1. |
|
|||
Com dues ànimes que es besen…
aquell infinit…
que mos fa ressorgir d’entre combats d’amor,
com un esbart de foc.
Avui tots es poemes xerren de tu,
i totes ses cançons.
Haurem d’aprendre a recordar aviat…
Com estimar-te com quan tens desset anys,
a vida o mort.
Tens uns ulls color de mel
d’una fragilitat ingovernable.
On són totes ses fórmules
per incendiar s’aire?
És com trobar un camp sencer de flors de neu,
una immensitat intocable.
Haurem d’aprendre a recordar aviat…
|
||||
2. |
|
|||
Quan bufi es vent
per aquesta finestra
i aixequi pols d’amor
d’aquell que ho crema tot,
mos retrobarem
enmig de sa tempesta,
quan caigui el cel
ben enmig des seu món.
Cauran ses murades totes, totes, totes, totes.
Passarà un estiu
i vendrà un novembre,
farà un fred d’aquells
que congelen es cor,
però tornarà un abril
que alçarà mil tempestes
i allà, enmig de tot,
tornarem ser tu i jo.
|
||||
3. |
Lady Witch - Blanca
02:52
|
|
||
Si no hi ha llocs on anar,
no queden hores per comptar,
ja no hi ha dies on tornar
i no hi ha braços on plorar…
Blanca, Blanca, tenc por.
Perdona, Blanca,
que me presenti així;
d’ençà que te n’anares
tot se va fer més petit.
Recordes, Blanca,
com passàvem es nadals?
Obríem ses finestres
per veure sa neu com cau.
Si no hi ha llocs on anar,
no queden hores per comptar,
ja no hi ha dies on tornar
i no hi ha braços on plorar…
Blanca, Blanca, tenc por.
Sa qüestió, Blanca,
és mala de definir:
què fas quan t’enamores
però sa vida penja d’un fil?
Ai, Blanca,
era més fàcil amb tu aquí,
tenia on amagar-me
i fer com si no existís.
Però Blanca,
tot això se va acabar,
guardaré aquesta nostàlgia
i tiraré enfora sa clau.
Ai, Blanca!
Darrerament no has vist el món,
tot és com una guerra,
som una gran bolla de foc.
Perdona, Blanca,
necessit es teu suport,
d’allà on mos esguardes
veus senyals d’un altre món.
I si no torna
i me deixa just suquí,
amb es desig per ses venes
corrent com si fos verí?
Ai, Blanca!
Si no hi ha llocs on anar,
no queden hores per comptar,
ja no hi ha dies on tornar
i no hi ha braços on plorar…
Blanca, Blanca, tenc por.
I si no torna
i me deixa just suquí,
amb es desig per ses venes
corrent com si fos verí?
Ai, Blanca!
|
||||
4. |
|
|||
A la ciutat de Nàpols hi ha una presó
la vida mia hi ha una presó
la vida mia, la vida amor.
Hi ha vint-i-nou presos qui canten la cançó,
la dama està en finestra qui escolta la cançó.
Los presos se’n temeren, ja no cantaren no.
- Per què no cantau presos, per què no cantau no?-
- Vostè que cantaria, estant dins la presó,
sense veure sol ni lluna, domés un finestró?
Sense menjar ni beure, domés un roegó?-
La dama, condolida, acudí a son senyor:
- Oh, mon pare, lo bon pare, jo vos deman un do.-
- Oh, ma filla Margalida, qui do voleu que us don?-
- No vos deman València, ni tampoc Aragó,
ni tampoc Barcelona, ciutat de gran valor.
Jo vos deman, mon pare, la clau de la presó.-
- Oh, ma filla Margalida, això no ho puc fer, no!-
- Oh, mon pare, lo bon pare, no mateu mon amor!
Dels presos que allà canten, digau què en fareu vós?-
- Demà serà dissabte, los matarem a tots.-
- Oh, mon pare, lo bon pare, no mateu mon amador!-
- Oh, ma filla Margalida, quin és ton amador?-
- El qui duu la roba blava i té el cabell tan ros.-
- Oh, ma filla Margalida, serà el primer de tots
|
||||
5. |
Lady Witch - Abril
04:15
|
|
||
6. |
Lady Witch - ...
02:53
|
|
||
Mos tornam a trobar,
estàs tan guapa com sempre.
Direm que ha estat l’atzar
que en torna a fer de ses seves
i repetirem segures
que de dia mai somniam.
Potser es nostre lloc
no l’hem trobat encara,
potser anam cercant
i feim passes en fals,
o potser tan sols
anam esborrant certeses.
M’hi jugaria una vida i saps per què,
m’hi jugaria una vida i saps per què
però mantenim sa distància a sa distància excta
per permetre que es àngels despleguin ses ales.
Abraça’m,
que caic.
T’han estat construint
tot un món fet a mida.
Just enmig d’una nit
hem obert sa ferida,
però tranquil·la, que ja ho sé,
i negaré totes ses mentides.
M’hi jugaria una vida i saps per què,
de fet m’hi jug una vida i saps per què
però mantenim sa distància a sa distància excta
per permetre que es àngels se cremin ses ales.
Abraça’m,
que caic.
|
||||
7. |
|
|||
He sentit a una cançó
una frase d’aquelles
que te roben es cor:
“Ets a tot allò que faig”.
Haurem d’inventar
un llenguatge de signes
amb mots encriptats.
Si me dónes s’esquena
que sigui per córrer
i volar un poc més alt.
He omplit cent botelles
amb es seus missatges
i ara esper sa resposta…
Cercam un port,
tots cercam un port on ancorar.
Aquesta moralitat
mos està matant…
si tanmateix tu i jo
duim bandera negra!
Revisats els canons, el rom, el pa i la sal,
comptats els tripulants, els animals i els pirates…
Despleguem veles
i partim d’aquí corrensos,
que mos dugui aquest huracà
que s’aixeca an es teu pas!
S’aixequen vents de tempesta,
dus sa revolta dins es cor.
Puc llegir tot s’infinit dins es teus ulls
i veure naus com cremen,
puc trobar un paradís perdut
i redimir aquesta condemna
|
Streaming and Download help
If you like Mésdemil, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp