1. |
Estrall - Intro
00:41
|
|
||
2. |
Estrall - No caieu
04:32
|
|
||
Som el cant dels maulets,
d’amics que des de lluny arriben
per combatre als botiflers
que des de Castella martiritzen.
El foc i el seny
d’una dura i llarga guerra
on a Xàtiva, Felip cinquè
caperbaix, veu el cel de cendra.
No caieu germans
som el fruit d’una història
de companys que hem perdut
però resten a la memòria.
I si caieu
no amolleu la identitat
amb les ungles i les dents
ens tornarem a alçar.
S’obren les portes a València,
botes que trepitgen els furs.
Traïdors entre herois.
Ja no valen els escuts.
Decrets de nova planta,
quan el mal ve d’Almansa,
com bé deia l’avi,
a tots “alcança”.
I ara hi som tots aquí
a una terra ocupada
darrere tres segles
de lluita ensorrada.
Ensorrada amb diglòssies,
repressions i menyspreu.
Però no és el final,
hi ha qui encara viu de peu.
I si caieu
no amolleu la identitat
amb les ungles i les dents
ens tornarem a alçar.
|
||||
3. |
|
|||
S’il·lumina la flor de la tardor.
Canviem les carabasses per codonys.
S’il·lumina la butxaca dels cabrons.
Que no veuen un planeta,
veuen un pou sense fons.
Ara tinc un bosc, tinc un bancal.
Ara un desert i una central nuclear.
Tinc una carrasca que la sols té per a menjar
residus d’una fàbrica i d’un centre comercial.
El forat es fa més gran ,la marea pujarà
La Terra està podrint-se.
Què no sabeu ,què no sabeu..
Variació global, del clima terrenal,
no és la natura, és la cobdícia del capital.
Efecte hivernacle, les empreses no escarmenten
ens omplim de ciment fins a les butxaques.
Ja ha començat, ja ha començat
el compte enrere.
Demà que passarà, qui sap si haurà demà.
Que no sabeu, que no sabeu,
què en la Lluna no es pot viure?
Eixiu al carrer, eixiu al carrer
Perquè no volem, perquè no volem.
Eixiu al carrer, eixiu al carrer
Perquè no volem....
Sobreexplotació!!
S’il·lumina la flor de la tardor.
Canviem les carabasses per codonys.
S’il·lumina la butxaca dels cabrons.
Que no veuen un planeta,
veuen un pou sense fons.
Ens il·lumina el foc
que crema el bosc.
Canviem eixes muntanyes
per restes de cendra i pols.
L’aire sense oxigen, les plantes sense flors.
És el fum el que es respira aquest maltractat món.
Un poble sense vida, un avi sense història,
Pensant en el present que el futur no els importa.
Esque ara tinc la natura segrestada,
Soc l’amo del vall de les sendes i la banca,
I portaré un tratge per setmana,
Del “CORTE INGLES” perquè el recurs no s’acaba.
Llaveu-vos el cap, recupereu la dignitat,
Buideu-vos les butxaques i podrem seguir avant.
Everybody eixiu al carrer, per la manifesta dels nostres drets.
I farem barricada contra el capital,
The futur preservation ja ha començat .
Eixiu al carrer, eixiu al carrer
Perquè no volem, perquè no volem.
Eixiu al carrer, eixiu al carrer
Perquè no volem....
Sobreexplotació!!
S’il·lumina la flor de la tardor.
Canviem les carabasses per codonys.
S’il·lumina la butxaca dels cabrons.
Que no veuen un planeta,
veuen un pou sense fons.
|
||||
4. |
|
|||
Mireu en què anat a parar tot
la veritat és un periòdic de províncies
o engegar la falsa televisió
Som el nom d'un riu que sols porta sequia.
En la meua fam
sempre mane jo,
ja que sols ens queden parets transparents
país nuvolat que no deixa caritat
constitució prehistòrica no ens deixa.
Recordem el present
assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu
sempre d'un poble.
Partiràs i esperaràs
aniràs sempre entre pols.
Et seguirà la malafera,
et seguira la malafera.
Et seguirà la malafera,
et seguira la malafera.
La llarga nit
del teu poble,
revolta, la pena ,el silenci
i amarga polseguera.
Camins , plens d'uniformats,
la guàrdia extrema mai ens farà recular.
Seguim avant,
cap pas en fals,
esborrem la malafera
que no ens deixa caminar.
Seguim avant,
sempre recordant,
esborrem la malafera
que no ens deixa caminar.
Recordem el present
assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu
sempre d'un poble.
Partiràs i esperaràs
aniràs sempre entre pols.
Et seguirà la malafera,
et seguira la malafera.
Et seguirà la malafera,
et seguira la malafera.
Recordem el present.
Recordem el present.
Recordem el present.
Recordem el present.
|
||||
5. |
|
|||
Et mires a l’espill i no et reconeixes,
et sents com un destorb.
Fa temps que sols esperes.
Esperes un atzar que canvie l’esdevindre:
que no t’enganyen, has de lluitar per viure
Records de llibertat de la teua joventut,
ja no la trobes, fa temps que l’has perdut.
Et destrossa i no ho vols veure
ets més forta del que et fan creure.
No pots viure en un mar tan llunyà,
per poder caminar sense por.
Deixa de jugar amb el puny cruel,
que respiraràs a fons,
la llanterna en la foscor.
Malalay Joya,Waris Dirie
Per les dones de l'ahir
guerrilleres d’avui
un crit d’auxili baix d’un burka assassí.
Enmig la plaça era maig
i tu explotada en un taller clandestí
canviar la història, esborrar destí
cubrir-se de glòria si tu estàs aquí
saps que la vida
és una reixa que tallaves amb els pits
sigues tu mateixa
més de mil paraules són els actes infinits
amb Estrall entre amics
viatge a un mar llunyà
i ací enmig no hi ha cadenes ni princeses
va per les mares,les ties les “üeles”, les sogres, cunyades
i va per totes elles!
No pots viure en un mar tan llunyà,
per poder caminar sense por.
Deixa de jugar amb el puny cruel,
que respiraràs a fons,
la llanterna en la foscor.
Qui no es mou no sent les cadenes.
Saps que la vida és una reixa que tallaves amb els pits
Qui no es mou no sent les cadenes.
Més de mil paraules són els actes infinits.
Qui no es mou no sent les cadenes.
Saps que la vida és una reixa que tallaves amb els pits
Qui no es mou no sent les cadenes.
Aquí no hi ha cadenes ni princeses
va per totes elles!
|
||||
6. |
Estrall - Llavat de cap
03:35
|
|
||
El llapis sense punta,
guix de color fosc,
cadira sense potes,
bolígrafs sense estoig.
Matemàtiques sense nombres,
química sense reaccions,
i la llengua que ens ensenya
li fan un bon tatxó.
I es que estem farts
d’ un ministre centralista
que diu que fa reforma
però ens vol tapar els ulls
Destrossa educativa
per tal de controlar-nos
amb un desgavell d’idees
retrobades des de Franco.
La nostra escola pública
no la enderrocaran
i menys la nostra llengua
que ens ha fet somiar.
I a aquesta gent que no li agrada
que es parle,s’escriga o es pense en català
és la mateixa gent que no li agrada
que es parle,s’escriga…
Llavat de cap…
Parlarem, escriurem ,pensarem en català!
Poemes sense rima,
verbs sense conjugar
història sense guerres,
subjectes sense nom.
Llibre sense pàgina,
mentida pedagògica
per passar la revàlida
i seguir la seua mètrica.
Mentides com a bales
per fer plorar aquelles rialles
que lluitaven amb més ganes
a les terres valencianes.
I es que estem farts
d’ un ministre centralista
que diu que fa reforma
però ens vol tapar els ulls
Destrossa educativa
per tal de controlar-nos
amb un desgavell d’idees
retrobades des de Franco.
Parlarem, escriurem, pensarem en català...
Quan no tingues un duro
i fagin més ERO’s
i veges a burgesos
tirant-te del curro.
Perquè han pogut estudiar.
Volen distingir
als que lluiten per seguir
dels que se la poden pagar.
Llavat de cap.
|
||||
7. |
|
|||
Avevo sedici anni
e alla montagna dovutto andar
e prendere il fucile
per quela onda poder fermar.
Ho dovutto cambiarmi il nome
sonno diventato amalatto
per questa terra que piange
e giocco con una bomba a mano.
La guerra é stata dura
ma ho sentito la vittoria
ho lasciato le arme
ed a casa sono tornato.
La lotta non finishe chui
si ha trasformato
ma tutti unitti vinceremo
come quel vecchio partigiano.
I són molts els que resisteixen
a aquesta infinita guerra
que perdura en un temps d’avarícia i egoisme
d’una societat desentesa.
Seguim ignorant a qui ho ha donat tot per una terra,
una llengua, una cultura, la llibertat..,
i ara jeu morta a una cuneta
arreu d’un món on mai s’atura el combat.
La guerra é stata dura
ma ho sentito la vittoria
ho lasciato le arme
ed a casa sono tornato.
La lotta non finishe chui
si ha trasformato
ma tutti unitti vinceremo
come quel vecchio partigiano
Una mattina mi son svegliato,
o bella, ciao! bella, ciao! bella, ciao, ciao, ciao!
Una mattina mi son svegliato
e ho encontratto l'invasor.
|
||||
8. |
|
|||
Bevent al bar t’he vist de lluny,
baix de la falda he vist el cel
però ja no hi veig res
és la beguda la que em perd.
I ara et trobe a faltar,
he estat tan prop de tu
i ara ets tan distant
que no sent la calor del teu sud.
Prem les dents
ompli gots de vidre
marraixa de mistela
m’esborrona l’esdevindre.
recreació del teu cos perfecte
nu baix un vestit elegant
les ganes d’arrancar-te’l
i recórrer el teu cos despullat.
I ara enyore el teu llit
al fons del corredor del teu pis
i ara recorde el teu olor
m’esgolava amb els dits.
Prem les dents
ompli gots de vidre
marraixa de mistela
m’esborrona l’esdevindre.
|
Streaming and Download help
If you like Estrall - Recordem el present, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp