Som músics, els nous herois del segle XXI.
Hem vingut a salvar el món i aturar totes les guerres.
Però de moment no estem fent res més que buidar gerres,
Donar tombarelles pels terres,
Tirar pedres als nens que canten caramelles,
I espantar iaies per defecte amb aquest look tan descuidat.
Això és in*digna, ja ens coneixes,
Poesia i ganivetades,
Amb la identitat marcada per l'excés de personalitat.
Tenim talent suficient per arreglar aquest desgavell,
Vici per mantenir camells i trobar el perquè de tot plegat.
Si us plau, que als nostres concerts no hi manquin punkis amb neveres,
Com a cantades d'havaneres no pot faltar-hi el rom cremat.
Hi ha qui es queixa pel que té i ni tan sols s'ho mereix.
I destrueix més que en Cesk Freixas en les seves hores baixes,
Fent crítica social sobre tot el que creix.
Aquí totes les cançons giren sobre el mateix eix:
Que si una ceba, que si un peix,
Que si volem veure els Gruixut's corrent per tot l'Empordà,
A veure si així perden pes,
Amb totes les bones intencions, doncs és un tema de salut-acions
Per tots el bons que fan música decent,
Doncs aquí ens escarrassem per un públic adult-es sent
Si que es sent si s'entén si se siente y aquel que diga que no lo entiende es que miente.

Antiherois, mira-te'ls ells que cofois,
Ens esbargim fent el verro a tots els tolls.
Antiherois, mira-te'ls ells que cofois,
Plens de fang i tot molls.
Antiherois, mira-te'ls ells que cofois,
Ens esbargim fent el verro a tots els tolls.
Antiherois, mira-te'ls ells que cofois,
El indigna dels in*digna, en Lluc Rosell i el Jordi Aloi.



Pots ser útil com un penjoll
O com un escolanet desprès de fumar-se un mai.
Nosaltres juguem a un altre nivell,
No fem el primo a la Champions com el Galatasaray.
I encara que Ankara és cara, encara ara és capital de Turquia.
I que ho diria que veuria manresans abocats a l'ampolla de ratafia.
Perquè els has abandonat, ells no ho farien!!
Em surt la dèria castellera quan construeixo els meus versos,
Tan forts com per fer de crosses i eixerits per pujar a terços.
No cantem per enxaneta, això és pels linkinpanTumaquet.
Ves amb compte no acabis al seu sac i ben lligat.
Però no patiu, sóc en Satan!
I de tant en tant faig quelcom brillant com en Massagran,
A part de tocar els collons rotllo Trencapins i en Jan.
Tinc pasta de súper heroi, sóc fan d'en Suprunaman.
Els ídols cauen, la gent se n'oblida.
Els records s'esvaeixen en el temps quan no és profunda la ferida.
Aquí venerem la tírria i el lleure per damunt de tot.
La lluita continua! A l'anar a la barra a reomplir el got.
Cavallers de Camelot en busca del Sant Grial,
Però que me l'omplin fins a dalt, així puc estar més estona
Rebolcant-me pels bassals, això es el que m'emociona,
I acabar amb un tros de nas com en Tortell Poltrona

Antiherois, mira-te'ls ells que cofois,
Ens esbargim fent el verro a tots els tolls.
Antiherois, mira-te'ls ells que cofois,
Plens de fang i tot molls.
Antiherois, mira-te'ls ells que cofois,
Ens esbargim fent el verro a tots els tolls.
Antiherois, mira-te'ls ells que cofois,
El indigna dels in*digna, en Lluc Rosell i el Jordi Aloi.