We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Prozak Soup - Imb​è​cil

by Prozak Soup

/
1.
Et nuguen, et conten un dolç conte a l'orella i tot dependrà si eres mascle o femella si de Marroc o de Suècia si de palau o cabanya para! Que esta vida no és sana de pressa! Que la lletra no es paga sola l'excusa és bona, per què? volíeu enganyar al sol de migdia... Mou! Menjaràs porqueria Frena! La pastilla ho cura tot Mou! Pitjor cada dia Frena! I et pegaràs la bacà Ens volen fer creure que el foc no fa flames I que un au no té ales… no! Hahaha, tshhh! No em tires sal en el tall del meu taló Et deixen coix al marató Ací qui ven la veritat? …que el president no està tancat
2.
Tornar i no trobar-la mai Ara va de bo que s'ofeguen, però que els vençuts no pleguen pares o nones, mantent-te a les afores senzilles cares, anar a soles pujar muntanyes, obrir les ales després de tot no cal que pares bales! mores roges, figues verdes les sèquies bullen, les aus s'amaguen No tornarem a veure't mai No tornarem a veuret... Anar a mil, creuar-ho tot en un segon això és el que no volen que fem, que no siguem valents, i que oblidem qui som que no tornem a buscar la clau d'Alacant al Rosselló del Tossal al Llatzeret Ara que callen els mudats i que parlen les llestes dueu tota la vida negant la poesia nostra plorar a soles, matar les hores Saltar fronteres, trencar cadenes I dubtar de les regles Roses, en el jardí de les històries on tot són eufòries, on no et tornarem a vore mai Sempre amagant-nos del seu canó i ara els guanya la paraula i l'amor
3.
Rosegar l'asfalt i rentar-se les dents Arrapa un mur i escriu el que sents mossegar l'asfalt i rentar-se les dents i resar content, un futur decent, i somiar que se sent el soroll del vent, i somiar que el ball no s'ature mai... Tot el que tinc ho he guanyat, que visca el mercat Qui passa fam s'ho ha buscat ell sol No saps tornar al teu carrer sense taxi no saps d'on ve la carn envasada al buit i ara la vida et mamprén i a tu: galtà! estava abans el bosc que els estadis de futbol Sentat t'espere a mi… El mando de la play el millor amic a la botiga de roba és on sóc feliç el banc sempre és just amb mi i a la farmàcia no venen verí si no et portes bé a l'escola no vull que t'ajuntes amb el meu fill perquè estàs serril, no tens classe ni estil tenies les mateixes oportunitats però ara eres un puto pobre Estàs farta de l'home amb qui et gites el teu millor amic s'alegra quan tu suspens i ara ja no tens ungles, ni dit, ni braç Anar a missa ja no compensa la teua immensa maldat No tens vergonya ni la coneixes votaves demòcrata i ara vius baix d'un pont i ara la banca et mamprén, pel cul t'ho fa, estava abans la terra que la teua cartera sentat t'espere a mi... imbècil, imbècil, imbècil, imbècil! Hahaha
4.
Sóc un monstre i vols que siga un sense sostre La meua imatge espanta i la meua llengua t'incomoda Vaig fora d'ona, llig l'Enver Hoxha Mentre tu aplaudeixes l'imbècil de Belén Esteban Imagina't una escena en la que jo trac la pistola T'apunte a la cara i et dic: "fot-me ara"! I tu em vas dir que tot era una broma I a mi no em va fer ni puta gràcia I vaig disparar al cel... Per un segon et sentiràs com sempre ho he fet jo Aneu en compte de no tirar l'aigua quan hi ha set La roba que voleu que duga l'ha cosida un nen La vida que voleu que duga em deixarà sense cabells I calfarem l'aigua gelà lluny d'ací, prop de tu A voltes se t'oblida que t'espere, A voltes se t'oblida que no t'espera ningú... I passaràs una altra tarda mentint pel Facebook Guapo, llest, ric… i ara estàs deprimit Perquè tu no t'has cregut ni l'1% del que li has dit Potser ets un malparit, "que putada"! Sóc un grenyut xuplat i preferisc la muntanya que fer l'imbècil a un centre comercial Em pose en marxa i no crie panxa Bec aigua del Túria i suc de taronja
5.
6.
Pensa, pensa… Que la vida és molt extensa De que serveix tot el que no siga ciència? Com es diu això que sents a l'estómac? Quan t'ho veus i t'inunda la vergonya… Tires mà de la corda que no té cap nuc fet allà dalt tires mà de la fusta que no sura en un mar marejat la meua memòria és un joguet trencat tu eres la noria que s'atura i jo em quede dalt no ho entendràs mai, mai, mai… De nou en els carrerons torne a tindre por despertada la conciència front al seu terror esgotada la paciència ara ja val tot ara ja val tot! Fet pols en els carrerons, hem perdut la por despertada la conciència som el seu terror esgotada la paciència ara ja val tot som ara el seu terror! Jo sóc part de la duna i tu ets el vent que la va borrant jo sóc foc d'una espurna tu la pluja que ací ha fet un llac
7.
A mi m'agradaria que tot fóra una mentida i que l'única sortida que tinguérem és un boom! i que l'arbre de Nadal tinguera Goma-2 penjant i que el meu somriure sols no depenguera de tu porta't bé o aniràs al jutjat, porta't mal i trenca tots els plats ja és tard per a plorar tant millor et fas la mà tu sol jo ho senc molt, però no en tens una altra cauràs més baix quan més ho intentes ara et sents el més pobre del món ja és tard per a plorar tant millor et fas la mà tu sol les hores passen, la pica es plena i per fi el regal és carbó em dóna igual que es riguen jo sóc molt cabut, tu eres un llepó tot no era el sou, m'importa un bledo! A mi m'agradaria que el meu nom ja no existira i que el meu futur no fóra dependent del Burger King i que el mando de la tele activara una Tsar i que en lloc d'envair l'Iraq regalaren bombons el mirall et farà potar i el botox ja no ho pot tapar ja és tard per a plorar tant Hui ha eixit bon dia passa-te'l escurant els plats frega el sol inútil i lleva tota la pols del banc brut! a la festa en trage nou, i no saps ballar, no eres com vols, no! no eres com Jude Law Hui ha eixit bon dia i t'apeteix pujar el Montgó vés oblidant-te que tens reunió! escurar, escurar, reunió, reunió...
8.
No era tan gran com el pinten Compte amb el que et diuen Que els poetes ho escriuen Sols estic bé quan m'enganyen Després quan somric ho faig sense ganes M'ho trague i em senc el rei El rei dels inútils! Neurones cabudes em cremen el cap I ara camine amb el cap acatxat No vull anar a espai ni caminar d'esquenes Tampoc vull que tot siguen penes Visc acceptant que tu dictes les regles I imaginant que ja no poses pegues Em fa mal el cap, se m'unflen les venes I esperes sentat que el pi faça peres I de tu… i de tu què? I de tu sols he aprés a beure Whisky sec Pau eres burro per què te la flipes? Vull portar-ho al bé però no puc més Açò pot amb mi, açò pot amb mi Arribats ací ja no tinc altra que polsar reiniciar Ara sols em queden els arbres i el vent de les teues paraules Els murs que tapen les cases i els plors que conten escenes Em rebenta que regues faroles i que no t'il·luminen de veres No puc acceptar qui eres, significa viure d'esquenes Sempre la mateixa roda, fes que descarrile o jo em ratlle i em tire Canvia de direcció almenys, no pots! vas en vies de trens Jo preferisc el burro! Doncs sí que eres burro! I de tu sols he a aprés, he aprés a no fer res No puc comprendre perquè em trobe en este estat.
9.
Dalt d'un terrat t'has podrit tu sol observant els núvols plorar Presta atenció com cau damunt teu I t'estrelles poc a poc Et dona igual la història mentre la TV t'emparra Anaves de sabut i ara dones voltes de campana Hola! Adeu amic! Ens vejem! Fins ara! demà de matí trencaré les barres de la gàbia... El terra i tu teniu algo en comú Jo sóc gota caiguda del cel Quan xoque amb tu em descompose També depén si el sol és molt calent O si fa fred i muic congelat Però jo no trie el que pense Sembla que t'assembles al vent Per molt que vaja de pressa Et note però no et veig Sembla que t'assembles al mar M'atrapa sa bellesa i dins d'ell m'ofegaré De mi a tu, com de Fleix a Moscú no recordes el primer barranc i vas perdre les claus de casa tampoc entenc que fas al pedestal i jo al riu que neteja la Vall quan plores roda la campana... Dis-me on estem, jo no ho he entès mai i esgarre la vela del vent mestral terreny de secà avoltes és terreny fangós i d'estiu plujos, sempre perillós
10.
M'he passat la nit xarrant callat M'he passat la nit liant-me en la boca del canó Sí, però pensant en tu... Deixa'm que bega gasofa per oblidar que algun dia vaig formar part d'este puto infern Ser el més llest, ser el més valent I botar-li foc a la llar, la llar que t'abriga! Quan torne a vindre l'hivern ací Hauràs d'apanyar-te amb un glop de vi Ser el més llest, ser el més valent I fer com si fores feliç, el més feliç de tots Arribar al convit mudat I tragar-te un Prozac just abans d'entrar vas caient sempre a favor del vent esperant riure't del teu veí Però has deixat de parlar-te amb ta mare I amb qui era el teu millor amic eres més xulo que un huit, d'acord. li pegues voltes al destí per què no acceptes que estàs ferit Tocarem el cel, i cremarem la nit més llarga de l'any perquè no tens son deixa'm que perga el nord amb sort, passant... passant de tot!

credits

released June 2, 2014

license

all rights reserved

tags

about

Mésdemil Benaguasil

contact / help

Contact Mésdemil

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Prozak Soup - Imbècil, you may also like: