1. |
|
|||
VUDÚ CONTRA ELS SENYORS DE LA GUERRA
Tinc un pam de terra
i he plantat llavors
als senyors de la guerra
els faré un mur de flors
ple de fruita vermella
com els sexes futurs
beuré la sang de la rosella
i escopiré vudú
-vudú-
per les mares mortes
-mare-
i pels fills perduts
-ai-
encendrem la nit amb vudú
-vudú-
pels deserts de síria
-salam-
i per mi i per tu
-ai-
encendrem la nit amb vudú
-vudú-
per la vella europa
-evohé-
venus a un taüt
-ai-
encendrem la nit amb vudú
encendrem la nit amb vudú.
|
||||
2. |
Gener - Qui t'estima
03:46
|
|
||
QUI T’ESTIMA
Ella té, amagada en un lloc secret, una ferida oberta.
I sempre va regalant cada glop de sang fins que ja no es té dreta.
En cada home troba un llop o un vampir
i a tots els va fent lloc al seu pit.
Un dia va mirar-se en l'espill i estava buit.
-Filla, qui t'estima et fa patir -sa mare diu, sa mare diu...
Ha fet el recompte en cicatrius:
una es tanca, altra s'obri, sempre és així.
S'ha cansat d'anar cobrint els danys
i s'ha fet un vestit de nit amb les ferides i els morats.
per cada malparit que va furtar-li un poc de llum
ha fet un encanteri vudú
i ja no vol res a canvi quan somriu.
-Filla, qui t'estima et fa patir -sa mare diu, sa mare diu...
|
||||
3. |
Gener - Les dones
05:04
|
|
||
LES DONES
a Ray Bradbury
Nimés que intente apropar-me a tu;
per més que nade, sempre estàs lluny.
Convoques ones amb una mà
i amb l’altra fas una trena de corals
al meu voltant.
El meu cor és un peix de cotó:
eixampla’l i desfes-lo del tot.
M’espentes, vols que me’n vaja lluny
i quan me’n vaig la ressaca em torna a tu.
Les dones
-com l’oceà-
sabeu el misteri.
Els homes
només anem
només anem
només anem nadant.
Ja m’ho va dir un poeta ancià:
“Compte amb les dones i amb l’oceà,
els homes fem per entendre el món,
però elles venen del fons, del fons, del fons”.
Les dones
-com l’oceà-
sabeu el misteri.
Els homes
només anem
només anem
només anem nadant.
|
||||
4. |
|
|||
LA GRÀCIA QUE TENS QUAN CAMINES
Cau el sol com una poma dolça al cel
blau indolent, la vida sembla suau quan mire
la gràcia que tens quan camines.
Saps saps jo era un pesimista crònic
abans abans tot era espantar dimonis
i ara no canvie no canvie
la gràcia que tens quan camines.
Vaig cremar les llibretes
i tots els versos vells
van volar amb les cendres.
Oh oh
A través dels teus ulls tot és nou
Uh uh
M’ha travessat el cap un feix de lum
Ja no, ja no camine més a palpes.
M’he tatuat l’estela juganera del te upas:
Tu sempre per camins assolellats.
|
||||
5. |
|
|||
BRUIXA BRUIXA (AL·LELUIA)
Bruixa, bruixa
plena’m d’encanteris
tens al fons del ventre
nius i cementeris
-al·leluia-
Glòria, glòria
glòria al teu imperi
crec en el teu ventre
crec en el misteri
-al·leluia-
Naix el món
al teu cony
flor i baptisteri
llet en els teus pits
de marbre hel·lènic
-al·leluia-
Fou només, fou només
un vers en una fulla
rimà un instant i anà amb el vent
-al·leluia-
Suaument
la mort així ens despulla
i el món dura
el que dura un bes
-al·leluia-
-al·leluia-
-al·leluia-
|
||||
6. |
|
|||
LA NIT ERA UN CAVALL FOSC
a Sylvia Plath
Digues per què
hui els meus versos travessen els fulls
mare de totes les coses ocultes als ulls
dóna’m la mà, caminem amb la lluna
Tanque
la porta, me’n vaig, els xiquets s’han adormit
per la finestra de l’anima va entrant la nit
porta el somriure estrellat d’un cavall fosc
“Vine amb mi
vine amb mi
dóna’m la mà
caminem amb
la lluna”
|
||||
7. |
Gener - A Eunice
02:41
|
|
||
A EUNICE
a Eunice Waymon
Tens l’infern al cor, Eunice
i en la veu un paradís perdut.
Perla negra, flor de nit.
Ens beurem un vi de liles junts.
Canta’m fort i canta’m suau
com cantaven els esclaus caiguts
com fruits estranys del sud.
Tens l’infern al cor, Eunice
i en la veu un paradís perdut.
|
||||
8. |
Gener - Convencionals
04:36
|
|
||
CONVENCIONALS
Núvols grisos van creuant el cel.
Els passarem junts.
Tinc la motxilla plena però puc llançar-ho tot.
Estem junts per anar seguint el sol.
Si marques tu el camí, vaig fins al fons:
si l’horitzó no aplega caminem cap a l’horitzó.
Perquè fa mal:
estar seguts mirant passar els anys
comptar el temps per les sèries d’enguany
tu i jo, que vam fer un pacte de sang
que mai seríem convencionals.
Sempre hi ha espines per als vells amants.
No es poden destriar les flors de les ferides.
Vine, amor, que de la mort farem un ram.
Núvols grisos van creuant el cel.
Els passarem junts
i que la pluja ens rente i ens retorne la ingenuitat
d’abans:
tu de negre com un taüt
com una Polly Jean de l’Horta Sud
jo escrivint versos per trobar-me mal
tot un artista confessional
dins del cinema més underground
fingint cultura, ficant-te mà
creuant Europa en un vagó
follar al tren, follar-se al món
tu i jo, que vam fer un pacte de sang
que mai seríem convencionals.
|
||||
9. |
|
|||
EL MEU AMOR ES DIU DOLORS
Fera i flor: al mateix jardí un sol batec de cor
Ella és el matí, ella és un bressol
Desfullant les nits va engronsant totes les pors
Ferma però suau
Com la pluja quan cau
Fusta i sang:
Ella és un pinzell, ella és un arrap
De vernís lluent va cobrint els anys
Ella és un martell, ella és un cotó mullat
Va fent nou lo vell
I va fent vells els mals
El meu amor es diu Dolors
|
||||
10. |
|
|||
PEL JARDÍ DE LES ESPINES
Pel jardí de les espines anem ballant.
Van morint roses divines al nostre pas.
Si el món és una ferida que va sagnant
ballarem fins que la terra siga un riu de sang.
Al jardí de les espines, bombes per flors.
Ballarem fins que les nostres vides siguen records.
Si el món és un foc de fira que es va fent gran
ballarem fins que la terra siga el cor d’un llamp.
Els homes quan estimen
arranquen les flors dels jardins
deixant només espines.
Perdoneu, germanes bruixes, mares i amants
per desfer amb botes brutes flors tan fragants.
Fills del sol, sempre fent ombra; no aprendem mai.
Del bressol fins a la tomba vos farem plorar.
Els homes quan estimen
arranquen les flors dels jardins
deixant només espines.
|
||||
11. |
|
|||
LA REINA DE L’OCEÀ
Pare, anem
anem cap a Europa
Pare, creuem
els dos junts l’oceà
Diuen que allà
on la bromera encén la roca
vorem la jove Europa
muntada a lloms del brau
muntada a lloms del brau
Pare, comptem
comptem les estrelles
Les d’allà dalt
i les d’allà baix
Unes, al cel,
ens senyalen les senderes
i les altres, en el fons del mar,
volen fer-nos una llar
volen fer-nos una llar
Pare, no vull
que em despullen les ones
Pare, la nit
vol gelar-me la sang
Porte als ulls
dues llunes ben rodones
i si les algues són corones
jo sóc la Reina de l’Oceà
sóc la Reina de l’Oceà.
|
Streaming and Download help
If you like Mésdemil, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp