|
1. |
|
|
|
|
TRÈMOLO
Els actes d’amor són com els terratrèmols:
retrunyen, sacsegen,
commouen i amplifiquen;
esdevenen rèplica
d’antiga rèplica.
|
|
2. |
|
|
|
|
RELLOTGE
El quars s’instal·la en el temps.
Ell temps, lentament,
esgota la pila.
I tot dependrà del miracle,
l’esquerda avançant
en la tundra volcànica.
Dependrà del dia del calendari,
dels dígits a zero
i els fusos horaris.
Llum a les balmes,
pàmpols que espleten.
Dependrà de la sang esbombada,
de l’atzar, la vida i la mort.
El verb que conjuga,
els noms que s’esqueixen.
|
|
3. |
|
|
|
|
CAL·LÍGRAF
Amb tinta de la meua llengua,
estampe sobre el teu cos
la declaració del meu desig.
Pots sentir la solidesa dels meus arguments.
Cada paràgraf, un mos.
A poc a poc et constituïsc,
enumere les formes sinuoses
de cada pam de còrpora.
D'esquerra a dreta, cohesió i coherència.
Esmenes a crits i els espasmes em ratifiquen.
La teua escorça, ara,
és el meu codi.
|
|
4. |
|
|
|
|
HABITACLE III
Encomi del progrés
A velocitat pixelada,
passe les hores mortes
davant de la pantalla.
Conversa interactiva
que m’apropa electrònicament a tu.
Dreceres que enllacen a llocs inventats.
Ànimes atrapades en la xarxa.
Em parles. Et somric,
m’enutge o et faig burleta.
A un sol clic,
qualsevol sentiment
ens és prou aclaridor.
Em convides a entrar
per la teua finestra.
La teua imatge entretallada.
És a mi a qui somrius?
Ets tu qui s’amaga
sota aquell nom fals?
Qui cau per la banda ampla
i torna a aparèixer digitalment?
En aquest món,
en aquest cabdell
de fórmules i contrasenyes,
guarde comprimits
els secrets més remots.
Cada nit, quan tanque,
torne al meu món virtual.
|
|
5. |
|
|
|
|
MEDITERRÀNIA
Al galop del temps
esquinces capvespres,
inventes dreceres,
repiques i empentes.
Mediterrània ets tu,
de barrancs sense aigua
i mots d’aquarel·la,
de fang i terrissa
d’història profunda,
de cants a l’albada.
De renou i brogit
amb ressò de campanes
que desperten contrades,
de rails de caoba
que em desplacen, sense remei,
al llarg de les teues venes.
|
|
6. |
|
|
|
|
SECRET
Tinc dues vides.
Escull-ne una.
Serà en l’altra,
absent tu,
que faré
d’home sol i capcot.
Serà una vida
només per a buscar-te.
|
|
7. |
|
|
|
|
OCEÀNICA
...i en una sola llàgrima...
la profunditat pacífica,
la mobilitat atlàntica,
la fluïdesa índica,
la solitud àrtica,
la fredor antàrtica.
|
|
8. |
|
|
|
|
CAPVESPRE
Mercuri declina,
ara que l’infern s’instal·la
impertèrritament.
|
|
9. |
|
|
|
|
GÈNESI DE LA LLUM
Bombeta,
espurna de ciutat,
devota claredat,
essència de fanal.
Portadora artificial
d’atmosferes a contrallum,
parets d’obagor,
calçades repintades.
Halo entenebrat dels porxos,
refracció dels contrabans,
ferralla enlluernada,
emmirallada metròpoli.
Premem alhora els interruptors
i dibuixem aquest hivern
de petites habitacions
d’amor o desolació.
|
|
10. |
|
|
|
|
11. |
|
|
|
|
TRACES
Som, si fa no fa, això:
dones i homes,
traços enlaire bressolats,
amb les marques d’aquesta vida
recorrent clandestines
la nostra estructura de plasma.
Portem la biografia en els glòbuls,
en petites partícules de crom
corroïdes pel temps i l’erosió.
|
|
12. |
|
|
|
|
13. |
|
|
|
|
SISTEMA DE COORDENADES
D’aquella cançó, només els res i els las.
D’aquest paisatge, la posta, horitzó translúcid.
Del camí, l’experiència.
D’un fracàs, les metàfores.
Del meu país, la frustració. L’algun dia.
Del teu cos, tot.
Poema.
.
.
.
.
EUROPA XX
Hi ha cendres perquè hi ha foc.
Hi ha hecatombes perquè hi ha fratricides.
Hi ha vestigis a la vora del riu Neretva,
al pont de Mostar, fènix ressorgit.
Fer. Desfer. Refer.
Hi ha trens perquè hi ha Auschwitz,
com hi ha estacions sense parada.
Ideologies perquè hi ha pretensions,
supervivència perquè existeix l’amor,
memòria perquè hi ha Kapuściński.
I Fallaci. I Capa. I el Guernica. I París.
I un irrefrenable regust de cabaret.
|
|
14. |
|
|
|
|
AVINGUDA OVIDI MONTLLOR
T’enviaré una postal,
un bulevard de fumerals
d’aquest país meu, perifèric.
Al revers, les meues penes.
|
El grup Novembre Elèctric torna a la càrrega. Després del seu debut amb "Intacte" (Mésdemil, 2014 - Premi Ovidi al Millor Disc de Pop), el projecte encapçalat per l’algemesinenc Yeray Calvo reapareix amb un nou treball discogràfic sota el braç. Tremole és el resultat de sumar a les seues melodies els textos del poeta aldaier Hèctor Serra. Una proposta que posa el fet poètic al centre gravitatori i que permet una sonoritat més acústica, nua i transparent que al primer disc.
La connexió entre els poemes d’Hèctor Serra i la música de Novembre Elèctric naix en 2014 quan Yeray i Hèctor, coneguts de la universitat, es retroben i creen l’espectacle conjunt “Trèmolo Elèctric”, on, a través de la recitació, l’atmosfera melòdica i el cant, s’intenta portar l’espectador per diferents espais existencials, , amb poemes i cançons que aterren a coordenades variades, amerades de lluita quotidiana, inquietud amatòria i dignificació del poble treballador. Esperonats per la bona marxa de l’experiència, i amb el desig d’eixamplar l’abast d’aquest material i d’immortalitzarlo, naix "Tremole", un treball que conté catorze talls basats en lletres del primer poemari d’Hèctor Serra, Trèmolo (Germania, 2013). Peces com “Gènesi de la llum”, “Rellotge”, “Mediterrània” o “Avinguda Ovidi Montllor” passen pel sedàs de la música, tot traient profit de la propietat dúctil del poema.
released May 2, 2016
