1. |
Donallop - Abismes
04:01
|
|
||
ABISMES
Hi ha distàncies, hi ha abismes,
hi ha monges, hi ha bisbes,
tens arrels, tens amígdales,
tens amics i tens visites...
cossiols antics a foraviles,
variats amb sa padrina,
un juliol, una vida
propaganda i parabrises...
des bressol a sa piscina,
de gelats i estanteries,
de s’escola a s’oficina,
un glop d’aigo i t’ho mires...
es dia que menys t’ho esperes
es teu nét te recrimina:
- Padrineta! avui en dia
es trens ja no van per ses vies...
Tenc un balcó verd
amb persianes blanques,
dues cerveses i dues cadires...
tenc un llibre i una taula.
|
||||
2. |
|
|||
MISTERIS DE SA VIDA
No em demanis res des misteris de sa vida,
què hem vengut a fer o si hi ha qualque sortida,
esper que es angelets mos llepin ses ferides,
poguem sopar plegats com si fóssim una famíla
perquè devora tu me fuig sa por.
No em demanis res des misteris de sa vida,
fins que no ho perdis tot no començaràs a viure,
no vull perdre es fil som com una pegellida,
tots es racons del món davall sa teva camia
perquè devora tu me fuig sa por.
No som qui tu vols que sigui,
sigui com sigui
jo hi som...
|
||||
3. |
|
|||
*SERRES I OLIVERES
No se si mai has apuntat alt
abans de caure,
dus set anys de mala sort
i mala bava...
No has romput cap mirall
ni tampoc l’has travessat,
no t’has obert en canal
no trempes cap es final.
Mires ben endins
i no saps on se va tòrcer.
No me feis por
No correré
Podeu venir
a cercar-me
No ho trobareu
està dins sa pell
m’haureu de treure
es cor.
No se si mai has apuntat alt
abans de caure,
dus set anys de mala sort
i mala bava...
Serres i oliveres,
*butxaques (fetes) amb (de) paraules,
pares que són com infants,
portes sense baula.
No me feis por
No correré
Podeu venir
a cercar-me
No ho trobareu
està dins sa pell
m’haureu de treure
es cor.
*Aforisme NIetzcshe per revisar
*Títol original “No me feis por” entre els músics ens referim a ella així, això ja passa…
|
||||
4. |
Donallop - Res-pirar
03:53
|
|
||
RES-PIRAR
El món, no sabia que era tan gran
el món, no sabia que era tan enfora
el món, el món...
Aquella paret que no me deixa respirar
res-pirar, res-pirar, pirar..
que és anar-se’n i no tornar.
|
||||
5. |
Donallop - Magranes
03:57
|
|
||
MAGRANES
No m’agraden ses magranes,
ni ses jaquetes girades,
cada home en cada dona
i a nes peus del món
veure-mos sa cara,
cada home en cada dona,
un renta a s’altre
i tots dos se renten sa cara.
Cada home en cada dona…
Perquè es teu llit és es meu llit,
sa teva font es meu jardí,
es meu* pecat es meu delit
sa teva força a nes meu pit.
No m’agraden ses magranes,
ni ses històries mal contades,
cada home en cada dona
i es camins d’arena
dins ses butxaques,
cada home i cada dona,
un univers se plega a sa bugada,
cada home en cada dona,
un renta a s’altre
i tots dos se renten sa cara.
Cada home en cada dona…
• Quan vam anar a gravar el disc na Joana va cantar “meu” i jo vaig cantar “teu” en aquest fragment. La lletra
que vam dur a l’estudi estava malament, na Joana va cantar “meu” perquè així estava escrit i jo vaig cantar
“teu” perquè la lletra havia de ser així. Així doncs, la disputa estava servida, després de concerts cantant un
dels dos “meu” i l’altre “teu”, vàrem arribar a un acord, aquesta vegada no serà “ni teu ni meu” ... serà “teu”, o
“meu”?
|
||||
6. |
|
|||
SA MADONA DE LA CASA
Sa madona de la casa
tanta por i tanta pena
se n’anava a dormir
a qualsevol hora des dia
dins es llit amb sabates,
tanta por i tanta pena
sa madona de ca teva.
*Tateix, tateix
tots som blat des mateix feix
se desgrana es magraner.
Tateix, tateix
no menj carn i no menj peix
i es mal me pesa lo mateix.
Perduda dins la mar,
vetllant sa roba estesa,
acorava dematins
(amb sa seva mirada)
sa madona de la casa.
*Tateix és la contracció de tanmteix. A vegades sembla que la vida no basta però
no és vera.
|
||||
7. |
Donallop - Aubons
03:21
|
|
||
AUBONS
No tenc cap poder
per saber quan ni com passarà
de quina de ses formes
Déu se manifestarà.
Prenc sa bellesa
que queda
i me desprenc de sa pols,
som tot tendresa
i es camí és ple d’aubons.
Prenc sa bellesa
que queda
i me desprenc de sa pols,
som tot tendresa
dins un somni de sords.
Me sobren paraules
per dir-te que t’estim,
enyorarem
ses petjades de sang,
ses ditades d’amor i regalim
No miram prim
Tants d’anys de no veure-hi
i ara hem de mirar prim.
|
||||
8. |
|
|||
BARRERES DE CORAL
Tu i jo som tot façana
esquerda de vidriera
tu i jo estam preparats
pes vent de Tramuntana.
*Però quan bufa de Llevant
baixa ple cap a Ciutat
tomant portes i parets
el Torrent de sa Riera.
Què hi ha davall sa crosta?
Hi haurà una pell nova?
Què hi ha davall la mar?
Barreres de coral.
Me copares sa boca
amb un bon “tapa-morros”
tenc “triumfos” a deshora,
espases, ors, bastos i copes.
Fos jo una espora
per dispersar es teu mal
gran com un elefant
amagat davall s’estora.
Què hi ha davall sa crosta?
Hi haurà una pell nova?
Què hi ha davall la mar?
Barreres de coral
Què fa sa gent normal
quan arriba a ca seva?
Què dimonis espera?
Fràgil ecosistema…
*en cursiva, estrofes descartades de la versió original, història basada en una innudació del sXV (aprox) on un terç de la
població de Palma va morir a causa de la gran tempesta que va fer desbordar el Torrent de sa Riera.
|
||||
9. |
|
|||
MANERES D’ESTIMAR
Es tanins foren tàcits,
se fongueren ràpid amb sa sang,
a nes precipici des tassó
es camí des pintallavis.
Una mà a nes teu ventre de cotó fluix,
érem dos dins un cercle jo i tu,
per apagar sa febre des teu cambuix
una sola manera.
Decrèpits es cartílags
acaronant sa vida,
maneres d’estimar
desafiant la mar.
Amb es peus enterra,
a prop des vertigen,
tendrem si tu vols una bella mort,
no te don oxigen des meus acords,
se t’escampa es rímel...
a prop des vertigen....
tendrem si tu vols una bella mort,
no te don oxigen des meus acords,
se t’escampa es rímel…
a prop des vertigen…
Decrèpits es cartílags
acaronant sa vida,
maneres d’estimar
desafiant la mar.
|
Streaming and Download help
If you like Mésdemil, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp