1. |
Montgòlia
04:18
|
|
||
|
Avui volem celebrar la cançó desconeguda d'aquell lloc tan amagat, també per molts ignorat. D'eixe lloc no hi ha papers, ni tampoc memòria escrita, ni fou mai la fixació d'afamats exploradors.
Montgòlia, Montgòlia, Montgòlia.
A recer d'un roc pelat (alguns diuen que muntanya) potser trobaràs un fosc i mullat avenc que baixa. Et convidem a baixar, sense por mirar arrere, que el que allí te trobaràs no t'ho ensenyarà cap mestre.
Montgòlia, Montgòlia, Montgòlia.
Hauràs de passar un riu sempre amb bona companyia. Tindràs una llum que et guia per senders plens de caliu. Corren venes per la terra, corredors d'eco i misteri, plens d'espills i imatges dobles: somnis d'ombres les persones.
En veu baixa sentiràs que Montgòlia també et crida, i voldràs els seus secrets, la joia d'aquella vida. No la podràs descobrir perquè sempre hauràs tornat, i jo dic i cante Glòria!, Glòria als herois de Montgòlia!
Montgòlia, Montgòlia, Montgòlia.
|
||||
2. |
La reina de les voreres
02:55
|
|
||
|
Bat bi hiru lau!
La xica que arrossega pel carrer les espardenyes ha baixat a per tabac, però no treurà el gos, i l'asfalt brut i polsós taca de negre les soles. La xica que arrossega pel carrer les espardenyes ha dinat ja fa una estona, i no fan res per la tele, i l'asfalt brut i polsós taca de negre les soles...
Perquè avui ja no té ganes: anit tastà la victòria de les hores de la nit, de secrets a dins del vàter, de sacsejos en els cotxes, de pitits i de llumaes.
La xica que arrossega pel carrer les espardenyes pensa que té el cul més gran, i ha de tornar al gimnàs, i l'asfalt brut i polsós taca de negre les soles.
Pas aparentment cansat, la ratlla del cul li dansa, rastres de felinitat en els pantalons de xandal, troba que té mal de cap, i dilluns a treballar!
La xica que arrossega pel carrer les espardenyes un diumenge de vesprà, la reina de les voreres, i l'asfalt brut i polsós taca de negre les soles.
La reina de les voreres, la reina de les voreres...
|
||||
3. |
Irriké
02:51
|
|
||
4. |
El cochecito
01:16
|
|
||
5. |
Caramelets d'agüelo
04:37
|
|
||
|
Com caramelets d'agüelo a la geniva pegats. Llepolies a la llengua, la saliva ve i va. Les perles són ensucrades, els fruits són almivarats. Moments fugaços de glòria, bancs de pedra escalonats.
Café'n'llet, piktol·lí i respiräll. Gominoles, regalícies, no estan mal. El millor dels somriures desdentats té de tots l'alenar més mentolat. Café'n'llet, piktol·lí i respiräll. Gominoles, regalícies, no estan mal.
La gorra de pana vella calfa els pelats del cap. En la plaça del teu poble guarden secrets oblidats. I pels racons dels carrers amb gaiatos van furgant els tresors reconfitats dels papers més rebregats.
Café'n'llet, piktol·lí i respiräll...
A la punta de la llengua tinc el vostre món rodant. Tot el que és nou ja és antic, el que brilla està gastat. Calentets a la butxaca, els sabors van esperant que els destape una mà: el moment més important.
Mmmmmm... Aaahhh...
|
||||
6. |
El matalafer
01:29
|
|
||
|
La faena del matalafer és fer i desfer.
|
||||
7. |
Gallina vull ser jo
03:22
|
|
||
|
Gallina vull ser jo, i treballar ben poc: un ou pondria de matí — les vesprades pa mi. No buscaria al món ni fama ni milions, i si em tocara un premi gros me'l menjaria i prou. I a treballar jo ja mai més... (dis-me ambercoc i jo content!) Gallina vull ser jo, i treballar ben poc: pondria cada dia un ou i diumenges potser dos! Lara lala…
Tirar avant no és fàcil, no — hi ha obstacles al camí; i quan el pa ja t'has guanyat, te'l furta un malparit! Viuràs com a màxim cent anys, pencant com un cabró; seràs una persona com cal, amb hipoteca i tot!
Gallina vull ser jo, i treballar ben poc poc poc poc. No buscaria al món ni fama ni milions poc poc poc poc. I a treballar jo ja mai més... (Sóc un ambercoc! Però estàs content? Més que un gínjol! Alapuès!). Gallina vull ser jo, i treballar ben poc: pondria cada dia un ou, i diumenges potser dos! Fiu fiu lara lala...
Jo vull ser pollastrot, i no pegar ni brot: ni un ou ni mig ni cap pondré, i a dos mans me'ls rascaré. No buscaré al món ni fama ni milions; m'ajocaré al galliner, i cançonetes cantaré. I a treballar jo ja mai més... (Vivint així jo ja ho tinc bé!) Jo vull ser pollastrot, i no pegar ni brot, i amb les gallines passejar: això seria mundial! Lara lala, dum dum, poc poc.
|
||||
8. |
Llaors de timonet
05:20
|
|
||
|
Trescar per senders inconcrets de muntanya: els peus et caminen, el cap se t'enlaira. Alçar una olor de timonets a cada pas: polseguera perfumada t'embolcalla en espirals. Parar-se a collir branquillons de timonet. Oblidats a la butxaca esperen el seu moment. Arribar a la ciutat, tota núvol, tota traca: també la muntanya provoca ressaca.
És l'olor dels teus passos més que mai. Descansat de cansar-te verament. La muntanya sencera trenca el bull! Timó timonet, bon oratge al pensament…
Bollir aigua i ficar-hi la calma: tija i terra, sencera la branca. Tot s'impregna, tot és timonet: la cara bonica i el monyo desfet. Beure'l a glopets amb bona companyia, sentir a la gola una picor que s'enfila. Fum i baf, i buf i esperit s'escola de pressa en un remolí
És l'olor dels teus passos més que mai. Descansat de cansar-te verament. La muntanya sencera trenca el bull! Timó timonet, bon oratge al pensament…
LES LLAORS DEL TIMONET: Per a la inflamació de la panxa: Timó timonet. Per a refinar la sang: Timó timonet Boníssim de matí a compte del café: Timó timonet. Per calmar els dolors de la regla: Timó timonet. Per glopejar i curar la ferida de dents i queixals arrancats: Timó timonet. Per ser molt fort i valent: Timó timonet. Per a la bronquitis, per a la tos: Timó timonet. Xarop de timonet i llima per als mals de gola: Timó timonet. Molt bo bollit, per fer gana de menjar: Timó timonet. Contra la ressaca, got de timonet amb cassalla de bon matí: Timó timonet. És lo més gran del món!
|
||||
9. |
La riuà
04:33
|
|
||
10. |
De les ungles
04:18
|
|
||
|
Les ungles són extremitat de les lligadures dels dits, ço és, dels derrers ossets dels dits. Estan en los dits per gentilesa i per ajudar al moviment de pendre, que's diu aprehensio, comprehensio. Estan apegades a la carn perquè no pengen i estorvassen, ans que ajudassen. Són més molles que los ossos i més dures que los nirvis. Arriben a elles alguns caps de nirvis qui les donen algun sentiment i també de venes qui les fan créxer. És súzia cosa dexar-les créxer i brotar més que la carn.
|
||||
11. |
El cant de l'enyor
01:03
|
|
||
|
S'enyora, s'enyora, s'enyooora...
|
||||
12. |
Perquè vull
03:16
|
|
||
|
Açò diuen que va anar un corder a beure aigua a la vora d'un riuet, quan un tigre que va sentir gran set també hi va anar, més amunt del riuet. En veure'l, digué el tigre al corderet:
-Corder corderet, per què estàs enfangant-me el meu riuet? -I com puc enfangar l'aigua que beus, si estic jo baix i tu de dalt em veus? -Però ahir sí que me'l vas enfangar! -Ahir? Ahir ací no vaig estar! -Ta mare va ser, ta mare va ser!! -Ma mare va morir fa molt de temps, que del ramat algú se l'endugué... -Ton pare va ser, ton pare va ser!!! -Mon pare? Si ni tan sols sé qui és! -Corder corderet, a mi igual em té: el teu avi o besavi degué ser qui va enfangar el meu riuet, i per tot això, ara et menjaré!!!!
Sense més, va botar sobre el corder i se'l va fotre d'un mos senceret. Nyam nyam...
|
||||
13. |
Socarrat
03:33
|
|
||
|
Com quan s'ha acabat l'arròs esta història tindrà fi, sentireu l'última nota, l'eco de l'últim xiulit. Els músics il·luminats, mestres de la seua escola, la carassa es trauran per a tornar a la cova.
Socarrat! Arròs negre apegat al fons de la paella. Mascarat! Les mans negres, t'has tacat, i escampes la sutja. Tros de sèpia retallat enganxat a la forqueta; quan ja l'hages mastegat, glop de vi pa la goleta. La llengua un escarabat, que fa bola i després traga. All-i-oli pa sucar, va valent! L'alé et brama...
No és precís que ens recordeu, quan passem a millor vida. Compartírem bons moments, fets de casolana alquímia. Mosatros s'aconformem si passant el motxo un dia, vos ve en gana i xiuleu la nostra millor melodia.
Socarrat! Arròs negre apegat...
|
||||
14. |
Tururisme
07:24
|
|
||
|
Fot fot fot fot FOTO! Capture eixe instant i faig d'eixe paisatge un teatre immortal. Fot fot fot fot FOTO! Que autèntic i natural, olorós, tradicional. Fot fot fot fot FOTO! Els uelos i les ueles, les històries i les guerres. Fot fot fot fot FOTO! 1300 fotos o més dispararé, i quan torne a casa, te les ensenyaré! No flash, please! Com? Que No flash, please!
M'he guanyat unes vacances, crec que és un descans ben merescut. És hora d'anar desconnectant, de fugir i trobar-me i volar. M'he guanyat unes vacances.
Seran unes vacances especials, de mar o de muntanya o culturals. El dia a dia i la puta rutina jo me'ls oblide si ho faig aixina. Vacances especials.
Me cague'n Déu, tot això són mandangues, històries per a imbècils idiotes. Quant de guiri de merda fent fotos convencionals, menjant en bars artificials i anant tots junts com un ramat...
Ah, no! Que jo no sóc un guiri, que jo no sóc com ells, que no sóc un borrego: jo sóc un VIATGER! Ah, no! Jo busque en els viatges sempre coses especials, humanes i properes, secretes i originals. Que jo viatge a Ítaca, arribar és el destí, no force la travessia: l'important és el camí.
Si, sí! Desfici, cansament, i farteres inclements. Souvenirs de cartró-pedra i un pograma que t'estressa. Si, sí! Cues i més cues i balls tradicionals. Sues i més sues sempre en bus amunt i avall. Que no és el mateix cultura que culturisme. Que no és el mateix cultura que...
Xico calla ja, quipi ronyós! Talla't ja les ungles, romancero!
Xe tot molt bé, xe tot molt bo. He tornat més bronzejat i un poc culturitzat. Amb ganes al treball me'n tornaré, perquè, la veritat, com a casa res. Xe tot molt bé, tot molt bo.
Redeu, me cague en tot. Tot això són mandangues. Quant de guiri de merda. Mireu, ací teniu el gran monument de la humanitat, vinga, feu-li fotos, fotos, fotos, fot (ad libitum orgasmicum...)
Fot fot fot fot FOTO!... No flash, please!
|
||||
If you like Ovidi Twins - Montgòlia, you may also like:
The Seattle band work around the edges of shoegaze and dream pop with a rare sense of clarity and momentum.
go to album
Nina Nastasia & Jeff MacLeod join forces as Jolie Laide, playing noir-y songs that glow soft as moonlight.
go to album
This Bay-Area based band offer modern indie songs with intertwining harmonies and searching refrains.
go to album
The Whole Pulse
by Lightning Cult
In songs that swing from giant and anthemic to distortion-caked and widescreen, Lightning Cult conjure galaxies of sound.
go to album
Friend of a Friend
by Katie Morey
A new EP from Rochester’s Katie Morey runs the spectrum from ’60s girl-group to bubbling exotica.
go to album
New Day With New Possibilities
by Sonny & The Sunsets
The latest from Sonny Smith's long-running San Francisco outfit is clever and very sweet and more than a little bit country.
go to album
The Brooklyn-based artist takes on the many sides of nightlife in the city with elegant and eccentric homemade pop.
go to album
