Solk - Herència

by Mésdemil

supported by
/
1.
2.
Un mateix cel Aquesta taca bruna que embruta el cor de la gent d'un cop s'esborrava si fera comú el que sent. Treu aquesta solitud a passejar i morir al carrer, recolza't en mà companya, tots vivim sota un mateix cel. A l'altra banda de la història hi ha un poble que resisteix enyors, vetllades amenaces, ombres d'un futur incert. Lladres que mai tenen prou, plens d'enveja i arrogància viuran sempre amb la temor, quan cremarà la seva falla? Si tu saberes la força que tens els murs serien de fum i les reixes de paper. Farem tots una foguera i a les cendres plantarem llavors que enramen besos a clarianes i núvols oberts. A l'altra banda de la història hi ha un poble que resisteix, enyors, vetllades amenaces, ombres d'un futur incert. Lladres que mai en tenen prou, plens d'enveja i arrogància viuran sempre amb la temor, quan cremarà la seva falla?
3.
Boires i arabogues Ai xica si tu vingueres al meu món imaginat volarien com papallones les teues històries del cap. Els teus peus serien bardisses i arabogues faries al passar, però em pesa aquest alè de boira i et busco com gota a la mar. Et busco i ets al meu costat. Al meu món viu una donzella que és el teu mirall deformat: el misteri et volta i et creix com si en núvols t'hagués modelat. Però poc a poc s'escampen i la teua figura al contrast té encara molt de somni envoltat de realitat. Et busco i ets al meu costat. Agarraets de la mà, com arrels abraçades, no maregen les voltes d'aquest trompitxol de món.
4.
Herència Tu em vas dir que et creguera però jo mai no et vaig creure, aleshores per què vens que ara et pague el compte. Tot allò que teníem es va guanyar amb suor i sang i ara vénen i ens ho furten amb l'excusa dels mercats. Els fills dels meus fills no han de pagar aquesta malesa, que la pague qui va fer l'espoli d'aquesta terra. Van voler fer del present un llastre del futur. Però yenim mans per bastir-lo, de vegades tenim punys. Els fills dels meus fills no han de pagar aquesta malesa, que la pague qui va fer l'espoli d'aquesta terra.
5.
Un sol a la butxaca Enyoràven les distàncies, molsa negra als seus dits, les seves mirades cotes deteses en un punt fix, peus de formigó, encofrats, runes al seu destí, en l'escandalós silenci , escoltant sense sentir. A la terra de la gent sense sol, el sol s'els hi escapà en somnis. Plogueren perles de lluentor que ompliren les places i els angles. Van córrer a arreplegar-les tremolossos i atemorits. Enlluernaven els seus ulls clossos, la seva eterna nit. Fogacitant la llum sense voler els hi quedà dins el resplandor amagat que espera temps de florir. A la terra de la gent sense sol, el sol s'els hi escapà en somnis. Plogueren perles de lluentor que ompliren les places i els angles. Diuen que va haver-hi qui, sense haver-se vist, rebliren les butxaques d'aquella llum del matí. Conspiren i parlen baix perque saben que dedins porten distàncies ignotes, serralades, llum i rius. A la terra de la gent sense sol, el sol s'els hi escapà en somnis. Plogueren perles de lluentor que ompliren les places i els angles.
6.
Carmineta Carmineta, Carmineta va néixer amb la claror d'una nit de lluna plena. Corregué nueta pel bosc en sentir el vertigen de tan gran món. Els vents del temps la portaren més enllà de l'horitzó on va fer noves vides traient llum de la grisor i cançons, rialles, voltes i amor. D'on vinguérem arribàrem i la terra farà flors que han de gaudir noves criances com si tot fos nou. Carmina, Carmineta va pel bosc a poc a poc Quan s'atura mira enrere les petjades que el vent s'endú al tresor privat del record. La memòria guarda tot allò que fa dolç un moment fosc. Encara se sent la seva veu, ara endins, ben al fons, i cançons, rialles, voltes i amor D'on vinguérem arribàrem i la terra farà flors que han de gaudir noves criances com si tot fos nou.
7.
Per la vora del riu Pel camí de sirga, per la vora del riu, les oliveres saluden el Mestral i les roques esmolen el nas. Els núvols que vénen on plouran? Ebre amunt, Ebre avall. L'horitzó s'espargeix, lo Delta llengua que llepa el mar. Peus mil.lenaris caminen a poc a poc. Runes d'avantpassats de nom desconegut. Ebre amunt, Ebre avall. Ferro a les argiles que l'odi escopí, Ebre verd de vida vegetal, tèrbol de temporal, blau de cel proper, roig de sang, grog de desert, Artèria palpejant, aliment de la mar. Ebre amunt, Ebre avall.
8.
Inèrcia La tardor va vestida de groc; vora al salze, al mirall de la riba mou els cabells d'escuma, juganera s'arremolina. Les fulles cruixint sota els peus d'un temps que a poc a poc camina porten escrit els noms de aquelles coses que estima. Passa l'hivern aturat somogut de tant en tant per ventades cridaneres. Creix dins el desig que farà néixer milers de primaveres. No sap quantes voltes farà la terra i ell al seu costat, això no el preocupa gens, només sap que res pot aturar la inèrcia que els pren i els desprèn. S'obren les closques i el caus, ja mou la primavera. Sa pell flor d'ametller, els llavis oberts com rosella. Els rius s'embeuen la neu, els prats verds ballen en files, niu d'oroneta que ve amb la pluja primerenca. S'ha encès l'estiu amb vent calent amb nits massa curtes per allò que els ocupa, llépol de salnitre del seu cos, d'un got fresc que s'apura, de la lluna que puja. No sap quantes voltes farà la terra i ell al seu costat, això no el preocupa gens, només sap que res pot aturar l'inèrcia que els pren i els desprèn.
9.
Problemes del pou I si els palaus esdevinguessin runes i si el tronc tendit als astres esbarzer I els èters inflamats dèbils engrunes i si la lluna fos un trist paper. I els rònecs casalots fossin fortunes i els astres pampallugues d'un torrer. Si els sucs de tantes roques fossin llunes i la forçada força un sol xiprer. I boires tenebroses fossin closes i el sol fos un mussol enmig del cel i el foc al fons de tot fossin les roses i un dit damunt un boix for una rel I boires tenebroses fossin closes i el sol fos un mussol enmig del cel i el mar el gel desert que tu m'oposes i l'empunyada lluna falç cruel. Joan Brossa.
10.
L'auca de l'home que se'n va anar És un home que se'n va anar als Ports a fer un gran negoci que donés diners ràpids i que després se la foti. Deixar tot fet una malesa per després a la capital lluir quatre nous Mercedes i el nas tot foradat. I va anar a la Tineça a vore si munta una mina i una cabra l'embornà i li causà una gran ferida. Se'n va anar a la Todolella a fer tres urbanitzacions però el va mossegar una truja amb molta mala intenció. Després mirava el Riu Sec pensant fer-lo navegable i li caigué un tros de castell que a Cervera el regalen. A Castellfort imaginant construir Mundo Ilusión sentaet a un coixinet li va picar un escurçó. A la Cuba ja tot gat d'aiguardent d'Herbeset al carrer Manolo Escobar una vaqueta li obrí el ses. I fent una rogativa per fer que tot li anés millor el Santo Crist de la Galera li caigué al peu de cop. A l'Horta pujant un marge li caigué tot al damunt tot fugint d'un grup de vespes argilagues cap amunt, i fugint es va esvarar i es va trencar sis costelles relliscant en el purí mentre reien les ovelles. Creient que per fi havia triomfat allà prop de les Ventalles es va menjar una figa, sencera sense pelar, però era figa palera i com no hi havia hospital el portaren a la Balma i allí està tot embalsamat. Quina terra més bonica, quina terra més agraïda, ella sap amb qui es tracta ella si en sap de la vida.
11.
Sargantanes A on paren el paisatges de sargantanes, de pedres sobre pedres i argilagues; o l'oceànica remor palpejant fent timba. A on paren ara que els estels han caigut sobre rodes de dents i els polvoritzen per fer-ne púrpura per cobrir imitacions? si el hereus del sílex, alquimistes del bronze passats a ferrers treballen fent cadenes de llum a brutes fàbriques. Però el futur esdevindrà, segurament, de les argilagues, i l'heura desfarà els margues impossibles que abracen les muntanyes, i el taperàs serà testimoni de nous cicles de pluges i ni la remor romandrà en la difosa infinitat. Assegurat que no estigues consumint una imitació de vida, constata que no moriràs per viure. Sucumbeix a l'ànsia irrefrenable que mou la vida. Amunt, al terrat, obri les ales que les engolfes algú deixà, invàlides, i vola sobre possibles edens de llibertat, escapa de la proveta al vent. Rites de renovació a les flames, pell d'ovella per a l'onso i dimonis capgirant la nit!

credits

released May 5, 2017

license

all rights reserved

tags

about

Mésdemil Benaguasil

contact / help

Contact Mésdemil

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Mésdemil, you may also like: