|
1. |
|
|
|
|
Com en altres temps còmodament diries
tot el pes de la utopia
com en altres temps sàdicament diries
res sospira hui la vida
com en altres temps melangiosament diria
al pit tinc una ferida
com en altres temps luxuriosament diria
clavellets de la teua sina
Com en altres temps viciosament diria
amb verí el cor camina?
Com en altres temps malauradament diria
poc o res té qui no somia
com en altres temps captivament diria
de les paraules què en faria?
Com en altres temps il·lusòriament diria
més viu estava quan malvivia?
El futur, negra claror, una pintada en un mur:
la vida és mentrestant i en sort
visc i em mor poc a poc recollint un fruit madur:
mescla de fes al cor!
|
|
2. |
|
|
|
|
La memòria guardada en làtex
fina , neta pulcra mort
conté vaguetats inconnexes
de l'univers propi, vull dir, infinit
tal com camins al laberint
d'una por de metall, de solitud i de pobresa
vull dir, laberint mental
El futur necessita de gerds nuus,
assaborits i amerats com pell d'amants
tot i florit com un gos, vull dir, desangnat
Pànic i atracció cap al precipici
pagat amb suïcidis a curt termini
El meu present parix una vesprada
l'hivern del poble, el crepuscle dels rostres
sense llavis de paper ni llengua de vers
sense burla als fantasmes ni als diners
sense res que em mantinga en peu, vull dir
per sempre més!
|
|
3. |
|
|
|
|
Tantes formes com estreles
si d'un cos en formes part
tanta sang corre a les venes
si d'un temps no eres negat
Tanta joia i llums enceses
tanta vida queda ençà!
Tantes formes om hi encetes
si la porta és de bat a bat
tantes roses com empentes
si la llàgrima cau pel forat
Tants gemecs per banderes
tants mugrons de bleix i pa
Tantes ànsies , llunes esteses
al palmell sol de la mà
tant no tenir ni travesses
ni manuals de vida per anar
Tantes llunes es reflecteixen
en tants mars on navegar!
Tants u dols i pors que reses
no et valdran pel més enllà
el teu cos és finisterre
el meu cos on naufragar
Tanta resta de mars d'arenes
si d'uns ulls em penge el llit
tants coloms blancs als teus pits
res és mesquí, és natural!
|
|
4. |
|
|
|
|
Alcem ponts que facen de drecera
entre el teu oblit i els meus déus
construïm ports que facen de pau fràgil
entre la meua paüra i la teua primavera
ja que ambdós fem trena del mateix fil
Pintem de blanc la innocència
on es retorna per veure el camí fet
en creuar la sénia dels dubtes
i deixar el barranc en carn oberta
i amb sang com una irreparable pèrdua
Netegem els suburbis de la ment
ja que entre tu i jo no hi ha papers apresos
plantem l'arbre de l'etern interrogant
i el seu oxigen ens unirà en el com i el quan
segurament ens preguntaran al final de la jugada
qui sóc tu, qui ets jo.
|
|
5. |
|
|
|
|
Senta't vora el finestral
i traspassa la gota freda,
no seràs res que no digues
i esta nit dius desig
Dos mars negres són els teus ulls
són calents com el café
la gelor del cor se'm fon
i és així com vull l'hivern
arrapa'm la solitud esta nit
curta com l'encís.
I no dubtes, no, no dubtes
si et fregue amb un dit
fora hi ha boira espessa,
a dintre tu i jo
Escolta el silenci, és una llar per un rodamons
i la treva dels malsons és ací si així ho vols
estima amb coratge, com si em volgueres estimar.
|
|
6. |
|
|
|
|
Com una empremta fresca que ningú vulga seguir
doncs camine a la incertesa d'allò que s'ha de morir
res m'atura, vers en boca, resseguint humils camins
om de senda innoble i toixa d'alcohol, putes, coca i botxins.
Potser no ho hauria de dir, ser ignot i creure al fi
en allò bo, en déu i allò i civil,però necessite escopir
balafiat tot el sentit i essent com sóc pobre i humil
creem vida i la destruïm sota el llençol de la nit
I hi haurà qui cantarà a l'amor i hi haurà qui cantarà el dol,
però jo avui cantar vull
al xiquet que habita en tu
|
|
7. |
|
|
|
|
La nimfa de dia, bleixa de nit l'encís de bruixa nimfòmana
amb una mirada neta com un ganivet de gel que esberla la matinada
s'atarden les paraules d'amor al final de la nit,
potinerament rentem la gola amb alcohol
la resposta a l'akelarre és un gran no:
El silenci momentani i quotidià de l'amor
Algun boig matí següent, nus lliguen dos cossos nuus
el sol penetrarà un home sol
desfent la xarxa d'encís, buit el llit a les vuit del matí:
El silenci quotidià i momentani de l'amor!
|
|
8. |
|
|
|
|
Et fornique en la foscor
en el somni del record
amb l'esperma blanc,
blanc com la resurrecció.
Al coval dels ulls del llop
estepari entre tanta gent
fuig de tu i l'alcohol
que desinfecta l'anhel
l'anhel del seny, raons del cor
dolor pel cor!!!!
Estic jo , ella i tu
li mentisc: vici no vull!
I tu em traus la sang
la sang estèril del passat.
Mataria si pogués
pariria si pogués
però això va com va
addiccions a contra temps
|
|
9. |
|
|
|
|
Com amb manta de seda
amb què acollir el malestar,
com una carícia paterna
com qui rep la fosca nit
amb els llums del fanal
com qui encara es troba viu,
com un glop d'aigua fresca
com no pensar el més enllà
per mantenir l'enteresa,
com la son després del jorn
deprés de fer-nos massa grams
com un blue post coque
com resguardar-se del dol
al fer-nos vells i grans
com mai sentir-se sol
I'll be all right...
|
Lluís Vicent és escriptor, guitarrista, i cantautor. Des dels inicis la seua car- rera ha estat lligada a la composició musical, beu de distints estils, i sempre ha demostrat la qualitat del seu treball en els seus concerts, bé en solitari o col·laborant amb altres músics professionals. En aquesta ocasió, l’artista ens presenta el seu quart treball, sense dubte el més madur i rocker de tots: “El dia de després”.
El disc inclou 9 temes amb un ampli repertori d’estils i col·laboradors. El resultat: un espectacle on la música i la poesia es fonen. El primer tall porta per nom “Com en altres temps”, un títol idoni per obrir el disc, ja que el so ens transporta dècades enrere, apropant-nos als ritmes d’artistes com Bob Dylan, David Bowie, Lou Reed, Lluís Llach o Joaquín Sabina, però amb una veu peculiar i desgarradora.
Lluís Vicent ens presenta un treball molt personal, que escapa als clixés obsolets de la música d’autor i barreja diferents estils com ara el rock, la bossanova i el country.
released March 1, 2013