We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Gener - Oh, germanes!

by Mésdemil

/
1.
VUDÚ CONTRA ELS SENYORS DE LA GUERRA Tinc un pam de terra i he plantat llavors als senyors de la guerra els faré un mur de flors ple de fruita vermella com els sexes futurs beuré la sang de la rosella i escopiré vudú -vudú- per les mares mortes -mare- i pels fills perduts -ai- encendrem la nit amb vudú -vudú- pels deserts de síria -salam- i per mi i per tu -ai- encendrem la nit amb vudú -vudú- per la vella europa -evohé- venus a un taüt -ai- encendrem la nit amb vudú encendrem la nit amb vudú.
2.
QUI T’ESTIMA Ella té, amagada en un lloc secret, una ferida oberta. I sempre va regalant cada glop de sang fins que ja no es té dreta. En cada home troba un llop o un vampir i a tots els va fent lloc al seu pit. Un dia va mirar-se en l'espill i estava buit. -Filla, qui t'estima et fa patir -sa mare diu, sa mare diu... Ha fet el recompte en cicatrius: una es tanca, altra s'obri, sempre és així. S'ha cansat d'anar cobrint els danys i s'ha fet un vestit de nit amb les ferides i els morats. per cada malparit que va furtar-li un poc de llum ha fet un encanteri vudú i ja no vol res a canvi quan somriu. -Filla, qui t'estima et fa patir -sa mare diu, sa mare diu...
3.
LES DONES a Ray Bradbury Nimés que intente apropar-me a tu; per més que nade, sempre estàs lluny. Convoques ones amb una mà i amb l’altra fas una trena de corals al meu voltant. El meu cor és un peix de cotó: eixampla’l i desfes-lo del tot. M’espentes, vols que me’n vaja lluny i quan me’n vaig la ressaca em torna a tu. Les dones -com l’oceà- sabeu el misteri. Els homes només anem només anem només anem nadant. Ja m’ho va dir un poeta ancià: “Compte amb les dones i amb l’oceà, els homes fem per entendre el món, però elles venen del fons, del fons, del fons”. Les dones -com l’oceà- sabeu el misteri. Els homes només anem només anem només anem nadant.
4.
LA GRÀCIA QUE TENS QUAN CAMINES Cau el sol com una poma dolça al cel blau indolent, la vida sembla suau quan mire la gràcia que tens quan camines. Saps saps jo era un pesimista crònic abans abans tot era espantar dimonis i ara no canvie no canvie la gràcia que tens quan camines. Vaig cremar les llibretes i tots els versos vells van volar amb les cendres. Oh oh A través dels teus ulls tot és nou Uh uh M’ha travessat el cap un feix de lum Ja no, ja no camine més a palpes. M’he tatuat l’estela juganera del te upas: Tu sempre per camins assolellats.
5.
BRUIXA BRUIXA (AL·LELUIA) Bruixa, bruixa plena’m d’encanteris tens al fons del ventre nius i cementeris -al·leluia- Glòria, glòria glòria al teu imperi crec en el teu ventre crec en el misteri -al·leluia- Naix el món al teu cony flor i baptisteri llet en els teus pits de marbre hel·lènic -al·leluia- Fou només, fou només un vers en una fulla rimà un instant i anà amb el vent -al·leluia- Suaument la mort així ens despulla i el món dura el que dura un bes -al·leluia- -al·leluia- -al·leluia-
6.
LA NIT ERA UN CAVALL FOSC a Sylvia Plath Digues per què hui els meus versos travessen els fulls mare de totes les coses ocultes als ulls dóna’m la mà, caminem amb la lluna Tanque la porta, me’n vaig, els xiquets s’han adormit per la finestra de l’anima va entrant la nit porta el somriure estrellat d’un cavall fosc “Vine amb mi vine amb mi dóna’m la mà caminem amb la lluna”
7.
A EUNICE a Eunice Waymon Tens l’infern al cor, Eunice i en la veu un paradís perdut. Perla negra, flor de nit. Ens beurem un vi de liles junts. Canta’m fort i canta’m suau com cantaven els esclaus caiguts com fruits estranys del sud. Tens l’infern al cor, Eunice i en la veu un paradís perdut.
8.
CONVENCIONALS Núvols grisos van creuant el cel. Els passarem junts. Tinc la motxilla plena però puc llançar-ho tot. Estem junts per anar seguint el sol. Si marques tu el camí, vaig fins al fons: si l’horitzó no aplega caminem cap a l’horitzó. Perquè fa mal: estar seguts mirant passar els anys comptar el temps per les sèries d’enguany tu i jo, que vam fer un pacte de sang que mai seríem convencionals. Sempre hi ha espines per als vells amants. No es poden destriar les flors de les ferides. Vine, amor, que de la mort farem un ram. Núvols grisos van creuant el cel. Els passarem junts i que la pluja ens rente i ens retorne la ingenuitat d’abans: tu de negre com un taüt com una Polly Jean de l’Horta Sud jo escrivint versos per trobar-me mal tot un artista confessional dins del cinema més underground fingint cultura, ficant-te mà creuant Europa en un vagó follar al tren, follar-se al món tu i jo, que vam fer un pacte de sang que mai seríem convencionals.
9.
EL MEU AMOR ES DIU DOLORS Fera i flor: al mateix jardí un sol batec de cor Ella és el matí, ella és un bressol Desfullant les nits va engronsant totes les pors Ferma però suau Com la pluja quan cau Fusta i sang: Ella és un pinzell, ella és un arrap De vernís lluent va cobrint els anys Ella és un martell, ella és un cotó mullat Va fent nou lo vell I va fent vells els mals El meu amor es diu Dolors
10.
PEL JARDÍ DE LES ESPINES Pel jardí de les espines anem ballant. Van morint roses divines al nostre pas. Si el món és una ferida que va sagnant ballarem fins que la terra siga un riu de sang. Al jardí de les espines, bombes per flors. Ballarem fins que les nostres vides siguen records. Si el món és un foc de fira que es va fent gran ballarem fins que la terra siga el cor d’un llamp. Els homes quan estimen arranquen les flors dels jardins deixant només espines. Perdoneu, germanes bruixes, mares i amants per desfer amb botes brutes flors tan fragants. Fills del sol, sempre fent ombra; no aprendem mai. Del bressol fins a la tomba vos farem plorar. Els homes quan estimen arranquen les flors dels jardins deixant només espines.
11.
LA REINA DE L’OCEÀ Pare, anem anem cap a Europa Pare, creuem els dos junts l’oceà Diuen que allà on la bromera encén la roca vorem la jove Europa muntada a lloms del brau muntada a lloms del brau Pare, comptem comptem les estrelles Les d’allà dalt i les d’allà baix Unes, al cel, ens senyalen les senderes i les altres, en el fons del mar, volen fer-nos una llar volen fer-nos una llar Pare, no vull que em despullen les ones Pare, la nit vol gelar-me la sang Porte als ulls dues llunes ben rodones i si les algues són corones jo sóc la Reina de l’Oceà sóc la Reina de l’Oceà.

about

Oh, germanes! (Mésdemil, 2016) és el segon disc de GENER, i representa un salt evolutiu de la banda, que s’aboca cap a noves vies sòniques.
Si a El temps del llop (Mésdemil, 2014) la banda del riu sec jugava amb elements del blues i les músiques d’arrel per crear melodies pop amb flaire mediterrània, en aquest nou treball Carles Chiner, Pasqual Rodrigo, Enric Alepuz, Vicent Todolí, i César Castillo fan un salt qualitatiu, creixen junts i reinventen el seu so explorant nous territoris, passant els temes pel filtre del soul i la psicodèlia, refermant la contundència de les seues armonies vocals… tot sense renunciar a l’esperit d’immediatesa pop.
L’àlbum, enregistrat en directe als estudis de Paco Loco al Puerto de Santa Maria (Cádiz), vol ser un homenatge i una reivindicació del vessant receptiu de la humanitat, alhora que una porga de consciència dels mals endèmics de la masculinitat més tossuda. Les diferències psicològiques entre homes i dones, l’eterna lluita de sexes, l’arraconament i el sotmetiment de la feminitat, l’imposició de la masculinitat social... són els temes al voltant dels quals gira obsessivament aquest disc-collage, en què també s’hi troben referències a la prosa de Ray Bradbury, als versos de Sylvia Plath o a la música de Nina Simone. La col·laboració del grup teatral Las Reinas Magas (Maria José Peris, Ana Conca, Paloma Chiner i Marta Chiner) a la secció de cors reforça l’aspecte conceptual de l’obra, i al mateix temps aporta les necessàries pinzellades del soul més clàssic.
-----------------------------------------------
Oh, germanes! (Mésdemil, 2016) es el segundo disco de GENER, y representa un salto evolutivo de la banda, que los lleva hacia nuevas vías sónicas.
Si en El temps del llop (Mésdemil, 2014) la banda del río seco jugaba con elementos del blues y las músicas de raíz tradicional par crear melodías pop con aires mediterráneos, en este nuevo trabajo Carles Chiner, Pasqual Rodrigo, Enric Alepuz, Vicent Todolí, y César Castillo dan un salto cualitativo, crecen juntos y reinventan su sonido explorando nuevos territorios, pasando los temas por el filtro del soul y la psicodelia, reafirmando la contundencia de sus armonías vocales... todo ello sin renunciar al espíritu de inmediatez pop.
El álbum, grabado en directo en los estudios de Paco Loco en el Puerto de Santa María (Cádiz), quiere ser un homenaje y una reivindicación de la cara receptiva de la humanidad, a la vez que una purga de consciencia de los males endémicos de la masculinidad más tozuda. Las diferencias psicológicas entre hombres y mujeres, la eterna lucha de sexos, el arrinconamiento y el sometimiento de la feminidad, la imposición de la masculinidad social... son los temas sobre los que gira obsesivamente este disco-collage, donde también encontramos referencias a la prosa de Ray Bradbury, a los versos de Sylvia Plath o a la música de Nina Simone. La colaboración del grupo teatral Las Reinas Magas (Maria José Peris, Ana Conca, Paloma Chiner y Marta Chiner) en la sección de coros refuerza el aspecto conceptual de la obra, y aporta a su vez las necesarias pinceladas del soul más clásico.

credits

released October 6, 2016

license

all rights reserved

tags

about

Mésdemil Benaguasil

contact / help

Contact Mésdemil

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Mésdemil, you may also like: