Ona Nua - Un gat i l'home al seu costat

by Mésdemil

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.

    Descàrrega del disc en alta qualitat en format wav. Inclou portada del disc, dues fotos i lletres.

      €5 EUR  or more

     

  • Comprar CD

1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.

about

Ona Nua és el nom amb el qual el productor i músic Josep Pérez (Alzira, 1973) presenta el seu projecte en solitari: "Un gat i l’home al seu costat" (Mésdemil, 2016). Després de més de vint anys al món de la música tocant, cantant, produïnt i arranjant per a nombrosos artistes com ara Oscar Briz, Aljub, Néstor Mont o Limbotheque -entre altres-, l’alzirenc se centra ara en composicions pròpies i ens regala un disc molt cuidat, d’estil ben personal i senzillesa captivadores.

L’estil musical s’acosta lleugerament al folk americà actual, com ara Midlake, Vetiver o The Autumn defense, encara que, de tant en tant, també pot recordar artistes com Fink, The tallest man on earth o Ásgeir, pel que fa a la contemporaneïtat de les melodies i la concepció dels elements que el conformen.

Per a la gravació del disc ha comptat amb la col·laboració d’Abraham Rivas als teclats, Xavi Alaman al baix i Moumouni Diarra a la kora. Esta darrera col·laboració li confereix al disc una certa essència africana que queda també palesa als ritmes eclèctics o als arpegis de guitarra repetitius a l’estil malià o capverdià. En este sentit, la producció s’ha plantejat reduint al màxim els arranjaments i els elements que el construeixen: eliminar doblatge de guitarres i veus, un màxim de dues guitarres per tema i que els sons triats siguen els mateixos al llarg del disc. Així doncs, senzillesa i homogeneïtat sonora, reduint les sorpreses i els artificis sonors per conferir importància a les lletres. Les temàtiques basculen entre les pors internes i la nostàlgia de les sensacions passades traduïdes en la vida campestre, el seu paisatge i la seua fauna i flora. També hi trobem una adaptació de la cançó d’Elliott Smith, “Between the bars” (Entre els barrots) i cançons un poc més combatives com “Llàgrimes” (poema “La collita”, de Vicent Andrés Estellés) i “El desendoll”, una crítica a la funció de les xarxes socials i el seu efecte narcòtic.

El disc ha estat gravat, mesclat i masteritzat per Tony Garcia, peça fonamental per plasmar el so càlid i bàsic del disc. Produït per Josep Pérez.

Portada a càrrec d’Àlex Asensi, a partir d’una fotografia de Joanra Estellés.

-------------------------

Ona Nua es el nombre con el que el productor y músico Josep Pérez (Alzira, 1973) presenta su proyecto en solitario: "Un gat i l’home al seu costat! (“Un gato y el hombre a su lado”. Mésdemil, 2016). Después de más de veinte años en el mundo de la música tocando, cantando, produciendo y haciendo arreglos para numerosos artistas como Oscar Briz, Aljub, Néstor Mont o Limbotheque -entre otros-, el valenciano se centra ahora en composiciones propias y nos regala un disco muy cuidado, de estilo muy personal y sencillez cautivadora.

El estilo musical se acerca ligeramente al folk americano actual, como Midlake, Vetiver o The Autumn defense, aunque en ocasiones también recuerda a artistas como Fink, The tallest man on earth o Ásgeir, por la contemporaneidad de las melodías y la concepción de los elementos que lo conforman.

Para a la grabación del disco ha contado con la colaboración de Abraham Rivas a los teclados, Xavi Alaman al bajo y Moumouni Diarra a la kora. Esta última colaboración le confiere al disco una cierta esencia africana que queda también patente en los ritmos eclécticos o en los repetitivos arpegios de guitarra al estilo maliense o caboverdiano. En este sentido, la producción se ha planteado reduciendo al máximo los arreglos y los elementos que lo construyen: eliminar doblaje de guitarras y voces, un máximo de dos guitarras por tema y que los sonidos elegidos sean los mismos a lo largo de todo el disco. Así, sencillez y homogeneidad sonora, reduciendo las sorpresas y los artificios sonoros para otorgar importancia a las letras. Las temáticas basculan entre los miedos internos y la nostalgia de las sensaciones pasadas, traducidas en la vida campestre, su paisaje y su fauna y flora. También encontramos una adaptación de la canción de Elliott Smith, “Between the bars” (Entre barrotes) y canciones un poco más combativas como “Llàgrimes” (“Lágrimas”. Poema “La collita”, del escritor V.A Andrés Estellés) y “El desendoll” (“La desconexión”), una crítica a la función de las redes sociales y su efecto narcótico.

El disco ha sido grabado, mezclado y masterizado por Tony Garcia, pieza fundamental para plasmar el sonido cálido y básico del disco. Producido por Josep Pérez.

La portada es de Àlex Asensi, a partir de una fotografía de Joanra Estellés.

credits

released May 4, 2016

tags

license

Track Name: Ona Nua - L'olor de les tomaques
L’olor de les tomaques
Un espai, una il·lusió.
Miraves el voltant i en canvi res et feia goig.
La ciutat vares provar .
La soledat creixia entre mil ànimes dansant.
“Eres fort”, “tu pots amb tot”.
Herència que et colpeja mentre tot es feia fosc.
No és qüestió de rendició
de sobte te n’adones que tu no vals per a això.
D’on pertanys tu? Saps segur d’on no…
Busques dins de tu… i tindràs… amb el temps…
una resposta real.
Res no et dol que hages ja fet.
Fer un cop d’ull enrere et fa remoure el sentiment.
S’ha sembrat dins el teu cor
una llavor que s’obri pas i no vols reprimir.
Un record ja diluït
s’esforça en sacsejar-te i tu el rebutges “tontament”.
Un racó en temps d’estiu,
l’olor de les tomaques quasi va ser decisiu.
D’on pertanys tu? Saps segur d’on no…
Busques dins de tu…
No saps d’on vindran… les forces que et faran trobar el teu espai.
La llum en el misteri arribarà…
Track Name: Ona Nua - Alzira
Alzira
El meu poble va nàixer en la conca d’un riu. S’abastia de l’aigua i de l’oratge tranquil.
Va ser cau d’aristòcrates, poetes, retors. Ells volien a Alzira com també la vull jo,
Seguint el seu batec, del seu buc ser part vital.
El Xúquer li recorda de cada tant en tant que els seus braços, que ho foren, algun dia ho seran.
Força incommensurable d’energia brutal. El Xúquer va ser sempre el seu millor ciutadà.
L’oblit és mal company. Respectar ens costa tant.

El meu poble ha estat governat per intrusos que mai l’han estimat.
Mira el cel cridant. És la mare que es queixa del seu fill maltractat.
Qui el bressolarà... demà?

La pressió de la Terra motlurà en el passat les muntanyes que, ara, a mi m’agrada xafar.
És ací el sentiment on es torna real, on el Sol fa daurades les ones del mar
que em fan imaginar que Istanbul està al costat
El freix i la pebrella poden estimular els racons primitius que atresora el teu cor.
Unes fulles de murta fan l’olor més local. Infinita la vida que desborda l’espai
obert que jo conec. Aigua, pedra, mar i cel.

El meu poble ha estat governat per intrusos que mai l’han estimat.
Mira el cel cridant. És la mare que es queixa del seu fill maltractat.
Qui el bressolarà... demà?
Track Name: Ona Nua - Cant a u mateix
Cant a u mateix (Marcela Payà)
Entra l’hivern i al meu costat
hi ha un gran buit que s’escampa glacial.

Al final dels meus dies jo només busque calor
que em deixe estimar allò que jo sóc,
que esborre les runes que em tanquen el camí
directe als meus somnis, directe als altres.

Promet-me que amb tu jo seré gran,
Promet-me que amb tu jo tindré sort...

Em dic seguit cercant la seguretat
que seré capaç de travessar qualsevol temporal.
Em dic seguit cercant la complicitat
que la fera més gran, la tinc a dins, travessant el meu pit.

Que dolça és la por quan la saps tractar,
quan es torna instint,
per fer-te capaç de ser tu mateix.
Track Name: Ona Nua - Lilo
Lilo

Lilo surt cada matí a descobrir el seu voltant, em sembla un món tan xicotet a mi.
Jo interprete a cada gest que m’estima i jo també me l’estime, igualment.
Lilo no pareix dubtar del seu futur, del seu passat. Sols el dia és la unitat.
Bona dosi de llum solar, roman les hores en punts triats, estratègicament secrets.

Lilo és un misteri per a mi.
No és filòsof, no és enginyer industrial.
A Lilo no li cal opinar sobre el canvi climàtic global,
Sobre les hipoteques brutals... així és com veig jo a Lilo.

Lilo sap interpretar tots els meus canvis d’estat, manté distàncies prudencials.
S’amolleix en el meu pit mentre em mira fixament . Jo li parle i ell em sent.
Lilo i jo ens entenem sota un codi senzill i discret. Literatura sense argument.
La Casella és la seua llar, més enllà queda la mar, si ve llevant la pot somniar.

Lilo és un misteri per a mi.
No és filòsof, no és enginyer industrial.
A Lilo no li cal opinar sobre el canvi climàtic global,
sobre les hipoteques brutals... així és com veig jo a Lilo.
Track Name: Ona Nua - El desendoll
El desendoll

Foscos boscos de gent
Cossos cegos d’amor
Quina revolta farà que jo isca al carrer?
Quina revolta farà que jo isca al carrer?
Benefactors virtuals
Complaença fugaç
Quina revolta farà que jo isca al carrer?
Quina revolta farà que jo isca al carrer?
Dogma de la imatge
Esclaus de la idea
Quina revolta farà que jo isca al carrer?
Quina revolta farà que jo isca al carrer?
Track Name: Ona Nua - Llàgrimes
La collita (Llibre de meravelles, Vicent Andrés Estellés)
Passen els dies, i pengen llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.
Passen els dies, i renten la sang en les estovalles.
Passen els dies, i creixen llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.
Passen els dies, I deixen silenci I pols per on passen.
Amb el silenci prosperen llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.
Els greuges i les ofenses, el repertori de faules.
Passen els dies, i deixen quallat l’oli de les llànties.
La por en les cantoneres, la sang rebentant els cànters.
Amor amunt, van i vénen llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.
Passen els dies, i deixen caure insults i caure pactes.
Passen els dies, I pengen les llàgrimes en els arbres.
En els arbres, en el vent, llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.
Track Name: Ona Nua - Entre els barrots
Entre els barrots (Between the bars, Elliot Smith)

Beguem-nos-ho tot, fins el matí
tantes coses per fer que voldràs, no faràs
allò que pot ser mai te n’adonaràs
les promeses que soles diràs.

Beguem-nos-ho tot, la resta no hi és
la pressió del futur. Fes el que et dic
i et faré sentir bé, soles tu i jo
els records et colpegen el cap.

La gent que estigué abans, que ara no vols amb tu mai més.
Empenten i forcen, volen dominar el teu desig.
Jo encara els tinc.

Beguem-nos-ho tot, mirem els estels
jo et faré un petó entre els barrots.
Jo t’estaré observant amb les mans cap al cel
fins que els puga tocar.

Beguem una més i et faré part de mi
del fons del meu cor no et deixaré eixir
apartat de la gent, dels pitjors pensaments
pots elegir els records.
Track Name: Ona Nua - La por
La por
La vida amarga si la vius amb por,
però és tan difícil no amagar el cor.
Fer sentir els dubtes sembla molt estrany
mostrar la feblesa sempre et fa més fort.

Perdona, estima, no mires de costat
la vida s’envola si t’alces sempre fart
saps que el món no és sempre com el vares somniar
un segon de joia et farà alçar el cap.

Has llegit als llibres totes les lliçons
tancant els ulls penses: aquesta és la millor.
I ara tot ho mires relativitzant
has de caure a terra i començar de nou.

Perdona, estima, no mires de costat
la vida s’envola si t’alces sempre fart
saps que el món no és sempre com el vares somniar
un segon de joia et farà alçar el cap.
Track Name: Ona Nua - D'un any
D’un any (Llibre de meravelles, Vicent Andrés Estellés)
ABSURDAMENT el cel s’omplia de jardins.
Esclataven les altes carcasses de les falles.
Tota València lluïa una foguera alegre:
Ens donava la festa i la fàcil metàfora.

Jo cenyia la teua cintura en la penombra.
Jo respectava el teu silenci dolorós.
Recolzats en el ferro de la barana…
Vacil·laven els llums dels castells en els teus ulls humits.

Músiques populars pujaven per les cuixes.
S’obrien damunt nostre els jardins instantanis.
Jo assumia una amarga responsabilitat.
Assistia en silenci al teu amarg silenci

No cenyia la teua adorable cintura.
L’un al costat de l’altre, contemplàvem València.
Vaig sentir el teu braç que buscava el meu braç.
Fa deu anys, fa vint anys, fa trenta anys, jo no ho sé.

Era en una terrassa humil en els afores.
Tots el veïns pujaren i miraven València.

Els agradava molt la nit de Sant Josep.
Track Name: Ona Nua - Ema
Ema
Ema està despedint la vida antiga. Li fa mal, però la lluita li motiva
Son els somnis què ella anà atresorant que li pertorben
Projectant la seva ànima al espai infinit i misteriós.
Ix el sòl al llevant de Ema, pot imaginar qualsevol camí futur
Sap que no serà fàcil controlar el tremolar de la cintura
És la força del instint animal que se revel.la
I així i tot… Ema està… preparada per eixir al món exterior I fer-se sentir
Ema se’n va, pot dibuixar el seu espai
Mira el seu cor, ell porta el secret del seu destí
Ema sap valorar la sort del temps, cap perill distraurà eixa mirada
Sap fugir de tota banalitat, potser ella encara no ho sap
Jo la observe dibuixar al seu cap els colors tan complicats.
Vola al ras, no se’n ix del seu propòsit. Ema és fam i les ganes de menjar
Si te deixes Ema et portarà cap a una illa abandonada
Dona passos com si fos un gegant tendre i un…
I així i tot… Ema està… preparada per eixir al món exterior I fer-se sentir
Ema se’n va, pot dibuixar el seu espai
Mira el seu cor, ell porta el secret del seu destí
Ema se’n va, pot dibuixar el seu espai
Mira el seu cor, ell porta el secret del seu destí
Track Name: Ona Nua - Vermell
Vermell

Camine perdut, mirant a terra... el cel obert.
Els peus no em responen, vaig directe a tu... complicitat.
Etern aliat, les nits amb tu no acaben mai.
Sembla una novel·la escrita amb tinta transparent.

Cel blau, món vermell... estic endinsat en món vermell
Cos blanc, ulls sincers.. . estic aturat, ja no puc tornar!!!!!

Em vaig adonar que els dos jugàvem a un joc perdut
quina fantasia és viure en aquest món imaginat
la fragilitat d'aquest dibuix de nen difuminat
viatjarem ingràvids dins d'un núvol d'un cel ras.

Cel blau, món vermell... estic endinsat en món vermell
Cos blanc, ulls sincers... estic aturat, ja no puc tornar!!!!!
Track Name: Ona Nua - Que difícil és de vegades la vida
Que difícil és de vegades la vida

Que difícil és de vegades la vida, que difícil és de vegades la vida.
Deixes petjades amb compte fugint de les línies,
Botes rajoles negres quasi instintivament,
t’aixeques d’un bot dient: “avui vaig a fer-ho bé”.
Però malgrat la intenció perds amics i amors.
Que difícil és de vegades la vida, que difícil és de vegades la vida.

Unes per malentesos, altres excés d’egos,
es creuen els interessos d’ací i d’allà.
Encara recorde quan els enemics eren clars,
Ara el pitjor enemic està dins de tu.
Que difícil és de vegades la vida, que difícil és de vegades la vida.

Voldria no tindre amics, familiars i amants,
voldria no donar comptes de res a ningú.
Però altres vegades em muir per abraçar a tothom.
Demanar perdó i regalar el món, demanar perdó i regalar el món.
Que difícil és de vegades la vida, que difícil és de vegades la vida.
Que difícil és de vegades la vida, que difícil és de vegades la vida.
Track Name: Ona Nua - Viure en el camp
Viure en el camp

He de baixar al poble a comprar
Però no tinc ganes, em sent agredit
pel soroll fastigós dels cotxes, de la gent comprant... m’agrada
viure en el camp, viure en el camp, viure en el camp.

Puc dir ben alt que m’agrada la gent
em fan sentir bé
l’estar sol és circumstancial
però m’agrada més el fet poc trivial de...
viure en el camp, viure en camp, viure en el camp