|
1. |
|
|
|
|
L'AMISTAT (Lletra de: Lleonard del Rio i Campmajó i Josemi Sánchez.)
L'amistat és una joia
que no es ven ni es pot comprar;
és el fruit del dia a dia
que s'acreix al pas dels anys:
complaença quan hi ha festa,
alegrança dels bons fats,
dolç consol en les fatigues,
aixopluc de desenganys,
bon consell quan te'l demanen,
en tot temps saber escoltar,
confort en la malaltia,
companyia en la soletat,
germanor en hores tristes,
quan calgui, compartir el pa,
i en el moment que convingui,
tenir esteses les mans.
L'amistat és una joia
que no es ven ni es pot comprar;
és el fruit del dia a dia
que s'acreix al pas dels anys:
Aquest singular mostrari
que acabem d'assenyalar
té un tret extraordinari
és el cor per a estimar.
Res més fort que l'amistat
sobretot si has tingut sort
que algú t'haja confesat
sempre junts, fins a la mort.
|
|
2. |
|
|
|
|
L'U DE QUART (Lletra: Maribel Crespo.)
Des que em vares deixar
jo t'he plorat rius i rius.
La pena que duc al cor
ja no la puc controlar
ara et plores rius i mars.
Ens volguérem molt de temps
i tu m'oblidares prompte,
ja saps que no he pogut.
També sent que t'he perdut
i el meu deler és trobar-te.
Et porte dins del meu cor
i encara que es va acabar
cada vegada que em crides
se’m va caient del record
tot un niu de soletat.
Tu ploraves per voler-me
i “medies”:-¡jo tevull!
“Mes tant”, els plor s'enanaren,
i “lo” demés ja ho saps tu:
no t’he deixat de voler-te.
|
|
3. |
|
|
|
|
COSINS GERMANS “buleria” (Lletra: Eduard Marco.)
Camaron ha estat a casa,
per dir-me que la tenia
embolicada en un drap
la llum de la buleria
qui la poguera cantar!
Moraito se'n va anar
jo també me n'aniré
quan el trobe per la mar
no patiu que li diré
esta cobla en valencià!
La Paquera de Jerez,
fa niu en la meua gola,
a l'Horta som fills del vent,
estimem qui ens enamora.
Mercé encara viu ací,
i entre lligones i aixades,
cavem fondo el nostre crit,
les soques mig arrelades
de sud a nord fan camí.
Però jo he nascut al cor
de les coves de Godella,
si algú vol tallar-me els brots,
que es prepare per la guerra.
|
|
4. |
|
|
|
|
ENTRE PONET I LLEVANT ( Lletra: Cifu.)
Corria pel barranc
el xiquet de lluna plena,
li travessava la vena
l´esquena de la ciutat.
Et vaig prometre mamà
ser demà qui jo vullguera,
però el meu pedal no frena
i carretera no n'hi ha.
Que jo tenia al meu cap,
dret al costat de l'orella,
el fil d´una cançó vella
que l´aire se'l va amportar:
com la foguera cremant,
com el cant de la sirena,
la vida sobre l´arena
com una ona sen va.
De pujar i de baixar
el meu pobre cor s´ofega,
sempre creuant la frontera
entre el ponent i el llevant.
Arrere com un carranc
“rule” per la carretera,
tremola el món i la cella
alce per vore la mar.
|
|
5. |
|
|
|
|
ACÍ EM PARIEN (Lletra: Vicent Andrés Estellés.)
Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.
Ací em pariren, i ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.
Ací defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.
Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d'afanys ric.
Cante l'amor i les parelles
que viuen, beuen i se'n van.
Cante un amor de contraban.
Cante l'amor, cante els amants.
No sé tampoc si açò són cants,
l'esperança de contraban.
|
|
6. |
|
|
|
|
BATRE / L’Ú “DE L’AMOR”
(Lletra: Josemi Sánchez.)
El festejar amagat
és un viure molt en pena,
és com la brasa del foc
que “baix de” la cendra crema.
La distància és a l'amor,
com l'amarga malaltia
que comença per l'enyor
i si augmenta acabaria
en tristesa i en foscor.
L'amor jo vull comparar
a la sal, l'oli i el pebre,
que a tots ens ha d'agradar
i gustós resulta el rebre,
com generós el donar.
|
|
7. |
|
|
|
|
AMOR DEL BO. (Lletra: Carles Cano.)
De matí en anar a l’hort
passe just pel teu carrer,
et sent cantar i el meu cor
em fa bots com un llebrer
volent escapar del cos.
A ton pare no li agrade
sempre ha dit que un llaurador:
pell colrada, mans ben aspres,
no li collirà la flor.
Però jo no m’acovarde.
L’amor no sap d’oficis ni diners,
és el vent, un riu, el foc, un corcó
que rosega sense fer cas de res.
A tu dona et pica i a mi em cou.
Esta nit, morena clara,
quan la lluna faça el ple,
pujaré a la teua cambra,
serem marit i muller.
la carn vol carn i canta.
Potser no sé escriure versos,
ni parle com advocat,
però sé el camí dels besos,
vés, busca qui t’ha pegat!
ens veurem d’ací nou mesos.
Corre, corre, fuig, ja te tinc, que t’agarre,
corre, corre, fuig, ja te tinc t’he agarrat.
Ai mare de Déu si em vera ma mare!
Ai senyor del cel que estem en pecat!
|
|
8. |
|
|
|
|
ELS SERRANS ( Lletra: Paco Muñoz.)
Els serrans
aquella terra on jo vaig viure de menut!
Que lluny
queda la infància i el record!
Càlida veu
que de vesprada refilava aquelles jotes contra el vent,
ressò de sang.
Prop del riu
el poble dorm per la muntanya acaronat,
ansiós,
de que la lluna deixe pas al sol.
Quina claror,
els homens lluny a la Ribera treballant de temporers
cebes i arrós.
on naix un riu
que fa possible l'horta,
que torna en verd
el grisenc del secà;
un riu tan net
que no el veus en cap mapa,
l'aigua brollant...
I la llum,
que el riu donava, il·luminat les nostres llars...
Quin temps!
Els homens morien de vells
sense temor
i els anys passaven i al vespre la gent tornava del camp
plena de cants,
i al carrer,
que en fer-se fosc les cadiretes van omplint,
parlant
de les collites i dels pins...
Quina quietud
quan tu Angelina entonaves dolçament aquell cantar
que encara sé...
“Traigo las albarcas rotas
los calzones sin culera
y en el bolsillo ni un cuarto
ay qué invierno se me espera!”.
|
|
9. |
|
|
|
|
CONTRA-BOLERO “VEUS” (Lletra: Eduard Marco.)
Som d'un poble sord, sense veu,
que sovint s'alça d'esquena
com l'aigua del mar, que se'n va,
sense endur-se cap poema.
Per això cantem, amb orgull,
contra tots els poderosos
que estan famolencs, d'encaixar,
els queixals als nostres ossos.
Tant se val el drap, del menyspreu,
que ens regalen per tapar-nos,
perquè quan fa fred, no hi ha preu,
que vullguen pagar els amos.
_________
Que farem amb tu, ciutat,
amb la teua valentia,
si entre àrabs i romanços
els sants t'han furtat la son.
Quan la flor de la farina,
haja florit tots els cors,
convindrem que la mentira
té també altres olors.
________
Per això cantem, amb orgull,
contra tots els poderosos
que estan famolencs, d'encaixar,
els queixals als nostres ossos.
|
|
10. |
|
|
|
|
HOMENATGE A TERESA (Lletra: Ovidi Montllor.) (VEUS: TERESA PAXI I LAURA)
Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.
Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia.
Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis, de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits. (bis-2)
_______
Ens parlava de l'amor
com la cosa més bonica
i preciosa.
Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.
Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret. (bis-2)
Ara de gran comprenc
Tot el que per TU sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.
Com un record d'infantesa
sempre et recordaré a tu,
Teresa,
ballant el vals. (bis in finit)
|
|
11. |
|
|
|
|
FARCELL DE COBLES (Lletres: populars, Eduard Marco i Trini Carballo. )
Ara que bufa el ponent
haurem de tancar les cases
amb tres panys i ser valents
i agranar totes les brases
amb l’ajuda de la gent.
València per ser València,
només pensa en divertir-se
la terra que s'abandonA,
les llavors solen morir-se.
Hem de traure els peus del fang
i espolsar-los a l’estora
si volem parlar ben clar
mentre dura aquesta aurora
perquè no ens xuplen la sang.
Jo no em canse de mirar
sota un cel molt resplendent
una palmera dansar,
que està pentinant el vent
a la vora de la mar.
A Alboraia mare meua,
m'he tinc d'anar a casar,
em paguen el dot en xufes
i tindrem pa rosegar.
|
|
12. |
|
|
|
El mestre Vicent Torrent (Al Tall) situa Josep Aparicio APA “en la primera línia dels actuals cantaors d’estil”. A més de destacar la seua qualitat vocal, “tessitura alta, potència aclaparadora i timbre vibrant”, l’autor del “Tio Canya” emfatitza la ment desperta del músic de Godella, “la fantasia i la imaginació a l’hora de construir variacions i improvisacions”. D’eixe esperit innovador sorgeix Flamencianes, el nou treball d’APA.
L’àlbum esdevé un diàleg fluïd entre la tradició musical valenciana (fandango, cant de batre) i els pals del flamenc (buleria, tango). En aquesta conversa entre estils que, diu l’artista, són cosins germans hi participen intèrprets avesats a la fusió rítmica. Així, Ricardo Esteve (guitarra, cors i palmes) i Jesús Gimeno (bateria i caixó) fa anys que recorren conjuntament els camins de l’experimentació amb el grup Jerez Texas. El contrabaixista Lucho Aguilar també ha donat mostres de la seua versatilitat en projectes de flamenc (José Mercé), jazz (Perico Sambeat) i cançó (Zenet). En canvi, és Eduard Navarro qui posa l’accent en el folk amb les notes del llaüt, la dolçaina, la moraharpa i la xeremia. César Giner (baix), Diego López (percussió) i Paco Lucas (llaüt) arrodoneixen la secció instrumental. A més, s’han de destacar les col·laboracions de Teresa Segarra a les castanyoles i Toni Guzmán a les veus.
D’altra banda, Flamencianes recupera lletres de dues mítiques veus valencianes: Ovidi Montllor (“Homenatge a Teresa”) i Paco Muñoz (“Els Serrans”). El repertori de l’àlbum també es nodreix dels versos de poetes com Vicent Andrés Estellés (“Ací em pariren”), Eduard Marco (“Cosins germans”, entre d’altres) i Lleonard del Rio i Campmajó (“L’amistat”), musicats per a l’ocasió pel cantaor de l’Horta. Sergio Cifuentes “Cifu” cedeix la composició “Entre ponent i llevant” i deixa el seu accent sonor. Maribel Crespo (Al Tall), Carles Cano i dos col·laboradors habituals d’APA, la cantaora Trini Carballo i el versador Josemi Sánchez, completen la nòmina de signatures del disc.
released April 6, 2017
Some rights reserved. Please refer to individual track pages for license info.