Agraviats - Torn de Paraula

by Agraviats

/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.

    Descàrrega completa del disc en alta qualitat. Inclou portada i una foto del grup. La descarrega és debades si fas click en "Buy Now" i introdueixes "0€" en "Name your Price", encara que si vols col·laborar amb el grup, una quantitat més alta estaria molt bé!

      name your price

     

  • Compra el CD físic ací

1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

about

“Torn de Paraula”, es el títol del quart treball discogràfic d’Agraviats, sense dubte el treball més madur de la banda. El grup aposta per una base completa i sense por, llançant-se a emprar nous ritmes i melodies, Funk, Swing, Soul, Reggae, Ska, Hip-Hop i ritmes llatins, tots ells tenen cabuda en les 10 cançons que formen aquest àlbum. Música amb un apartat instrumental impecable, dos veus que es fundeixen amb els ritmes, lletres amb un clar caràcter reivindicatiu, crític i combatiu. Açó es “Torn de Paraula”.

credits

released June 1, 2012

tags

license

Track Name: Agraviats - Crec en la meua gent
Crec en la meua gent i en els que em veuen diferent,
en el principi d'on vull arribar, no en la urgència,
crec en la vida plena i no en la que camina en pena.

Crec en paraules plenes en veu baixa,
en allò propi d'allò aliè que ho fa meu,
en la soledat de les nhores,
en que la tinta és companya fidel.

Crec en la vida com a cúmul d'experiències
que em donen la força per tombar fronteres,
per fer camí i no deixar d'aprendre
ni llevar la mà encara que em mosseguen.

I sé que el costum d'acostumar-me a la tristesa
no és més que l'abandó de la meua creença,
són dies en què s'atura el meu planeta, són nits sense son.

I mire al meu voltant i respire...
És la flaire de la gent que no es conforma,
puc ensumar les ganes de canviar la forma.

Crec en la meua gent i en els que em veuen diferent,
en el principi d'on vull arribar, no en la urgència.
Crec en la vida plena i no en la que camina en pena.

I m'abandone i m'acostume
a no escoltar els teus ulls quan em parlen,
a córrer quan he de caminar,
a no saber dir-me fins aquí hem arribat.

I seguir creient quan ja no es pot créixer,
i seguir creixent quan ja no em crec res.
És moment de moure'm d'aquesta casella,
la sortida del meu propi tauler.
I sé que el costum d'acostumar-me a la tristesa,
no és més que l'abandó de la meua creença.
Són dies en què s'atura el meu planeta,
són nits sense son.

I mire al meu voltant i respire...
És la flaire de la gent que no es conforma.
Puc ensumar les ganes de canviar la forma.

Crec en la meua gent i en els que em veuen diferent,
en el principi d'on vull arribar, no en la urgència.
Crec en la vida plena i no en la que camina en pena.
Track Name: Agraviats - Rutines
Set del matí sona el despertador,
la persiana està entreoberta i els llençols ja fan olor,
m'arrossegue a la cuina, crec que algú ha fet cafè
però és l'aroma que puja del tercer.

M'apressure, el rellotge s'ha parat
són les 7.44h mare meua quin fredat!
Sabatilles bonometr mòbil i tabac,
l'ascensor no funciona. Per a què m'hauré algat?

Surt al carrer i el sol m'esclafa el front.
Fa oloreta d'ensaïmada, ja està obert el forn!
I el meu cap ja no està en el treball,
ara juga amb mussaranyes a l'ombra d'un parc.

Ja està bé, no vull saber res
de dilluns al metro ni matins sense cafè,
rutines que m'estrenyen els ronyons,
que em limiten i em cremen les emocions.
Ja està bé, rebentaré,
no paga la pena viure amb tant d'estrés,
per a què tant d'horari hores extres i doblar,
si al final acabarem tots al mateix forat.

I recorde aquell dia en acabar batxillerat
que un paper em preguntava: tu què vols ser de gran?
Optatives sense opció et fan optar pel que fan tots.
Per què no escollir llibertat de decisions?

Però a vore, a mi què m'agrada fer?
Anar-me'n de paella i fer-me abans el vermutet!
Enginyer no em motiva, arquitecte ho porte clar...
I si em monte un "xiringuito" i em dedique a perrejar?

Ja està bé, no vull saber res
de dilluns al metro ni matins sense cafè,
rutines que m'estrenyen els ronyons,
que em limiten i em cremen les emocions.
Ja està bé, rebentaré,
no paga la pena viure amb tant d'estrés,
per a què tant d'horari hores extres i doblar,
si al final acabarem tots al mateix forat.

Rutines, si no veus què tens davant,
rutines, si no mires més enllà,
rutines, quan t'importen els diners,
rutines, quan no tens temps per a més.

Rutines, si mai parles a bramits,
rutines, si mai estàs agraït,
rutines, si fas sec el que és humit,
rutines, si a la vida no somrius!

Ja està bé, no em queixe més
mai m'aniria bé si no aprofite el temps,
ñes rutines no són més que decisions
que igual que es prenen s'abandonen a un racó!
Ja està bé, decidiré jo
si un dia nuvolat és obscur o amaga el sol
s'ha acabat d'adaptar els guions
si el destí és criar malves millor que les plante jo.
Track Name: Agraviats - Venen i se'n van
Vénen i se'n van il·lusionistes de paraules,
Vénen i se'n van els mercaders de la mentida,
Vénen i se'n van, profetes de l'engany,
Vénen i se'n van però tornen...

Tornen els senyorets, els pobles els dóna carta blanca,
perquè com Déu mana, la seua voluntat es faça llei,
la llei que ens diu que tots hem de ser bons o roïns,
que només ens mirem el melic
i si convé convertir desconeguts en amics.

Tornen els senyorets, el poble els dóna carta blanca
per a treure'n profit de totes les arrels que arranquen.
Riuen de prepotència els que tenen l'esquena coberta
pels que fan cada dia l'agost,
pels que mouen dia a dia els fils d'este el món.

Sempre amb la partida a dins del cap del
doble joc que es van inventar
mentre el poble tinga ple el pap
les butxaques aniran escurant,
m'agradaria saber on pot arribar perquè
no entenc el motiu de tant de mabarat
la meua veu serà la pedra en la sabata
que els diu el que no volen escoltar.

I escurades il•lusions i esperances,
la dignitat d'un país desdibuixada a comps d'engany.
I escurades il•lusions i esperances,
la dignitat d'un país en lluita, sempre alerta.

Tornen els senyorets, els pobles els dóna carta blanca,
perquè com Déu mana, la seua voluntat es faça llei,
la llei que ens diu que tots hem de ser bons o roïns,
que només ens mirem el melic
i si convé convertir desconeguts en amics.

I els fills dels senyorets han heretat la seua ignorància,
xuclen d'un nou potet amb idèntica substància.
Els han criat per tindre la mateixa semblança,
repartir per tot arreu l'amenaça
i, si convé, signar amb el dimoni aliança.

Pobres dels senyorets, que no han vist que la cosa canvia,
ja no ens l'empassem, la sopa s'ha quedat gelada.
No hi ha aliment per als estómacs massa exigents
cansats de consumir el no-res
i, si convé, substituir els ideals per diners.

Ara t'ho malcompra, demà t'ho revendrà.
si vols en dos dies tens el sòl urbà,
nova graderia pel vell camp de futbol:
congela la partida d'educació.
La lluita d'interessos s'ha fet massa gran,
qui eren els que estaven al teu costat?
Tal i com ha pujat, caurà el teu castell,
els crits que has apagat faran canviar el vent.
Track Name: Agraviats - Pel cami mes tort
Quan pense en el moment, pense en els temps
en què parlàvem del futur, ara em semblen tan lluny...
Han passat els anys i ens n'hem acomodat,
És difícil recordar el que vam anhelar.

Els nusos cada cop ens estrenyen més fort
i la corda es fa més curta a poc a poc
mentre prenem decisions que no volíem tragar,
per tota una vida ens acompanyaran.

Vas decidir deixar passar tota una vida d'oportunitats
hipotecar la teua llibertat en lloc de posar-te a pensar
que amb el pas els anys tot això t'anava a pesar,
potser ho sabies ja.

Potser ja sabies que anava a passar, potser ho sabies ja!
Potser vas tindre l'opció de triar i la vas deixar anar,
potser va ser pitjor no seguir el teu cor i deixar-te envair
per la por que et porta pel camí més tort.

El dia en què no tens el plat al davant
et preguntes què va ser del que havies somniat.
Potser ja sabies que anava a passar,
ara no et queixes, tu t'ho has buscat.

Mira la corda que tens nugada al coll,
mira la corda i pensa si podries trencar-la d'un mos,
mira la corda, mira la corda
(o no sents que t'està cremant la pell?)

I la fera ja duu temps udolant el teu nom,
i tu no pegues mitja volta encara que veges el llop.
La resta de la teua vida pactada està,
pots clavar el cap en terra que no podràs escapar.

Qui sap d'on vindrà, qui sap quina serà
a pròxima promesa de felicitat,
qui sap a quin preu ens la colaran,
qui sap de quina forma ens la faran empassar.

Encara que faces orella sorda ara hauràs d'escoltar.

El dia en què no tens el plat al davant
et preguntes què va ser del que havies somniat.
Potser ja sabies què anava a passar,
ara no et queixes, tu t'ho has buscat.
Track Name: Agraviats - Veo
Veo veo, cabezas bajas, semblantes serios…

Aguanta que te digan que lo hiciste mal,
después de dedicar toda tu vida a trabajar.
Porque ahora parece que la culpa es sólo del que obedece
y el que repartió tentaciones no tiene que dar explicaciones.

Veo veo que ya no vale agachar la cabeza
y aguantar la que nos cae!
Veo veo que ya no vale agachar la cabeza
y aguantar la que nos cae!

Si te quisiste dejar llevar por la ficción del adinerado
lo llevas claro chaval, lo llevas claro!

Lo llevas claro, con la sensación de nunca avanzar.
Repites “slogans” que te hacen sentir real,
vives una vida sueño comercial.
Al final no hay ficción y repasas tus sueños,
en tu habitación no te sientes dueño de ellos
vendiste tu vida por un sueño ajeno
convirtiéndote esclavo de pleno derecho.
Veo veo que ya no vale agachar la cabeza
y aguantar la que nos cae!
Veo veo que ya no vale agachar la cabeza
y aguantar la que nos cae!

Si te quisiste dejar llevar por la ficción del adinerado
lo llevas claro chaval, lo llevas claro!

Eres tu chaval, quien quiere atrapar un sueño que para nada es
real. Paralizado por rayos catódicos vendes tu vida a plazos
por un precio bastante módico; que ya no vale agachar la cabeza
y aguantar la que nos caerá. No pierdas el tiempo en lamentar tu
existencia; sal a la calle, toma las avenidas principales y rompe
los cristales que te separan de la realidad.
Track Name: Agraviats - Revisio de la faula de polifem
No t’havia canviat la veu
i el pare t’ho deixa clar:
seràs el nou hereu
de la “costa de azahar”.
L’insult i l’enganyifa
del decàleg “fabriarcal”
un pessiguet d’estafa
com a recepta electoral.

Els nius seran meus, encara sense pardals
i els vents m’obeiran i arribaré a poder-los cobrar
i les platges? buides d’arena
la marranada que hi ha ara també és meua.

Us he donat pistes per aprendre a volar
I per vosaltres he fet retrocedir la mar
si en realitat sabéreu en vint anys
a quanta gent he arribat a enxufar.

Tot et perteneix,
manaràs al regne dels que van desaprendre.
Estàs al país del desengany
on s’hereten càrrecs públics
i es regalen vicepresidències,
on s’accepten ordres com a bons súbdits.

De les arrels del barranc dels horts renaixerà la llança
de la Valltorta un nou Ulisses valerós
de les useres el suc que et farà torbar
mentre a portell ‘Penèlop’ desteixirà.

“De Vinaròs a Almenara
des d’Els Ports fins a la Plana
la terra deixaré ben abonada
fitomentides i un tros estàtua”.

Però ja ha passat massa temps,
l’herència ciclop et feia fort,
s’han acabat les vesprades de diumenge
de cocaïna i golf,
se t’ha acabat la sort,
no són tan divertits els 22 de desembre,
han fugit les rúbies de pot,
ja no eres el seu Hugh Hefner.

Tot et perteneix,
manaràs al regne dels que van desaprendre
estàs al país del desengany
on s’hereten càrrecs
i es regales vicepresidències
on s’accepten ordres com a bons súbdits.

De les arrels del barranc dels horts renaixerà la llança
de la Valltorta un nou Ulisses valerós
de les useres el suc que et farà torbar
mentre a portell ‘Penèlop’ desteixirà.

Vint anys després, cap Argos t’olorarà,
se’t menjarà l’oblit i morirà aquella por.
El vent de gregal esborrarà el teu port,
i ni tan sols els gossos et recordaran.

Avui a Nules baixen núvols
des de la Vilavella
podràs treure’t les ulleres,
no tornarà a eixir el sol per a tu.
Track Name: Agraviats - Magnètica
Jugant amb la vida tot gira
quan a penes tinc res al cap,
tot m’espanta i m’emociona,
no tinc cap responsabilitat.
Amics? I tant que en tinc...
de baló, de sambori al parc.
Tire la telleta i caic en nous espais
i és allí on t’he trobat.

No crec en cap ésser sobrenatural,
m’agrada més donar les gràcies a l’atzar
per creuar-nos aquell dia i sentir
que portaves dins un món d’encants.

La química entre tu i jo
no l’entendrien ni Lewis ni Gay-Lussac,
aquella primera trobada, aquella mirada
encara tempta la gravetat.

Eres una persona magnètica
que m’atraus amb molta facilitat,
com un trosset de lluna
que mareja el nivell del mar.

Si hi haguera alguna forma de tindre’t
sempre a prop, sempre ací al costat,
seria capaç de tornar la pols en llum
perquè no em deixares mai d’il·luminar.

I encara que el món s’acabe,
meteorits i extincions no seran prou per a rebentar
esta força immaterial que senten els nostres braços
quan es tornen a trobar.

Eres una persona magnètica
que m’atraus amb molta facilitat,
com un trosset de lluna
que mareja el nivell del mar.
Track Name: Agraviats - M'has ensenyat
Moments i acords que busquen el seu bressol,
on abans tenien quefers ara no troben ni un fals alè.
Camins creuats que un dia junts vam explorar,
ara són laberints de neguit que ens porten al fons del calaix.

Hem aguantat estoicament,
minuts d’intimitats, moltes hores de laments.
Hem oblidat somriures plens,
mirades de complicitat que hauríem de recuperar.

Tu que enriquies les meues misèries
sense interessos pel que vindrà,
tu que escoltaves tots els silencis
quan no quedava res que xerrar,
tu que a diari m’obries els ulls
quan un nou sol em volia cegar,
m’has ensenyat a estimar-me la vida
quan la vida fa mal.

I no tornem a aquest punt de fallida
on les paraules no eren més que això.
Deixem de banda ja aquesta mentida,
no ens deixem dur pel que avui ja no som.
I ara que pareix que s’esgota el temps
sabrem trobar les dreceres al destí
ja se’t dibuixa un somriure entre dents
i brindarem per allò que serem.

Tu que enriquies les meues misèries
sense interessos pel que vindrà,
tu que escoltaves tots els silencis
quan no quedava res que xerrar,
tu que a diari m’obries els ulls
quan un nou sol em volia cegar,
m’has ensenyat a estimar-me la vida
quan la vida fa mal.