1. |
Talps - Simetries
03:43
|
|
||
No sé ben bé si eres tu o és la ciutat.
No sé ben bé si sóc jo o runa Dagaz,
però açò ens atrapa i descama, de dalt a baix.
No sé ben bé en quin moment em vas trobar.
No sé ben bé de quina forma em vas cegar,
però açò ens atrapa i descama, de dalt a baix.
Si ens separa la distància, em perd en la constància de buscar
simetries al gir, on vam canviar l’estil i vam tragar amb calç
el que cal, el que costa engolir.
Sé que vam trobar històries mil en aquest lloc.
Sé que vam solcar cada espectre en cada so,
però açò ens atrapa i descama, a poc a poc.
Dis-me per què aquest país ja no té rei,
deu ser el vent i les circumstàncies en la pell,
però açò ens atrapa i descama, de dalt a baix.
Si ens separa la distància, em perd en la constància
de buscar les simetries que encontràvem aquells dies,
en un gir, dins d’un mil, em vas canviar l’estil,
vaig tragar amb calç el que cal, el que costa engolir.
|
||||
2. |
|
|||
Un auguri inexpugnable traça amb seny les coordenades.
Un desig que reclama per sortir. Reprimir no és una opció viable.
El coet marca l'eixida, és el moment: la bèstia brama i ningú mira.
Si hi ha algú que encara hi creu, vinga adéu, per a tu és la despedida.Viatger etern, fervor intern.
Viatger etern, país intern.
Viatger etern, fervor.
Les muntanyes a l'esquena, per anar on el mar banya la terra.
I és el cel l'única constància que els estels no canvien amb la distància.
Un nou vent, un nou coratge, és salvatge, és aliè al punt d'ancoratge.
Es queda el vent, se'n va la gent. Ja és evident, no hi ha fí per aquest viatge.
Viatger etern, fervor intern.
Viatger etern, país intern.
Viatger etern, fervor.
|
||||
3. |
Talps - Colp d'estat
03:27
|
|
||
Esperant-te, entre 100 estàtues de sal que em remarquen
que és moment d'alçar-se i començar a governar-te,
perquè em faces un colp d'estat que em sacsege tots els estrats.
Esperant-te, sent les teues passes a poc a poc apropar-se
per tirar tota la sal al foc i enlluernar-me,
per fer-me veure que no hi ha més eixides que al teu costat.
Ja estic llest per saber tant
que renegue d'aquest cant.
Esperant-te, em vaig trobar amb mi mateix i amb respostes
que sorprenen però em deixen llest per governar-te,
perquè em faces un colp d'estat que em sacsege tots els estrats.
Ja estic llest per saber tant
que renegue d'aquest cant.
Ja et veig, ja et veig!
|
||||
4. |
Talps - Au toit
04:19
|
|
||
El missatge ha arribat,
porta cendres del vell cant,
és la història de tots els reis,
és unànime amb el temps.
Ce qu'on avait c'etait pas l'argent
mais un tatouage pour tout le temps
les souvenirs ne s'expliquent pas
tout est resté sur le toit.
Vine amb mi a cridar al terrat:
tornaran tots els reis que s'han perdut.
Celui-là etait parfait,
celui-là etait a nous.
Viens avec moi
à crier sur le toit
on reverra tous les rois disparus.
Celui-là etait parfait,
celui-là etait a nous..
Je ne peux pas trouver ma case
cette lettre est très bizarre,
tout l'héritage reste dans la tête
comme l'eau d'une rivière sèche.
Les revoltes del canal
prenen forma arreu del món
des méandre aux creux des reins
à tous les rues de la Ville Rose.Vine amb mi a cridar al terrat:
tornaran tots els reis que s'han perdut.
Celui-là etait parfait,
celui-là etait a nous.
Viens avec moi
à crier sur le toit
on reverra tous les rois disparus.
Celui-là etait parfait,
celui-là etait a nous..
Mes revenus.
Vine amb mi a cridar al terrat.
Viens avec moi à crier sur le toit.
|
||||
5. |
Talps - Al respirar
04:12
|
|
||
Un ball de gestos que es confon entre la gent,
descriu el·lipsis a través de l’espai-temps.
Els dits intenten creuar el fum i els llums,
per això primer has de soltar el que ara tens.
Un vell desig s’endinsa dins la pell,
com un raig cada volta més intens.
Els teus dits intenten creuar el fum i els llums,
per això primer has de soltar el que ara tens.
I escoltar, aquell soroll que et vas deixar al respirar.
I escoltar, aquell soroll que et fa vibrar al respirar.
La llum reflexa tot el temps que ens vam deixar
en cada marge, en cada somni en espiral,
esperant l'espurna que encenguera aquell fanal,
i a les mil passes dir: no s'està tant mal.
Però és que al final
l'únic que importaés com has viscut,
com has volgut,
com has aprés a anar-te'n
quan el vent bufa avant,
cap al demà,
cap al demà.
I escoltar, aquell soroll que et vas deixar al respirar.
I escoltar, aquell soroll que et fa vibrar al respirar.
|
||||
6. |
Talps - Sexe i calaveres
02:48
|
|
||
Entre sexe i calaveres
desfilen causes alienes:
singular, plural,
provar amb excés
el teu despertar.
Entre sexe i calaveres
desfilen causes alienes:
planejant encès
la corba del pes
entre el bé i el mal.
Que no es perden més imatges,
que no es perden si no es trenquen,
que no es queden afonades
recordades les mirades.
Si aquest vals no és fals,
si no estem de pas,
llaveu-vos al desglaç,
cantem aquest cant
entre sexe i calaveres.
Entre sexe i calaveres
desfilen causes alienes:
singular, plural,
un fanal encèsal meu despertar.
Quan es perden les imatges,
que no es perden si no es trenquen,
quan ens sonen les campanes
desfasades
amb les hores.
Si aquest vals no és fals,
si no estem de pas,
llaveu-vos al desglaç,
cantem aquest cant.
Entre sexe i calaveres
desfilen causes alienes:
singular, plural,
provar amb excés
el teu despertar.
Singular, plural,
un fanal encès:
el meu despertar.
|
||||
7. |
Talps - Quina sort
03:15
|
|
||
Sol, riu, pluja i vent.
Se separen les muntanyes
mentre jo et veig, jo et veig
com t'enlaires cap amunt.
Algun dia serem lluny
i ens sobraran distàncies
mentre tots en som un, tots en som un,
quelcom diu dintre de mi:
Que si no fórem així
no estaríem ací,
si no fórem així
tu no sabries de mi,
si no fórem així
no estaríem ací.
Jo no sabria de tu,
tu no sabries de mi.
Algun dia serem vent
i ens confondran els arbres
mentre solcarem, solcarem
cada escletxa de llum
que solta un cop de puny
i ens pren de les entranyes
mentre cau el mur, cau el mur,
quelcom diu dintre de mi:
Que si no fórem així
no estaríem ací,
si no fórem així
tu no sabries de mi,si no fórem així
no estaríem ací.
Jo no sabria de tu,
tu no sabries de mi.
Quina sort de ser com som.
Quina sort de ser on som.
|
||||
8. |
Talps - Septentrional
03:20
|
|
||
S'ha obert la llum, no hi queda res.
Vés-te'n ben lluny, deixa't el pes.
Deixa't l'abric, deixa't la llar,
el teu camí septentrional.
Deixa't l'abric, deixa't la llar,
que avui l'aurora és boreal.Es van pintar
el rostre d'or
però en volen més,
no en tenen prou.
Vénen de dalt, molt més a dalt,
el teu camí septentrional.
Deixa't l'abric, deixa't la llar,
que avui l'aurora és boreal.
Mentre tu i jo,
som al balcó,
amb roba estesa, avui no hi plou?
Vella Temis
destapa els ulls,
pren la balança,
desfés el nus
que hi ha qui diu
que ho hem volgut,
però són aquells
vells i cabuts
qui obren la llum:
no es deixen res,
ens foten lluny
amb l'últim gest.
Mentre tu i jo,
som al balcó,
amb roba estesa, avui no hi plou?
S'ha obert la llum, no queda res.
Vés-te'n ben lluny, deixa't el pes.
Va ser el mestre o el barber
qui renuncià al teu saber.Deixa't l'abric, deixa't la llar,
el teu camí septentrional.
Deixa't l'abric, deixa't la llar,
que avui l'aurora és boreal.
|
||||
9. |
Talps - A mil anys llum
03:24
|
|
||
Bum! Cau el sostre, des d’on veiem
ben clar, obscur el monstre
de l'harakiri, intentant trobar el rostre
que no es revela en quedar fora d'escena,
la nostra pedra angular
tan necessària
per fer que nasca
des de la nostra història
un nou himnari,
que trobe el crit que ens frena
i ens torna al barri
a mil anys llum de casa,
a mil anys llum.El mateix rostre és obscur i cristal·lí,
el mateix llavi guarda l'antídot-verí
que ens guia i porta
i ens torna al barri
a mil anys llum de casa,
a mil anys llum.
Ja se sent com crida.
I al lloc posar la meva pedra angular.
I al lloc posar la meva pedra angular.
La meva pedra angular.
|
||||
10. |
Talps - Entre llops
04:27
|
|
||
Jo que sempre he anhelat el teu clamor,
he provat a obrir les portes abans de torn,
ara s'obrin de bat a bat... I en surten llops.
Jo que sempre he envejat el teu color,
he provat amb mil matisos abans de torn,
ara es veu el rostre clar... I si açò és tot:
Ballaria entre llops
per apropar-me, només un poc,
al lloc on vam trobar aquell bell vals,
on vam sentir batecs reals.
I és que qui vol nadar un mar seré?
Qui vol ser estel de pas
havent mirat ben fix als ulls
al gran mirall?
Jo que he sempre li he esbrinat formes al sol,
he provat quadrar el cercle mes de mil cops,ara es quadra a cada instant... I es corba el món.
I dius que et supera el pas del temps
quan rius, si et dic que és el que té
que estem ben vius.
|
||||
11. |
Talps - Festa final
04:53
|
|
Streaming and Download help
If you like Talps - Simetries, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp