We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Komfusió - Retrobem els or​í​gens

by Komfusió

supported by
/
1.
Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg de gent que va alçant-se des del fons dels segles de gent que anomenen classes subalternes, jo vinc d'un silenci antic i molt llarg. Jo vinc de les places i dels carrers plens de xiquets que juguen i de vells que esperen, mentre homes i dones estan treballant als petits tallers, a casa o al camp. Jo vinc d'un silenci que no és resignat, d'on comença l'horta i acaba el secà, d'esforç i blasfèmia perquè tot va mal: qui perd els orígens perd identitat. Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg, de gent sense místics ni grans capitans, que viuen i moren en l'anonimat, que en frases solemnes no han cregut mai. Jo vinc d'una lluita que és sorda i constant, jo vinc d'un silenci que romprà la gent que ara vol ser lliure i estima la vida, que exigeix les coses que li han negat. Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg, jo vinc d'un silenci que no és resignat, jo vinc d'un silenci que la gent romprà, jo vinc d'una lluita que és sorda i constant.
2.
Sospirant per un món, construint un futur per a tots, defenents tres colors. Trenta sis: alçament derrocat i una guerra civil.A lluitar vas partir, fusell a la mà i amb el cor encongit recorrent camps oberts, muntanyes, batalles, presons i carrers. Sobre el camp tremolant, carregant el fusell, disparant al davant. Amagat i enyorant les cares d'aquells als qui has estimat I, a la nit, els escrius amb l'esperança que et vegen viu. Tots plegats preguntem si la llibertat pot tenir algun preu. Han passat ja molts anys però encara molts et recordem. No hi ha dia en què al matí el teu coratge el porte el vent La teva lluita tan soferta no tingué un final feliç. Dictadura i monarquia acabaren amb el teu somrís.
3.
Si estic ací per res, si tinc una missió Qui s ́encarrega de dir-m ́ho o ho he de descobrir jo Com omplir aquest buit que pesa en el meu cor Com decir si quedar-me o fugir un altre copAlguna cosa hem de fer Si no no canviarà res Esperant un senyal, un llum al firmament Immers en un mar de dubtes deixe passar el temps Si no puc evitar sentir-me malament Quan veig tot el que m ́envolta I jo no estic fent res Sempre buscant el moment I ara s ́apaga la veu Si pense en tu és més fàcil motivar-me No puc abandonar i oblidar-me Si tanque els ulls no hi ha futur Quin demà puc demanar per tu.
4.
Quan la llum pujada des del fons del mar a llevant comença just a tremolar, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan per la muntanya que tanca el ponent el falcó s'enduia la claror del cel, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Mentre bleixa l'aire malalt de la nit i boques de fosca fressen als camins, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.Quan la pluja porta l'olor de la pols de les fulles aspres del llunyans alocs, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan el vent es parla en la solitud dels meus morts que riuen d'estar sempre junts, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Mentre m'envelleixo en el llarg esforç de passar la rella damunt els records, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit camp l'ample silenci que estenen els grills, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Mentre comprenien savis dits de cec com l'hivern despulla la son dels sarments, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan la desbocada força dels cavalls de l'aiguat de sobte baixa pels rials, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.
5.
El dia que et vaig conéixer, tot era felicitat. I al ritme de la música, vas acabar al meu braç. Els moments que déiem de veure’ns, el cor se m’accelerà. Jo vivia en un somni que no havia d’acabar. I en arribar la tempesta, sense poder-ho evitar, em cridares i em digueres: —Corre i veste’n a fer la mà! Jo no sabia per què ho deies. Jo no sé què he fet mal. Però en aquell moment, les llàgrimes em caigueren sense parar. Llàgrimes entre ombres, llàgrimes de soledat. Llàgrimes per una dona, que ni em deixa ni em tindrà. A casa l’estància pesa. Amb tots estic enfadat. La tristor a la meua vida
6.
Si em dius adéu Vull que el dia sigui net i clar Que cap ocell Trenqui l'harmonia del seu cant Que tinguis sort I que trobis el que t'ha mancat en mi Si em dius et vull Que el sol faci el dia molt més llarg I així robar Temps al temps d'un rellotge aturat Que tinguem sort Que trobem tot el que ens va mancar Ahir I així pren, i així pren Tot el fruit que et pugui donar El camí que poc a poc escrius Per demà Que demà, que demà Mancarà el fruit de cada pas Per això malgrat la boira cal Caminar Si vens amb mi No demanis un camí planer Ni estels d'argent Ni un demà ple de promeses sols Un poc de sort I que la vida ens doni un camí Ben llarg I així pren, i així pren Tot el fruit que et pugui donarEl camí que poc a poc escrius Per demà Que demà, que demà Mancarà el fruit de cada pas Per això malgrat la boira cal Caminar.
7.
Cendra! Són els somnis esborrats, que entre pocs i amb prou feines intentem recuperar. Terra! Lloc on desenvolupar la llengua i la cultura, dels nostres avantpassats. I merda! No tenim per què callar, si parlant podem sentir la veritable llibertat. Guerra! El que hem de seguir donant als feixistes que bo ens deixen respirar! I estan destrossant-nos la terra! Cendra! Són els boscos que han cremat per a construir parcs temàtics, o per a urbanitzar. Tendra; la lluita que hem realitzat.Cada pedra que posem Amb força ens la tiren al cap. I merda! Als pobles i a les ciutats. Ací l’únic que interessa és que es moga el capital. Guerra! Als dos partits de l’estat, que es parteixen el pastís i mentrestant... Estan destrossant-nos la terra! Terra; és allò que han remenat, per a alçar blocs d’edificis als nostres litorals. Erra, qui crega que açò ha acabat. Als polítics els agrada controlar tot el ramat. I merda! Trobaran els qui vindran. Serà una injusta herència la que els anem a deixar. Guerra! El que hem de seguir donant, als feixistes que no ens deixen respirar! Estan destrossant-nos la terra! Hauran de tornar-nos la guerra!
8.
Venim del nord, venim del sud, de terra endíns, de mar enllàm i no creiem en les fronteres si darrera hi ha un company amb les seves mans esteses a un pervindre alliberat. I caminem per poder ser i volem ser per caminar. Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà, i no ens mena cap bandera que no es digui llibertat, la llibertat de vida plena que és llibertat dels meus companys. I volem ser per caminar i caminar per poder ser. Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà. i no sabem himnes triunfals ni marcar el pas del vencedor, que si la lluita és sagnant serà amb vergonya de la sang.I caminem per poder ser i volem ser per caminar. Venim del nord, venim del sud de terra endins, de mar enllà, seran inùtils les cadenes d'un poder sempre exclavizant, que és la vida mateixa que ens obliga a cada pas. I caminem per poder ser i volem ser per caminar.
9.
Estime l’Ovidi Montllor. Ell va convertir cada poema en un tros de vida. Mai no sabran valorar al gran joglar que va ser. Què farem? Són mediocres, amb el cap tronat. Vas soportar que et senyalaren com rebel. Rojo, separatista y en catalán. Com joglar i comediant, vas alçar la veu mostrant la mediocritat de l’orgull oficial. Com amant i gent de pau, vas obrar al teu voltant. Per tots tu eres estimat.Un dia despertaràs, i en les ràdios sonaràs. «Els amants», «Teresa», «Sí, senyor», «La gola seca», «La fera ferotge», «Cançó»... Collons! Ací al País Valencià. Escolta polític fals, que en un temps aplegarà. Retrobarem la memòria de la gent valenta, dels Països Catalans. Del poble s’alçarà la veu, sense violència però amb molta energía. Canviarem de la mà d’una nova generació brillant, de la mà de l’Ovidi, que seguirà cantant.
10.
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues present sempre la idea d'Itaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa,ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. Més lluny, heu d'anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen, i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos. Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l'avui que ara us encadena. I quan sereu deslliurats torneu a començar els nous passos. Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s'acosta. I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes. Bon viatge per als guerrers si al seu poble són fidels, el velam del seu vaixell afavoreixi el Déu dels vents, i malgrat llur vell combat tinguin plaer dels cossos més amants. Omplin xarxes de volguts estels plens de ventures, plens de coneixences.
11.

about

Komfusió es el resultat de la unió de de dos grups, companys i amics de la Marina Baixa “Gatxull” i “Inseminació”, que s´aventuren en un nou projecte musical al que denominem Komfusió, es a dir "Com si fóra fusió".

Komfusió, com si fóra fusió, una barreja de sentiments, de pobles, de generacions, de realitats, de lluites i també d´estils. I és que el disc ens transporta a Jamaica a ritmes de Reggae i de Ska clàssic, ens torna la terra amb el so de la dolçaina, ens fa sentir la màgia del jazz, la força del rock i el ritme de la música llatina.

Retrobem els orígens es defineix com un disc amb força, 11 cançons plenes d´històries, de realitats, de missatges, de crits, un disc on prima l'harmonia, i a la vegada el ritme, un disc que provoca moviments i balls per a tots els gustos.

credits

released March 24, 2012

license

tags

about

Mésdemil Benaguasil

contact / help

Contact Mésdemil

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Komfusió - Retrobem els orígens, you may also like: