1. |
Repúblika Ska - Tu pots
03:40
|
|
||
|
Reduint les freqüències
que traspassen el teu cor.
Navegant entre dubtes,
no és més que un malson.
Vols despertar del somni,
i vols somiar despert.
Desfer-te la disfressa.
Aquest món ja no et dóna res.
El sol ja no il·lumina
ni escalfa els carrers.
La por i la incertesa
empresonen sentiments.
Però si l'esperança
retorna pel seu camí
apareix l'incessant melodia,
avantguarda del destí.
Imagines de dia
amb mirada de neguit.
I quan cau la vesprada
ensopega el desig.
No hi ha temps per perdre.
L'ànima busca raons
on revifa la flama,
portaveu de bones sensacions.
Però avui ja és demà, ha arribat un nou temps.
Ara importa cantar la vida no té més.
És la teva cançó i vols sortir al carrer.
Per cridar que et sents fort, perquè avui no tens por.
|
||||
2. |
Repúblika Ska - Més Vida
02:51
|
|
||
|
Que és bo saber restar quan tot incita a desistir.
Tanquem, si cal, les portes
i convertim la casa en un reducte
on cada cosa, a poc a poc, reprengui
dimensions comprensibles i amigues.
Res no ens limita fora del refús
d'aquest espai. En la incertesa granen
veus i més veus i al lluny el mar proposa
l'impuls del vent i la llum de les rutes.
Sempre el ponent convoca focs i aurores.
Saber restar, vet ací la consigna,
i preservar cadascú el petitíssim
terreny en que proclama, altiu, més vida.
|
||||
3. |
Repúblika Ska - Serem
03:20
|
|
||
|
Queien les gotes de pluja,
tu i jo dalt del terrat.
Sonava aquella cançó de ja fa molts anys.
Parlava d'un país
on la veritat sonava al carrer
i les banderes onejaven al vent.
He escoltat històries d'aquest país.
Diuen que els nens corren repartint il·lusió.
Els músics toquen els himnes que ressonen per arreu.
Som i serem, somiem i lluitem, caiem i ens alcem.
Tu mentrestant, amb ulls somiadors,
miraves la pluja imaginant el futur de la nostra terra.
Junts compartim com fer que el nostre demà
s'assembli al país que estem esperant.
|
||||
4. |
|
|||
|
Plovia aquell dia. Perquè vull,
perquè tinc ganes que plogués.
Sortia ella de casa. Perquè vull,
perquè tinc ganes que sortís.
Tenia jo un paraigua. Perquè vull,
perquè tinc ganes de tenir-lo.
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull,
perquè tinc ganes d'ajudar!
Va dir-me: encantada! Perquè vull,
perquè tinc ganes d'encantar.
Va arrapar-se a mi. Perquè vull,
perquè tinc ganes d'estimar.
Vam viure un món preciós. Perquè vull,
perquè tinc ja ganes de viure.
Després vàrem parlar. Perquè vull,
perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull,
perquè tinc ganes de volar.
Vam sentir un món nou. Perquè vull,
perquè no m'agrada aquest.
I el vam veure millor. Perquè vull,
perquè sé què és millor.
Vam menjar el més bo. Perquè vull,
perquè sé que es pot menjar!
Vam viure amb gent preciosa. Perquè vull,
perquè estic tip de la contrària.
Tot era meravella. Perquè vull,
perquè estic fart de fàstics.
Tot era de tothom. Perquè vull,
perquè tot és de tots.
Acaba la cançó. Perquè vull,
tot comença en un mateix.
|
||||
5. |
|
|||
|
I ara el gintònic sembla que s'ha posat de moda,
però a mi això em fa una mica de pudor.
Ja em diràs si tota aquesta trepa de modernos
no es podien fixar amb el cigaló.
Sabeu prou bé que aquí en terra catalana
pel bon beure no ens falta tradició:
des de la més ben reputada pomada,
amb Xoriguer o, com a màxim, Gin Giró.
Tu i jo de festa major,
populars i alternatives molt millor!
Que sonin danses tradicionals
i ens oblidem de ritmes comercials.
No volem més begudes d'importació
que als peus del Segre sabem fer un bon vi.
Res de Rioja, Jeréz o Somontano;
Costers, Priorat o qualsevol de per aquí.
I per fer baixar després d'un bon dinar
tenim una alternativa al patxaran:
si pot ser casolana, sigui de nous o cireres,
la ratafia és la meva millor amant.
|
||||
6. |
|
|||
|
Vas arribar discreta entre la multitud
enlluernant la plaça amb el teu somrís.
Em vas portar, de nit, al carrer dels records
entre somnis on podia ser feliç.
Amb papallones a la panxa
vam tornar a casa acompanyats.
Un primer pas entre esperances
que ens abraoni a un nou demà.
Quanta raó per perdre, paraules sense so
que havia arreglat entre ulls adormits.
Ser polissó, al llit, de tots els teus desigs...
Si tu hi ets se m'esmolen els sentits.
Vull despertar demà, ja saps, entre llençols.
Se'm fa estrany enyorar el que no he tingut.
Que t'hi vull tant ballant-me a un ritme celestial
i saber si la lluna té gust de tu.
|
||||
7. |
Repúblika Ska - Perduts
03:08
|
|
||
|
Va ser l'anhel de velles emocions,
les ganes de llibertat perduda.
El record d'uns anys foscos i amargs
i l'intent de viure una història abatuda.
Fent el cor fort i amb l'arma carregada
un esforç suprem per canviar el món.
Ara et canto a tu, perdut en l'emboscada,
en una disputa d'un oblit sense retorn.
Molt ha passat però la lluita és la mateixa.
El vostre homenatge és la nostra victòria.
I en la memòria hem trigat a acceptar
que aquells perduts sou els artífexs de la història.
Va ser aquell any que vas plantar cara
deixant la vida en terra de ningú.
La derrota no va enterrar esperances,
vas creuar la frontera cercant un nou futur.
Ara el teu record s'escampa per arreu,
allà on vas sembrar justícia i resistència.
Entre el fred de Moscou i el foc de París
una llavor es va perdre, la resta som aquí.
|
||||
8. |
|
|||
|
Lluitant contra imperis vaig viure
i vaig intentar sobreviure.
Agafat de la mà del poble vaig reivindicar
la lluita social!
Negant hipocresies evidents
i mentides freqüents;
sabent que allò políticament incorrecte
és realment el que val...
Bromacràcia!
Una broma que no fa gràcia,
aquesta democràcia és una fal·làcia.
Una broma que no fa gràcia,
aquesta democràcia.
Jugant amb la nostra identitat,
no hi ha debat, pietat; veritat
camuflada amb pa i circ, sense patir,
es fan els sords. I fugir sense integritat
hipnotitzant al ramat.
Objectiu: despullar la realitat.
|
||||
9. |
|
|||
|
Amb tristesa veus el dia a dia
amb barricades alçades fins al cel.
El foc predomina a la frontera
i els tancs disparen als carrers.
La lluna rebel és la teva arma.
La lluita llibertària el teu escut.
Intentes sortir d'un pou sense aigua,
segueixes en peu buscant la llum.
Oh! Oh! Et trobes en un mar ple de morts.
Oh! Oh! Sense timó ni port.
Oh! Oh! Et comencen a mancar les forces
però només lluitant i sofrint venceràs!
La història sempre t'ha girat l'esquena,
la memòria t'ho mostra tot ben fosc.
Penses amb il·lusió en la victòria,
sense combat no hi ha demà.
|
||||
10. |
|
|||
|
M'he criat entre pagesos i carrinclons,
homes que s'aferren a les seves tradicions.
Gent de terra i gent de foc.
En una frontera on la mentida no hi té lloc.
On es creuen els camins dels odis i els rancors
i els destins de les nacions.
Som de l'oest de Catalunya,
la terra on es pon el sol
més enllà de les muntanyes,
entre les valls i els aiguamolls.
On la botifarra encara es fa de ceba i sang
i la bota plena fa el camí del vianant
per indrets de pedra i fang.
On el blau del cel és tot el que tenim de mar.
Penjat en l'horitzó un estel brillarà
enmig de la nit, si el cel és clar.
Regadius, hortes i terres de secà.
Pluja quan Déu vol i tempesta sobre el pla,
i la boira cobrint la vall.
Històries contades a la vora de la llar,
quan la nit és llarga i les hores cal matar,
esperant l'endemà.
|
||||
11. |
#totéspossible
04:22
|
|
||
|
Molt he estimat i molt estimo encara
a qui l'atzar pot agrair tres dons.
En són parits pocs d'amants com nosaltres,
tota la meva vida es lliga a tu.
Topant de cap en una i altra soca,
amb molta fam tenint un xic de pa.
Mai cansats d'aquesta covarda terra,
potser és en somnis quan hi veiem clar.
Res no és mesquí ni cap hora és isarda,
i hem sentit que comença en un mateix.
Encara que no els agrada que es parle
ens pot la voluntat de tornar a ser.
Vostra raó es va desfent com les molles.
Avui de la por ja no en diem seny.
Tornarem a tramuntar la carena,
farts de demanar perdó per existir.
Som moltes les persones del món que ens sentim nacionalistes
perquè les altres no ens permeten deixar de ser-ho.
Però la llibertat no fa felices les persones, senzillament les fa persones.
Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres.
Totes les causes justes del món, tenen els seus defensors,
en canvi, Catalunya només ens té a nosaltres.
Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat.
O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble.
O ara, o mai.
|
||||
If you like Repúblika Ska - Resistirem, you may also like:
The first single from Sinkane's new album; free-spirited funk about the ups and downs of American life.
go to album
Holy Roller EP
by The Blank Tapes
featured on Bandcamp Radio Sep 16, 2014
go to album
featured on Bandcamp Radio Jun 8, 2021
go to album
Rarities from Sinkane than never found their way to an album show that even his rough drafts are solid gold.
go to album
The Berlin Sessions - EP
by SINKANE
All proceeds from these charged up tracks of reggae mixed with rock go to the Southern Poverty Law Center.
go to album
COMPASSING Soundtrack
by The Blank Tapes
featured on Bandcamp Radio Oct 8, 2013
go to album
The Seattle band work around the edges of shoegaze and dream pop with a rare sense of clarity and momentum.
go to album
