|
1. |
|
|
|
|
Pluja radioactiva cau al nostre voltant
Ens cobrim baix de les fulles gegants
De les sureres
Bombes de farina i mitja dotzena d'ous
Els farem saber per què som diamants
Blaus com les venes
Del matí a la nit
Ens partim el pit
Tot pel nostre somni privat
Som durs com un diamant
Aguantem de peu
Tot pel nostre somni privat
Que no arriba mai
Nitroglicerina i amor universal
Provoquem onades que ens portaran,
A les estreles
Lluita col·lectiva i aigua refrigerant
Quan ens passen coses bones no cal
Fugir d'elles
|
|
2. |
|
|
|
|
Res es troba mai al seu lloc
Les coses no s'arreglen soles
Res funciona correctament
I ens haurem d'acostumar
Traga pols, gringo!
Traga pols, gringo!
Pren-li gust a estar a disgust
Cara neutral a totes hores
I qui et diga que viu com vol
Està mentint, està fent quadrat el sol
Som oceans de foscor
Amb illes solejades
Al mig d’un llarg hivern
Illes solejades
Al mig d’un llarg hivern
I no som el que volem ser
No fem el que volem fer
Jo no vull ser,
I tu no vols ser
Una fulla que no para de caure
|
|
3. |
|
|
|
|
Humanoid, vegetal
Organisme electrònic, articulat
Incandescent, bipolar
Enganxines postmodernes als laterals
És biònic, l’home biònic,
L’home biònic travessant el cel
Foc i gel, plàstic, fang,
Reductors de calories incorporats
Tot ple de llums, reflectants
Bateries que es carreguen pels arrels
És biònic, l’home biònic,
L’home biònic travessant el cel
Sols passen miracles a la gent que no creu en ells
I que es deixa dur d’est cap a oest cap al sol ponent
Sols passen miracles a la gent que no espera res
I que ix al carrer sense saber si porta diners
No sé si tinc diners
No portem diners
Oh, oh oh!
|
|
4. |
|
|
|
|
Xica Coet
Sona estrany al dir-ho
Has perdut pes
I no vols admitir-ho
No esperes mai res de ningú, i així no et faran mal
Es fàcil dir-ho
Es fàcil dir-ho
Sols creu en tu
Hem de repetir-ho
Tant sols a uns quants anys llum
podem ser feliços
No t’oblides de qui eres tu i vull-te més que mai
És fàcil dir-ho
És fàcil dir-ho
Hi ha fragments de meteorits que xoquen al teu casc,
Derretint-lo
Derretint-lo
Xica Coet
|
|
5. |
|
|
|
|
Sempre has volgut
Desaparèixer
I anar-te’n lluny
On no et coneixen
Eixir de nit, i sense dir res a ningú
Hem espantat
Totes les mosques
I ens hem quedat
Tranquils i a fosques
Ens va esclatar, entre les mans, però estem vius
No et preocupes, ho tinc tot pensat
Quan tot s’acabe agarra’t fort del braç
Esta és l’adreça d’un hotel perdut
Està tant lluny que no ens trobarà ningú
Oh! Oh! …
Hem aterrat, després d’uns quants cicles lunars
A un lloc oblidat, d’un satèl·lit neutral
Pels rius de llet, baixes galetes que es desfan a les teues dents,
Són el nostre aliment
No et preocupes, ho tinc tot pensat
Quan tot s’acabe agarra’t fort del braç
Esta és l’adreça d’un hotel perdut
I està tant lluny que no ens trobarà ningú
Oh! Oh! …
No cal que em contes els teus secrets...
Hem aterrat, després d’uns quants cicles lunars
A un lloc oblidat, d’un satèl·lit neutral
Pels rius de llet, baixes galetes que es desfan a les teues dents,
Són el nostre aliment
Este és el nostre aliment
Este és el nostre aliment
|
|
6. |
|
|
|
|
Menteta ja no pren medicació
S'autolesiona el llavi inferior
Menteta no viu al mateix món que tu i jo
Es menja els punys de tots els seus vestits
Li corre un foc estrany pels intestins
Menteta, no sap on estan els seus amics
T'apuntarà amb el seu canó
Sols vol un poc de sucre marró
Menteta viu dins d'una confusió
Tant gran que a voltes ja no té ni por
Menteta poc a poc va perdent el control
Es menja els punys dels seus vestits
Li corre un foc estrany per dins
Menteta et mira fixament i se somriu
T'apuntarà amb el seu canó
Sols vol un poc de comprensió per no quedar-se sola a fosques dins del pou
Viure amb intensitat sembla una necessitat
Si algú intenta acostar-se a tu, es topeta amb un mur de gel
Quasi impossible de travessar o trencar
T'apuntarà amb el seu canó
Sols vol un poc de sucre marró
|
|
7. |
|
|
|
|
Es giren les antenes, les ones t’entren dins
Se sintonitzen les freqüències, és com fer un nou amic
Sonen cants de sirenes
Que em volen engolir
Déu viu dins la ràdio
Déu viu dins la ràdio
I saps que et vol…
Estem fets l’un per a l’altre, som dues llunes desiguals
Tu plena i blanca enmig dels astres, i jo verda i menguant
Sonen cants de sirenes,
Que em volen engolir
Déu viu dins la ràdio
Déu viu dins la ràdio
I saps que et vol…
Ara crec en un món millor, ja no em pegaré un tir
Desperte dins d’una nova era
Ara crec en un món millor, ja no em pegaré un tir
Perquè seguisc a un líder messiànic
Que saps que et vol, i que és humà
Déu viu dins la ràdio
Déu viu dins la ràdio
Déu viu dins la ràdio
Déu viu dins la ràdio
I saps que et vol
I que és humà
I saps que et vol
I que està penjat.
|
|
8. |
|
|
|
|
Imatge captada al vol
Persones a contrallum
Hi ha espurnes al teu voltant
Blau gèlid dins els teus ulls
Tot allò que digues, i tot quant oferixes
Et torna a tu…
Imatge capturada en viu
Centrant tota l'atenció
Es difuminen els contorns
El públic es torna boig
Tot allò que escrigues, i tot quant irradies
Et torna a tu…
Oh! Llums, càmera, acció
Oh! Un document soor
Oh! Tots en posició
Oh! no tinc a mà un altre suport
T’he gravat a una cançó
|
|
9. |
|
|
|
|
La rata es queixa, la rata diu:
No faces niu mai baix el rabo d’un gat viu
Tothom es queixa, tothom es riu
Tothom s’afanya per tornar prompte al seu llit
Hui vull deixar per escrit testament
Per si de cas no ens veiem mai més
La bona sort sols, sols consistix
En caure del costat esquerre del destí
La bona sort sols, sols consistix
En estrellar-se contra els arbres del camí ( tot decidit )
Hui vull deixar per escrit testament
Per si de cas no ens veiem mai més
Deixa que respire el teu cap
I que pense el nas
Hui vull deixar per escrit testament
Per si de cas ja no ens veiem mai més
|
|
10. |
|
|
|
|
Quan ja creus, que tens el control, caus com un avió, d’eixos de paper
Pega un crit, unix-te amb el sol, compartim un poc de gelat amb nous
Ja ve l’estiu, l’estiu es lleig i fals
L’home del temps diu, va a ser un bon any
Ja ve l’estiu, lleig i totalment fals
L’home del temps diu, va a ser un bon any
Fes allò, que jo no vaig fer, sóc sols un dibuix, fet a la paret
Estic tot sol, pose un disc al vol, escoltant cançons, aïllat del món, però
Ja ve l’estiu, l’estiu es lleig i fals
L’home del temps diu va a ser un bon any
Ja ve l’estiu, lleig i totalment fals
L’home del temps diu, va a ser un bon any
Este va a ser un bon any…
|
|
11. |
|
|
|
|
Som a la tardor del 99, cel roig,
Dins d’una autopista sense peatges cridant-li al vent
Cridant-li al vent, cridant-li al vent...
Al vent, al vent
Creuarem la línia de l’horitzó, tu i jo
Pren l’eixida cap a l’estat d’eufòria intermitent
Intermitent,intermitent,
Anem, anem!
Volarà sense gens de benzina
Va deixant un fum blanc d’espirals
Canviarà de forma instintiva
I et vorà com ningú t’ha vist mai
Volarà, com un llamp, més enllà, i es perdrà…
Vola molt lluny; vola, vola molt lluny
Desorientats tornem al mateix punt
Torna’t a alçar si algú dubta de tu
Vola molt lluny; vola, vola molt lluny
Veus aquell anunci en technicolor, llums de neó
Tot aquell que passa es queda sense pensar, per uns segons
Fora de temps, molt lluny de tot, 1999, la fi del món.
|
|
12. |
|
|
|
|
Avui quan m’he tornat a reiniciar, m’he sentit ple d’electricitat
Ben lluent i encerat, ok robot ja estàs llest per ser deteriorat
Avariat, i tantes voltes reparat
Avariat, i tantes voltes reparat al teu costat per complet regenerat
El meu cor d’argent ja torna a bategar
Aquest capvespre quan encenc el foc, quan la calma arriba al meu món
Em calfe els peus junt a la llar, ok robot ja estàs llest per ser desconnectat
Avariat, i tantes voltes reparat
Avariat, i tantes voltes reparat al teu costat per complet reprogramat
El meu cor d’argent ja torna a bategar
Avariat, i tantes voltes reparat
Avariat, i tantes voltes reparat al teu costat per complet regenerat
El meu cor d’argent ja torna a bategar
|
released July 1, 2013
