca no hi ha manca Els meus esports preferits son la vela i el golf I al club també juguem al poker sols amb billets grocs M’he comprat un yate com els de la unión, Pa anar a Ses Illetes a ballar el camaleón Les corregudes de bous també m’agraden molt És una gran tradició i els bous viuen com senyors I damunt ens diuen que no tenim cor Banderilles clavaria jo a eixos rojos antiespanyols Soc intim amic del Rei, Zaplana i Aznar L’altre dia al Fortuna vaig estar sopant En serio que el Juancar és un tio campexano i tal I sempre que em veu em diu, “Andrés como te va?” N o entenc jo a eixa gent els republicans Estàn sempre queixantse, i els putos raperos igual La meua humil opinió és que els tindriem a tots que fusilar Quan Franco si que viviem be, mecaxis en la mar Per l’amor de deu jo he vingut a procrear Amb la meua dona pura i verge fins l’altar, “si quiero” No gastem condó ni diu, ni osties, ni res d’això Ma si tinc fills que se m’obliden els noms I cada nit, jo, quan acave el postre s’agenollem tots i recem un pare nostre Vostre problema és si no ho feu, condemnats a l’infern per molestar a deu