1. |
|
|||
Mare, jo no vull ser un drap, jo vull treballar.
Mitja vida l’he passada fent castells en l’aire
i ara vé el temps del llop.
Pare, què he de fer? Ser artiste no ha funcionat.
Ja no queda més camí que el que du de nou al camp
i vé el temps del llop.
He aprés pcoc però he aprés
i ara ja sé quan he de fugir:
Vé el temps del llop.
Ai Senyor, ai Senyor, per què em vas furtar la sort?
Mentre els rics es fan més rics, mentre els forts es fan més forts,
vé el temps del llop.
Oh, Satan, oh Satan, m’agenolle al teu davant:
dóna’m un nou cor i un fusell que vaig descalç
i vé el temps del llop.
He aprés poc però he aprés
i ara ja sé quan he d’apuntar a mort:
Vé el temps del llop.
|
||||
2. |
Gener - Valents
03:51
|
|
||
Diuen els valents
que busques la sort
i lluites a mort
amb ungles i dents.
Diuen els valents
que busques la sort
i lluites a mort
i obtingues trofeus.
Diuen els valents
que ténen el que ténen
perquè el món és dels valents.
Però, fill meu, els cementeris
estàn tots plens dels que fóren
molt valents.
Diuen els covards
que has d’amagar
has d’amagar
has d’amagar el cap.
Diuen els covards
que has de dir sí
has de dir sí
has de dir sí mamà.
Diuen els covards
que ténen el que ténen
perquè van saber callar.
Però, fill meu, les oficines
estàn totes plenes dels que fóren
molt covards.
Ja! Has de triar, és senzill:
la vida és un riu que va sempre avant.
Va, fes un intent, el riu mulla igual
a covards i a valents.
|
||||
3. |
Gener - Contrallum
04:20
|
|
||
Diuen els mapes que més enllà del desert
naix un miratge i creua les dunes l’estiu sencer.
Era setembre. Vam perdre els dos el camí
entre les pedres acaronades pel vent sali.
Jo repetia: “no trobarem mai la mar”.
Sol de migdia i a contrallum, de sobte,
la mar encesa.
Tota la vida la passaria als teus ulls.
Vora la riba, prenen-te fotos a contrallum.
Sal a les ferides i un mocador al cabell.
Sempre que em mires, aquell setembre
em besa la pell.
Tota la vida la passaria traçant la nostra Almeria,
qure guarde dins d’un mapa doblat
al fons d’un calaix.
|
||||
4. |
|
|||
Visc a una ciutat al voltant d’un riu sec.
L’han vestida amb flors ,però en ella no creix res.
En el cel, de nit,
veus el seu jardí
que dura el que duren
les flors de foc.
Visc a una ciutat al voltant d’un riu vell.
Diuen que fa molts anys va fundar-la un rei.
En el cel, de nit,
veus el seu castell
que dura el que duren
les il·lusions.
Visc a una ciutat al voltant d’un riu sec.
(L’he regada amb sang del meu cor encés.)
Visc a una ciutat que no té present.
Té un passat llunyà i un futur incert.
En el cel, de nit,
veus les llums morir
com peixos que formen
un buit de foc.
Visc a una ciutat al voltant d’un riu sec.
(L’he regada amb sang del meu cor encés.)
|
||||
5. |
|
|||
Fum, fum, fum.
Quan s’apague el foc i la llum
no voreu res en peu.
Om, om, om.
Invoqueu al déu sense nom:
la guerra ha acabat i no hem lluitat.
Déu de les altures, guarda’ns de la ciutat.
Ja no queden diners, ja no queda treball.
Déu de les altures, cuida dels nostres fills.
Li hem pres les mesures al present i és ben llarga la nit.
|
||||
6. |
Gener - Riu avall
03:30
|
|
||
Riu avall
inconscients
anem somniant
un remels de pau
riu avall
Ulls amunt
cap al cel
anem somniant
l’amor d’un sol calent
riu avall
|
||||
7. |
Gener - Cançó del desert
03:27
|
|
||
En el desert de cara buida
totes les flors tenen espina.
Conec un lloc en la teua esquena,
mitat oceà , mitat arena,
on la sal cura tota pena.
En el desert de nit tancada
la llum d’un far m’arrossegava
fins una cala en les teues cames,
mitat divines, mitat humanes.
En l’abisme d’una lluna plena,
on la sal cura tota pena.
“No me vols gens”,
dius amb un somriure,
perquè saps que sé
com t’agrada que t’ho diguen.
Camina la senda marcada
pel laberint de l’atzavara.
Conec un punt en la teua esquena
on el camaleó besa a la balena.
En l’abisme d’una mar serena,
on la sal cura tota pena.
“No me vols gens”,
dius amb un somriure,
perquè saps que sé
com t’agrada que t’ho diguen.
|
||||
8. |
|
|||
Pell d’estiu salí.
Ulls de fons marí.
Vols casar-te amb mi?
Fugirem, alats,
lluny de les ciutats.
Res ens lliga ací.
Hem somniat
un somni compartit?
Pels camins del cel,
per camins de sal,
una pàtria dalt d’un far.
Una blanca llar
amb finestra al mar.
Ulls de sargantana balear:
He somniat un somni tan real!
Has somniat tu un somni igual?
Crema,
crema el despertador.
Demà,
demà de nit serà millor.
|
||||
9. |
|
|||
Busque paraules.
Plene papers.
El meu ofici no sé quin és.
He fet de núvols
el meu vaixell.
Sóc una ploma, no arribe a ocell.
El meu ofici és complaure al vent.
Visc dels meus somnis,
sempre inconscient,
i en allò inútil trobe aliment.
He fet de núvols
el meu vaixell.
Sóc una ploma, no arribe a ocell.
El meu ofici és complaure al vent.
|
||||
10. |
Gener - Ciutat dormida
03:59
|
|
||
Cendra sobre la ciutat dormida.
Al llit vell del riu sempre roda una fira.
Pare, no vull créixer en la vida.
No em despertes, que diuen que
despert i gran veus la mentida.
Cendra sobre la ciutat de l’incendi.
Pel llit vell seguirem el misteri.
Plens de llum i foc d’un jardí eteri.
|
||||
11. |
|
|||
El sol està entre els pins plenant la terra de camins
El dia és ample i verd i Déu està dormint
Té el rostre enmascarat del blau d’un somni
Ciutats del temps: aneu cremant les hores
La llum que veieu amaga eixams d’obres
La lluna està entre els pins buidant la terra de camins
La nit és un desert i Déu està despert
Té el rostre tatuat amb mil planetes
Ciutats del temps ballant com flames mortes
Ma casa és gran: tinc l’univers per sostre.
|
Streaming and Download help
If you like Gener - El temps del llop, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp