We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Gener - El temps del llop

by Gener

/
1.
Mare, jo no vull ser un drap, jo vull treballar. Mitja vida l’he passada fent castells en l’aire i ara vé el temps del llop. Pare, què he de fer? Ser artiste no ha funcionat. Ja no queda més camí que el que du de nou al camp i vé el temps del llop. He aprés pcoc però he aprés i ara ja sé quan he de fugir: Vé el temps del llop. Ai Senyor, ai Senyor, per què em vas furtar la sort? Mentre els rics es fan més rics, mentre els forts es fan més forts, vé el temps del llop. Oh, Satan, oh Satan, m’agenolle al teu davant: dóna’m un nou cor i un fusell que vaig descalç i vé el temps del llop. He aprés poc però he aprés i ara ja sé quan he d’apuntar a mort: Vé el temps del llop.
2.
Diuen els valents que busques la sort i lluites a mort amb ungles i dents. Diuen els valents que busques la sort i lluites a mort i obtingues trofeus. Diuen els valents que ténen el que ténen perquè el món és dels valents. Però, fill meu, els cementeris estàn tots plens dels que fóren molt valents. Diuen els covards que has d’amagar has d’amagar has d’amagar el cap. Diuen els covards que has de dir sí has de dir sí has de dir sí mamà. Diuen els covards que ténen el que ténen perquè van saber callar. Però, fill meu, les oficines estàn totes plenes dels que fóren molt covards. Ja! Has de triar, és senzill: la vida és un riu que va sempre avant. Va, fes un intent, el riu mulla igual a covards i a valents.
3.
Diuen els mapes que més enllà del desert naix un miratge i creua les dunes l’estiu sencer. Era setembre. Vam perdre els dos el camí entre les pedres acaronades pel vent sali. Jo repetia: “no trobarem mai la mar”. Sol de migdia i a contrallum, de sobte, la mar encesa. Tota la vida la passaria als teus ulls. Vora la riba, prenen-te fotos a contrallum. Sal a les ferides i un mocador al cabell. Sempre que em mires, aquell setembre em besa la pell. Tota la vida la passaria traçant la nostra Almeria, qure guarde dins d’un mapa doblat al fons d’un calaix.
4.
Visc a una ciutat al voltant d’un riu sec. L’han vestida amb flors ,però en ella no creix res. En el cel, de nit, veus el seu jardí que dura el que duren les flors de foc. Visc a una ciutat al voltant d’un riu vell. Diuen que fa molts anys va fundar-la un rei. En el cel, de nit, veus el seu castell que dura el que duren les il·lusions. Visc a una ciutat al voltant d’un riu sec. (L’he regada amb sang del meu cor encés.) Visc a una ciutat que no té present. Té un passat llunyà i un futur incert. En el cel, de nit, veus les llums morir com peixos que formen un buit de foc. Visc a una ciutat al voltant d’un riu sec. (L’he regada amb sang del meu cor encés.)
5.
Fum, fum, fum. Quan s’apague el foc i la llum no voreu res en peu. Om, om, om. Invoqueu al déu sense nom: la guerra ha acabat i no hem lluitat. Déu de les altures, guarda’ns de la ciutat. Ja no queden diners, ja no queda treball. Déu de les altures, cuida dels nostres fills. Li hem pres les mesures al present i és ben llarga la nit.
6.
Riu avall inconscients anem somniant un remels de pau riu avall Ulls amunt cap al cel anem somniant l’amor d’un sol calent riu avall
7.
En el desert de cara buida totes les flors tenen espina. Conec un lloc en la teua esquena, mitat oceà , mitat arena, on la sal cura tota pena. En el desert de nit tancada la llum d’un far m’arrossegava fins una cala en les teues cames, mitat divines, mitat humanes. En l’abisme d’una lluna plena, on la sal cura tota pena. “No me vols gens”, dius amb un somriure, perquè saps que sé com t’agrada que t’ho diguen. Camina la senda marcada pel laberint de l’atzavara. Conec un punt en la teua esquena on el camaleó besa a la balena. En l’abisme d’una mar serena, on la sal cura tota pena. “No me vols gens”, dius amb un somriure, perquè saps que sé com t’agrada que t’ho diguen.
8.
Pell d’estiu salí. Ulls de fons marí. Vols casar-te amb mi? Fugirem, alats, lluny de les ciutats. Res ens lliga ací. Hem somniat un somni compartit? Pels camins del cel, per camins de sal, una pàtria dalt d’un far. Una blanca llar amb finestra al mar. Ulls de sargantana balear: He somniat un somni tan real! Has somniat tu un somni igual? Crema, crema el despertador. Demà, demà de nit serà millor.
9.
Busque paraules. Plene papers. El meu ofici no sé quin és. He fet de núvols el meu vaixell. Sóc una ploma, no arribe a ocell. El meu ofici és complaure al vent. Visc dels meus somnis, sempre inconscient, i en allò inútil trobe aliment. He fet de núvols el meu vaixell. Sóc una ploma, no arribe a ocell. El meu ofici és complaure al vent.
10.
Cendra sobre la ciutat dormida. Al llit vell del riu sempre roda una fira. Pare, no vull créixer en la vida. No em despertes, que diuen que despert i gran veus la mentida. Cendra sobre la ciutat de l’incendi. Pel llit vell seguirem el misteri. Plens de llum i foc d’un jardí eteri.
11.
El sol està entre els pins plenant la terra de camins El dia és ample i verd i Déu està dormint Té el rostre enmascarat del blau d’un somni Ciutats del temps: aneu cremant les hores La llum que veieu amaga eixams d’obres La lluna està entre els pins buidant la terra de camins La nit és un desert i Déu està despert Té el rostre tatuat amb mil planetes Ciutats del temps ballant com flames mortes Ma casa és gran: tinc l’univers per sostre.

about

PREMI OVIDI MONTLLOR A MILLOR DISC DE POP 2015
PREMI OVIDI MONTLLOR A MILLOR LLETRA 2015 PER "CONTRALLUM".

L’òpera prima de Gener, "El Temps del Llop", suposa un bufit d’aire renovador en l’actual panorama musical en català. Acostant a la sensibilitat mediterrània influències tan diverses com Jeff Buckley, Grizzly Bear, Fleet Foxes, Feist o Elliott Smith, Gener es presenta com una proposta d’autor en clau valenciana, personal i moderna. En ella, conflueixen la música d’arrel americana, la cançó mediterrània, el pop somniador i sofisticat i la ràbia de l’esperit punk. Dins d’este eclèctic mapa de coordenades, les onze cançons d’ El Temps del Llop ens obliguen a emprendre un viatge a través de la valentia i la covardia, l’esperança i la desesperació, l’amor i la mort, la lluita i la ressignació. Un acte de migració espiritual, un intent de mudar la dolorida pell valenciana -insensibil·litzada ja a base de colps i morats- per una nova pell més sensible.
La cançó homònima “El temps del llop” enceta el disc. És un blues fosc que obre el camí a la resta de cançons que ens passegen pel country-rock, el pop, jocs de guitarra slide, balades, psicodèlia…
Carles Chiner, donarà forma al seu directe en format elèctric acompanyat del baixista Pasqual Rodrigo (ex Homefòssil), els multiinstrumentistes César Castillo (ex Ratolines) i Vicent Todolí (Sanguinelli, Oranges) i el bateria Enric Alepuz (ex Castlevanians, Tortel).
__________________________________________________
La ópera prima de Gener, El Temps del Llop (“El tiempo del lobo”), supone un soplo de aire fresco en el actual panorama musical en catalán. Acercando a la sensibilidad mediterránea influencias tan variadas como Jeff Buckley, Grizzly Bear, Fleet Foxes, Feist o Elliott Smith, Gener se presenta como una propuesta de autor en clave valenciana, personal y moderna. En ella confluyen la música de raíz americana, la canción mediterránea, el pop soñador y sofisticado y la rabia del espíritu punk. En este ecléctico mapa de coordenadas, las once canciones de El Temps del Llop nos animan a emprender un viaje a través de la valentía y la cobardía, la esperanza y la desesperación, el amor y la muerte, la lucha y la resignación. Una migración espiritual, un intento de mudar la maltratada piel valenciana -insensibilizada ya a base de golpes y moraduras-por una nueva piel más sensible.
La canción homónima “El temps del llop” abre el disco. Es un blues oscuro que abre camino al resto de canciones que nos pasean por el country-rock, el pop, juegos de guitarra slide, baladas, psicodelia… Carles Chiner dará forma a su directo en formato eléctrico acompañado del bajista Pasqual Rodrigo (ex Homefòssil), los multiinstrumentistas César Castillo (ex Ratolines) y Vicent Todolí (Sanguinelli, Oranges) y el baterista Enric Alepuz (ex Castlevanians, Tortel).

credits

released October 17, 2014

license

all rights reserved

tags

about

Mésdemil Benaguasil

contact / help

Contact Mésdemil

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Gener - El temps del llop, you may also like: