We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Talps - Simetries

by Talps

supported by
Tàfol Nebot
Tàfol Nebot thumbnail
Tàfol Nebot És la preferida de la meua filla de 5 anys Favorite track: Talps - Au toit.
/
1.
No sé ben bé si eres tu o és la ciutat. No sé ben bé si sóc jo o runa Dagaz, però açò ens atrapa i descama, de dalt a baix. No sé ben bé en quin moment em vas trobar. No sé ben bé de quina forma em vas cegar, però açò ens atrapa i descama, de dalt a baix. Si ens separa la distància, em perd en la constància de buscar simetries al gir, on vam canviar l’estil i vam tragar amb calç el que cal, el que costa engolir. Sé que vam trobar històries mil en aquest lloc. Sé que vam solcar cada espectre en cada so, però açò ens atrapa i descama, a poc a poc. Dis-me per què aquest país ja no té rei, deu ser el vent i les circumstàncies en la pell, però açò ens atrapa i descama, de dalt a baix. Si ens separa la distància, em perd en la constància de buscar les simetries que encontràvem aquells dies, en un gir, dins d’un mil, em vas canviar l’estil, vaig tragar amb calç el que cal, el que costa engolir.
2.
Un auguri inexpugnable traça amb seny les coordenades. Un desig que reclama per sortir. Reprimir no és una opció viable. El coet marca l'eixida, és el moment: la bèstia brama i ningú mira. Si hi ha algú que encara hi creu, vinga adéu, per a tu és la despedida.Viatger etern, fervor intern. Viatger etern, país intern. Viatger etern, fervor. Les muntanyes a l'esquena, per anar on el mar banya la terra. I és el cel l'única constància que els estels no canvien amb la distància. Un nou vent, un nou coratge, és salvatge, és aliè al punt d'ancoratge. Es queda el vent, se'n va la gent. Ja és evident, no hi ha fí per aquest viatge. Viatger etern, fervor intern. Viatger etern, país intern. Viatger etern, fervor.
3.
Esperant-te, entre 100 estàtues de sal que em remarquen que és moment d'alçar-se i començar a governar-te, perquè em faces un colp d'estat que em sacsege tots els estrats. Esperant-te, sent les teues passes a poc a poc apropar-se per tirar tota la sal al foc i enlluernar-me, per fer-me veure que no hi ha més eixides que al teu costat. Ja estic llest per saber tant que renegue d'aquest cant. Esperant-te, em vaig trobar amb mi mateix i amb respostes que sorprenen però em deixen llest per governar-te, perquè em faces un colp d'estat que em sacsege tots els estrats. Ja estic llest per saber tant que renegue d'aquest cant. Ja et veig, ja et veig!
4.
El missatge ha arribat, porta cendres del vell cant, és la història de tots els reis, és unànime amb el temps. Ce qu'on avait c'etait pas l'argent mais un tatouage pour tout le temps les souvenirs ne s'expliquent pas tout est resté sur le toit. Vine amb mi a cridar al terrat: tornaran tots els reis que s'han perdut. Celui-là etait parfait, celui-là etait a nous. Viens avec moi à crier sur le toit on reverra tous les rois disparus. Celui-là etait parfait, celui-là etait a nous.. Je ne peux pas trouver ma case cette lettre est très bizarre, tout l'héritage reste dans la tête comme l'eau d'une rivière sèche. Les revoltes del canal prenen forma arreu del món des méandre aux creux des reins à tous les rues de la Ville Rose.Vine amb mi a cridar al terrat: tornaran tots els reis que s'han perdut. Celui-là etait parfait, celui-là etait a nous. Viens avec moi à crier sur le toit on reverra tous les rois disparus. Celui-là etait parfait, celui-là etait a nous.. Mes revenus. Vine amb mi a cridar al terrat. Viens avec moi à crier sur le toit.
5.
Un ball de gestos que es confon entre la gent, descriu el·lipsis a través de l’espai-temps. Els dits intenten creuar el fum i els llums, per això primer has de soltar el que ara tens. Un vell desig s’endinsa dins la pell, com un raig cada volta més intens. Els teus dits intenten creuar el fum i els llums, per això primer has de soltar el que ara tens. I escoltar, aquell soroll que et vas deixar al respirar. I escoltar, aquell soroll que et fa vibrar al respirar. La llum reflexa tot el temps que ens vam deixar en cada marge, en cada somni en espiral, esperant l'espurna que encenguera aquell fanal, i a les mil passes dir: no s'està tant mal. Però és que al final l'únic que importaés com has viscut, com has volgut, com has aprés a anar-te'n quan el vent bufa avant, cap al demà, cap al demà. I escoltar, aquell soroll que et vas deixar al respirar. I escoltar, aquell soroll que et fa vibrar al respirar.
6.
Entre sexe i calaveres desfilen causes alienes: singular, plural, provar amb excés el teu despertar. Entre sexe i calaveres desfilen causes alienes: planejant encès la corba del pes entre el bé i el mal. Que no es perden més imatges, que no es perden si no es trenquen, que no es queden afonades recordades les mirades. Si aquest vals no és fals, si no estem de pas, llaveu-vos al desglaç, cantem aquest cant entre sexe i calaveres. Entre sexe i calaveres desfilen causes alienes: singular, plural, un fanal encèsal meu despertar. Quan es perden les imatges, que no es perden si no es trenquen, quan ens sonen les campanes desfasades amb les hores. Si aquest vals no és fals, si no estem de pas, llaveu-vos al desglaç, cantem aquest cant. Entre sexe i calaveres desfilen causes alienes: singular, plural, provar amb excés el teu despertar. Singular, plural, un fanal encès: el meu despertar.
7.
Sol, riu, pluja i vent. Se separen les muntanyes mentre jo et veig, jo et veig com t'enlaires cap amunt. Algun dia serem lluny i ens sobraran distàncies mentre tots en som un, tots en som un, quelcom diu dintre de mi: Que si no fórem així no estaríem ací, si no fórem així tu no sabries de mi, si no fórem així no estaríem ací. Jo no sabria de tu, tu no sabries de mi. Algun dia serem vent i ens confondran els arbres mentre solcarem, solcarem cada escletxa de llum que solta un cop de puny i ens pren de les entranyes mentre cau el mur, cau el mur, quelcom diu dintre de mi: Que si no fórem així no estaríem ací, si no fórem així tu no sabries de mi,si no fórem així no estaríem ací. Jo no sabria de tu, tu no sabries de mi. Quina sort de ser com som. Quina sort de ser on som.
8.
S'ha obert la llum, no hi queda res. Vés-te'n ben lluny, deixa't el pes. Deixa't l'abric, deixa't la llar, el teu camí septentrional. Deixa't l'abric, deixa't la llar, que avui l'aurora és boreal.Es van pintar el rostre d'or però en volen més, no en tenen prou. Vénen de dalt, molt més a dalt, el teu camí septentrional. Deixa't l'abric, deixa't la llar, que avui l'aurora és boreal. Mentre tu i jo, som al balcó, amb roba estesa, avui no hi plou? Vella Temis destapa els ulls, pren la balança, desfés el nus que hi ha qui diu que ho hem volgut, però són aquells vells i cabuts qui obren la llum: no es deixen res, ens foten lluny amb l'últim gest. Mentre tu i jo, som al balcó, amb roba estesa, avui no hi plou? S'ha obert la llum, no queda res. Vés-te'n ben lluny, deixa't el pes. Va ser el mestre o el barber qui renuncià al teu saber.Deixa't l'abric, deixa't la llar, el teu camí septentrional. Deixa't l'abric, deixa't la llar, que avui l'aurora és boreal.
9.
Bum! Cau el sostre, des d’on veiem ben clar, obscur el monstre de l'harakiri, intentant trobar el rostre que no es revela en quedar fora d'escena, la nostra pedra angular tan necessària per fer que nasca des de la nostra història un nou himnari, que trobe el crit que ens frena i ens torna al barri a mil anys llum de casa, a mil anys llum.El mateix rostre és obscur i cristal·lí, el mateix llavi guarda l'antídot-verí que ens guia i porta i ens torna al barri a mil anys llum de casa, a mil anys llum. Ja se sent com crida. I al lloc posar la meva pedra angular. I al lloc posar la meva pedra angular. La meva pedra angular.
10.
Jo que sempre he anhelat el teu clamor, he provat a obrir les portes abans de torn, ara s'obrin de bat a bat... I en surten llops. Jo que sempre he envejat el teu color, he provat amb mil matisos abans de torn, ara es veu el rostre clar... I si açò és tot: Ballaria entre llops per apropar-me, només un poc, al lloc on vam trobar aquell bell vals, on vam sentir batecs reals. I és que qui vol nadar un mar seré? Qui vol ser estel de pas havent mirat ben fix als ulls al gran mirall? Jo que he sempre li he esbrinat formes al sol, he provat quadrar el cercle mes de mil cops,ara es quadra a cada instant... I es corba el món. I dius que et supera el pas del temps quan rius, si et dic que és el que té que estem ben vius.
11.

about

Simetries, és el primer disc d’estudi del grup Talps (Borriol, Castelló), que sintetitza anys d’experiències musicals barrejades amb noves composicions sorgides el darrer any. Està composat per 11 cançons de tall íntim amb lletres que conviden a la reflexió personal i que expressen emocions captades al vol i madurades en la intimitat. Amb un so evolucionat des de les composicions acústiques, les cançons han agafat forma fins a tindre un caràcter més elèctric, però sense perdre mai eixa primitivitat acústica que es troba present en quasi tots els temes.
El títol, Simetries, vol expressar el sentit de conjunt de l’àlbum. Representa un canvi de fora cap a dins i de dins cap a fora fins trobar una simbiosi amb l’entorn, que arriba a desprendre una sensació de plenitud i severitat, una perfecció simètrica. Tot i això, amb l’evolució final del disc, també apareix en el terme “simetries” un sentit més bipolar, una reflexió entre la part més satisfeta i la part més reflexiva de cadascú, com tant encertadament ha quedat reflectit en la portada.

_________________________________________

Simetries (“Simetrias”), es el primer disco de estudio del grupo Talps (Borriol, Castelló), que sintetiza años de experiencias musicales mezcladas con nuevas composiciones del último año. Está compuesto por 11 canciones de corte íntimo, con letras que invitan a la reflexión personal y que expresan emociones captadas al vuelo y maduradas en la intimidad. Con un sonido evolucionado desde las composiciones acústicas, las canciones han ido cogiendo forma hasta tener un carácter más eléctrico, pero sin perder nunca el carácter acústico presente en casi todos los temas.
El título, Simetries, expresa el sentido de conjunto del álbum. Representa un cambio de afuera hacia adentro hasta encontrar una simbiosis con el entorno, que llega a desprender una sensación de plenitud y severidad, una perfección simétrica. Sin embargo, con la evolución final del disco, también aparece en el término “simetrías” un sentido más bipolar. Una reflexión entre la parte más satisfecha y la parte más reflexiva de cada uno, como bien expresa la portada.

credits

released November 18, 2014

license

tags

about

Mésdemil Benaguasil

contact / help

Contact Mésdemil

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Talps - Simetries, you may also like: