1. |
|
|||
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg
de gent que va alçant-se
des del fons dels segles
de gent que anomenen
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.
Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.
Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat.
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.
Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.
|
||||
2. |
Komfusió - Besavi
04:40
|
|
||
Sospirant per un món,
construint un futur per a tots,
defenents tres colors. Trenta sis:
alçament derrocat i una guerra civil.A lluitar vas partir,
fusell a la mà i amb el cor encongit
recorrent camps oberts,
muntanyes, batalles, presons i carrers.
Sobre el camp tremolant,
carregant el fusell, disparant al davant.
Amagat i enyorant
les cares d'aquells als qui has estimat
I, a la nit, els escrius
amb l'esperança que et vegen viu.
Tots plegats preguntem
si la llibertat pot tenir algun preu.
Han passat ja molts anys
però encara molts et recordem.
No hi ha dia en què al matí
el teu coratge el porte el vent
La teva lluita tan soferta
no tingué un final feliç.
Dictadura i monarquia
acabaren amb el teu somrís.
|
||||
3. |
|
|||
Si estic ací per res, si tinc una missió
Qui s ́encarrega de dir-m ́ho
o ho he de descobrir jo
Com omplir aquest buit
que pesa en el meu cor
Com decir si quedar-me
o fugir un altre copAlguna cosa hem de fer
Si no no canviarà res
Esperant un senyal, un llum al firmament
Immers en un mar de dubtes
deixe passar el temps
Si no puc evitar sentir-me malament
Quan veig tot el que m ́envolta
I jo no estic fent res
Sempre buscant el moment
I ara s ́apaga la veu
Si pense en tu és més fàcil motivar-me
No puc abandonar i oblidar-me
Si tanque els ulls no hi ha futur
Quin demà puc demanar per tu.
|
||||
4. |
|
|||
Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
|
||||
5. |
Komfusió - Llàgrimes
05:30
|
|
||
El dia que et vaig conéixer,
tot era felicitat.
I al ritme de la música,
vas acabar al meu braç.
Els moments que déiem de veure’ns,
el cor se m’accelerà.
Jo vivia en un somni
que no havia d’acabar.
I en arribar la tempesta,
sense poder-ho evitar,
em cridares i em digueres:
—Corre i veste’n a fer la mà!
Jo no sabia per què ho deies.
Jo no sé què he fet mal.
Però en aquell moment, les llàgrimes
em caigueren sense parar.
Llàgrimes entre ombres,
llàgrimes de soledat.
Llàgrimes per una dona,
que ni em deixa ni em tindrà.
A casa l’estància pesa.
Amb tots estic enfadat.
La tristor a la meua vida
|
||||
6. |
|
|||
Si em dius adéu
Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui l'harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t'ha mancat en mi
Si em dius et vull
Que el sol faci el dia molt més llarg
I així robar
Temps al temps d'un rellotge aturat
Que tinguem sort
Que trobem tot el que ens va mancar
Ahir
I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar
Si vens amb mi
No demanis un camí planer
Ni estels d'argent
Ni un demà ple de promeses sols
Un poc de sort
I que la vida ens doni un camí
Ben llarg
I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donarEl camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar.
|
||||
7. |
Komfusió - Terra
03:49
|
|
||
Cendra!
Són els somnis esborrats,
que entre pocs i amb prou feines
intentem recuperar.
Terra!
Lloc on desenvolupar
la llengua i la cultura,
dels nostres avantpassats.
I merda!
No tenim per què callar,
si parlant podem sentir
la veritable llibertat.
Guerra!
El que hem de seguir donant
als feixistes que bo ens deixen
respirar!
I estan destrossant-nos la terra!
Cendra!
Són els boscos que han cremat
per a construir parcs temàtics,
o per a urbanitzar.
Tendra;
la lluita que hem realitzat.Cada pedra que posem
Amb força ens la tiren al cap.
I merda!
Als pobles i a les ciutats.
Ací l’únic que interessa
és que es moga el capital.
Guerra!
Als dos partits de l’estat,
que es parteixen el pastís
i mentrestant...
Estan destrossant-nos la terra!
Terra;
és allò que han remenat,
per a alçar blocs d’edificis
als nostres litorals.
Erra,
qui crega que açò ha acabat.
Als polítics els agrada
controlar tot el ramat.
I merda!
Trobaran els qui vindran.
Serà una injusta herència
la que els anem a deixar.
Guerra!
El que hem de seguir donant,
als feixistes que no ens deixen
respirar!
Estan destrossant-nos la terra!
Hauran de tornar-nos la guerra!
|
||||
8. |
|
|||
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endíns,
de mar enllàm
i no creiem en les fronteres
si darrera hi ha un company
amb les seves mans esteses
a un pervindre alliberat.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no ens mena cap bandera
que no es digui llibertat,
la llibertat de vida plena
que és llibertat dels meus companys.
I volem ser per caminar
i caminar per poder ser.
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà.
i no sabem himnes triunfals
ni marcar el pas del vencedor,
que si la lluita és sagnant
serà amb vergonya de la sang.I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
Venim del nord,
venim del sud
de terra endins,
de mar enllà,
seran inùtils les cadenes
d'un poder sempre exclavizant,
que és la vida mateixa
que ens obliga a cada pas.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
|
||||
9. |
|
|||
Estime l’Ovidi Montllor.
Ell va convertir cada poema
en un tros de vida.
Mai no sabran valorar
al gran joglar que va ser.
Què farem?
Són mediocres,
amb el cap tronat.
Vas soportar que et senyalaren
com rebel.
Rojo, separatista y en catalán.
Com joglar i comediant,
vas alçar la veu mostrant
la mediocritat de l’orgull oficial.
Com amant i gent de pau,
vas obrar al teu voltant.
Per tots tu eres estimat.Un dia despertaràs,
i en les ràdios sonaràs.
«Els amants», «Teresa»,
«Sí, senyor», «La gola seca»,
«La fera ferotge», «Cançó»...
Collons! Ací al País Valencià.
Escolta polític fals,
que en un temps aplegarà.
Retrobarem la memòria
de la gent valenta,
dels Països Catalans.
Del poble s’alçarà la veu,
sense violència però amb molta energía.
Canviarem de la mà d’una nova generació brillant,
de la mà de l’Ovidi, que seguirà cantant.
|
||||
10. |
|
|||
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues present sempre la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
|
||||
11. |
|
Streaming and Download help
If you like Komfusió - Retrobem els orígens, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp