Un dia la musa digué que m'abandonava.
Després digué que tornava, marxeu tots a pastar fang!
Aneu a prendre pel clan.
Podeu anar a parir mones.
Ara plores pel picant de les nyores, o és que de veritat m'enyores?
He deixat masses penyores sota el cau dels meus neguits.
Que no sóc un bon partit:
No tinc ni camps ni vedells.
Només tinc un cistell buit, però sóc un noi ben eixerit.
I no se'm pot assenyalar amb el dit i apartar-me com un moble vell,
Ho sento nano,
Avui no ha estat pas un bon dia.
Que algú li digui als Pets que deixin de menjar floretes.
Que no és caràcter de pocapena,
Ni tampoc de plora miquetes.
Però ho sento nano, no estic per orgues.
Avui tot em fa dentetes.
Torracollons, perepunyetes.
Això no deixa de picar per molt que em grati,
I no em paro de preguntar
Què foto aquí.
Casun la mare que em va parir, potser sí que estic buscant algú que em mati,
Però si us plau, que ho faci de bon dematí.

Que se'm dissipa el tarannà i no ho veig clar,
Ho sento nano.
Que t'esquitxo quan l'espifio, és el que hi ha,
Ho sento nano.
Que sé que això no va així, i no ho vull canviar,
Ho sento nano.
De veritat,
Ho sento nano.
De veritat,
Ho sento nano.
Que he perdut la perspectiva i estic fart,
Ho sento nano.
Que no tinc raó i m'he equivocat,
Ho sento nano.
Que segueixo amagrit un dia més tard,
Ho sento nano.
De veritat,
Ho sento nano.
De veritat,
Ho sento nano.
Si em manca un bolígraf, un paper o un diccionari,
Ho sento nano.
Avui he empenyorat l'encant.
Avui sóc orfe de rialles.
He passat pel teu carrer,
I sota l'ombra dues iaies m'han demanat:
Noi , estàs bé?
No s'amoïnin, senyores,
és una mica de fartera,
D'un mal pair un àpat d'enveges del ressopó
I ara el record em fa "dentera",
Tinc l'estómac delicat, em passa cada primavera.
Se'm fica el fred al moll de l'os i acabo fos sota l'aigüera.
Les meves galtes són sortida d'unes llàgrimes suïcides.
D'aquell crit d'on vols anar a parar amb tanta verticalitat.
De tant veure'm l'enteniment,
L'enteniment m'ha enfarfegat.
I rere aquest terrabastall jo faig el berro.
Que segons narra la historia, diu que ja fa molt de temps,
Que ja feia molt de temps que algú narrava aquesta història,
D'un tarat que va passar pel món sense pena ni glòria,
I que a ningú l'importava i blablabla...
Tinc un dia de merda, no puc ser sempre xerinola,
També se'm creua la bola i li puc fotre foc a Collserola.
O si em ve de gust, salar tota l'aigua de pantà.
Potser així s'acabarà el problema del consum humà.
Tinc els sentits a campis traus.
Ja to he dit, Coloma jau!
Que per molts Danubis blaus,
Jo ho pinto tot de color runa.
Avui ni lluna ni pruna.
Aquest gos de deixalleria,
Només vol que deixi de ploure, i demà ja serà un altre dia.