Tens por, t'acollones, t'espantes, la cosa no avança i et plantes, a casa s'està bé, signant al nou change.org et preguntes perquè et la claven i fora al carrer ruixem el quitrà amb la sang del jovent que es ridiculitza en mitjans de TV que després et tragues. Aquells que ens ignoren que ho paguen. Por a la por, por a la por, por a la por. "Adorm-te, hem construït per tu murs preventius, llocs de tranquil·litat, tanques de seguretat, cartells de perill. Hem eradicat per tu el mal, el dolor, la malaltia, l'esforç, la mort i el risc." Avui rebente el miratge amb colps de realitat et duc a un paratge on la vida fa mal però és de veritat si eradiques el contrast mai voràs les diferències. Vull la fam i el pa per poder valorar el privilegi sentir el final, per poder disfrutar del viatge. Ens han fet tindre por a la vida, ens han tret del nostre cos l'alegria, i ho hem permés per apatia calla't, camina en fila fàcil és la travessia a "Brazil" amb la ment buida. Reprén el control deixa de ser un clon que viu amb el cap cot. Alça't o si vols compra luxe i confort però paga'l amb por. Ja no tenim res a perdre. Ja no tenim por a vénçer. Que la por no s'oblida, se supera, que al covard se'l soterra amb sa merda. La ignorància t'aterra, t'atura, et congela, Passant-te la vida a l'espera. (tic tac tic tac) Por assumida. (click click bang bang) Ment combativa. El perill porta al pànic, el pànic més riscos, verí de la por com "Scarecrow". Elimina la por, així seràs lliure i que vinga el que haja que vindre. Que no existeix el límit, no ens ficarem barreres, dels moments crítics són dels que hem d'aprendre. A dia d'avui em sent immortal. La por queda enrere així que vaig a lluitar, Ens cobrim les esquenes mirem als ulls als problemes, res més ens va a intimidar. Ja no tenim res a perdre. L'enemic el dúiem a dins. Ja no tenim por a vénçer. A véncer! som com feres A véncer! posseïdes A véncer! temeraris A véncer! sense límit Tinc la sensació de que sóc imparable, aquest deliri em fa sentir eufòric. I és tan real com un sentiment què vaig a fer-li, sent que vaig a véncer. A véncer, infinites. A véncer, excitades. A véncer, sense excusa. A véncer, hòstia puta. Bogeria a l'instant, resposta a mesura del terror innat. La ràbia animal destrossa i rebenta la fòbia a cap mal. El veí de la casa té por, por a la sogra, a la droga a no tindre millora. El banquer del teu barri té por, por a la penya que va a reclamar el que els toca. La mestra del col·le té por, por a que tants dies d'esforços no deixen llavor. La filla d'Eusebi té por, por a la dona que es va a clavar dins del seu cos. Feliu el del rugbi té por, por al seu cap, als companys, al piquet de demà. Amparo a la ràdio té por, té por a dir i a assumir el que li han fet mentir. La penya d'Atupa té por, Montcada té por, l'alcalde del poble té por. Prepara't per véncer la por, I qui no té por? Tots tenim por a la por.

Robert: I cau el big bang, atupa qualsevol repte destripa, el rap artesà sempre duu la nostra signatura, benvinguts a la nostra cúpula, aquestos mc's no et donen motius per a dubtar. Soltem al kraken, buscat un plan b, punts dèbils mai, men, silenci als haters, interessant és: aquells que ens odien per res en especial, però hi ha gent per a tot així que Agg, me la sua ja! Ni em presente, ni permís per tocar la porta, directament la rebentem, el millor estil aflora, no sóc de contestar per xarxes socials, agafe el micro i ho faig, domine el ritme com si fora un mag. No obstant, recordar que hi ha penya que em representa, fan gaudir la meua oïda i que cresca l'escena, ''Atupa no és rap dur ''. És evident, som conscients però si el fem, posem llistó al cel, eh, ací la prova. Crear temazos és contestar les teues paraules, jo un puto do, tu un putadón així que "shhhh", ahir fan avui hater les modes van i vénen. Però el meu nom ahí està així que hem fet bé. Fran: Sort, em fas feliç. Molt. Merces destí. És dolç rebre l'estil de l'èxit. I tot i el do jo m'ho curre com un cabró, em guanye el tron amb esforç i no pots donar crèdit. Ja estàs ahí, menyspreant per gèneres? No entens que a la música no hi ha fronteres? Ja aprendràs, inepte, a desfer-te dels prejudicis. Mentrestant pren dosis de flow eclèctic. Atupa, som com hackers del rap de base. Compartim frases. No es bo frustrar-se. El primer premi se l'hem guanyat a pols i ja veus quin mèrit, jo sols volia fer cançons. Sí, és un clàssic des de Mozart i Salieri. Sempre hi ha hagut la enveja filla de la impotència però jo quan sent els mestres, em sé afortunat. Perquè no pots gaudir igual dels teus coetanis? Mira, no m'abellia fer palesa l'hegemonia però esdevé necessari donades les circumstàncies ara he fet evident que vos folle en qualsevol repte i finalment puc dedicar-me a fer les cançons que m'importen. A mi que sempre m'ha fet mandra el conflicte, que el meu missatge estimava el concili em feu traure aquestes paraules, en fi. Espere mai tornar-ne, mai! Mai tornar-ne. No sense abans aclamar-me a tu, oh, músic típic de la cançó en valencià. Ves fent-te a la idea que açò no és qualsevol cosa i un idioma no és problema ni és excusa per fer brossa. No es pot donar per bona una obra per ser del rotllo. La teua autocomplaença ens margina a la resta. Nosaltres competim, dignifiquem amb saber fer i volem el pa sencer. Ahá, poca broma. Adrià: I amb la que cau, que amb mi gastes la gola? No, perdona. Al "bla, bla, bla" qualsevol excusa és bona, que si algo mola, pals a la roda, què inoportuns. Alguns encara estan buscant-nos una flor en el cul. I som el big team, destí: Sky is the límit, xic, que tanta boca torta no es xapa així com així. Si no gravem un disc, soltem uns temes i passem l'estiu fent més concerts anant d'ací a allí. La bona merda té nom propi cantarín. Si no tenies motius per creure ací en deixe cinc. Em graparé els peus a terra per no flipar-me, tantes experiències poden fer-nos fràgils. Sense humilitat el talent no val res, tu què creus? volen comprar el lloc ací amb onades de diners. Deixa'ls fer, que després l'estrés se'ls menge ni fan ni deixen fer, així que deixa espai als màsters. I queda clar que Atupa és rap fresc. I on sempre estem, estem amb els genolls intactes. I el de la pose, que parla i que ralla al micro l'escolte i és: buajajajaja És atupa, és atupa, és atupa tío És atupa, és atupa, és atupa tia Alternem gèneres, fem que semble fàcil, hi ha altres que ho intenten però quasi. Tin un pack de clàssics màgic el tracklist, ja has vist que fer rap cru no és cap problema per ací. Amb Bocah i Ainsley al beat, fan cagar la puta llama i eixa merda poca broma, poca broma.

Adrià: Amb ràbia continguda, suor de cada dia Som barques perdudes navegant a la deriva D'on tots enyoren allò que érem, la vida a cegues Va ennuvolant sentiments i paraules. Que ací em pariren ací estic, I resistim Construint relacions entre generacions, estimant el que som. Ací em pariren ací estic, on esforç i desig ens demostra que canviar-ho tot amb el que tenim prop és el nostre camí. D'on, la gent s'arregla en anar a la capital i s'encisa amb les façanes els carrers i els teulats. D'on recorde els passos de l'avi levitant sobre un mar d'ones de sorra ensenyant que era el camp. Places i parcs vessant infància activa. El meu poble és vida, al somriure de cada veïna, a l'esperança de fer cada dia. Força adormida torna en hora tempestiva fent brollar amb les mans un nou present per demà. Poble. Refer l'origen a cada passa. Canviar i créixer seguint el vincle amb la gent que estime. Torne del meu viatge amb allò que he aprés. Retrobe tot allò que ens fa ser poble. Fran: Era el temps de ser infant. Els ulls clucs al món de fora i tot i tindre un cos menut ja voler canviar on era. Si amenaçava el fum, la queixa era amagar el tabac als pares. A la llar de la innocència. Aquell, era el meu poble. I em vaig fer gran obrint els ulls a una ciutat de veïns alienats, cors pavimentats i que enyora quan sols era un poble. Jo vaig buscar les boques dels companys per la conversa plaent i rebel vaig trencar les barreres del ser amb el sexe, sentint-me ple. Vaig vore un poble més enllà. És un país que ha de ser explicat; de meninfots, valents i valentes ponts cremats, lligams trencats. L'he travessat del nord al sud i li he fet amb les meues mans cançons de canvi i futur que aquestes mans volen tocar. Fins i tot, he vist que no sóc més d'enlloc que del meu cos. Allò que amb ell he fet omplert d'amor em fa d'on sóc i és per això que vull fer del món un poble millor. A cada passa, a cada acció al meu país, la meua ciutat, la meua llar, el meu cos. Poble. Refer l'origen a cada passa Canviar i créixer seguint el vincle amb la gent que estime Torne del meu viatge amb allò que he aprés Retrobe tot allò que ens fa ser poble Robert: Estar plens d'oxigen, per més que passe el temps, sentir la nostàlgia, de les primeres vegades, va ser allí, on plantàrem les nostres arrels , seguim amb l'esperança de que mai les oblidarem. Ni pel temps, ni la distància ni pels colps que ens peguen al llarg dels anys, la nostra infància, l'adolescència, on el sentiment es fa més fort que mai. Ser conscients de deixar un lloc millor, per aquell món que és on vam créixer, ser conscients de que poble som tots i totes... de que el poble és nostre .

Decidit a viure sent el regal del meu temps perquè realment no tinc res més. Perquè vull ser lliure. Vull desaprendre els dogmes i normes que només em pesen a sobre. El somni és prendre jo les decisions i assumir les conseqüències: totes. I gaudir del dubte d'estar triant el següent pas que faig. No ho tinc clar, però mira, és el que hi ha. Sons de claxons SOS estan tots, demanant auxili a tot arreu del món. Fum, embussos, posts a Facebook crus. La bogeria postmoderna anant de cul. I repetim els dies en loop la vida ràpida fatiga fins la làpida i com animals, tots els divendres, dissabtes bevent fins el final i follant-se com a salvatges. Ficant d'acord els pensaments i els fets. Patiment amagat a la renúncia del que fem. Tots cometem errors que no podem canviar, però estem en constant evolució així que avant Panxo Boom, Clap, la nit estalla en mil tonalitats i moren les misèries dins del bar . No moriran les ganes d'estimar-la, no poden ensenyar-me ja a callar I a voltes falta força. I a voltes em ve gran. I torna el sol i amb ell la fruita dolça la festa com la merda es immortal Decidit a viure sure les rutes de l'atzar com qui no sap cap a on va però sap que no té cap llast i esdevé lliure. Vull sentir plenament els meus batecs i amb temps reflexionar sobre el seu ritme. El somni és incert, me'l qüestione a sovint, no sé si me l'han inserit. Em conforme amb gaudir del dubte de no saber on vaig, què està be, què està mal... Però mira és el que hi ha. La bitlletera afiançant condicions qui és la presa i la fera a la llei del més fort jo sóc un trasto ni m'entra i cremant-lo tot. "Dinero, busco, encuentro y lo gasto". Veig cares fràgils, fràgils. Ignorant canvis, que han dit que tant de crit ja no els deixava dormir, en fi. Passe de tots que ells ja s'apanyaran sols. No és ningun drama, és clar que no. Ficant d'acord els pensaments i els fets. Patiment amagat a la renúncia del que fem. Tots cometem errors que no podem canviar. Però estem en constant evolució així que avant. Pablo Pablo com a premi i alguns passen la vida fent mèrits convertint-se en allò que ens han dit guarden la roba els rics del cementeri frenant i patint per la fi no és ningun drama alguns passen la vida fent mèrits no hi ha un camí no has de buscar-li el secret a la trama no hi ha més dia que hui Panxo I sona Boom, Clap, la nit estalla en mil tonalitats I moren les misèries dins del bar no moriran les ganes d'estimar-la No poden ensenyar-me ja a callar I a voltes falta força I a voltes em ve gran I torna el sol i amb ell la fruita dolça la festa com la merda es immortal

Avui han convidat els companys del SAT, el carro ple de whisky car. Rumb a Barna, la caravana per l'autopista estil Akira "Passeu, nens, passeu", diu com un guinyol el del peatge, Aterrat dins la cabina davant 1000 cotxes que no paguen. Recollim als de la PAH, anem sumant, Ada va amb ulleres de sol de color fluorescent. Ben preparada. Endavant. Les tres del matí i crema Madrid, i "que bonic", "que bonic" m'he dit Han vingut a per pastilles malalts crònics de tot el país. Que per pegar-se la festa, no fa falta recepta Saps? Uns antiavalots han mort de sobredosi de llibertat I estem ebris de justícia, estem esnifant rebel·lia Saps? Uns ministres no tindran demà on treballar ... Xiquetes al llit del pare polític que ploren de por pels crits al carrer Qui és el violent? Qui el resistent? Desobediència cívica o no tan cívica. Igual em té que ja estarà bé, que ja estarà bé... La rave escrache rodeja el congrés. Desobedients Sí que es pot si som prou Suportem tot el pes El primer que vam dir fou "No" Desobedients Sí que es pot si som prou Suportem tot el pes El primer que vam dir fou "No" Legítima desobediència, tu pensa. La qüestió és perquè la població encara més no fa. Autodefensa, la cosa està tensa, immensa paciència que estem demostrant. Actitud exemplar i ens criminalitzaran Desnonats, afectats, aturats, el que cal són destrals demanant els seus caps Si només vos fem escraches deuríeu donar les gràcies. Diferents classes, vares de medir. La PAH és ETA, Joan Carles un vell fràgil Per què no poder cagar-se en ells? Joder, si ens volen dir si hem o no de parir. Qui ho diria, això no va gens bé, Col·lectius recolzant, cada volta som més Antiavalots donant d'hòsties gratuïtament Que no som delinqüents, només lluitem pels nostres drets Com vols que te pague? Si no puc arribar a fi de mes, Perquè no treballe? Em tiren de casa, no sé què fer Canviar català per anglés, jugueu amb nosaltres? Això no pot ser Llibertat d'expressió? Això no existeix, polítics de merda aneu-se'n a l'infern. Desobedients Sí que es pot si som prou Suportem tot el pes El primer que vam dir fou "No" Desobedients Sí que es pot si som prou Suportem tot el pes El primer que vam dir fou "No"