Pellikana - Desperta!

by Pellikana

/
1.
Voldria saber,què té eixa veu, què m'ha fet per sentir-me així. Si son caramels o el que beu que em confon i aclarix el cel, lleva la son com són somriures de pastís Voldria saber, què tens als ulls, què m'han fet per sentir-me així, que m'obliga a mirar i a estimar allò que mires tu, i a acariciar el mar, i tocar el cel amb els dits. Si poguera dir-te allò que em fas sentir t'escriuria una cançó que parlés de tu i de mi per cantar-la al teu balcó. No hi ha prou notes per a dir tot el que et dic amb un sospir: "Necitaria" mil violins. I cantaria tota la nit fins escoltar-te dir que si, llavors em deixaries fer a mi... Voldria saber d'on has eixit, què eres per mi, què m'has fet per sentir-me així. Saber si és la pell del clatell que se "m'erissa" amb el teu bes: aquella nit d'hivern em va obrir el camí al cel! Si poguera dir-te allò que em fas sentir...
2.
Sent por, em sent vigilat, llimitat. Sent son, em sent cansat, esgotat Sent por, m'amague, em tanque, m'ofegue, em sent apagat Busca'm, busca'm a l'ombra, a la foscor, rere el llum, baix l'asfalt, sota l'encadenat. Sempre dormint, sempre endormiscat. Sempre dormint, esperant millor resultat. Ets com David davant Goliat, igual que un bou front l'espasa, un ninot a la foguera... Ets la pols, ets la pols de la granera. Quan sent eixa por en les venes i cride. I "tan sols" recorde les penes, recorde les coses tristes. Quan una cara no em deixa somiar, quan el cor no em deixa viure, Sempre trobe eixa veu que em mira i somriu i em diu: Desperta!! Canvia el teu malson! Busca la força al més endins, mira de front els temors i sent la vida i la llibertat Desperta!! Somia la realitat! Trepitja tot allò establert, desmama't de la societat i camina el teu camí cap a la llibertat Sent por.. Penses que eres un. Penses que ells són molts. Penses que no pots nadar contracorrent: No saps caminar... front al vent El vent que mou la vida que espenta, que espanta, que et planta cara desbancant tota harmonia. De nit la lluna no em deixa dormir, i de dia, de dia sent por de que ella no estiga. Quan sent eixa por en les venes i cride. I tan sols...
3.
Sense por Desperta i torna a caminar Sense por I ara que tens el camí no el deixes anar Sense por Somia amb el sol, pensa que ell mai no dorm Sense por Desperta la lluita, desperta amb amor Sense por Sense por El meu camí es el teu Sense por Sentir la teua veu, com somriu quan em veu Sense por, sense por Sense por
4.
Ella tenia una rosa Una rosa de paper D'un paper vell de diari D'un diari groc del temps Ella volia una rosa I un dia se la va fer Ella tenia una rosa Una rosa de paper Passaren hivern i estiu La primavera també També passà la tardor Dies de pluja i de vent I ella tenia la rosa Una rosa de paper Va morir qualsevol dia I l'enterraren després Però al carrer on vivia Però en el poble on visqué Les mans del poble es passaven Una rosa de paper I circulava la rosa Però molt secretament I de mà en mà s'hi passaven Una rosa de paper El poble creia altra volta I ningú no va saber Què tenia aquella rosa Una rosa de paper Fins que un dia d'aquells dies Va manar l'ajuntament Que fos cremada la rosa Perquè allò no estava bé Varen regirar les cases La rosa no aparegué Va haver interrogatoris Ningú no en sabia res Però, com una consigna Circula secretament De mà en mà, per tot el poble Una rosa de paper
5.
Pense, i torne a pensar que tot va a canviar, que aquesta vida sempre acaba mal. I pense i torne a pensar que ací hi ha gat amagat, que tanta por a perdre't no em deixa pensar. Còrrec, recòrrec i torne a córrer d'ací cap allà, rere tu: Escolta la rumba que duc! I cante, recante i torne a cantar I pense, repense i torne a pensar que tu eres el cel, el cel del meu món. Tu eres l'hivern, l'hivern i la tardor. Eres l'estiu i la primavera, el fred i la calor. Eres l'infern. Jo, cendra del teu foc I el foc no crema! I ara sé que ja puc pensar que tu no te'n vas. Encara que em coste creure que em pugues suportar, que amb eixa careta bonica un tros de cel a baixat al món i sense avisar a parat a viure dintre del meu cor I em fa cantar i em fa ballar: que per tu, xiqueta, jo he perdut el cap. I em fa cantar i em fa ballar: I al mirar-te als ulls no deixe de pensar que eres el cel, el cel del meu món. Tu eres l'hivern, l'hivern i la tardor. Eres l'estiu i la primavera, el fred i la calor. Eres l'infern. Jo, cendra del teu foc Jo cendra del teu foc I el foc no crema!
6.
Cada día escuchar nuestra historia. Cada día tan lejos de ti. Cada día y soñar, una noria, qué difícil de compartir Cada día contigo y la vida, Y qué difícil de compartir. Cada día una can- ción prohibida que se escucha muy dentro de mí: No li pegue més voltes... Sé que no entendré res... No li pegue més voltes... passa el temps!! Cada día que pasa, cada día sin ti, puedo cantar a la vida canciones que por ti escondí. Y ahora me siento capaz, cada día, de cantar! Y ahora me siento capaz de poder despertar, de volver a soñar. I ara em sent capaç de cantar amb alegria, de poder despertar, de tornar a somiar... Obrir els ulls i podem sentir l'alegria. Obrir els ulls que hui no tenim cap mania. Obrir els ulls per cantar-li a la vida, per a Obrir els ulls... i respira... Obrir els ulls, sentir alegria, no saber què t'espera, potser, avui serà el teu dia. Obrir els ulls, cantar-li a la vida, respirar un aire vell i saber que avui serà un gran dia! Cada día que pasa…
7.
Les penes són No tindre un sou Morir-se el bou I la llocada No collir vi Cànem ni blat I pel remat Fallar l'anyà Pensa i cavil·la A qui demanes Trenca't les cames I busca qui et deixe diners, Paga el semestre Al propietari O pel contrari Perdràs molt més Sí, sí, sí! En lo segle en què estem Fa falta treballar Per a poder menjar Molts, molts, molts Es creuen ser senyors Perquè del llaurador Ningú en fa cas!
8.
Ara, ja podem parlar. Estem fora i no ens podran fer mal. Ja va sent hora de lluitar, ara, ja! ara ja podem parlar. Ara, ja ens hem aixecat: no estem dins, podrem fer fora el patriarcat. Ja va sent hora de lluitar, ara, ja, ara, ja ens hem aixecat Ara, ja s'han despertat els vents del món. Ells son els que criden fort i bufen amb revolució. Prendrem foc a les misèries, al paradigma de nació. És justícia la que crema amb brases vives dins del cor! Foc d'esperances trepitjades que renaixen amb el sol, amb la llum de les paraules, amb la història del meu poble, amb les cançons... Ara, ja ells voldran parlar. Els direm que les ovelles s'hem cansat. Ja va sent hora de lluitar, ara, ja! ara, ja no volem ser esquilats. Ara ja som al carrer, reivindiquem el que ens han pres. Son massa llops al parlament, la llana és nostra i tenim fred. Ara, collons, despertarem! Obrir els ulls, obrir la ment. Ara, collons, despertarem! Prendrem foc a les misèries…. Ara, ja ens hem aixecat. Ara, ja que hem despertat, ja va sent hora de lluitar...
9.
Ha esclatat la primavera als carrers! Ja no hi ha mel de romer, el que hi ha son policies enfrentant-se a la gent. La primavera està al carrer i tu no entens què passa: li han partit la cara a quatre cries en la plaça. Per llançar idees, per cridar al vent, és la nostra gent la que plena el carrer per què hi ha un present prou clar i un futur molt negre, per què en realitat no tenim res a perdre. Unes llàgrimes s'ofeguen amb la sang d'aquell que vol la llibertat Ha esclatat la primavera als carrers! Ha esclatat la primavera: discussions entre germans. Res justifica que s'aplegue a les mans. Porten porra, són molt forts, no se n'adonen de qui són: els seus fills van a l'escola, una escola en extinció. Ha esclatat la primavera, ja camines sense por, el gris no podrà amb tots els colors Ha esclatat la primavera als carrers!

about

Després del seu primer disc, Titelles, i del recent directe, Tardor, el grup de la Foia de Castalla ens presenta el seu nou treball: Desperta! Aquest nou disc està compost per 10 càrregues d’energia positiva de temàtiques i estils diversos que reflexen la fussió de ritmes que caracteritza el grup i alhora li donen un estil propi i madur. Entre tots els temes, cal destacar un xicotet homenatge a Al Tall, amb la versió de “Les penes són” i al poeta Vicent Andrés Estellés, amb “Cançó de La Rosa de Paper”, en commemoració al 20é aniversari de la seua mort.
A més, el disc compta amb col·laboracions de renom. Grans amics que els han ajudat a despertar, com Manolo Miralles i Enric Banyuls (Al Tall), Txus (Disidencia), Javi Marssiano (O’funk’illo, Atómica, Kiko Veneno), Andreu, Mireia i Kapoll (Rapsodes) i Javi (Mugroman).
Per presentar Desperta! el grup farà una gira per sales i festivals de tot el nostre territori. Un directe potent i enèrgic que no deixarà ningú indiferent.

credits

released May 7, 2013

license

tags

about

Mésdemil Benaguasil

contact / help

Contact Mésdemil

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Pellikana - Desperta!, you may also like: