Molt he estimat i molt estimo encara
a qui l'atzar pot agrair tres dons.
En són parits pocs d'amants com nosaltres,
tota la meva vida es lliga a tu.
Topant de cap en una i altra soca,
amb molta fam tenint un xic de pa.
Mai cansats d'aquesta covarda terra,
potser és en somnis quan hi veiem clar.
Res no és mesquí ni cap hora és isarda,
i hem sentit que comença en un mateix.
Encara que no els agrada que es parle
ens pot la voluntat de tornar a ser.
Vostra raó es va desfent com les molles.
Avui de la por ja no en diem seny.
Tornarem a tramuntar la carena,
farts de demanar perdó per existir.
Som moltes les persones del món que ens sentim nacionalistes
perquè les altres no ens permeten deixar de ser-ho.
Però la llibertat no fa felices les persones, senzillament les fa persones.
Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres.
Totes les causes justes del món, tenen els seus defensors,
en canvi, Catalunya només ens té a nosaltres.
Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat.
O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble.
O ara, o mai.