|
1. |
|
|
|
|
Se n'ha anat despentinada
com sempre
pel breu i lliscós camí del temps
t'ho vaig dir
però sempre passa
més prompte o més tard
se'n va anar rient
Descavalcà el nostre cos
sabent-se viatgera
i se'n va anar pels carrerons
lliure i juganera
es va arreglar molt poc
més bé res.
No mirava cap enrere i fugia
sabent que no tornaria més
i gelós jo l'espiava
assegut al seu seient de pors.
Adéu a la nostra bellesa
pel relliscós camí dels temps , camí del temps
qui besarà el nostre rostre esborrat
viurem amb la nostra incertesa
pel relliscós camí del temps, camí del temps
Descavalcà el nostre cos
sabent-se viatgera
i se'n va anar pels carrerons
lliure i juganera
es va arreglar molt poc
més bé res.
Adéu a la nostra bellesa pel relliscós camí del temps
qui abraçarà el nostre cos sense mentida
|
|
2. |
|
|
|
|
Mirant el paisatge
t'he vist ja fa uns anys
i aquell bosc que amb ulls eterns
tan mandrosament guardava l'estany
Els arbres somniaven
parlaven de tu
d'un temps fresc i del record
que restava encara
al fons dels seus ulls
Un cos vegetal
vençut
de ferma actitud
un cor mineral
perdut
era jo i eres tu
Giraven planetes
al prat de la nit
dibuixant a fosques
estels i camins
mirant cap enrere
t'he vist ja fa uns anys
si es perd el paisatge, sé
que el teu record
no tornarà mai
Només quedaran
les fotos d'ahir
imatgesdamunt paper
que el vent arrossega
cap a l'oblit
cap a l'oblit
|
|
3. |
|
|
|
|
Al carrer de l'adéu ningú no es mira als ulls
al carrer de l'adéu igual són tots els mots
al carrer de l'adéu creix la flor de l'oblit
al carrer de l'adéu hi ha rius plens de licor
Al carrer de l'adéu
un tren xiula en francès
hi ha besades de sal
les veus ja no fan so
tots agiten les mans
volent prendre de l'aire
aquell últim record
Al carrer de l'adéu tristos van els soldats
al carrer de l'adéu memòries i records
al carrer de l'adéu tristos van els soldats
al carrer de l'adéu ressonen tots els clams
Al carrer de l'adéu sempre plouen sospirs
al carrer de l'adéu hi ha regust d'amargor
al carrer de l'adéu ple d'històries perdudes
al carrer de l'adéu per on passarem tots
"toujours blessons ceux qui nous aiment
et les adieus rythment nôtre vie
l'ultim adieu serà pour nous mêmes
¿porquoi blessons nous toujours ceux qui nous aiment?
|
|
4. |
|
|
|
|
Silencis d'aigua de les roques besades
per llunes fugitives
silencis d'arena
els amants que suaument I tendrament s'acaronen
silencis d'aire quan per la meua esquena
els teus dits em recorren
Silencis parlen quan no hi ha perdó
silencis criden desesperació
Silencis de llum
com el sender que hi haurà
entre t'estime i t'estime
silencis de foc
quan el teu cos i el meu cos
enderroquen les muralles
silencis d'ales
si els teus llavis alenen
dibuixant el meu nom
Silencis parlen
quan no hi ha perdó
silencis criden desesperació
Silencis humits
quan puc beure als teus llavis
un sabor que conec
silencis d'or
si els meus ulls ja no cremen
quan s'enfonsa el meu món
silencis càlids
quan prenc la teua mà
si esdevé la foscor
Silencis parlen
quan no hi ha perdó
silencis criden desesperació
silencis diuen adéu a la por
silencis còmplices de la passió
|
|
5. |
|
|
|
|
jo que no demane res d'ací
i no vull ser el que em demanen
que em costa entendre el que digueu
quan les paraules són ferides
que marxaria si pogués imaginar
cap altre lloc
que marxaria si no fos
que ja he marxat un poc
De sobte sent la teua veu
i és un cant nou que no sabia
i de sobte vull romandre
vull seguir despert
Serem esperança o no serem
que no ens pertany una altra cosa
tindrem sort si rescatem
un plany per no haver comprés res
i un instant d'agraïment
pel temps robat al temps
per l'amor que riu la mort, que riu amor
serem esperança o no serem
caldrà tornar tota la resta
i podreu dir que heu tingut sort
si transitareu un sol cor
desitjareu poder romandre
desitjareu seguir desperts
Jo que no podré ja creure en déus
ferit d'absència i de incertesa
no vull ser treni ser diana
voldria ser pou d'aigua clara
si tingués valor encara
si encara tinguérem temps
De sobte prenc el teu alè
que és com un vent que no sabia
i de sobte vull romandre
vull seguir despert
|
|
6. |
|
|
|
|
Si te me'n vas, aquesta nit
seré petit de nou
i tornara
a fer-me por
les ombres de
l'habitació
Si te me'n vas,
la solitud
em posarà
les dues crosses
al seu gust,
i tu ja saps
que així no puc.
Si te me'n vas,
en mans de qui
s'esfullaran
les poques roses
del jardí
que avui encara
porto amb mi.
Si te me'n vas…
Si te me'n vas
de què em serveix
passar-me en blanc
el somni dels"demés"
amb l'esperança
d'algun dia
escriure bé.
Si te me'n vas
acabaran buidant-me els ulls
a cops, a cops de puny,
els mals ocells
que em van convèncer
a viure amb ells,
si te me'n vas…
|
|
7. |
|
|
|
|
Mira com canta el vent als arbres
mira quina cançó que fan
només té veu el vent
per acaronar les cordes
mira que acompanyats que van
Mira com parla el vent als arbres
quina senzilla veritat
només té veu, el vent
allà dalt les branques
mira com s'estimen vent i arbre
Si vos desperta, amants
el crit de l'oroneta
si una tristor insòlita
vos sorprèn mirant al sostre
passeu de puntetes
cap al nou dia
que no té res estrany
la tristor habita als sostres
Mireu la mar, que greu, com balla
mireu-la, es el mirall del temps
però no espereu pas, no
que vos torne la mirada
te massa temps per a tornar-la
Mireu la mar, mireu la barca
mireu quina dansa que fan
però no penseu pas, no
que és fàcil estimar-la
mireu la mar, què greu, com calla
Si vos desperta, amants
el crit de l'oroneta
si una tristor insòlita
vos sorprèn mirant al sostre
passeu de puntetes
cap al nou dia
que no té res estrany
la tristor habita als sostres
Mira com plou sobre el silenci
com cau la pluja arreu, amor
mira com arrossega
tot allò que es prescindible
mireu el món penjat dels fils
mireu el món penjat dels fils
|
|
8. |
|
|
|
|
Passejant per la platja
amb el pas tort i cansat
espardenyes a la mà
xafant l'arena fresca
seixanta anys al cos
i encara amb més força que un bou
passeja els seus ulls
per l'amplària del mar
Recordant les raons
per les que un dia li varen dir
entre bromes i veres
el rei del patí
Passejant amb la foscor
d'un dia passat i vell
se li claven les penes
sempre front a la mar
Ara només li resta
veure tancant els ulls
aquelles carreres
del rei del patí
|
|
9. |
|
|
|
|
Ací , des de ma presó
buscant els mapes del sud
i selves color cendra
ací des de ma presó
que guarda el teu sabor
d'estrella submarina
Camine amb un perfil del sud
sempre camine amb un perfil del sud
Ací, des de la ciutat
escoltant el pols de llum
batec de cada somni
camine amb un perfil del sud
volent-me capbussar
descalç al teu misteri
Camine amb un perfil del sud
sempre camine amb un perfil del sud
Ací, des del meu cor
o des del cristall gelat
que la distància traça
camine a la vora de la nit
cremat per la ferida
que transpita la teua veu
Camine amb un perfil del sud
sempre camine amb un perfil del sud
|
|
10. |
|
|
|
|
La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.
Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.
Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.
Que al temps de l'estiu
niui l'oreneta
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.
Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.
Que és guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.
|
|
11. |
|
|
|
|
Veig el mar
des de les finestres
dels teus ulls
la teua ànima marina
I l' esguard
dorm en la fondària
precisa del misteri
que guaita en la pupil·la
No em preguntaré
d'on véns i on vas
només conec un punt
on es creuen els camins
On amb fugaç victòria
es topeten els vents
que bufen el velam
de cada nau vital
No et preguntaré
d'on véns i on vas
només conec un món
que podríem compartir
Ara sé que damunt les dunes
tu i jo farem l'amor
el nostre foc
de Sant Joan
I la teua mirada
és com un vaixell
que navega cap a mi
en aquest món tan irreal
Veig el mar
des de les finestres dels teus ulls
la teua ànima marina
|
|
12. |
|
|
|
|
I pujarem
pujarem cap al cim
de la serra de Bèrnia
i gaudirem de la més curta nit
del solstici d'estiu
I menjarem,
beurem el millor vi
de Xaló i La Marina
i cap al sud , dibuixaran els llums
de la nostra Babel
I ballarem
com si fórem uns folls
primitius i salvatges
i la rosada ens voldrà acaronar
amb el seu cos humit
Recordarem
tots els nostres amics
que avui no ens acompanyen
per ells de nou alçarem els gots de vi
per l'enyor de l'ahir
Saludarem el Montgó i l'Ifach
i la Serra Gelada
Aitana , Altea , el Barranc de l'Infern
la platja de l'Albir
Dibuixaré en els teus pits al vent
un llampec de besades
farem l'amor
envoltats del perfum
de timó i romaní
i pujarem
pujarem cap al cim
de la serra de Bèrnia
i gaudirem de la més curta nit
del solstici d'estiu
|
|
13. |
|
|
|
|
Jo anava amb tu, i de sobte el sol
va trencar el trespol de fulles apretades
un cos de claredat vora el riu
va caure bategant com un ocell viu
La teua rialla era com un fil d'aigua
en una pica allà vora el riu
Es despullàrem i entràrem dins l'aigua
tu et capbussaves i tornaves a eixir
lluent com un gran peix, era com si l'aigua
es tornés liquida amb el teu contacte
Jo restava a la vora tombat en el fang
somrient a l'agradable carícia humida
Vull tornar amb tu sols pel túnel d'herba
per fregar-te la cuixa al caminar
sempre que ho faig sent com si em mossegaren
amb suaus mossos que m'ericen la pell
|
Revolutum és el resultat del pas dels anys, de la experiència, del recorregut pel món de la música, de la maduresa en les composicions, de la complexitat i a la vegada de la senzillesa. Una barreja d’estils que impregnen el disc dissimuladament i on els integrants juguen amb els sons amb total delicadesa. Un disc ple de matisos on els creadors plasmen els diferents estils musicals que els han acompanyat al llarg dels anys, començant pel folk, passant pel rock, jazz, cançó d’autor i acabant amb sons més actuals com el tecno-pop.
released March 1, 2012