Ser o no ser

Panxo:

I entra la veu mes sensual del barri,
Ja saben qui es el crack, camina com un "dandy"
Del califat a Montcada, clama la grada,
Sap que ja no tinc ni odi ni estalvis.

València esclata, la flor i nata del rap ataca.
Fills de la ruta destroy, fans del quinto i tapa.
He fet convoy amb Atupa, la clicka.
No xape la boca, soles la tapa una xica.

Anem per la vida amb una guerra interior,
butxaques buides, les mans al cor el cor al vent. I lo millor?
Que del dolor tragam este somriure.
Som el que fem i fent açò mos sentim lliures.

Tancant un cicle i obrint portes.
Que continue la festa que l'estiu porte:
concerts, consciència i mes alegria.
Que cada dia siga Carnestoltes

Es una ganga ser tan feliç en res.
Passar del lujo i la moda a el MC del mes.
No compra joies ni roba, no te diners.
Però en el mic demostre, i aposte per ells tot el poder.

Ser o no ser, this is the question!
S'entenem tots, venen temps bons.
No ens farem d'or, però que mai falten
estos ratets, estos raps i esta il•lusió.

Robert:

Ser o no ser this is the question
deus de ser sempre tu mateix eixa és la lliçó,
no et deixes portar pel que diu la societat,
no deixes que el teu cap, siga objecte de manipulació.

Jo disfrute amb música de qualsevol època,
desde ''nano'' jo vaig voler la meva oida educar,
això vol dir ; que disfrute amb James Brown, Phil Collins ... Queen
Sonen molt heavys!

L'escenari és el jardí de ma casa
és lo més paregut a un orgasme mental ... No estic exagerant !
crec que deuríem ser un poc més optimistes
que inclús en les errades traurem coses positives.

Així és com va el ritme a la meva ment
sobredosis de flow per al que està present
tu deixa't portar pel ritme, tu escolta'l bé
la vida és curta, tu disfrutala ... es un consell

Tu ja l'agafes, el soltes, el dones ...
les dones? agafe, les solte? jo mai eh ...
Sóc un pervertit, sempre vaig tindre bona vista,
se apreciar les corbes, com si fora un bon artista.

I es que no puc parar de cantar,
la vida em somriu sense motiu i mi em té igual,
de vegades és millor deixar-se portar,
disfrutem aquest moment i el que en un futur ens vindran.


Adrià:

Menesters i afers, fer un só que és mel,
més que res volem que ho passem bé.
Colló! Que ningú em talla el rotllo,
avui el que mane sóc jo. Au a menjar-se el món no?

Ho done tot per les converses amb amics
amb cerveses de barril, dins d'un habitat festiu.
Tampoc té preu que durant una nit d'estiu
una xica et seduïx i acabeu anant al llit.

Horitzontal passió sense tabús com Estellés.
Tota la nit "on fire" amb la melena al vent.
Amant del plaer animal, sense frens,
i després riurem. Voyeur de somriures.

Veure el sol sortir com a un quadre de Monet.
Sentir als seus colors freds pinzellades del cel.
Algun dia llegiré tots els llibres pendents
i proclamaré als vents: com vull ser, què vull fer.

De moment avancem. Donant tombs però content.
M’agrada com sóc, no com he arribat a ser.
El fi no justifica els mitjans,
però el que he patit ja ha passat no?A qui volem enganyar!

Adrià Aguilar amb total seguretat
si a la vida ha fracassat no dóna tot per jugat.
Pas a pas, tram a tram, tomb a tomb, bac a bac.
Dóna-li un somriure perquè et coste la meitat.

Fran:

Que mai se m'esborre esta cara de bon xiquet
Que mai tinga pressa i que mai pare quiet
hi ha massa per viure i tan poc de temps
jo vull sentir correctament i en el moment pertinent

Què? absorbir cultura és el meu hobby
de música a pel.lis, de llibres a còmics
fer teatre, posar-me a la pell dels altres
buscar els arguments de postures que em son contràries

Bona gent, ací present, contents
conscients de què brillem, de què també fallem
però el balanç és positiu i hi ha motiu per l'alegria
any rere any millorem dia a dia i

Discutint ens matem, entre col.legues sóm violents
però si un amic fa falta, els primers, ahí estem
sóm durs, però es façana, ens estimem,
i anem poc a poc a conviure aprenent

fem pinya, juguem a l ‘Age, al Risk, al Trivial
i és que si no hi ha guita, sempre hi ha una alternativa
jo soc un narcisita però sóc més els meus actes
i per gaudir del meu reflexe en mi he hagut de fer pactes

no som perfectes, pero som de puta mare
hospitalaris, amb bon humor, solidaris
no, hui no crec que puga queixar-me
vaig sense por a vore el que el futur em depare