1. |
|
|||
|
Jo anava amb tu, i de sobte el sol
va trencar el trespol de fulles apretades
un cos de claredat vora el riu
va caure bategant com un ocell viu
La teua rialla era com un fil d'aigua
en una pica allà vora el riu
Es despullàrem i entràrem dins l'aigua
tu et capbussaves i tornaves a eixir
lluent com un gran peix, era com si l'aigua
es tornés liquida amb el teu contacte
Jo restava a la vora tombat en el fang
somrient a l'agradable carícia humida
Vull tornar amb tu sols pel túnel d'herba
per fregar-te la cuixa al caminar
sempre que ho faig sent com si em mossegaren
amb suaus mossos que m'ericen la pell
|
||||
2. |
Tardor - Vint-i-dos
03:07
|
|
||
|
Tanquem els ulls, sentint-nos sols.
Agafa'm fort, deixaré els dols.
No ens semblarà dolç si no som forts.
Un dia més, un dia menys.
No lluitaré si no em convenç.
De la disfressa he aprés que no val res.
Quan tot gira al voltat, laberint sense final.
Què ha passat?
Quan les preguntes que no has contestat esclaten al teu cap.
Com he arribat ací?
Tot ha passat i tot ha de passar.
Algú ha dit que hui plourà, dormirem damunt del fang.
I demà la pluja ja no mullarà.
Una finestra, un altre pas, no hi haurà descans.
Quan tot gira al voltat, laberint sense final.
Què ha passat?
Quan les preguntes que no has contestat esclaten al teu cap.
Com he arribat ací?
Al meu lloc. No és poc, no és tot.
Aquest lloc, el meu lloc. Un indret fet cançó.
|
||||
3. |
Tardor - Baix de l'aigua
03:40
|
|
||
|
Submergits completament, s'ha parat el temps i el vent
no ens abraça com solia fer.
L'aigua freda no fa fred. Estem bé per un moment,
aïllats de tot, de res.
Baix de l'aigua no hi ha soroll,
baix de l'aigua no existeix el dolor.
El teu cos he vist surar.
Baix de l'aigua no es pot respirar,
allí no ens podrem quedar,
allí no ens podrem quedar.
Quan somrius l'aire balla al teu voltant.
Baix de l'aigua no puc veure
si els teus ulls m'estan mirant.
I de sobte sentim fred, la quietud és un invent.
Aïllats de tot som res.
Baix de l'aigua no hi ha soroll,
baix de l'aigua no existeix el dolor.
El teu cos he vist surar.
Baix de l'aigua no es pot respirar,
allí no et podré estimar,
allí no et podré estimar.
Baix de l'aigua no hi ha soroll,
baix de l'aigua no existeix el dolor.
El teu cos he vist surar.
Baix de l'aigua no es pot respirar,
allí no ens podrem quedar,
allí no ens podrem quedar,
allí no et podré estimar,
allí no ens podrem quedar.
|
||||
4. |
|
|||
|
Les cançons que has estimat ja no brillen com abans.
Melodies que se'n van a qualsevol altra part.
La nostàlgia no fa mal. La distància és el final.
La ferida s'ha curat però no s'esborra.
Convertit en allò que no fa tant havia odiat.
Desorientat, no sé com ni quan però hem canviat.
Els ídols que has admirat s'han anat evaporant.
Himnes que et feien alçar les mans no saps cantar.
La nostàlgia no fa mal. La distància és el final.
La ferida s'ha curat però no s'esborra.
Convertit en allò que no fa tant havia odiat.
Desorientat, no sé com ni quan però hem canviat.
|
||||
5. |
|
|||
|
Pel carrer quan passegem, tu i jo, som molt més que dos.
Més que tot això que diuen.
La resta de la gent no sap res.
Tots ens miren i al nostre voltant no hi ha res que faça
que et solte la mà ni un segon.
Els dos sabem com és el nostre món.
Que no s'acabe mai. Que no s'apague el foc.
Que el plor siga un instant. Tu i jo som més que dos.
No vull formar part
de la teua norma, la teua normalitat.
Voler-te no és dir "bona nit" al teu costat.
No estaré cansat
quan em digues que vols tornar a creuar la ciutat
com fèiem abans. Abans, demà.
Que no s'acabe mai. Que no s'apague el foc.
Que el plor siga un instant. Tu i jo som més que dos.
|
||||
6. |
|
|||
|
Callaré, no vull destacar.
No vull centrar la seua mirada.
No diré res que em faça estar
separat de la seua veritat.
Immersos en una espiral de silenci hem acabat,
per por a que ens donen l'esquena.
Silenciat, sense nom.
Pensaré abans de parlar,
no vull que escolten res si ja no volen escoltar.
Hem decidit no preguntar.
Hem assumit el seu engany.
Immersos en una espiral de silenci hem acabat,
per por a que ens donen l'esquena.
Silenciat, sense nom.
|
||||
7. |
Tardor - Lys/Mad
02:52
|
|
||
|
Deixa'm observar-te una estona més.
Farem que no passe el temps, farem que no importe res.
Agafa'm fort de les mans ara que estic a prop.
No et perdràs si es fa fosc.
Sabem que s'acabarà, demà no hi haurà demà.
Intentar no pensar que el principi és final.
Intentaré fugir de tot immers en els teus ulls.
Als meus hi ha un racó on podem estar junts.
No pensaré en res més que el nostre moment.
No hi ha res més que el nostre dolç moment.
Sabem que s'acabarà, demà no hi haurà demà.
Intentar no pensar que el principi és final.
|
||||
8. |
Tardor - Que abril acabe
03:40
|
|
||
|
On estàs? Quin és el lloc on has decidit renunciar
a voler intentar-ho. Has decidit parar.
Bé ja ho saps, algú va dir la vida és un joc que fa mal
i no vols controlar-ho. Ningú ho pot controlar.
Penses que no pots alçar els braços.
No veus el camí que han fet els teus passos?
No digues que no pots alçar els braços.
Deixa-ho ja, no busques les raons que t'ajuden a trobar
la clau dels teus fracassos. Ningú les entendrà.
Mentrestant, abril s'acabarà i amb ell se n'aniran
la por i els seus abraços. Les nits que no coneixen el descans.
Penses que no pots alçar els braços.
No veus el camí que han fet els teus passos?
No digues que no pots alçar els braços.
Creus que no pots somriure
però saps que quan els teus ulls brillen
al meu món tot desapareix, tot desapareix,
revolució de l'estat latent.
|
||||
9. |
|
|||
|
Estàs preparat per al viatge llarg?
Has pensat que mai has estat tan lluny de la teua llar?
El moment ha arribat.
Allà on la nit és de dia, on el fred ens vigila,
hi ha un refugi de vida.
Arribarem molt lluny, tant lluny com voldrem arribar.
Ho deixarem enrere tot. No tindrem por de res.
Decidit a canviar, a no tremolar.
Trobaràs que, per un instant, els dubtes s'esvairan.
Ara tot sembla clar.
Allà on la nit és de dia, on el fred ens vigila,
començarà la fugida.
Arribarem molt lluny, tant lluny com voldrem arribar.
Ho deixarem enrere tot. No tindrem por de res.
No digues res, confia en mi.
Ho deixarem enrere tot, no tindrem por de res.
|
||||
10. |
Tardor - Dubtes
04:20
|
|
||
|
D'on has tret el pes que arrossegues?
Trencarem les barreres.
Quin camí has triat? Mai és massa tard per començar?
On has estat amagat? Ja t'havia oblidat.
Fugirem dels dubtes i perdrem la por.
Trobarem l'eixida baix dels llençols.
Ja fa temps que no somrius,
no tens motius, els teus ulls estan vius.
D'on has tret el pes que arrossegues?
Els dubtes ens han fet més humils,
t'han ajudat a trobar el teu camí?
D'on has tret el pes que arrossegues?
Trencarem les barreres.
Fugirem dels dubtes i perdrem la por.
Trobarem l'eixida baix dels llençols.
|
||||
11. |
|
|||
|
Perquè el principi pot ser també final.
Perquè la vida és seguir avançant.
Serem feliços només per un instant, fugaç.
Cada batalla ens ha assecat les mans.
Somriure a les ganes de viure.
Sentir i escriure que ja sóc capaç
d'oblidar que ens vam fer mal.
Ser lliure, com els infants quan riuen.
Lliure com els estels que vam guardar
en un racó amagat.
M'he sentit molt gran
i ara veig que sóc insignificant.
Bona nit i bona sort.
|
||||
If you like Tardor - Revolució de l'estat latent, you may also like:
All Girls Go To Heaven
by Mint Green
Bright and dazzling guitar pop radiates out from this irresistible LP from Mint Green, with choruses as big as summer sky.
go to album
Max Goldstein makes "acoustic" music that is a unique mix of guitar, experimental electronics, and percussion. Make indie rock weird again.
go to album
Nothing not to love about the jangly sounds of the Vovos, who blend catchy melodies with whip smart lyrics.
go to album
Good Thing They Ripped Up The Carpet
by EXEK
Weird and wonky deconstructed post-punk from EXEK is full of changing moods, textures, and all sorts of unexpected sonic surprises.
go to album
Beloved punkers PUP close out the year with six scorchers that have riffs, attitude, and hooks, hooks, hooks.
go to album
World's Strongest Dog
by Long Neck
A churning indie-rock meditation on relationships and personal struggle from the New Jersey band, propelled by powerhouse vocals.
go to album
Las Nubes / Palomino Blond Split EP
by BUFU Records
A banger from Miami's Palamino Blond leads off a split 12-inch that should be blasted as loudly as possible, preferably from a Camaro.
go to album
