|
La dona rellamp
Així és com el destí ho va elegir.
Una pluja de rellamps cau del cel
i tu mires cap amunt amb ulls oberts
i sense parpallejar es para el temps.
Després al despertar notares fred,
empapada entre arrels i flors comuns.
Entre el dits tenies pols i desconsol
i una bola de llum a prop del cor.
Ja no embelliràs més.
Ara tens superpoders.
Se que ara tu voldries igualar-te als demés,
poder perdre’t entre llunes orbitant al teu voltant ,Dona Rellamp.
Tu amagaves en el cor el teu secret,
no volies que ningú sabera res,
però arriba el moment no pots fugir,
desaparèixer no és la solució.
Sí el que abans el va servir,
ja no te ningun valor.
Se que ara tu voldries igualar-te als demes
poder perdre’t entre llunes orbitant al teu voltant,
però mires asustada al llarg d‘un blanc desert
i sols penses que ara ha arribat el teu moment, Dona Rellamp.
|
|
Escalarem l’Everest_
Ara ja no, no vull tornar.
Serà millor quedar-me al cim.
Som dos ànimes flotant, enmig de l’obscuritat
en busca d’algun record amagat entre miralls
i si ara tot explota que ens agafe abraçant-nos
per no soltar-nos ja més i que no m’oblides mai.
Recordes quan vam dormir baix un cel estrelat? ,
mentres em dies a l’oït que no em deixaries mai.
Jo somniava en planetes tu somniaves en parar el temps
i quan ens vam despertar ja era quasi pel matí.
Escalarem l’Everest per la part mes obscura es la que ens agrada més.
Ningú ens dirà com ho hem de fer agafa l’equipatge comença l’expedició.
Estos dies que hem passat, les paraules que em vas dir,
ja no em faran més mal ara estic fet de metall,
però si algun dia tornes que no siga per a vorem
que siga per tornar al cim que un dia vam conquerir.
Escalarem l’Everest per la part més obscura es la que ens agrada més.
Ningú ens dirà com ho hem de fer agafa l’equipatge comença l’expedició.
|
|
Un dia al llac
Si arribara el moment d’elegir el viscut
no canviaria res, ni tan sols un segon.
Si tornara a nàixer vos tornaria a buscar,
no se n’aneu molt lluny vos vull al meu costat.
Hem quedat a les quatre a la porta del Tau,
si Víctor no ha arribat, menuda novetat!.
Focs d’artifici s’asomen a lo lluny,
hui hi haurà una festa es on volem estar.
Serà com tornar a casa, com passar un dia al llac.
Avui eixirem, serem nosaltres,
viurem com sempre hem volgut
i provarem substàncies noves
que ens duguen a algun lloc perdut.
Quan es faça de dia tornarem al final
on acaba el principi i comença lo essencial.
Ara ja ningú ens furta tot el que hem passat,
tanquem els ulls a l’hora, tornem a començar.
Serà com tornar a casa, com passar un dia al llac.
Avui eixirem, serem nosaltres,
viurem com sempre hem volgut
i provarem substàncies noves
que ens duguen a algun lloc perdut.
Vos buscaré entre muntanyes desafiant la immensitat,
i s’encendran 10000 estreles il·luminant l’eternitat.
Avui eixirem, serem nosaltres
viurem com sempre hem volgut
i provarem substàncies noves
que ens duguen a algun lloc perdut.
Ja ningú ens podrà parar!
|
