Queien les gotes de pluja,
tu i jo dalt del terrat.
Sonava aquella cançó de ja fa molts anys.
Parlava d'un país
on la veritat sonava al carrer
i les banderes onejaven al vent.
He escoltat històries d'aquest país.
Diuen que els nens corren repartint il·lusió.
Els músics toquen els himnes que ressonen per arreu.
Som i serem, somiem i lluitem, caiem i ens alcem.
Tu mentrestant, amb ulls somiadors,
miraves la pluja imaginant el futur de la nostra terra.
Junts compartim com fer que el nostre demà
s'assembli al país que estem esperant.