Rapsodes – “Intakte”

Permitisme que entre, tan directe com sempre
Permitisme que hui no me mostre tendre
Vaig a ferte veure el que hi ha darrere
A la vida d'una altra forma vore i entendre

Conprenme si es que a voltes em cabrege
Però veig coses que molesten i pose pegues
Que si els cotxes, que si Rita, que si el papa, que si l'ave
I a qui no li agrade, que no mire i que se calle

Que jo ja he hagut de callarme moltes voltes
I me vaig a cagar en la mare que ho ha parit tot ja home
que per fumar porros em tractaren de violent
Tindràn morro, vingueren a dirme delinqüent

Si jo tinc una forma distinta de mirar les estreles
I no m'importa que no t'ho cregues
Tampoc m'importa si has vist una cosa rara
Desde la ma casa es veu la calderona i forma una cara

I una pintada de “i si no tingueres por?”, Em recorda
Que vaig tindre castanyes, a agafar la vida per les banyes
I a ser conscient del que estic fent, de que t'extranyes
Si soc un comunicador excelent, jo faig que m'entenga la gent
Les meues cançons son escoltades, pero se senten
Agafe odi, amor, pasió, saviessa, i experimente

El coktel que surt és de pensaments nus
De sentiments bruts i alhora clars
Als dies grisos em sent abatut
Pero tot canvia quan arrives tú a la llar

Qui em fas viure i sentir cada dia
De ma vida i dels meus raps l'alegria
Una xicoteta fada envoltada de gats
Quem tira una polseta quem fa volar

I sí, em trobe agust flotant per l'aire
Quan em trobe a gust em sent invulnerable
I no, no soc poetaire
Jo sols trac tot el que hi ha dins de mi pero quede “Intakte”

I em posse a la cola encara que esperar no mola
Vull viure la vida loca que en tinc una sola
A la motxila somnis, rabia i un poquet de vodka
I el blues del got mig buit el que ultimament massa sona

Si l’unic que jo volia era entendre un poc més la vida
Que avuí he guanyat la mà però pedre la partida
Serà una tonteria, però em pot la monotonia
Quin sigué dia el que vam perdre la sintonia?

I encara em fa ilusió, el ferme ilusions
Diuen que on l’ordre bull, manquen les passions
I jo puc ser un poc trasto, i encara mes desastre
Però rerpartint somriures brille com un astre

Posali tirites als somnis que més t’estimes
Intentar ser el rei de les coses petites
Si algo no t’agrada, doncs ho critiques
Que a mi el que en veritat me molaria es saber contar “xistes”

I ser com vull ser i no com soc
I tornar a viure les coses com el primer cop
i que no existiren les armes ni les presons
“peace, love, unity & respect” per a tothom