1. |
|
|||
Sense trofeu
arribo a peu
d’un nou viatge
|
||||
2. |
|
|||
De tu i de mi i en qualsevol moment,
en que som una manera d'estar, només,
igual que un dia qualsevol
s'està en el qualsevol d'un mes
.
Que anem, venim, i passa el temps
entre les coses que hem de fer,
de tu i de mi ens acostumem
com al matí l'olor a café.
I a l'entremig d'algun carrer
de la mateixa forma en que la gent va i ve
pel mig d'un dia qualsevol
que està en el qualsevol d'un mes.
Com una manera d'estar, només.
Som una manera d'estar, només.
|
||||
3. |
Clara Andrés - Genolls
03:00
|
|
||
Dels meus genolls enfora
sobre un turó de gesta
no sé que passa.
Dels meus genolls endins
tu.
Deixar-se anar enrere i mirar
un blues de núvols passar.
Dels meus genolls enfora
sobre un turó de gesta
no sé que passa.
Enrere i mirar,
no sé que passa,
un blues de núvols passar.
|
||||
4. |
|
|||
Línies icòniques d'olor a café m'arriben
mentre penge la tovallola humida
i seguint-les et trobe a la cuina,
el sol adoquina la cuina,
de cabell humit et pinte les galtes
del meu primer bes del dia
ja caps que vull dir,
estés coses tan banals de quan estava amb tu.
Quan no m'insultava el "Benvinguts"
de la catifa de l'entrada
i aplegava a migdia i deixava les bosses
i en tu descarregava un matí de persones
ja saps que vull dir,
estes coses tan banals de quan estava amb tu.
I quedàvem amb altres,
i una cosa eres tu i altra cosa era els altres.
Tan idiota i tan clar tenia
que eixa pigueta al nas era de mi,
de quan estava amb tu
|
||||
5. |
|
|||
Hui m'has vingut al cap
mirant les fulles del revés.
Deixava en una hamaca
penjar el temps.
Hui m'has vingut com la
caricia del vent,
i tan igual a tu que ara no sé
si m'ha vingut el vent
primer.
Vaivé d'ombretes sobre mi,
buscant un dia en blanc
i ser d'un color llis, així,
vaivé d'ombretes sobre mi,
buscant un dia en blanc
i m'has vingut al cap
així.
I tan igual que ara no sé
si m'ha vingut el vent primer.
El cas que m'has vingut al cap
mirant les fullés del revés.
Vaivé, mirant les fulles del revés.
|
||||
6. |
|
|||
Mentre la pluja al vidre prepare te,
tal i com tu, com tantes voltes.
Sense la sensació ni d'haver perdut,
vençut o enrecordar-me'n.
D'allò que em vas deixar li he trobat un ús
d'un vers més lluny,
sinó domèstic,
i al temps passat per aigua no pense en tu
però faig com tu
que és com pensar-te.
Mentre la pluja al vidre, l'abril al temps
i cap moment més gran que un altre,
porta la canaleta un paper perdut
camí d'on van sempre les aigües.
D'allò que em vas deixar li he trobat un ús
d'un vers més lluny, sinó domèstic,
i al temps passat per aigua de vindre algú
faré servir les teues tasses.
I cap moment més gran que un altre
d'un vers més lluny, sinó domèstic,
que faig com tu
que és com pensar-te.
|
||||
7. |
|
|||
Vaig embarcar
ja fa molt temps
una pilota de colors
en qui sap quin teulat
El vent de març
juga a matar
i me la torna
el meu cor l'entoma
|
||||
8. |
|
|||
Estic a l'esplai en el meu racó, hola,
i tu vas servint el café a les taules, és
dimecres al mig d'un mes qualsevol, vol
de dies igual dilluns a divendres, res
res que contar-te
que estic a l'esplai i ja no hi ha sambori, i
i jugué a major com fan tots els altres, és
dimecres al mig d'un mes qualsevol, vol
de dies igual dilluns a divendres, res
res que contar-te
A l'hora del pati ja no hi ha la reixa,
deixa el temps ben posat el marge.
Res que contar-te.
|
||||
9. |
|
|||
Dels meus genolls endins, dins.
|
Streaming and Download help
If you like Clara Andrés - Entrelínies, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp