Ona Nua - Un gat i l'home al seu costat

by Mésdemil

/
1.
L’olor de les tomaques Un espai, una il·lusió. Miraves el voltant i en canvi res et feia goig. La ciutat vares provar . La soledat creixia entre mil ànimes dansant. “Eres fort”, “tu pots amb tot”. Herència que et colpeja mentre tot es feia fosc. No és qüestió de rendició de sobte te n’adones que tu no vals per a això. D’on pertanys tu? Saps segur d’on no… Busques dins de tu… i tindràs… amb el temps… una resposta real. Res no et dol que hages ja fet. Fer un cop d’ull enrere et fa remoure el sentiment. S’ha sembrat dins el teu cor una llavor que s’obri pas i no vols reprimir. Un record ja diluït s’esforça en sacsejar-te i tu el rebutges “tontament”. Un racó en temps d’estiu, l’olor de les tomaques quasi va ser decisiu. D’on pertanys tu? Saps segur d’on no… Busques dins de tu… No saps d’on vindran… les forces que et faran trobar el teu espai. La llum en el misteri arribarà…
2.
Alzira El meu poble va nàixer en la conca d’un riu. S’abastia de l’aigua i de l’oratge tranquil. Va ser cau d’aristòcrates, poetes, retors. Ells volien a Alzira com també la vull jo, Seguint el seu batec, del seu buc ser part vital. El Xúquer li recorda de cada tant en tant que els seus braços, que ho foren, algun dia ho seran. Força incommensurable d’energia brutal. El Xúquer va ser sempre el seu millor ciutadà. L’oblit és mal company. Respectar ens costa tant. El meu poble ha estat governat per intrusos que mai l’han estimat. Mira el cel cridant. És la mare que es queixa del seu fill maltractat. Qui el bressolarà... demà? La pressió de la Terra motlurà en el passat les muntanyes que, ara, a mi m’agrada xafar. És ací el sentiment on es torna real, on el Sol fa daurades les ones del mar que em fan imaginar que Istanbul està al costat El freix i la pebrella poden estimular els racons primitius que atresora el teu cor. Unes fulles de murta fan l’olor més local. Infinita la vida que desborda l’espai obert que jo conec. Aigua, pedra, mar i cel. El meu poble ha estat governat per intrusos que mai l’han estimat. Mira el cel cridant. És la mare que es queixa del seu fill maltractat. Qui el bressolarà... demà?
3.
Cant a u mateix (Marcela Payà) Entra l’hivern i al meu costat hi ha un gran buit que s’escampa glacial. Al final dels meus dies jo només busque calor que em deixe estimar allò que jo sóc, que esborre les runes que em tanquen el camí directe als meus somnis, directe als altres. Promet-me que amb tu jo seré gran, Promet-me que amb tu jo tindré sort... Em dic seguit cercant la seguretat que seré capaç de travessar qualsevol temporal. Em dic seguit cercant la complicitat que la fera més gran, la tinc a dins, travessant el meu pit. Que dolça és la por quan la saps tractar, quan es torna instint, per fer-te capaç de ser tu mateix.
4.
Lilo Lilo surt cada matí a descobrir el seu voltant, em sembla un món tan xicotet a mi. Jo interprete a cada gest que m’estima i jo també me l’estime, igualment. Lilo no pareix dubtar del seu futur, del seu passat. Sols el dia és la unitat. Bona dosi de llum solar, roman les hores en punts triats, estratègicament secrets. Lilo és un misteri per a mi. No és filòsof, no és enginyer industrial. A Lilo no li cal opinar sobre el canvi climàtic global, Sobre les hipoteques brutals... així és com veig jo a Lilo. Lilo sap interpretar tots els meus canvis d’estat, manté distàncies prudencials. S’amolleix en el meu pit mentre em mira fixament . Jo li parle i ell em sent. Lilo i jo ens entenem sota un codi senzill i discret. Literatura sense argument. La Casella és la seua llar, més enllà queda la mar, si ve llevant la pot somniar. Lilo és un misteri per a mi. No és filòsof, no és enginyer industrial. A Lilo no li cal opinar sobre el canvi climàtic global, sobre les hipoteques brutals... així és com veig jo a Lilo.
5.
El desendoll Foscos boscos de gent Cossos cegos d’amor Quina revolta farà que jo isca al carrer? Quina revolta farà que jo isca al carrer? Benefactors virtuals Complaença fugaç Quina revolta farà que jo isca al carrer? Quina revolta farà que jo isca al carrer? Dogma de la imatge Esclaus de la idea Quina revolta farà que jo isca al carrer? Quina revolta farà que jo isca al carrer?
6.
La collita (Llibre de meravelles, Vicent Andrés Estellés) Passen els dies, i pengen llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes. Passen els dies, i renten la sang en les estovalles. Passen els dies, i creixen llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes. Passen els dies, I deixen silenci I pols per on passen. Amb el silenci prosperen llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes. Els greuges i les ofenses, el repertori de faules. Passen els dies, i deixen quallat l’oli de les llànties. La por en les cantoneres, la sang rebentant els cànters. Amor amunt, van i vénen llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes. Passen els dies, i deixen caure insults i caure pactes. Passen els dies, I pengen les llàgrimes en els arbres. En els arbres, en el vent, llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.
7.
Entre els barrots (Between the bars, Elliot Smith) Beguem-nos-ho tot, fins el matí tantes coses per fer que voldràs, no faràs allò que pot ser mai te n’adonaràs les promeses que soles diràs. Beguem-nos-ho tot, la resta no hi és la pressió del futur. Fes el que et dic i et faré sentir bé, soles tu i jo els records et colpegen el cap. La gent que estigué abans, que ara no vols amb tu mai més. Empenten i forcen, volen dominar el teu desig. Jo encara els tinc. Beguem-nos-ho tot, mirem els estels jo et faré un petó entre els barrots. Jo t’estaré observant amb les mans cap al cel fins que els puga tocar. Beguem una més i et faré part de mi del fons del meu cor no et deixaré eixir apartat de la gent, dels pitjors pensaments pots elegir els records.
8.
La por La vida amarga si la vius amb por, però és tan difícil no amagar el cor. Fer sentir els dubtes sembla molt estrany mostrar la feblesa sempre et fa més fort. Perdona, estima, no mires de costat la vida s’envola si t’alces sempre fart saps que el món no és sempre com el vares somniar un segon de joia et farà alçar el cap. Has llegit als llibres totes les lliçons tancant els ulls penses: aquesta és la millor. I ara tot ho mires relativitzant has de caure a terra i començar de nou. Perdona, estima, no mires de costat la vida s’envola si t’alces sempre fart saps que el món no és sempre com el vares somniar un segon de joia et farà alçar el cap.
9.
D’un any (Llibre de meravelles, Vicent Andrés Estellés) ABSURDAMENT el cel s’omplia de jardins. Esclataven les altes carcasses de les falles. Tota València lluïa una foguera alegre: Ens donava la festa i la fàcil metàfora. Jo cenyia la teua cintura en la penombra. Jo respectava el teu silenci dolorós. Recolzats en el ferro de la barana… Vacil·laven els llums dels castells en els teus ulls humits. Músiques populars pujaven per les cuixes. S’obrien damunt nostre els jardins instantanis. Jo assumia una amarga responsabilitat. Assistia en silenci al teu amarg silenci No cenyia la teua adorable cintura. L’un al costat de l’altre, contemplàvem València. Vaig sentir el teu braç que buscava el meu braç. Fa deu anys, fa vint anys, fa trenta anys, jo no ho sé. Era en una terrassa humil en els afores. Tots el veïns pujaren i miraven València. Els agradava molt la nit de Sant Josep.
10.
Ema Ema està despedint la vida antiga. Li fa mal, però la lluita li motiva Son els somnis què ella anà atresorant que li pertorben Projectant la seva ànima al espai infinit i misteriós. Ix el sòl al llevant de Ema, pot imaginar qualsevol camí futur Sap que no serà fàcil controlar el tremolar de la cintura És la força del instint animal que se revel.la I així i tot… Ema està… preparada per eixir al món exterior I fer-se sentir Ema se’n va, pot dibuixar el seu espai Mira el seu cor, ell porta el secret del seu destí Ema sap valorar la sort del temps, cap perill distraurà eixa mirada Sap fugir de tota banalitat, potser ella encara no ho sap Jo la observe dibuixar al seu cap els colors tan complicats. Vola al ras, no se’n ix del seu propòsit. Ema és fam i les ganes de menjar Si te deixes Ema et portarà cap a una illa abandonada Dona passos com si fos un gegant tendre i un… I així i tot… Ema està… preparada per eixir al món exterior I fer-se sentir Ema se’n va, pot dibuixar el seu espai Mira el seu cor, ell porta el secret del seu destí Ema se’n va, pot dibuixar el seu espai Mira el seu cor, ell porta el secret del seu destí
11.
Vermell Camine perdut, mirant a terra... el cel obert. Els peus no em responen, vaig directe a tu... complicitat. Etern aliat, les nits amb tu no acaben mai. Sembla una novel·la escrita amb tinta transparent. Cel blau, món vermell... estic endinsat en món vermell Cos blanc, ulls sincers.. . estic aturat, ja no puc tornar!!!!! Em vaig adonar que els dos jugàvem a un joc perdut quina fantasia és viure en aquest món imaginat la fragilitat d'aquest dibuix de nen difuminat viatjarem ingràvids dins d'un núvol d'un cel ras. Cel blau, món vermell... estic endinsat en món vermell Cos blanc, ulls sincers... estic aturat, ja no puc tornar!!!!!
12.
Que difícil és de vegades la vida Que difícil és de vegades la vida, que difícil és de vegades la vida. Deixes petjades amb compte fugint de les línies, Botes rajoles negres quasi instintivament, t’aixeques d’un bot dient: “avui vaig a fer-ho bé”. Però malgrat la intenció perds amics i amors. Que difícil és de vegades la vida, que difícil és de vegades la vida. Unes per malentesos, altres excés d’egos, es creuen els interessos d’ací i d’allà. Encara recorde quan els enemics eren clars, Ara el pitjor enemic està dins de tu. Que difícil és de vegades la vida, que difícil és de vegades la vida. Voldria no tindre amics, familiars i amants, voldria no donar comptes de res a ningú. Però altres vegades em muir per abraçar a tothom. Demanar perdó i regalar el món, demanar perdó i regalar el món. Que difícil és de vegades la vida, que difícil és de vegades la vida. Que difícil és de vegades la vida, que difícil és de vegades la vida.
13.
Viure en el camp He de baixar al poble a comprar Però no tinc ganes, em sent agredit pel soroll fastigós dels cotxes, de la gent comprant... m’agrada viure en el camp, viure en el camp, viure en el camp. Puc dir ben alt que m’agrada la gent em fan sentir bé l’estar sol és circumstancial però m’agrada més el fet poc trivial de... viure en el camp, viure en camp, viure en el camp

about

Ona Nua és el nom amb el qual el productor i músic Josep Pérez (Alzira, 1973) presenta el seu projecte en solitari: "Un gat i l’home al seu costat" (Mésdemil, 2016). Després de més de vint anys al món de la música tocant, cantant, produïnt i arranjant per a nombrosos artistes com ara Oscar Briz, Aljub, Néstor Mont o Limbotheque -entre altres-, l’alzirenc se centra ara en composicions pròpies i ens regala un disc molt cuidat, d’estil ben personal i senzillesa captivadores.

L’estil musical s’acosta lleugerament al folk americà actual, com ara Midlake, Vetiver o The Autumn defense, encara que, de tant en tant, també pot recordar artistes com Fink, The tallest man on earth o Ásgeir, pel que fa a la contemporaneïtat de les melodies i la concepció dels elements que el conformen.

Per a la gravació del disc ha comptat amb la col·laboració d’Abraham Rivas als teclats, Xavi Alaman al baix i Moumouni Diarra a la kora. Esta darrera col·laboració li confereix al disc una certa essència africana que queda també palesa als ritmes eclèctics o als arpegis de guitarra repetitius a l’estil malià o capverdià. En este sentit, la producció s’ha plantejat reduint al màxim els arranjaments i els elements que el construeixen: eliminar doblatge de guitarres i veus, un màxim de dues guitarres per tema i que els sons triats siguen els mateixos al llarg del disc. Així doncs, senzillesa i homogeneïtat sonora, reduint les sorpreses i els artificis sonors per conferir importància a les lletres. Les temàtiques basculen entre les pors internes i la nostàlgia de les sensacions passades traduïdes en la vida campestre, el seu paisatge i la seua fauna i flora. També hi trobem una adaptació de la cançó d’Elliott Smith, “Between the bars” (Entre els barrots) i cançons un poc més combatives com “Llàgrimes” (poema “La collita”, de Vicent Andrés Estellés) i “El desendoll”, una crítica a la funció de les xarxes socials i el seu efecte narcòtic.

El disc ha estat gravat, mesclat i masteritzat per Tony Garcia, peça fonamental per plasmar el so càlid i bàsic del disc. Produït per Josep Pérez.

Portada a càrrec d’Àlex Asensi, a partir d’una fotografia de Joanra Estellés.

-------------------------

Ona Nua es el nombre con el que el productor y músico Josep Pérez (Alzira, 1973) presenta su proyecto en solitario: "Un gat i l’home al seu costat! (“Un gato y el hombre a su lado”. Mésdemil, 2016). Después de más de veinte años en el mundo de la música tocando, cantando, produciendo y haciendo arreglos para numerosos artistas como Oscar Briz, Aljub, Néstor Mont o Limbotheque -entre otros-, el valenciano se centra ahora en composiciones propias y nos regala un disco muy cuidado, de estilo muy personal y sencillez cautivadora.

El estilo musical se acerca ligeramente al folk americano actual, como Midlake, Vetiver o The Autumn defense, aunque en ocasiones también recuerda a artistas como Fink, The tallest man on earth o Ásgeir, por la contemporaneidad de las melodías y la concepción de los elementos que lo conforman.

Para a la grabación del disco ha contado con la colaboración de Abraham Rivas a los teclados, Xavi Alaman al bajo y Moumouni Diarra a la kora. Esta última colaboración le confiere al disco una cierta esencia africana que queda también patente en los ritmos eclécticos o en los repetitivos arpegios de guitarra al estilo maliense o caboverdiano. En este sentido, la producción se ha planteado reduciendo al máximo los arreglos y los elementos que lo construyen: eliminar doblaje de guitarras y voces, un máximo de dos guitarras por tema y que los sonidos elegidos sean los mismos a lo largo de todo el disco. Así, sencillez y homogeneidad sonora, reduciendo las sorpresas y los artificios sonoros para otorgar importancia a las letras. Las temáticas basculan entre los miedos internos y la nostalgia de las sensaciones pasadas, traducidas en la vida campestre, su paisaje y su fauna y flora. También encontramos una adaptación de la canción de Elliott Smith, “Between the bars” (Entre barrotes) y canciones un poco más combativas como “Llàgrimes” (“Lágrimas”. Poema “La collita”, del escritor V.A Andrés Estellés) y “El desendoll” (“La desconexión”), una crítica a la función de las redes sociales y su efecto narcótico.

El disco ha sido grabado, mezclado y masterizado por Tony Garcia, pieza fundamental para plasmar el sonido cálido y básico del disco. Producido por Josep Pérez.

La portada es de Àlex Asensi, a partir de una fotografía de Joanra Estellés.

credits

released May 4, 2016

license

tags

about

Mésdemil Benaguasil

contact / help

Contact Mésdemil

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Mésdemil, you may also like: