1. |
|
|||
Voldria saber,què té eixa veu,
què m'ha fet per sentir-me així.
Si son caramels o el que beu
que em confon i aclarix el cel,
lleva la son com són
somriures de pastís
Voldria saber, què tens als ulls,
què m'han fet per sentir-me així,
que m'obliga a mirar i a estimar
allò que mires tu,
i a acariciar el mar, i tocar
el cel amb els dits.
Si poguera dir-te allò que em fas sentir
t'escriuria una cançó
que parlés de tu i de mi
per cantar-la al teu balcó.
No hi ha prou notes per a dir tot el que et dic amb un sospir:
"Necitaria" mil violins.
I cantaria tota la nit fins escoltar-te dir que si, llavors
em deixaries fer a mi...
Voldria saber
d'on has eixit, què eres per mi,
què m'has fet per sentir-me així.
Saber si és la pell del clatell que se "m'erissa" amb el teu bes:
aquella nit d'hivern em va obrir el camí al cel!
Si poguera dir-te allò que em fas sentir...
|
||||
2. |
Pellikana - Sent por
03:40
|
|
||
Sent por,
em sent vigilat, llimitat.
Sent son,
em sent cansat, esgotat
Sent por,
m'amague, em tanque, m'ofegue,
em sent apagat
Busca'm, busca'm a l'ombra,
a la foscor, rere el llum,
baix l'asfalt, sota l'encadenat.
Sempre dormint,
sempre endormiscat.
Sempre dormint,
esperant millor resultat.
Ets com David davant Goliat,
igual que un bou front l'espasa,
un ninot a la foguera...
Ets la pols,
ets la pols de la granera.
Quan sent eixa por en les venes i cride.
I "tan sols" recorde les penes, recorde les coses tristes.
Quan una cara no em deixa somiar,
quan el cor no em deixa viure,
Sempre trobe eixa veu que em mira i somriu i em diu:
Desperta!! Canvia el teu malson!
Busca la força al més endins,
mira de front els temors
i sent la vida i la llibertat
Desperta!! Somia la realitat!
Trepitja tot allò establert,
desmama't de la societat
i camina el teu camí cap a la llibertat
Sent por..
Penses que eres un.
Penses que ells són molts.
Penses que no pots nadar contracorrent:
No saps caminar... front al vent
El vent que mou la vida
que espenta, que espanta,
que et planta cara desbancant tota harmonia.
De nit la lluna no em deixa dormir, i de dia,
de dia sent por de que ella no estiga.
Quan sent eixa por en les venes i cride.
I tan sols...
|
||||
3. |
Pellikana - Desperta!
01:43
|
|
||
Sense por
Desperta
i torna a caminar
Sense por
I ara que tens el camí
no el deixes anar
Sense por
Somia amb el sol,
pensa que ell mai no dorm
Sense por
Desperta la lluita,
desperta amb amor
Sense por
Sense por
El meu camí es el teu
Sense por
Sentir la teua veu,
com somriu quan em veu
Sense por, sense por
Sense por
|
||||
4. |
|
|||
Ella tenia una rosa
Una rosa de paper
D'un paper vell de diari
D'un diari groc del temps
Ella volia una rosa
I un dia se la va fer
Ella tenia una rosa
Una rosa de paper
Passaren hivern i estiu
La primavera també
També passà la tardor
Dies de pluja i de vent
I ella tenia la rosa
Una rosa de paper
Va morir qualsevol dia
I l'enterraren després
Però al carrer on vivia
Però en el poble on visqué
Les mans del poble es passaven
Una rosa de paper
I circulava la rosa
Però molt secretament
I de mà en mà s'hi passaven
Una rosa de paper
El poble creia altra volta
I ningú no va saber
Què tenia aquella rosa
Una rosa de paper
Fins que un dia d'aquells dies
Va manar l'ajuntament
Que fos cremada la rosa
Perquè allò no estava bé
Varen regirar les cases
La rosa no aparegué
Va haver interrogatoris
Ningú no en sabia res
Però, com una consigna
Circula secretament
De mà en mà, per tot el poble
Una rosa de paper
|
||||
5. |
|
|||
Pense, i torne a pensar
que tot va a canviar,
que aquesta vida
sempre acaba mal.
I pense i torne a pensar
que ací hi ha gat amagat,
que tanta por a perdre't
no em deixa pensar.
Còrrec, recòrrec i torne a córrer
d'ací cap allà, rere tu:
Escolta la rumba que duc!
I cante, recante i torne a cantar
I pense, repense i torne a pensar que
tu eres el cel,
el cel del meu món.
Tu eres l'hivern,
l'hivern i la tardor.
Eres l'estiu i la primavera,
el fred i la calor.
Eres l'infern.
Jo, cendra del teu foc
I el foc no crema!
I ara sé que ja puc pensar
que tu no te'n vas.
Encara que em coste creure
que em pugues suportar,
que amb eixa careta bonica
un tros de cel a baixat al món
i sense avisar a parat a viure
dintre del meu cor
I em fa cantar i em fa ballar:
que per tu, xiqueta, jo he perdut el cap.
I em fa cantar i em fa ballar:
I al mirar-te als ulls no deixe de pensar
que eres el cel,
el cel del meu món.
Tu eres l'hivern,
l'hivern i la tardor.
Eres l'estiu i la primavera,
el fred i la calor.
Eres l'infern.
Jo, cendra del teu foc
Jo cendra del teu foc
I el foc no crema!
|
||||
6. |
|
|||
Cada día escuchar
nuestra historia.
Cada día tan lejos de ti.
Cada día y soñar,
una noria,
qué difícil de compartir
Cada día contigo
y la vida,
Y qué difícil de compartir.
Cada día una can-
ción prohibida
que se escucha muy dentro de mí:
No li pegue més voltes...
Sé que no entendré res...
No li pegue més voltes...
passa el temps!!
Cada día que pasa,
cada día sin ti,
puedo cantar a la vida
canciones que por ti escondí.
Y ahora me siento capaz,
cada día, de cantar!
Y ahora me siento capaz
de poder despertar,
de volver a soñar.
I ara em sent capaç
de cantar amb alegria,
de poder despertar,
de tornar a somiar...
Obrir els ulls
i podem sentir l'alegria.
Obrir els ulls
que hui no tenim cap mania.
Obrir els ulls
per cantar-li a la vida,
per a Obrir els ulls...
i respira...
Obrir els ulls,
sentir alegria,
no saber què t'espera, potser,
avui serà el teu dia.
Obrir els ulls,
cantar-li a la vida,
respirar un aire vell i saber
que avui serà un gran dia!
Cada día que pasa…
|
||||
7. |
|
|||
Les penes són
No tindre un sou
Morir-se el bou
I la llocada
No collir vi
Cànem ni blat
I pel remat
Fallar l'anyà
Pensa i cavil·la
A qui demanes
Trenca't les cames
I busca qui et deixe diners,
Paga el semestre
Al propietari
O pel contrari
Perdràs molt més
Sí, sí, sí!
En lo segle en què estem
Fa falta treballar
Per a poder menjar
Molts, molts, molts
Es creuen ser senyors
Perquè del llaurador
Ningú en fa cas!
|
||||
8. |
Pellikana - Ara ja
04:00
|
|
||
Ara, ja podem parlar.
Estem fora
i no ens podran fer mal.
Ja va sent hora de lluitar,
ara, ja!
ara ja podem parlar.
Ara, ja ens hem aixecat:
no estem dins,
podrem fer fora el patriarcat.
Ja va sent hora de lluitar,
ara, ja,
ara, ja ens hem aixecat
Ara, ja
s'han despertat els vents del món.
Ells son els que criden fort
i bufen amb revolució.
Prendrem foc a les misèries,
al paradigma de nació.
És justícia la que crema amb brases vives dins del cor!
Foc d'esperances trepitjades
que renaixen amb el sol,
amb la llum de les paraules,
amb la història del meu poble,
amb les cançons...
Ara, ja ells voldran parlar.
Els direm que les ovelles s'hem cansat.
Ja va sent hora de lluitar,
ara, ja!
ara, ja no volem ser esquilats.
Ara ja som al carrer,
reivindiquem el que ens han pres.
Son massa llops al parlament,
la llana és nostra i tenim fred.
Ara, collons, despertarem!
Obrir els ulls, obrir la ment.
Ara, collons, despertarem!
Prendrem foc a les misèries….
Ara, ja ens hem aixecat.
Ara, ja que hem despertat,
ja va sent hora de lluitar...
|
||||
9. |
|
|||
Ha esclatat la primavera als carrers!
Ja no hi ha mel de romer,
el que hi ha son policies enfrentant-se a la gent.
La primavera està al carrer
i tu no entens què passa:
li han partit la cara a quatre cries en la plaça.
Per llançar idees,
per cridar al vent,
és la nostra gent la que plena el carrer
per què hi ha un present prou clar
i un futur molt negre,
per què en realitat no tenim res a perdre.
Unes llàgrimes s'ofeguen amb la sang
d'aquell que vol la llibertat
Ha esclatat la primavera als carrers!
Ha esclatat la primavera:
discussions entre germans.
Res justifica que s'aplegue a les mans.
Porten porra, són molt forts,
no se n'adonen de qui són:
els seus fills van a l'escola,
una escola en extinció.
Ha esclatat la primavera,
ja camines sense por,
el gris no podrà amb tots els colors
Ha esclatat la primavera als carrers!
|
Streaming and Download help
If you like Pellikana - Desperta!, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp