Decidit a viure sent el regal del meu temps
perquè realment no tinc res més. Perquè vull ser lliure.
Vull desaprendre els dogmes i normes
que només em pesen a sobre.

El somni és prendre jo les decisions
i assumir les conseqüències: totes.
I gaudir del dubte d'estar triant
el següent pas que faig. No ho tinc clar,
però mira, és el que hi ha.

Sons de claxons SOS estan tots,
demanant auxili a tot arreu del món.
Fum, embussos, posts a Facebook crus.
La bogeria postmoderna anant de cul.

I repetim els dies en loop
la vida ràpida fatiga fins la làpida
i com animals, tots els divendres, dissabtes
bevent fins el final i follant-se com a salvatges.

Ficant d'acord els pensaments i els fets.
Patiment amagat a la renúncia del que fem.
Tots cometem errors que no podem canviar,
però estem en constant evolució així que avant

Panxo

Boom, Clap, la nit estalla en mil tonalitats
i moren les misèries dins del bar .
No moriran les ganes d'estimar-la,
no poden ensenyar-me ja a callar

I a voltes falta força.
I a voltes em ve gran.
I torna el sol i amb ell la fruita dolça
la festa com la merda es immortal

Decidit a viure sure les rutes de l'atzar
com qui no sap cap a on va però sap
que no té cap llast i esdevé lliure.
Vull sentir plenament els meus batecs
i amb temps reflexionar sobre el seu ritme.

El somni és incert, me'l qüestione a sovint,
no sé si me l'han inserit. Em conforme amb gaudir del dubte
de no saber on vaig, què està be, què està mal...
Però mira és el que hi ha.

La bitlletera afiançant condicions
qui és la presa i la fera a la llei del més fort
jo sóc un trasto ni m'entra i cremant-lo tot.
"Dinero, busco, encuentro y lo gasto".

Veig cares fràgils, fràgils. Ignorant canvis, que han dit
que tant de crit ja no els deixava dormir, en fi.
Passe de tots que ells ja s'apanyaran sols.
No és ningun drama, és clar que no.

Ficant d'acord els pensaments i els fets.
Patiment amagat a la renúncia del que fem.
Tots cometem errors que no podem canviar.
Però estem en constant evolució així que avant.

Pablo

Pablo com a premi
i alguns passen la vida fent mèrits
convertint-se en allò que ens han dit
guarden la roba els rics del cementeri
frenant i patint per la fi

no és ningun drama
alguns passen la vida fent mèrits
no hi ha un camí
no has de buscar-li el secret a la trama
no hi ha més dia que hui

Panxo

I sona Boom, Clap, la nit estalla en mil tonalitats
I moren les misèries dins del bar
no moriran les ganes d'estimar-la
No poden ensenyar-me ja a callar

I a voltes falta força
I a voltes em ve gran
I torna el sol i amb ell la fruita dolça
la festa com la merda es immortal