Tomàs de los Santos - Segona mà

by Mésdemil

supported by
/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.

      €8 EUR  or more

     

  • Comprar CD

1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.

about

"Segona mà" és el segon treball d’estudi del músic i autor Tomàs de los Santos. És un recull de músiques i lletres fetes per convocar, alhora, emocions i consciències, teixides amb la llana d’una mirada crítica a la quotidianitat i amb una actitud compromesa cap a les persones i la terra.
------------------------------------

"Segona mà"es el segundo trabajo de estudio del músico y autor Tomàs de los Santos. Un compendio de músicas y letras hechas para convocar, simultáneamente, emociones y consciencias, tejidas con la lana de una mirada crítica a la cotidianidad y con una actitud comprometida hacia las personas y la tierra. 

credits

released November 23, 2016

tags

license

all rights reserved
Track Name: Tomàs de los Santos - Camí de Farinós
CAMÍ DE FARINÓS. (Tomàs de los Santos)

Vull anar a la mar
entre sèquies i horts
entre esmerles i cants,
figueres i fenoll.
Vaig de la teua mà
buscant el primer blau
sang de la teua sang
del vell salze, consort.

Alqueries de blanc,
aigua alegrant els solcs
cebes i flor-i-cols
de la terra dels déus.
Vaig de la teua mà,
escolte els teus tresors
des que te'n vas anar.
Tan dintre del meu cor.

Camins assassinats,
progrés de boira i por,
carreteres d'espant,
destral de l'horitzó.
Vas de la meua mà,
pare dels meus records.
Som de memòria i pa.
Camí de Farinós.
Track Name: Tomàs de los Santos - Lletra Dolors
LLETRA A DOLORS (Miquel Martí i Pol)

Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il·lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.
Track Name: Tomàs de los Santos - Balconades
BALCONADES (Tomàs de los Santos)
Dels carrers es pengen les parpelles de l’amor
i també les de la solitud,
de les vides i les morts,
del teu nom.
De dilluns, dimecres i dijous.

L’estudiant del quart fa poc que viu a la ciutat
estrenant el seu anonimat.
La barana del balcó
mostra el món,
el vertigen de la llibertat, la nova llibertat.

La veïna dolça de la porta vint-i-cinc
ha deixat plantat el seu marit.
Ja no compra amor etern
com si res.
Ell no apaga mai el llum de nit, mai el llum de nit.

Rostres i edificis esgarrats,
portes tancades bategant,
malsons i somnis barrejats.
Aroma de sopar, soroll de març
i les persianes massa baixes per poder endevinar
els colors de tantes veritats,
el joc i el riure dels infants,
la roba estesa dels amants
abocades a les balconades
aguaitant les vides pròpies que han passat.


I Miquel que viu a l’altra banda del replà
dissimula bé que està aturat.
Quatre anys sense treball, expulsat
de les vides que havia somiat, li sobra dignitat.

Tots sabem què passa a la porta vint-i-dos
hi viuen tants que no caben ni els déus
tant d'exili, tant d'oblit, tanta por
que han portat creuant terres i ports... podries ésser tu.
Track Name: Tomàs de los Santos - Ara ja saps
ARA JA SAPS (Tomàs de los Santos)

Ara ja saps la realitat.
Ara gaudim de les ruïnes
d'un temps amnèsic desgraciat
on les mentides són veritat
i els mentiders, druides.

Ara ja saps deshabitat
el cor de fronteres mesquines,
Podem seguir dissimulant
veient parir dones al mar
mentre complim amb les rutines.

Ara ja saps l'autoritat
que donen les idees buides
creient consignes de ramat,
creant futurs sense passat.
Bevent el fang de monarquies.

Hauràs d'aprendre el mar,
planificar l'atzar,
pregar a un déu real,
enramar el gregal,
detindre el temps del blat.
De tu depén triar
Camins o llibertat.

Ara ja saps o si no saps
hauràs de prendre noves lluites.
Hades voldrà que individuals,
però l'amor et mourà:
Les solucions són col·lectives.

Hauràs d'aprendre el mar,
planificar l'atzar,
pregar a un déu real,
enramar el gregal,
detindre el temps del blat.
De tu depén triar
Camins o llibertat.
Track Name: Tomàs de los Santos - Caminem
CAMINEM (Manel Alonso Català)

Caminem i al mateix temps anem madurant,
pensant, d’una manera equivocada,
que avancem en línia recta
per una via sinuosa,
poques vegades amable,
però estem equivocats.
el nostre camí està marcat
pel cercle diari, pel cercle anual.
Som immersos en un món
que pega voltes sobre ell mateix,
que fa voltes sobre un punt de llum,
i cada dia és un tornar a començar,
i cada any és un tornar a començar,
del trenc de l’alba al capvespre
de l’equinocci d’estiu al d’hivern,
de la realitat al somni.
Track Name: Tomàs de los Santos - Daniela
A DANIELA (Tomàs de los Santos)
A Daniela el meu món se li queda petit,
m'assenyala la vida, jo mire el seu dit.
Ella arruixa la casa, jo arruixe el melic.

A Daniela el meu món se li queda aturat
quan jo no era ningú ni al carrer ni al mercat.
Ella era la creença en els temps més amargs
i ella era el somriure del desesperat.

A Daniela el meu món se li queda amagat
per telons i quincalles i ma voluntat,
presoner de les faules i mitges veritats
que he sembrat per un camp ple de fruits condemnats.

A Daniela el meu món, el meu món, el meu món.
El meu món, el meu món, el meu món, el meu món.
El meu món, el meu món, el meu món, el meu món.
El meu món, el meu món, el meu petit món.
Track Name: Tomàs de los Santos - Elegies de la represa VI
ELEGIES DE LA REPRESA VI (Rosa Leveroni)

No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si no trobo raons. ¿Però podria
dir-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l'arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
¿És que sabries, cert, l'ardent misteri
d'unes ales signant l'atzur en calma,
o el fluir de la font, o de la branca
aquest respir beat quan l'aire passa?...
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure't com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l'únic somni viu que no podria
arrabassar la Mort...
Track Name: Tomàs de los Santos - Cava o café
CAVA O CAFÈ (Tomàs de los Santos)
Ei, ei, ei, ei. Ei, ei, ei ei.
Ei, ei, ei, ei. Ei, ei, ei ei.

Ens creiem a les regnes
i ens governa l'atzar,
Un dia juga de veres
la puta vida
i vénen austeres
les flors del parc
i em desfullen hereves
del present i el passat
i em desfaig en urgències
i d'altres roses
de verema
i nocturnal. (bis)

Ei, ei, ei, ei. Ei, ei, ei ei.
Ei, ei, ei, ei. Ei, ei, ei ei.

Ens creuem les paraules
marcades en un bar.
Jo truque algunes faules
que necessite
dins un cafè
ofegar.
Però tu et botes les pautes
i em convides al teu mar.
El cava vessa les causes
i les pauses.
Les onades.
Animal.

Cava o cafè. Cava o cafè,
Cava o cafè. Cava o cafè.

Que tremole la vida,
que em salve l'estudiant,
que em vinga una mentida acolorida
o, pitjor, una veritat.
Veritat.

Cava o cafè. Cava o cafè.
Cava o cafè. Cava o cafè.
Track Name: Tomàs de los Santos - Julia
JULIA (Tomàs de los Santos)

Julia entrà un dia
per la porta boreal
d'un matí que ella recorda amarg.
La interrogaria
un policia nacional
amb cara de poques amistats.

Julia va extraviar-se
en mig de la immensitat
del dia que tornà a començar.
I tardà a trobar-se
quan el cor es desglaçà
i la pell d'exili es va assecar.

Julia i les vesprades
en sa casa vorejant
amb una xarrada ritual.
Les parets violetes
i el sostre provisional,
estimada i uterina llar.

Julia i sa frontera
pell morena itinerant
en un mapa de fertilitat.
Wawaqutu* de la terra
“a desalambrar”...
cap ésser humà és il·legal.

Julia entrà un dia
per la porta boreal
d'un matí que ella recorda amarg.
Però ha esdevingut invicta
de la dignitat
de dona, feminista i immigrant.
Track Name: Tomàs de los Santos - Rubaiat
RUBAIAT (Omar Khayyam/Ramon Vives Pastor)

Del fons de la taverna un cant joiós sortí
que deia: "No deixem en el got ni una glànima”.
Bevem de pressa, amics, abans que el fer Destí
es xarrupi d'un glop el vi de nostra ànima. (XXIX)
Gaudir és ma vida, tranquil buido el meu got.
Tan lluny de l'heretgia com de la religió
En casar-me amb la vida vaig dir: "Què em dus per dot",
i ella digué: "Mon dot és la teva alegria". (XXXVI)

El jorn que hauré deixat ma vestidura externa;
el jorn que es parlarà de mi com una faula,
feu del meu fang un got, doneu-me a la taverna,
i veureu com reneixo quan l'empleneu a taula. (XLIV)
I ben tranquils a l'ombra dels arbres, mon aimia,
amb una àmfora plena, un llibre de poesia,
un pa i una cançó que em cantis, ten per cert
que serà Paradís el que era abans desert. (LIII)
Track Name: Tomàs de los Santos - Matilde Landa
MATILDE LANDA (Tomàs de los Santos)

Matilde Landa era una dona
amb cua, banyes i dignitat.
Matilde Landa era una presa,
estava presa de llibertat.

La mare li va lliurar la poma
de l'arbre de la fecunditat.
Vergonya i culpa restaven fora
i els arguments no eren recitats.


Matilde, roca de barricada,
Rosa dels vents i dels huracans.
Espenta roja, republicana,
cor sortidor de la nova sang.

Matilde, mare de dones fortes
tancades mil vides per cridar
paraules lliures i desitjoses
de millorar els temps que seran.


Matilde, vénen els fariseus,
a arraconar-te en el teu dolor.
Matilde Landa, ni creus ni deus
veure els nous dies a contracor.

Matilde Landa dic el teu nom
No vull que es perda a la nit del món
Matilde Landa, plena de versos
Que sobrepassen una cançó.
Track Name: Tomàs de los Santos - L'altre país
L'ALTRE PAÍS (Francesc Viadel i Tomàs de los Santos)

Vinc d'enfonsar els meus peus en la terra cruenta
i de cremar els meus ulls al gel de la paciència.
I de sentir cartró-pedra
en lloc de pell i consciència.

Vinc d'un país de silencis, oblits i capelles,
mudes les boques, enmig d'un camí de penombres.
Geografia de sal,
geografia de fam
de llibertat, de justícia: colp de destral.

Ciutat dels dies insòlits, ignota ciutat,
vinguen els nous huracans a enrunar el passat.
Vinguen banderes de roig
i vinguen ocells de foc.
Vinguen revoltes de dones i d'homes bons.

L'altre país no vindrà de febleses.
L'altre país no serà de promeses.
L'altre país no vindrà de renúncies.
El país que volem.
El país que estimem.
El país que somiem.
L'altre país!
Track Name: Tomàs de los Santos - Patrícia
PATRÍCIA TE’N VAS (Tomàs de los Santos)
A Patricia Heras
Quan es van fotre els nous temps?
(Mai no han estat, sempre han sigut vells).
Quan ens van robar l’espai?
(Quan van escriure el relat
del gran dictat que no es pot canviar).

Qui ha clos el teu destí?
(la policia segueix de gris)
On anaves eixa nit?
(la veritat és mentir
i un jutge que es dóna cops de pit).

Quan es van morir els mots?
(llegiren cecs, escoltaren sords).
Quan es va aturar ton cor?
(el teu batec colpidor,
rellotge greu de la nostra por).


Qui t'ha empentat
cap aquest viatge sense retorn?
Qui t'ha dessagnat?
Com et vas enamorar de la mort?
Patrícia, te'n vas.
Patrícia, te'n vas.


Quins et varen condemnar?
(pena de no seguir el ramat)
Jutges, polis i fiscals
(jugant a déus del fracàs
de la justícia i la realitat).

I què resta de volar?
(instr.)
Un amor i un cos trencats
(dolç colibrí dels escacs
trobe a faltar el teu vol més ras)

Qui t'ha empentat
cap aquest viatge sense retorn?
Qui t'ha dessagnat?
Com et vas enamorar de la mort?
Patrícia, te'n vas.
Patrícia, te'n vas.