1. |
|
|||
Rapsodes - Som de la Pelitrumpeli
Els adults son sers avorrits, amorfos, adulters, predictibles, plens de ràbia i resquemors. Jo no vull ser com, vull seguir somiant amb boes que traguen elefants, i tindre els teus ulls prop, i viure a prop del mar, i alterar els pulsos amb les rises, i pasejar mirant al cel. I no tindre por, tinc tant por de ser com ells.
Al caure la nit, fosca i pesada nit
Tomeu torna de currar en un cutre baret
Cuina entre olles fang
Tomeu arriba a casa banyat en plors de sal
No sap si a sigut la ceba o el forat que porta al cor
És deixa caure al sofà, tot es dolor
La nit es fa més fosca al recordar
La nit es fa més fosca a aquesta banda del mirall
L´Albert retalla fotos paraules, i paperets,
guardats en caixetes plenes de dibuixets.
als dies de lluna clara obre una a una cada caixa.
Barreja lletres amb màgia, i amb extrevagància
Inventa contes curiosos sense sentit,
i quan prenen forma algo es remou al seu esperit
De nit parets estucades que es transformen en muralles empaperades
Pintades amb llunyanes històries inventades
Son pare mai va entendre que vullgués ser domadora.
On anava aquella xiqueta de cabells rulls i veu ronca?
I el seu somni va quedar amagat,
sa mare la volía casada i amb els nanos enredant.
Pero Fabiola viu sola, i amb el seu gat,
i curra amb les tisores a la pelu del mercat
i a les nits somnia que vist de colors,
i que amb cançonetes adorm als lleons.
|
||||
2. |
|
|||
Rapsodes – Soc petit però valent
Mola més el vinilo que el mp3
Mola més el sexe entre dos que entre tres o més
Les coses senzilles a mi també me xanen
Estovarme al sol com un fardatxo a que em creisquen les canes
Ganes sanes d’asomarme a totes les baranes
És la experiencia a mi la que em dona ales
Tú dius que no cal caure al barranc pa saber que fa mal
Jo soc dels que em tire pa saber el mal que fa
Rapsodes ha arribat per fi, Menjat la vida que només tens una
Jo no sé fer rap, a mi m’agrada jugar a inventar
Lliure com el vent, lleugera, sincera, independent
Repartint somriures així per el món jo vaig divertintme
Tinc el cor xicotet, prenlo agafal tel done sencer
Soc petit però valent
El món és tan gran i es poden fer tantes coses
No sé, m’ocurrix cap, ací estic fent rap
No sé fer un altra cosa més que intentar volar
Però sempre acave amb la tensió baixa
Per culpa de l’herba que em regala una bruixa
Mire em regala un bombo i Menja una caixa
I automaticament ma ment vos arruixa
Amb filosofia pa eixir del pas
I a les coses xungues millor no fer cas
El menja vol contar xistes que acaven sent troles
La meua professió serà contar contes
|
||||
3. |
|
|||
Rapsodes - La casa del terror
Als nostres bolos ve la penya, que més xana
son gent senzilla però amb ganes, de liarla
punki, jevi o popero,
raper, grunge, o ravero,
la persona és el que importa
el rap no et mola però rapsodes t’encanta
i ara ves corre i dili
i ara ves corre i dili
Rapsodes et rescata sense demanar auxili,
Auxili!!!!
funky bros funky flow la casa del terror
funky flow funky bros a la casa jarkor
Creant un nou estil, em arribat per fi
Mireia, Kpoll i Menjatallarins
Cremant el sò, açò va així
No et talles vinga tirali
Si el que busques es festa, no hi ha un altra com esta
No t’agrada la menestra tirala per la finestra
Vinga tots poseuse a pegar bots com si estigueres boig
Va que volem reventaro tot
Te hem rallat el cap amb un nou concepte de Rap…Sodes et rescata sense demanar auxili
Auxili!!!!!
funky bros funky flow la casa del terror
funky flow funky bros a la casa jarkor
|
||||
4. |
Rapsodes - Irresistible
02:53
|
|
||
Rapsodes – Irresistible
Superincreible, Irreversible
Rimes imposibles per a la gent sensible
Superincreible, Irresistible
Ritmes imposibles per a la gent sensible
Que bonica es una flor
Que bonic l’arc de iris
Ser un xiquet sa, majete, i despiste, ahi
Però que m’estas contant que vols que me pique?
Si es que la vida es la ostia, no ten penedisques
Ja m ’estas rallant
Ho vaig a deixar clar
Les coses pasen encara que no les pugues observar
Si el món que a mí m’envolta no arriba més lluny del meu nas
Ara hi ha un crio amb la panxa unflada i passa fam
I que em dius dels petons?
I del primer amor
De plorar amb una peli sense color
Doncs que tot acava podrint-se i fent pudor
No si saps emocionarte com el primer cop
Que no soc jo sols, som tothom,
Sembla que sem oblidat de qui som
No me ralles el cap, nano, ma que eres plom
Per no calfar-se el cap la majoria dobla el llom
Superincreible, Irreversible
Rimes imposibles per a la gent sensible
Superincreible, Irresistible
Ritmes imposibles per a la gent sensible
Doncs a mi m’agrada el camí que vaig recorrent
Si els encreuaments em porten, ah, tanta bona gent
Si els pots contar amb tans sols una mà
Pero moltes mans unides en fan un cabàs
Si la gent es deixa dur com a borregos,
Compra açò, vistet aixi,ah, i vota sense posar peros
Ja se que hi han molts peros has de dir, “No problemo”
La qualitat de vida vos torna memos
Billar o bolera?, o al cinema amb un colega
Les bromes, les rises, o la bona conversa
Parlem de la pena de mort pa que es pose tensa
Parlem del que vullgues mentres fem una birreta
Parlem doncs d’un mon ple de atrociutats
En que fabriques de fum vos tenen encadenats
“Pos” a la gent li mola l’ “ajetreo” i el seu girigall
El dia menys pensat tot reventarà
Superincreible, Irreversible
Rimes imposibles per a la gent sensible
Superincreible, Irresistible
Ritmes imposibles per a la gent sensible
|
||||
5. |
|
|||
Rapsodes – Rita la cantaora
La meua xiqueta és l’ama del corral i del carrer
De la figuera i la parra i de la flor del taronjer
Xiqueta meua, que del carrer eres l’ama
Per culpa teua jo tinc el piu encés en flama
Jo soc qui mira la lluna cada nit
I des del llit amb un “suspir” et reclama
Així que Bakanal romana amb ta mare i ta germana
Que no falte l’alcohol que sobre la marihuana
Hui en dia no drogarse pot resultar estrany
Pero jo ni fume birra, ni bec porros, que quede clar
I es pot escollir així que no patiu
Els temps canvien, la figa ja no és tan sols pal piu
Ja sigues famós o no, ací cabem tots, la bella el bestia, el gat o el gos
Abans que enganxeu a aquell pardal
Doneuli pel cul a aquell municipal
Li engisa quedarse nu, excepte la gorra
I que el sodomitzen amb la seua propia porra
Mira, mira la señora Botella,
Amb un pot de mermelada que farà amb ella?
Ostia, ja recorde el gos de Ricky Martin està solt
I eixa mermelada deu anar directa al cony
Vici, vici sense tú no puc estar
Senyora alcaldesa la casaia com li va?
Que li queda una ampolla?
Que ja s’està acavant
Doncs dona mesures i bega barrejat
Ja ve Sento de ca la novia,
Ja ve Sento malhumorat
Ja ve Sento cagant tomaques
Carabasses li hauràn donat
No et preocupes xato que no pasa res
Ací pots gaudir com tota esta gent
Mira aquell grupet encula qui més gran la te
Els picolos contra els moros no tenen res a fer
Si no fes com aquells que venen disfressats
Son monjes, cures, no, tot l’arquebisbat
Per l’amor d’once porten maletins
No vull ni imaginarme que és el que duràn dins
Mascares, barrets, guants, tangues, pantalons, porres, botes
Mare meua, cuantes coses totes de cuir
Manilles, vibradors, cordes, punjos, fuets, latex
Lubricants per a que tot puga fluir
Es així, als cures sempre els acolits
Igual que la petaca acompanya a l’alcoholic
Els conservadors rebosen odis
I els Rapsodes son danyius amb misteres i bolis
Pascualet si vas a l’hort, portam figues
Pascualet si vas a l’hort, portam figues i albercocs
Pascualet, porta figues i albercocs
Porta fruita per a tots
Una truita d’albergina si vols
Que, la penya ja està famolenca
Fes el favor així la Bakanal serà completa
Menjar pa tots, menys per a tú que vas servit
Ostia Jose Mari, Jo, mai ho havera dit
Practicar la coprofagia és tot un merit
Per÷o follarse el cul d’un mort alhora és més que esplendid
No me ofenguen questionant si es practica la zoofilia sobre aquesta escena
Allí lluny es divisa a un pescador japo
A punt de rebre el salt del tigre per part d’una balena
Reventat, menys mal que duien una especie de condó possat
Així m’agrada, sí, bona protecció, enfundala en espart i pasa a l’acció
En fi princeses, vagamons, animals, entre els Rapsodes, i vosaltres flipats
Comentar que esta festa mai s’acava i tú folla tot el que pugues però torcat la baba
La meua xiqueta és l’ama del corral i del carrer
De la figuera i la parra i de la flor del taronjer
I si ve Sento de ca la novia,
I si ve Sento malhumorat
I si ve Sento cagant tomaques
Carabasses li hauràn donat
Pascualet si vas a l’hort, portam figues i albercocs
Pascualet si vas a l’hort, portam figues i albercocs
|
||||
6. |
Rapsodes - Intakte
03:09
|
|
||
Rapsodes – “Intakte”
Permitisme que entre, tan directe com sempre
Permitisme que hui no me mostre tendre
Vaig a ferte veure el que hi ha darrere
A la vida d'una altra forma vore i entendre
Conprenme si es que a voltes em cabrege
Però veig coses que molesten i pose pegues
Que si els cotxes, que si Rita, que si el papa, que si l'ave
I a qui no li agrade, que no mire i que se calle
Que jo ja he hagut de callarme moltes voltes
I me vaig a cagar en la mare que ho ha parit tot ja home
que per fumar porros em tractaren de violent
Tindràn morro, vingueren a dirme delinqüent
Si jo tinc una forma distinta de mirar les estreles
I no m'importa que no t'ho cregues
Tampoc m'importa si has vist una cosa rara
Desde la ma casa es veu la calderona i forma una cara
I una pintada de “i si no tingueres por?”, Em recorda
Que vaig tindre castanyes, a agafar la vida per les banyes
I a ser conscient del que estic fent, de que t'extranyes
Si soc un comunicador excelent, jo faig que m'entenga la gent
Les meues cançons son escoltades, pero se senten
Agafe odi, amor, pasió, saviessa, i experimente
El coktel que surt és de pensaments nus
De sentiments bruts i alhora clars
Als dies grisos em sent abatut
Pero tot canvia quan arrives tú a la llar
Qui em fas viure i sentir cada dia
De ma vida i dels meus raps l'alegria
Una xicoteta fada envoltada de gats
Quem tira una polseta quem fa volar
I sí, em trobe agust flotant per l'aire
Quan em trobe a gust em sent invulnerable
I no, no soc poetaire
Jo sols trac tot el que hi ha dins de mi pero quede “Intakte”
I em posse a la cola encara que esperar no mola
Vull viure la vida loca que en tinc una sola
A la motxila somnis, rabia i un poquet de vodka
I el blues del got mig buit el que ultimament massa sona
Si l’unic que jo volia era entendre un poc més la vida
Que avuí he guanyat la mà però pedre la partida
Serà una tonteria, però em pot la monotonia
Quin sigué dia el que vam perdre la sintonia?
I encara em fa ilusió, el ferme ilusions
Diuen que on l’ordre bull, manquen les passions
I jo puc ser un poc trasto, i encara mes desastre
Però rerpartint somriures brille com un astre
Posali tirites als somnis que més t’estimes
Intentar ser el rei de les coses petites
Si algo no t’agrada, doncs ho critiques
Que a mi el que en veritat me molaria es saber contar “xistes”
I ser com vull ser i no com soc
I tornar a viure les coses com el primer cop
i que no existiren les armes ni les presons
“peace, love, unity & respect” per a tothom
|
||||
7. |
Rapsodes - Estil lliure
00:55
|
|
||
8. |
Rapsodes - Mil paraules
05:08
|
|
||
Rapsodes – Mil paraules
Son mil paraules, per a somiarles
Mil paraules per deixar la meua autoestima pels nuvols
Per demostrarte el que soc capaç de fer si tu vols
Per clavar la pota al moment menys oportú, no?
Per soltar que és el que sem pasa pel cap que és un “tú pots”
Jo encadene, sorprenc, em quede en silenci a voltes
No em preguntes, “que és el que et pasa?”
Que ja ho fan moltes
No done explicacions a ninguna de totes
Perque en eixe puto moment el rap al cap explote
I en valencià no per res ix naturalment
Original flow rural 100%
No vinguen a preguntarme “que per que?”
Que de quina altra forma ho podria fer?
“Pero home Kpoll si en valencià no te eixida”
I a mi que, l’unic que busque amb estes rimes és plaer
I eixe noseque que em puja per les cames fins l’estomac
Quan agafe el micro, no se si mentens
La capital del Túria em va vore naixer
La ciutat de la música em va fer creixer
Em va ensenyar a saber sempre quan comence
Em va ensenyar a no acavar al menys fins l’amaneixer
Ala tin, la cosa està així
Fumantme un dàtil al balcó veig a les beates eixir
Aneu a vore el papa jo em quede ací
I tu paga 35 per la motxilla del peregrí
O opta pel pase VIP, sessió completa
Quants sou? Milió i mig? València queda estreta
La imatge del dia deuria ser aquesta
El papa amb un acolit i rita amb la fallera
Son mil paraules per a ballarles, per a fumarles, per a somiarles
Son mil paraules per a somiarles
Que pasa no mentens?, aleshores que pretens
De veres hi ha una cosa en tú que no comprenc
Sempre poses mala cara quan vens cara mi
I jo no te he fet res pa que et poses així
Em clave amb tu, em clave amb ell, i també amb Rita
Conseqüència asegurada que em criden “catalanista!!!”
Vaig a la Pilona “anarquista!!!!”
Me asome a la lloma, vos perc de vista
I és que pa que em vull acostar a València ciutat
Si cada volta que me acoste isc escarmentat
Primer semafor, “ionki” demanant
Segon semafor, un tio en un banc, gaudint de sa llar
Caritat cristiana, si senyor
Caritat cristiana, per a qui viatja amb avió
Ni tan sevols t’has dignat a mirar a la cara a eixe tipo que viu a la porta de ta casa entre cartons
I ahi tú, segueix pensant que vius a la millor terra del món
Segueix menjant orxata paella i fartons
Segueix somiant convertirte en fallera major
Que “autenticos valencianos” et seguiran el joc
Vos reuniereu cada dissabte per a sopar?
Oferireu noves glories a espanya, aixo esta clar
Alceu eixa senyera, coronada o no de blau,
Espere ansiós el dia que tot canvie pa vore com cau
Pa vore com cau, qualsevol senyera qualsevol emblema
A mi cap cançoneta de merda em representa
Ni a mi ni a esta penya que vol ser lliure
I tan sols per això, jo li dedique este somriure
Un desig, que no sem passe mai esta paranoia
Un altre, que me mate a polvos esta noia,
Et semble maleducat, em sua la polla
L’egancia en este tema la posen Mireia i Troya
|
||||
9. |
|
|||
Rapsodes – El quart element
S’olora el dissabte però el que pasa és que és dimarts
I la penya curra, és que és normal
Reseca de llavis vaig camí de l’eden
Ei colla que feu? Una birra religiosament
Però que no sabeu que hui n’hi ha concert
Rapsodes toca no sé on, ja s’esteu moguent
Estos dos estan flipats concert entre setmana
Tia avuí és dimarts i de bona gana
I arrepleguem bolsos, xaques, paquets de tàbac, Manel cobrat, dos birres i el tallat
Que ja pasa l’hora i el sol ja s’afona i la nit ja comença a brillar
Entrem al garito i la penya ja està esperant
Alguns amb les birres, i altres ja tot fumats
Descarrega trastos, micros, peus, papers i plats
Si nos fos por vosltres açò no tindria trellat
Andreu, veu de fang
Mireia, veu del vent
Kpoll, vent de foc
L’aigua de vida, el remor dels sentits
sou vosaltres la gent amb qui anem fent camí
sou rius de braços, i aigua d’abril
vosaltres sou la penya que pega un crit, “eooooo”
|
||||
10. |
Rapsodes - Rap a dit
06:00
|
|
||
Rapsodes – Rap a dit
Ei vent diuen que t'enportes les paraules
Mira a vore si pots i a men portes tres o quatre
Que estiguen ben guapes i farem rimes a patades
Tremolen ánimes sentint aquestes paraules
La vida és un misteri, jo ja no done credit
Pensava que amb el temps m'adependria el temari
Pero, que va !! Estic més perdut que carracuca
La vida és bruta i confusa, i ai ai ai ai m'esmussa
Els meus problemes ja sé que son universals
Però les solucions pareixen no ser-ho tant
Jo tracte de buscar un poc més de consistència
Però ma inocencia no me deixa, soc gandul per excelencia
A que coi jues? Edonisme contra enteressa
És la teua puta vida i sembla que ni te interesa
Quant vols aprendre? Pero te ofusques
Quant tens per perdre? I ni te preocupes
I si estas sol vine amb mi, que amics es fan amb bon vi
I jo tinc la millor bodega de per aci
Colega de la vega, quina merda quina vega?
Que jo soc del puto poble de la ceba
Ací no fem tertulia, rapejem amb furia,
que no tenteres nen, que açò es el camp del turia
Ací els rapers som tendres i amb les rimes fem perles
Si vols pots coneixerns que estem en edat de mereixer
Ací fem rap humà i sempre en valencià
Sense espills ni cristals sols pura realitat
La veritat està ja escrita des de fa tants anys
Però contam, que t’han portat per a nadal??
Un videojoc, uns Levi’s, un movil, o un collar
Jo no he llegit a Chomsky ni falta que hem fa
Que jo més o menys me entere del tema
I encara aixi porte el bon rotllo com escut i com emblema
Açò es rap a dit, Rapsodes arribat per fí
Anem de poble en poble sols possant el polze així
Açò es rap a dit, Rapsodes arribat per fí
Arreplegam maca i et faré un rap al teu llit
Açò es rap a dit, Rapsodes arribat per fí
Que no tenim trellat, però tenim l'estil
Açò es rap a dit, i la penya pega un crit
“Eeeee-ooooooooooooo”
Ei vent he escoltat aixó de que et dus les paraules
Fes-me un favor portali estes a Menja en l'acte
Que les clave a temps en un ritme guapo
I per descomptat disli que jo entrare a saco
Que ací fem rap autentic del mediterrani
Ni un castig ni un fastic, rap a dit es fantastic
No ens considerem homes extraordinaris
Tan sols plasmem en clau de rap el que ens passa pel crani
Idees revolucionaries que la gent no enten
Per moltes voltes que ho expliques no ho enten
I no sé si soc jo el que ho veu tot ben fàcil
Imposible, el teu cervell no processa tan ràpid
Menja fort, caga fort i no tingues por a la mort
Respira aire pur serà el teu dia de sort
De l’hort al meu poble sempre la garrofa
Per això la merda que solte mai està fofa
Des del camp de túria Rapsodes brota,
En canvi rapers politizen rap i em fan tirar la pota
Nosaltres cavalquem pel sò com per una ona, fabricant rap a dit el tema funciona
Que sí que rap a dit es pa gaudir, no pa patir, pa tir, el que li pegaren a Kennedy
Si Cavanilles es una borrega, Vilarasa una floreta
Rima absurda i xunga però estigues queta
Alguna meta, mes que acavar la lletra
Gaudir del sol mentre em fume un peta
Beure cervessa i no tindre pressa, hem dona a mi que hui hi haurà més d’una sorpressa
Menja, Menja Menjatallarins
Explicals a tots que shem clavat fins a dins
Que el micro i els plats no parem quets
Dilos que el rap pa estos matxots ja no te secrets
Açò es rap a dit, Rapsodes arribat per fí
Anem de poble en poble sols possant el polze així
Açò es rap a dit, Rapsodes arribat per fí
Arreplegam maca i et faré un rap al teu llit
Açò es rap a dit, Rapsodes arribat per fí
Que no tenim trellat, però tenim l'estil
Açò es rap a dit, i la penya pega un crit
“Eeeee-ooooooooooooo”
Del ritme gendres, amb la rima directes
No peguem voltes, son sols coincidencies
Ja ham passat per ací?
Pero home com flipes així
És una cosa de comu sentit
Pegali la volta i enroscala al revés
Me gire d'esquenes i ja no vos veig
Ahí va volant, agafala que crema
Que jo tinc una cosa que me puja per la puta esquena
De l'amaneixer som els fills predilectes
Els pels de punta sem possen quan balles
I quan me beses em caic de tos
M'agrades tant que te lladraria com si fos un gos
Ves per la voreta no siga que te caigues
I que vas a fer si ni estudies ni treballes?
Sempre la puta poreta és el que ens regalen
Que jo no posse l'altra galta ni que deu m’ho demane
Presos d'un entorn que sempre obliga a ser campió
Rivals a l'escola al treball fins al cantó
Els demés no tenen perque ser ton enemics
Joder si és que podriem viure tots tan feliç-os
Cremem els euros, passem al taparabos
Fem un megasubmarino gegant en els lavabos
Trenca el diari que és tot mentida
I només te cregues el que vius de forma activa
I possitiva, i si vens cap a mi, miram, si no pots anarten a la figa de ta tia
I mira, mira, que veus? endevina el que pensa l'Andreu
Que, ja ho tens? això te ni caps ni peus
Busca, busca, olfatean las esquinas
Preguntali al Kapo, qui porta la rima més fina?
Rulali el Cd a ta uela i ta cosina
Que el rap en valencià s'escolta des d'aci a la vila
Açò es rap a dit, Rapsodes arribat per fí
Anem de poble en poble sols possant el polze així
Açò es rap a dit, Rapsodes arribat per fí
Arreplegam maca i et faré un rap al teu llit
Açò es rap a dit, Rapsodes arribat per fí
Que no tenim trellat, però tenim l'estil
Açò es rap a dit, i la penya pega un crit
“Eeeee-ooooooooooooo”
|
||||
11. |
|
|||
Rapsodes – Petits dificils miracles
Clamem al cel i al infinit
Volem contarte histories fins a mitjanit
I jo ploraré per dins perque tot es tan bonic
Repertoris d’insignificancies mostren el camí
Vaig deixant molletes de pà saber tornar
Tot el “groove” del mçon batega en aquest instant
Sensible al que et rodeja?
Estàs convidat a pujar aquest vaixell directe a la eternitat
Jocs de ilusions i de regles consentides
On les mentires es barallen amb les tonteries
Son les nostres vides tan terriblement finites
Com eixes coses petites que fan que ho oblides
Qui es el desconegut que talla la baralla?
Qui son els que tenen els asos baix de la manega?
Si la inocencia està al carrer, més encara la ignorancia
Però es la veu del cantó la que mai es calla
Més de Mil, Petits dificils miracles
Més de Mil, Abandonar l’egoisme i aprendre a estimarse
Més de Mil, Petits dificils miracles
Més de Mil, Somiar desperts i volar sense ales
Tinc una espurna clavada
Dins d’una mirada perduda atrapada
Amb el foc cara a cara
El foc es testic que la base rula
I mentre el fum s’escampa ma ment s’estimula
Pa contarte més de mil histories amb formes poc metòdiques
Dosis de realitat no cal ni que ho digues
Ocupats en sobreviure i poc més
Ocupats buscant baix els coixíns a fi de més
Jo soc aquell que recull de dins d’ell lo més absurd
I ho trau fora, abstracte pensament que m’ha fotut però em transforma
Em creisc linea a linea, vers a vers
Sensació sonora d’un contacontes pervers
Que envadeix l’univers
Es tracta de gaudir del plaer, de pintar l’arc del cel
De crear un nou acorde o escriure la historia mai contada
De trobar la llibertat real i no la disfressada
Més de Mil, Petits dificils miracles
Més de Mil, Abandonar l’egoisme i aprendre a estimarse
Més de Mil, Petits dificils miracles
Més de Mil, Somiar desperts i volar sense ales
|
||||
12. |
Rapsodes - U lose
00:46
|
|
||
13. |
|
|||
Rapsodes – Rap amb soda a mitjanit
Sixteen tons d’aquest flow
porten Rapsodes pa convidar a tothom
Efervescent com el “frenadol complex”
Supervitaminat com “superratón” a la tele
Balla amb el meu flow de la cinta vermella
Menjatallarins no guanya sempre però al menys ho intenta
Tú vas de rapero? Jo vaig de rapel,
Puc vore en el teu futur que no tens res a fer
Baixant de la font del gat ve un rapsoda improvisant
Crida al cantó “Maria la llave” i li cau al cap
L’agafa del terra i segueix camintant
Mentres va xiulant aquesta melodia jazz
La clau que du obrirà el cap d’alguns
Altres pensaràn que es del tot absurd
Però ell te el cor pur i els pantalons bruts
Sap que si fa cas als demes està venut
Baixant de la funk del jazz, bombos i claps
Tracks per menjar ací o per a emportar
Idees soltes, rimes i contes,
Totes les coses per no estarse mai a soles
Fluixen les paraules, desprenen sentiments
Jo, soc un rimaire vull que m’entenga la gent
L’elegancia en persona ens va tocar a la porta
I ens digué, feume rap si no vos importa
Viatjant pel sò, per un mar de paraules
Navega un líric troç de pa, amb rimes embriagades
A voltes amb rialles, altres amb patades
Però sempre amb un bon rollo que te cagues
Baixant de la font del camp, brossa pa fumar
“echo cuando arribo a casa, que fai?” un mai
Res de “capuccino” ni osties un canyardo i al sofà
Amb esta vidorra que em pegue no m’havia de morir mai
Este grup es massa, este grup arrasa
Deixant la marca de la casa allà per on passa
I que pasa? Si me puc escapar un momentet,
M’enxufe un ducados i me’n vaig a estar a soles joder
|
||||
14. |
Rapsodes - Its my life
03:12
|
|
||
Rapsodes – It’s my life
It’s my life i amb ella faig i desfaig
Jo no et dic a tu el que has de fer o on has d’anar
It’s my life i amb ella faig i desfaig
Si hem caic es el meu problema jo soletes hem se alçar
No hem digues que de fer, naix creix apren
Treballa i casa’t per l’esglesia, home, ja està bé
La gent no menten, no em deixa volar
Jo vull viure la vida de forma especial
It’s my life i amb ella faig un scratx
Tire endavant o enrere i a ningú l’importa on vaig
Deixarse dur pel vent com una milotxa
No tingues por, solta corda
Vols ser lliure, no està boja
It’s my life i amb ella faig i desfaig
Jo no et dic a tu el que has de fer o on has d’anar
It’s my life i amb ella faig i desfaig
Si hem caic es el meu problema jo soletes hem se alçar
Soc mediterranic jo faig hip hop organic
I ja de xicotet feia el porrito en parvulari
Regant els meus geranis amb ron mesclat amb wasabi
Meu vaixell pirata flota més que el de playmobil
A mi no em diuen Joe, jo soc el Ivan
I al teu gijoe sel folla el meu heman
Hui qualsevol diu “yo soy artista”
Jo dic que hulk hogan se carrega a eixe batista
It’s my life i amb ella faig i desfaig
Jo no et dic a tu el que has de fer o on has d’anar
It’s my life i amb ella faig i desfaig
Si hem caic es el meu problema jo soletes hem se alçar
La saga completa de petits miracles
Abandonar l’egoisme i aprendre a estimarse
Estar tranquils pa escoltar el nostre destí
Viure la vida ací i viurela perque sí
Si ja ho dia Manowar “today is good day to die”
Citaré als poetes que m’agraden i faré el julai
Continuar inmers en tendres pensaments
Que ballen abraçats darrere dels meus parpells
|
||||
15. |
|
|||
Rapsodes – A contar troles
Tinc el piu de quatre pams de llarg
Tinc quatre audis aparcats en el garaig
El cantant que més me mola es un que es diu Bisbal
I pense casarme per l’esglesia de blanc i com cal
A mi mai m’ha detés la policia
Jo soc model a seguir de ciudadania
Jo no vaig mai a festes rares que aneu vosaltres
raves i concerts plens de malfaeners i drogates
Estic orgullós de ser espanyol
Duc tatuat el bou d’Osborne al mig del cor
Soc membre onorific de l’opus dei
Associació amics del rifle, jo el president
Dine al menys una volta al mes amb Rita
Quan va vindre el papa jo estava en primera fila
Jugue a “paddle” amb el señor Camps
Be, jo li dic Paquito entre colegues ja saps
Vaig sempre ben vestit
No sopoerte eixos que ensenyen els “gallumbos” per ahí
Jo pel carrer sempre en corbata
I per a estar per casa em posse una bata
Una bata de la pell de la rana mexicana de mirada fixa de Sri Lanka
És ilegal però l’empresa va de puta mare i de diners a la meua butxaca no hi ha manca
Els meus esports preferits son la vela i el golf
I al club també juguem al poker sols amb billets grocs
M’he comprat un yate com els de la unión,
Pa anar a Ses Illetes a ballar el camaleón
Les corregudes de bous també m’agraden molt
És una gran tradició i els bous viuen com senyors
I damunt ens diuen que no tenim cor
Banderilles clavaria jo a eixos rojos antiespanyols
Soc intim amic del Rei, Zaplana i Aznar
L’altre dia al Fortuna vaig estar sopant
En serio que el Juancar és un tio campexano i tal
I sempre que em veu em diu, “Andrés como te va?”
N o entenc jo a eixa gent els republicans
Estàn sempre queixantse, i els putos raperos igual
La meua humil opinió és que els tindriem a tots que fusilar
Quan Franco si que viviem be, mecaxis en la mar
Per l’amor de deu jo he vingut a procrear
Amb la meua dona pura i verge fins l’altar, “si quiero”
No gastem condó ni diu, ni osties, ni res d’això
Ma si tinc fills que se m’obliden els noms
I cada nit, jo, quan acave el postre s’agenollem tots i recem un pare nostre
Vostre problema és si no ho feu, condemnats a l’infern per molestar a deu
|
Streaming and Download help
If you like Rapsodes - Contes per Versos, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp