We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Estrall - Recordem el present

by Estrall

supported by
/
1.
2.
Som el cant dels maulets, d’amics que des de lluny arriben per combatre als botiflers que des de Castella martiritzen. El foc i el seny d’una dura i llarga guerra on a Xàtiva, Felip cinquè caperbaix, veu el cel de cendra. No caieu germans som el fruit d’una història de companys que hem perdut però resten a la memòria. I si caieu no amolleu la identitat amb les ungles i les dents ens tornarem a alçar. S’obren les portes a València, botes que trepitgen els furs. Traïdors entre herois. Ja no valen els escuts. Decrets de nova planta, quan el mal ve d’Almansa, com bé deia l’avi, a tots “alcança”. I ara hi som tots aquí a una terra ocupada darrere tres segles de lluita ensorrada. Ensorrada amb diglòssies, repressions i menyspreu. Però no és el final, hi ha qui encara viu de peu. I si caieu no amolleu la identitat amb les ungles i les dents ens tornarem a alçar.
3.
S’il·lumina la flor de la tardor. Canviem les carabasses per codonys. S’il·lumina la butxaca dels cabrons. Que no veuen un planeta, veuen un pou sense fons. Ara tinc un bosc, tinc un bancal. Ara un desert i una central nuclear. Tinc una carrasca que la sols té per a menjar residus d’una fàbrica i d’un centre comercial. El forat es fa més gran ,la marea pujarà La Terra està podrint-se. Què no sabeu ,què no sabeu.. Variació global, del clima terrenal, no és la natura, és la cobdícia del capital. Efecte hivernacle, les empreses no escarmenten ens omplim de ciment fins a les butxaques. Ja ha començat, ja ha començat el compte enrere. Demà que passarà, qui sap si haurà demà. Que no sabeu, que no sabeu, què en la Lluna no es pot viure? Eixiu al carrer, eixiu al carrer Perquè no volem, perquè no volem. Eixiu al carrer, eixiu al carrer Perquè no volem.... Sobreexplotació!! S’il·lumina la flor de la tardor. Canviem les carabasses per codonys. S’il·lumina la butxaca dels cabrons. Que no veuen un planeta, veuen un pou sense fons. Ens il·lumina el foc que crema el bosc. Canviem eixes muntanyes per restes de cendra i pols. L’aire sense oxigen, les plantes sense flors. És el fum el que es respira aquest maltractat món. Un poble sense vida, un avi sense història, Pensant en el present que el futur no els importa. Esque ara tinc la natura segrestada, Soc l’amo del vall de les sendes i la banca, I portaré un tratge per setmana, Del “CORTE INGLES” perquè el recurs no s’acaba. Llaveu-vos el cap, recupereu la dignitat, Buideu-vos les butxaques i podrem seguir avant. Everybody eixiu al carrer, per la manifesta dels nostres drets. I farem barricada contra el capital, The futur preservation ja ha començat . Eixiu al carrer, eixiu al carrer Perquè no volem, perquè no volem. Eixiu al carrer, eixiu al carrer Perquè no volem.... Sobreexplotació!! S’il·lumina la flor de la tardor. Canviem les carabasses per codonys. S’il·lumina la butxaca dels cabrons. Que no veuen un planeta, veuen un pou sense fons.
4.
Mireu en què anat a parar tot la veritat és un periòdic de províncies o engegar la falsa televisió Som el nom d'un riu que sols porta sequia. En la meua fam sempre mane jo, ja que sols ens queden parets transparents país nuvolat que no deixa caritat constitució prehistòrica no ens deixa. Recordem el present assumiràs la veu d'un poble, i serà la veu del teu sempre d'un poble. Partiràs i esperaràs aniràs sempre entre pols. Et seguirà la malafera, et seguira la malafera. Et seguirà la malafera, et seguira la malafera. La llarga nit del teu poble, revolta, la pena ,el silenci i amarga polseguera. Camins , plens d'uniformats, la guàrdia extrema mai ens farà recular. Seguim avant, cap pas en fals, esborrem la malafera que no ens deixa caminar. Seguim avant, sempre recordant, esborrem la malafera que no ens deixa caminar. Recordem el present assumiràs la veu d'un poble, i serà la veu del teu sempre d'un poble. Partiràs i esperaràs aniràs sempre entre pols. Et seguirà la malafera, et seguira la malafera. Et seguirà la malafera, et seguira la malafera. Recordem el present. Recordem el present. Recordem el present. Recordem el present.
5.
Et mires a l’espill i no et reconeixes, et sents com un destorb. Fa temps que sols esperes. Esperes un atzar que canvie l’esdevindre: que no t’enganyen, has de lluitar per viure Records de llibertat de la teua joventut, ja no la trobes, fa temps que l’has perdut. Et destrossa i no ho vols veure ets més forta del que et fan creure. No pots viure en un mar tan llunyà, per poder caminar sense por. Deixa de jugar amb el puny cruel, que respiraràs a fons, la llanterna en la foscor. Malalay Joya,Waris Dirie Per les dones de l'ahir guerrilleres d’avui un crit d’auxili baix d’un burka assassí. Enmig la plaça era maig i tu explotada en un taller clandestí canviar la història, esborrar destí cubrir-se de glòria si tu estàs aquí saps que la vida és una reixa que tallaves amb els pits sigues tu mateixa més de mil paraules són els actes infinits amb Estrall entre amics viatge a un mar llunyà i ací enmig no hi ha cadenes ni princeses va per les mares,les ties les “üeles”, les sogres, cunyades i va per totes elles! No pots viure en un mar tan llunyà, per poder caminar sense por. Deixa de jugar amb el puny cruel, que respiraràs a fons, la llanterna en la foscor. Qui no es mou no sent les cadenes. Saps que la vida és una reixa que tallaves amb els pits Qui no es mou no sent les cadenes. Més de mil paraules són els actes infinits. Qui no es mou no sent les cadenes. Saps que la vida és una reixa que tallaves amb els pits Qui no es mou no sent les cadenes. Aquí no hi ha cadenes ni princeses va per totes elles!
6.
El llapis sense punta, guix de color fosc, cadira sense potes, bolígrafs sense estoig. Matemàtiques sense nombres, química sense reaccions, i la llengua que ens ensenya li fan un bon tatxó. I es que estem farts d’ un ministre centralista que diu que fa reforma però ens vol tapar els ulls Destrossa educativa per tal de controlar-nos amb un desgavell d’idees retrobades des de Franco. La nostra escola pública no la enderrocaran i menys la nostra llengua que ens ha fet somiar. I a aquesta gent que no li agrada que es parle,s’escriga o es pense en català és la mateixa gent que no li agrada que es parle,s’escriga… Llavat de cap… Parlarem, escriurem ,pensarem en català! Poemes sense rima, verbs sense conjugar història sense guerres, subjectes sense nom. Llibre sense pàgina, mentida pedagògica per passar la revàlida i seguir la seua mètrica. Mentides com a bales per fer plorar aquelles rialles que lluitaven amb més ganes a les terres valencianes. I es que estem farts d’ un ministre centralista que diu que fa reforma però ens vol tapar els ulls Destrossa educativa per tal de controlar-nos amb un desgavell d’idees retrobades des de Franco. Parlarem, escriurem, pensarem en català... Quan no tingues un duro i fagin més ERO’s i veges a burgesos tirant-te del curro. Perquè han pogut estudiar. Volen distingir als que lluiten per seguir dels que se la poden pagar. Llavat de cap.
7.
Avevo sedici anni e alla montagna dovutto andar e prendere il fucile per quela onda poder fermar. Ho dovutto cambiarmi il nome sonno diventato amalatto per questa terra que piange e giocco con una bomba a mano. La guerra é stata dura ma ho sentito la vittoria ho lasciato le arme ed a casa sono tornato. La lotta non finishe chui si ha trasformato ma tutti unitti vinceremo come quel vecchio partigiano. I són molts els que resisteixen a aquesta infinita guerra que perdura en un temps d’avarícia i egoisme d’una societat desentesa. Seguim ignorant a qui ho ha donat tot per una terra, una llengua, una cultura, la llibertat.., i ara jeu morta a una cuneta arreu d’un món on mai s’atura el combat. La guerra é stata dura ma ho sentito la vittoria ho lasciato le arme ed a casa sono tornato. La lotta non finishe chui si ha trasformato ma tutti unitti vinceremo come quel vecchio partigiano Una mattina mi son svegliato, o bella, ciao! bella, ciao! bella, ciao, ciao, ciao! Una mattina mi son svegliato e ho encontratto l'invasor.
8.
Bevent al bar t’he vist de lluny, baix de la falda he vist el cel però ja no hi veig res és la beguda la que em perd. I ara et trobe a faltar, he estat tan prop de tu i ara ets tan distant que no sent la calor del teu sud. Prem les dents ompli gots de vidre marraixa de mistela m’esborrona l’esdevindre. recreació del teu cos perfecte nu baix un vestit elegant les ganes d’arrancar-te’l i recórrer el teu cos despullat. I ara enyore el teu llit al fons del corredor del teu pis i ara recorde el teu olor m’esgolava amb els dits. Prem les dents ompli gots de vidre marraixa de mistela m’esborrona l’esdevindre.

about

Estrall és un grup de la Vila Joiosa (La Marina Baixa) format l'estiu del 2012 per un grup d'amics d’entre 16 i 18 anys, estudiants de conservatori musical, que van decidir ajuntar els seus coneixements en un projecte barrejant estils com el ska, el reggae o el folk.
"Recordem el present" és el seu primer disc, i ha estat gravat entre el 23 de juny i el 8 de juliol de 2014 als Estudis Mésdemil (Benaguasil), amb Ivan Tamarit Marco com a tècnic de so, i masteritzat als estudis Beatgarden (Barcelona) per Pau Romero.

credits

released July 31, 2014

license

Some rights reserved. Please refer to individual track pages for license info.

tags

about

Mésdemil Benaguasil

contact / help

Contact Mésdemil

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Estrall - Recordem el present, you may also like: